{"id":3020,"date":"2019-12-07T13:29:37","date_gmt":"2019-12-07T11:29:37","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=3020"},"modified":"2024-02-05T13:10:18","modified_gmt":"2024-02-05T11:10:18","slug":"aquella-radio-popular","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/aquella-radio-popular\/","title":{"rendered":"Aquella R\u00e0dio Popular"},"content":{"rendered":"<p>El 7 de desembre de 1959, avui fa seixanta anys, es va inaugurar R\u00e0dio Popular de Mallorca, emissora creada pel bisbat de l&#8217;illa. Era la segona emissora de r\u00e0dio de Mallorca. La primera va ser R\u00e0dio Mallorca, creada el 1933 pels germans Josep i Onofre Fuster i integrada a la cadena SER el 1943. Malgrat que el 1960 totes les emissores diocesanes d&#8217;Espanya es van ajuntar amb el nom de COPE (Cadena d&#8217;Ones Populars Espanyoles), cadena dependent de la Confer\u00e8ncia Episcopal, R\u00e0dio Popular, amb aquest nom, va mantenir una programaci\u00f3 pr\u00f2pia fins a un moment posterior a la dictadura. En espanyol, naturalment, per imperatiu legal. La creaci\u00f3 de R\u00e0dio Popular va produir-se en el temps de la meva infantesa. Tinc algun record vague de com la gent passava la nova de l&#8217;aparici\u00f3 de la nova emissora, com un fet important. En aquell temps la gent es distreia i informava escoltant la r\u00e0dio. I no hi havia res m\u00e9s que la degana R\u00e0dio Mallorca, la naixent R\u00e0dio Popular i les estacions que els receptors podien captar de les potents antenes emissores de Barcelona: R\u00e0dio Nacional d&#8217;Espanya, l&#8217;emissora de l&#8217;Estat i del r\u00e8gim, i R\u00e0dio Espanya, l&#8217;antiga R\u00e0dio Associaci\u00f3 de Catalunya incautada per Franco, avui Onda Cero. Tot anava per l&#8217;ona mitjana, plena de renous i interfer\u00e8ncies. I els m\u00e9s avan\u00e7ats escoltaven algunes emissores d&#8217;ona curta \u2014aquestes s\u00ed que en feien, de renou\u2014 com Radio Pirenaica, l&#8217;estaci\u00f3 radiof\u00f2nica de lluita contra el r\u00e8gim. Poc temps despr\u00e9s de jo n\u00e9ixer, els meus pares van comprar un receptor a Can Matas, una botigueta d&#8217;electrodom\u00e8stics que duia una dona bona i amable i mare del pol\u00edtic Jaume Matas. Aquell aparell, enc\u00e8s tot el dia com ara molts de televisors, acompanyava ma mare tota la jornada mentre cosia, brodava o feia feines de casa. I la casa s&#8217;omplia de can\u00e7ons d&#8217;Antonio Molina, Juanito Valderrama, Concha Piquer, Imperio Argentina, etc.; de\u00a0<em>discos solicitados<\/em>; serials rosa \u2014la novel\u00b7la\u2014 com la lacrim\u00f2gena\u00a0<em>Ama Rosa<\/em>, de la SER; comedietes de costums com <em>Matilde, Perico y Periqu\u00edn<\/em>, tamb\u00e9 de la SER; els consultoris sentimentals de Montserrat Fortuny (R\u00e0dio Espanya) i d&#8217;Elena Francis (R\u00e0dio Barcelona); programes solidaris com <em>Ustedes son formidables<\/em> (SER), i el <em>Diario Hablado<\/em> de R\u00e0dio Nacional d&#8217;Espanya, que monopolitzava tota la informaci\u00f3 i que havien d&#8217;emetre obligat\u00f2riament totes les emissores espanyoles. La r\u00e0dio, a m\u00e9s, va ser una escola d&#8217;espanyol per a molts de mallorquins que, com els meus pares, n&#8217;anaven justets.<\/p>\n<p>Al comen\u00e7ament de 1971 un grup de joves v\u00e0rem iniciar una aventura en aquella popular emissora mallorquina. \u00c9rem Antoni Ramis, Antoni Socias, Joan Quetglas i un servidor, un estudiant que feia segon curs de Filosofia i Lletres a l&#8217;Estudi General de Palma. L&#8217;aventura era uns programes en catal\u00e0, que s&#8217;emetien alguns dies havent dinat de les tres a les tres i mitja. Eren els primers programes en catal\u00e0 d&#8217;aquella emissora, descomptant la popular\u00edssima <em>Rondaia mallorquina<\/em> que comen\u00e7\u00e0 a emetre&#8217;s devers el 1960, narrada per Francesc de Borja Moll, que dirigia el \u00abquadre d&#8217;actors de R\u00e0dio Popular\u00bb. Els joves esmentats, membres de l&#8217;Obra Cultural Balear, trob\u00e0rem la manera d&#8217;introduir-nos a la r\u00e0dio, eina de gran inter\u00e8s per al nostre activisme. La benem\u00e8rita instituci\u00f3 