{"id":3020,"date":"2019-12-07T13:29:37","date_gmt":"2019-12-07T11:29:37","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=3020"},"modified":"2024-02-05T13:10:18","modified_gmt":"2024-02-05T11:10:18","slug":"aquella-radio-popular","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/aquella-radio-popular\/","title":{"rendered":"Aquella R\u00e0dio Popular"},"content":{"rendered":"

El 7 de desembre de 1959, avui fa seixanta anys, es va inaugurar R\u00e0dio Popular de Mallorca, emissora creada pel bisbat de l’illa. Era la segona emissora de r\u00e0dio de Mallorca. La primera va ser R\u00e0dio Mallorca, creada el 1933 pels germans Josep i Onofre Fuster i integrada a la cadena SER el 1943. Malgrat que el 1960 totes les emissores diocesanes d’Espanya es van ajuntar amb el nom de COPE (Cadena d’Ones Populars Espanyoles), cadena dependent de la Confer\u00e8ncia Episcopal, R\u00e0dio Popular, amb aquest nom, va mantenir una programaci\u00f3 pr\u00f2pia fins a un moment posterior a la dictadura. En espanyol, naturalment, per imperatiu legal. La creaci\u00f3 de R\u00e0dio Popular va produir-se en el temps de la meva infantesa. Tinc algun record vague de com la gent passava la nova de l’aparici\u00f3 de la nova emissora, com un fet important. En aquell temps la gent es distreia i informava escoltant la r\u00e0dio. I no hi havia res m\u00e9s que la degana R\u00e0dio Mallorca, la naixent R\u00e0dio Popular i les estacions que els receptors podien captar de les potents antenes emissores de Barcelona: R\u00e0dio Nacional d’Espanya, l’emissora de l’Estat i del r\u00e8gim, i R\u00e0dio Espanya, l’antiga R\u00e0dio Associaci\u00f3 de Catalunya incautada per Franco, avui Onda Cero. Tot anava per l’ona mitjana, plena de renous i interfer\u00e8ncies. I els m\u00e9s avan\u00e7ats escoltaven algunes emissores d’ona curta \u2014aquestes s\u00ed que en feien, de renou\u2014 com Radio Pirenaica, l’estaci\u00f3 radiof\u00f2nica de lluita contra el r\u00e8gim. Poc temps despr\u00e9s de jo n\u00e9ixer, els meus pares van comprar un receptor a Can Matas, una botigueta d’electrodom\u00e8stics que duia una dona bona i amable i mare del pol\u00edtic Jaume Matas. Aquell aparell, enc\u00e8s tot el dia com ara molts de televisors, acompanyava ma mare tota la jornada mentre cosia, brodava o feia feines de casa. I la casa s’omplia de can\u00e7ons d’Antonio Molina, Juanito Valderrama, Concha Piquer, Imperio Argentina, etc.; de\u00a0discos solicitados<\/em>; serials rosa \u2014la novel\u00b7la\u2014 com la lacrim\u00f2gena\u00a0Ama Rosa<\/em>, de la SER; comedietes de costums com Matilde, Perico y Periqu\u00edn<\/em>, tamb\u00e9 de la SER; els consultoris sentimentals de Montserrat Fortuny (R\u00e0dio Espanya) i d’Elena Francis (R\u00e0dio Barcelona); programes solidaris com Ustedes son formidables<\/em> (SER), i el Diario Hablado<\/em> de R\u00e0dio Nacional d’Espanya, que monopolitzava tota la informaci\u00f3 i que havien d’emetre obligat\u00f2riament totes les emissores espanyoles. La r\u00e0dio, a m\u00e9s, va ser una escola d’espanyol per a molts de mallorquins que, com els meus pares, n’anaven justets.<\/p>\n