cultural, dirigida per Climent Garau, va establir un acord amb el director de l&#8217;emissora, Manuel Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Panero, un castell\u00e0 parent del poeta Leopoldo Panero, que, segons deia, tenia molt d&#8217;inter\u00e8s a llan\u00e7ar \u00abunas emisiones en mallorqu\u00edn\u00bb. El primer d&#8217;aquells programes es digu\u00e9 <em>Siau qui sou<\/em>. Era un diguem-ne magas\u00edn que s&#8217;emetia el dilluns, amb informacions diverses sobre la llengua i la cultura i amb una intenci\u00f3 principal de fer prendre consci\u00e8ncia als mallorquins de la situaci\u00f3. Alguns mesos despr\u00e9s vingu\u00e9 un altre programa titulat <em>Mallorqu\u00ed a tot vent<\/em> \u2014que dif\u00edcil que era en aquell temps dir <em>catal\u00e0<\/em>!\u2014, un curs de catal\u00e0 \u2014b\u00e0sicament ortografia\u2014 que s&#8217;emetia el dijous i apareixia en versi\u00f3 escrita el divendres en el <em>Diario de Mallorca<\/em>. El vam comen\u00e7ar Antoni Ramis, Antoni Socies i jo i vaig acabar fent-lo jo tot sol, tant a la r\u00e0dio com al diari. I per a completar la setmana el dissabte hi havia el programa infantil <em>Sa Ximbomba Sona<\/em>, comen\u00e7at per Joan Quetglas, que hi pos\u00e0 el nom, i continuat per jo mateix fins que es va acabar. B\u00e0sicament s&#8217;hi posaven can\u00e7ons infantils, com les de Queta i Teo i altres, i s&#8217;hi llegien les lletres o postals que els infants seguidors del programa hi enviaven tot responent una q\u00fcesti\u00f3 d&#8217;un concurs que tenia el seu premi. Tots els programes s&#8217;enregistraven i s&#8217;emetien posteriorment. El programa <em>Siau qui sou<\/em> era el m\u00e9s conflictiu. En aquell temps tot havia de passar per censura. No pod\u00edem dir res en els programes que no estigu\u00e9s escrit en un gui\u00f3 que s&#8217;havia d&#8217;enviar a censura i presentar-lo pr\u00e8viament a la direcci\u00f3 de l&#8217;emissora per triplicat. Ai aquelles c\u00f2pies fetes amb paper carb\u00f3 i sobre paper prim. Els conservo com un tresor, aquells guions. No s\u00e9 si arribaven a anar a la censura del r\u00e8gim, per\u00f2 la cosa certa \u00e9s que el director \u2014en Panero, que li d\u00e8iem\u2014 els mirava amb lupa i ratllava en vermell el que no pod\u00edem dir. Era una censura pr\u00e8via que ratllava amb alegria, temerosa de la multa que podria caure. I us assegur que en reb\u00edem de frustracions per les coses que el cos ens demanava de dir i que no pod\u00edem dir. El novembre de l&#8217;any seg\u00fcent, havent-me traslladat a Barcelona per a continuar els estudis de Filologia Catalana, vaig promoure i presentar a la mateixa emissora un nou programa titulat <em>Nuestra lengua y sus amigos<\/em>, un curs de catal\u00e0 per a hispanoparlants explicat en espanyol i que va comptar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Catalina Llin\u00e0s, una bella veu que endolcia el programa, tot i que jo havia de fer esfor\u00e7os per a aconseguir que articul\u00e0s les eles \u00abben mallorquines\u00bb. Jo venia de Barcelona el cap de setmana cada quinze dies i enregistr\u00e0vem uns quants programes. Es conserven a l&#8217;Arxiu del So i de la Imatge del Consell de Mallorca. El setembre de 1974, amb la llicenciatura acabada, em vaig incorporar com a copresentador al programa <em>Mallorca al Vent<\/em>, que a R\u00e0dio Popular, havia promogut i presentava Miquel Riera, de Felanitx, que arribaria a ser el batlle d&#8217;aquesta ciutat. Era un programa diari, tamb\u00e9 em\u00e8s a les tres, que tenia una mena de subt\u00edtol que deia \u00abrevista radiof\u00f2nica cultural, musical i informativa\u00bb. Hi havia una n\u00f2mina de col\u00b7laboradors habituals, que venien a parlar de les seves coses: Antoni Tarabini, Josep Valero, Manuel Dom\u00e8nech, Josep Lliteras, Margalida Bibiloni, Jaume Corbera, Josep Maria Llompart i altres que dec oblidar. Un dia a la setmana hi havia una col\u00b7laboraci\u00f3 de Josep Maria Llompart, que feia una lli\u00e7\u00f3 de literatura catalana. Jo l&#8217;anava a cercar a l&#8217;Editorial Moll, que era al carrer de la Torre de l&#8217;Amor, a molt poca dist\u00e0ncia de la r\u00e0dio, i l&#8217;acompanyava a l&#8217;emissora mentre parl\u00e0vem del tema de qu\u00e8 tractaria i d&#8217;altres coses de la vida, sobretot de la llengua i del pa\u00eds. Un cop dins l&#8217;estudi jo el presentava i ell feia la seva dissertaci\u00f3. Hi vaig col\u00b7laborar fins al final de 1976, amb el par\u00e8ntesi de la \u00abmili\u00bb, que em va separar de Mallorca per a dur-me a les arenes del S\u00e0hara.<\/p>\n<p>Els estudis de R\u00e0dio Popular eren al Seminari Vell, al carrer del Seminari, un vetust edifici que havia deixat de ser seminari quan es constru\u00ed el nou, a la perif\u00e8ria de la ciutat, la d\u00e8cada de 1950. Algunes cambres i estances d&#8217;aquella casa, al voltant del claustre, eren els estudis, la discoteca i despatxos de R\u00e0dio Popular. En els estudis hi havia dues parts separades per dos vidres: la part dels locutors, amb una taula llarga i estreta aferrada a la paret dels vidres i alguns micr\u00f2fons, i la part del control. En aquesta hi havia dos plats giradiscos, dos magnet\u00f2fons grossos d&#8217;aquells antics de bobina i un mesclador. A l&#8217;hora de la publicitat cada anunci anava en una cinta, que el controlador havia de posar i llevar alternadament en els magnet\u00f2fons amb gran celeritat. M&#8217;impressionava el maneig que els controladors feien dels giradiscos: a fi de fer entrar una can\u00e7\u00f3 o pe\u00e7a musical en el punt exacte que volien, feien girar amb la m\u00e0 el disc a l&#8217;enrev\u00e9s i el deixaven en el punt desitjat, sostenint el disc amb la m\u00e0 i amollant-lo en el moment exacte. Mentre el giraven a l&#8217;enrev\u00e9s emetia un so ben curi\u00f3s.<\/p>\n<p>A R\u00e0dio Popular vaig con\u00e8ixer moltes persones, amb algunes de les quals vaig fer una amistat que encara dura. A part del director i el cap de programes, Faust Frau \u2014en Fausto\u2014, locutors i t\u00e8cnics o controladors, o \u00abcontrols, com en d\u00e8iem. Locutors com Marisa Suau, Ricard Pla \u2014tots dos traspassats despr\u00e9s a la televisi\u00f3\u2014, Pere Pons i Quica Cort\u00e8s; t\u00e8cnics com Nicolau Tous, Jaume Vila, Ferran Mart\u00ednez i Bernat Perpiny\u00e0. A tots ells moltes felicitacions per la feina feta durant tants d&#8217;anys.<\/p>\n<p>Avui toca desitjar molts d&#8217;anys de vida a R\u00e0dio Popular de Mallorca, en el seu seixant\u00e8 aniversari. Per\u00f2 R\u00e0dio Popular ja no existeix. Ara hi ha la COPE, una cadena d&#8217;emissores espanyola, que emet de Madrid estant una programaci\u00f3 espanyola i en espanyol. Lluny resta aquella R\u00e0dio Popular de Mallorca que parlava de Mallorca als mallorquins, aquells estudis envellits del carrer del Seminari, aquells discos que giraven a l&#8217;enrev\u00e9s, aquells guions, aquella censura, aquells moments d&#8217;esperan\u00e7a per a una llengua adre\u00e7ada i un pa\u00eds normalitzat.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/www.bibiloni.cat\/imatges\/mallorca_al_vent.jpg\" width=\"500\" height=\"\" \/><\/p>\n<p><sup>Un programa de \u00abMallorca al vent\u00bb, amb Miquel Riera, Gabriel Bibiloni, Margalida Bibiloni i Josep Lliteras<\/sup><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El 7 de desembre de 1959, avui fa seixanta anys, es va inaugurar R\u00e0dio Popular de Mallorca, emissora creada pel bisbat de l&#8217;illa. Era la segona emissora de r\u00e0dio de Mallorca. La primera va ser R\u00e0dio Mallorca, creada el 1933 pels germans Josep i Onofre Fuster i integrada a la cadena SER el 1943. Malgrat [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-3020","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-plaer-descriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3020","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3020"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3020\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3878,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3020\/revisions\/3878"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3020"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3020"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3020"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}