Al comen\u00e7ament de 1971 un grup de joves v\u00e0rem iniciar una aventura en aquella popular emissora mallorquina. \u00c9rem Antoni Ramis, Antoni Socias, Joan Quetglas i un servidor, un estudiant que feia segon curs de Filosofia i Lletres a l’Estudi General de Palma. L’aventura era uns programes en catal\u00e0, que s’emetien alguns dies havent dinat de les tres a les tres i mitja. Eren els primers programes en catal\u00e0 d’aquella emissora, descomptant la popular\u00edssima Rondaia mallorquina<\/em> que comen\u00e7\u00e0 a emetre’s devers el 1960, narrada per Francesc de Borja Moll, que dirigia el \u00abquadre d’actors de R\u00e0dio Popular\u00bb. Els joves esmentats, membres de l’Obra Cultural Balear, trob\u00e0rem la manera d’introduir-nos a la r\u00e0dio, eina de gran inter\u00e8s per al nostre activisme. La benem\u00e8rita instituci\u00f3 cultural, dirigida per Climent Garau, va establir un acord amb el director de l’emissora, Manuel Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Panero, un castell\u00e0 parent del poeta Leopoldo Panero, que, segons deia, tenia molt d’inter\u00e8s a llan\u00e7ar \u00abunas emisiones en mallorqu\u00edn\u00bb. El primer d’aquells programes es digu\u00e9 Siau qui sou<\/em>. Era un diguem-ne magas\u00edn que s’emetia el dilluns, amb informacions diverses sobre la llengua i la cultura i amb una intenci\u00f3 principal de fer prendre consci\u00e8ncia als mallorquins de la situaci\u00f3. Alguns mesos despr\u00e9s vingu\u00e9 un altre programa titulat Mallorqu\u00ed a tot vent<\/em> \u2014que dif\u00edcil que era en aquell temps dir catal\u00e0<\/em>!\u2014, un curs de catal\u00e0 \u2014b\u00e0sicament ortografia\u2014 que s’emetia el dijous i apareixia en versi\u00f3 escrita el divendres en el Diario de Mallorca<\/em>. El vam comen\u00e7ar Antoni Ramis, Antoni Socies i jo i vaig acabar fent-lo jo tot sol, tant a la r\u00e0dio com al diari. I per a completar la setmana el dissabte hi havia el programa infantil Sa Ximbomba Sona<\/em>, comen\u00e7at per Joan Quetglas, que hi pos\u00e0 el nom, i continuat per jo mateix fins que es va acabar. B\u00e0sicament s’hi posaven can\u00e7ons infantils, com les de Queta i Teo i altres, i s’hi llegien les lletres o postals que els infants seguidors del programa hi enviaven tot responent una q\u00fcesti\u00f3 d’un concurs que tenia el seu premi. Tots els programes s’enregistraven i s’emetien posteriorment. El programa Siau qui sou<\/em> era el m\u00e9s conflictiu. En aquell temps tot havia de passar per censura. No pod\u00edem dir res en els programes que no estigu\u00e9s escrit en un gui\u00f3 que s’havia d’enviar a censura i presentar-lo pr\u00e8viament a la direcci\u00f3 de l’emissora per triplicat. Ai aquelles c\u00f2pies fetes amb paper carb\u00f3 i sobre paper prim. Els conservo com un tresor, aquells guions. No s\u00e9 si arribaven a anar a la censura del r\u00e8gim, per\u00f2 la cosa certa \u00e9s que el director \u2014en Panero, que li d\u00e8iem\u2014 els mirava amb lupa i ratllava en vermell el que no pod\u00edem dir. Era una censura pr\u00e8via que ratllava amb alegria, temerosa de la multa que podria caure. I us assegur que en reb\u00edem de frustracions per les coses que el cos ens demanava de dir i que no pod\u00edem dir. El novembre de l’any seg\u00fcent, havent-me traslladat a Barcelona per a continuar els estudis de Filologia Catalana, vaig promoure i presentar a la mateixa emissora un nou programa titulat Nuestra lengua y sus amigos<\/em>, un curs de catal\u00e0 per a hispanoparlants explicat en espanyol i que va comptar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Catalina Llin\u00e0s, una bella veu que endolcia el programa, tot i que jo havia de fer esfor\u00e7os per a aconseguir que articul\u00e0s les eles \u00abben mallorquines\u00bb. Jo venia de Barcelona el cap de setmana cada quinze dies i enregistr\u00e0vem uns quants programes. Es conserven a l’Arxiu del So i de la Imatge del Consell de Mallorca. El setembre de 1974, amb la llicenciatura acabada, em vaig incorporar com a copresentador al programa Mallorca al Vent<\/em>, que a R\u00e0dio Popular, havia promogut i presentava Miquel Riera, de Felanitx, que arribaria a ser el batlle d’aquesta ciutat. Era un programa diari, tamb\u00e9 em\u00e8s a les tres, que tenia una mena de subt\u00edtol que deia \u00abrevista radiof\u00f2nica cultural, musical i informativa\u00bb. Hi havia una n\u00f2mina de col\u00b7laboradors habituals, que venien a parlar de les seves coses: Antoni Tarabini, Josep Valero, Manuel Dom\u00e8nech, Josep Lliteras, Margalida Bibiloni, Jaume Corbera, Josep Maria Llompart i altres que dec oblidar. Un dia a la setmana hi havia una col\u00b7laboraci\u00f3 de Josep Maria Llompart, que feia una lli\u00e7\u00f3 de literatura catalana. Jo l’anava a cercar a l’Editorial Moll, que era al carrer de la Torre de l’Amor, a molt poca dist\u00e0ncia de la r\u00e0dio, i l’acompanyava a l’emissora mentre parl\u00e0vem del tema de qu\u00e8 tractaria i d’altres coses de la vida, sobretot de la llengua i del pa\u00eds. Un cop dins l’estudi jo el presentava i ell feia la seva dissertaci\u00f3. Hi vaig col\u00b7laborar fins al final de 1976, amb el par\u00e8ntesi de la \u00abmili\u00bb, que em va separar de Mallorca per a dur-me a les arenes del S\u00e0hara.<\/p>\n

Els estudis de R\u00e0dio Popular eren al Seminari Vell, al carrer del Seminari, un vetust edifici que havia deixat de ser seminari quan es constru\u00ed el nou, a la perif\u00e8ria de la ciutat, la d\u00e8cada de 1950. Algunes cambres i estances d’aquella casa, al voltant del claustre, eren els estudis, la discoteca i despatxos de R\u00e0dio Popular. En els estudis hi havia dues parts separades per dos vidres: la part dels locutors, amb una taula llarga i estreta aferrada a la paret dels vidres i alguns micr\u00f2fons, i la part del control. En aquesta hi havia dos plats giradiscos, dos magnet\u00f2fons grossos d’aquells antics de bobina i un mesclador. A l’hora de la publicitat cada anunci anava en una cinta, que el controlador havia de posar i llevar alternadament en els magnet\u00f2fons amb gran celeritat. M’impressionava el maneig que els controladors feien dels giradiscos: a fi de fer entrar una can\u00e7\u00f3 o pe\u00e7a musical en el punt exacte que volien, feien girar amb la m\u00e0 el disc a l’enrev\u00e9s i el deixaven en el punt desitjat, sostenint el disc amb la m\u00e0 i amollant-lo en el moment exacte. Mentre el giraven a l’enrev\u00e9s emetia un so ben curi\u00f3s.<\/p>\n

A R\u00e0dio Popular vaig con\u00e8ixer moltes persones, amb algunes de les quals vaig fer una amistat que encara dura. A part del director i el cap de programes, Faust Frau \u2014en Fausto\u2014, locutors i t\u00e8cnics o controladors, o \u00abcontrols, com en d\u00e8iem. Locutors com Marisa Suau, Ricard Pla \u2014tots dos traspassats despr\u00e9s a la televisi\u00f3\u2014, Pere Pons i Quica Cort\u00e8s; t\u00e8cnics com Nicolau Tous, Jaume Vila, Ferran Mart\u00ednez i Bernat Perpiny\u00e0. A tots ells moltes felicitacions per la feina feta durant tants d’anys.<\/p>\n

Avui toca desitjar molts d’anys de vida a R\u00e0dio Popular de Mallorca, en el seu seixant\u00e8 aniversari. Per\u00f2 R\u00e0dio Popular ja no existeix. Ara hi ha la COPE, una cadena d’emissores espanyola, que emet de Madrid estant una programaci\u00f3 espanyola i en espanyol. Lluny resta aquella R\u00e0dio Popular de Mallorca que parlava de Mallorca als mallorquins, aquells estudis envellits del carrer del Seminari, aquells discos que giraven a l’enrev\u00e9s, aquells guions, aquella censura, aquells moments d’esperan\u00e7a per a una llengua adre\u00e7ada i un pa\u00eds normalitzat.<\/p>\n

<\/p>\n

Un programa de \u00abMallorca al vent\u00bb, amb Miquel Riera, Gabriel Bibiloni, Margalida Bibiloni i Josep Lliteras<\/sup><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 7 de desembre de 1959, avui fa seixanta anys, es va inaugurar R\u00e0dio Popular de Mallorca, emissora creada pel bisbat de l’illa. Era la segona emissora de r\u00e0dio de Mallorca. La primera va ser R\u00e0dio Mallorca, creada el 1933 pels germans Josep i Onofre Fuster i integrada a la cadena SER el 1943. Malgrat […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-3020","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-plaer-descriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3020","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3020"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3020\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3878,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3020\/revisions\/3878"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3020"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3020"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3020"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}