{"id":3018,"date":"2019-11-14T00:01:21","date_gmt":"2019-11-13T22:01:21","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=3018"},"modified":"2025-05-09T20:39:53","modified_gmt":"2025-05-09T18:39:53","slug":"el-dijous-bo-i-lesglesia-de-santa-maria-major-dinca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/el-dijous-bo-i-lesglesia-de-santa-maria-major-dinca\/","title":{"rendered":"El Dijous Bo i l’esgl\u00e9sia de Santa Maria Major d’Inca"},"content":{"rendered":"

Avui, 14 de novembre de 2019, \u00e9s el Dijous Bo, la gran fira i festa de la ciutat d’Inca. Se celebra d’en\u00e7\u00e0 del segle XIV, quan Jaume II de Mallorca orden\u00e0 la vila avui capital del Raiguer, o potser abans, segons diuen alguns. En tot cas el nom de Dijous Bo<\/em>, en qu\u00e8 l’adjectiu significa ‘important’, no sembla gaire anterior al segle XIX. En el segle XVI s’establ\u00ed que aquesta fira se celebraria despr\u00e9s dels quatre diumenges que segueixen el dia de Sant Lluc (18 d’octubre). Els tres primers es diuen primera, segona i tercera fira; el quart diumenge \u00e9s la festa de Santa Maria Major, i el dijous seg\u00fcent \u00e9s el Dijous Bo, que cau entre el 13 i el 19 de novembre.<\/p>\n

Com diem, el diumenge precedent al Dijous Bo \u00e9s la festa de Santa Maria Major, copatrona de la ciutat juntament amb sant Abd\u00f3 i sant Sen\u00e9n (30 de juliol). Santa Maria Major, l\u00f2gicament, \u00e9s la titular de la gran esgl\u00e9sia d’Inca del mateix nom. \u00c9s un temple constru\u00eft durant el segle XVIII \u2014la primera pedra s’hi pos\u00e0 el 1706\u2014 que en substitu\u00ed una altra de g\u00f2tica que, segons els documents, en arribar el segle XVIII mena\u00e7ava ru\u00efna. L’antiga esgl\u00e9sia era coneguda amb el nom d’esgl\u00e9sia de Santa Maria d’Inca<\/em>, i la nova fou batejada amb el nom de Santa Maria Major<\/em>.<\/p>\n

Aquest nom \u00e9s el d’una bas\u00edlica de Roma, una de les quatre bas\u00edliques majors d’aquella ciutat, constru\u00efda en el segle V pel papa Sixt III, i que per ser la m\u00e9s gran de totes les esgl\u00e9sies marianes reb\u00e9 el nom de Santa Maria Major. Diu la llegenda que la nit del 4 d\u2019agost de l\u2019any 352, un home de nom Giovanni, patrici ric, va tenir un somni en qu\u00e8 la Mare de D\u00e9u li aparegu\u00e9 i li digu\u00e9 que volia que li fos edificada una esgl\u00e9sia en el lloc que li indicaria mitjan\u00e7ant una nevada. Giovanni an\u00e0 a contar el fet al papa Liberi, qui la mateixa nit havia tingut el mateix somni. L\u2019endem\u00e0, damunt el tur\u00f3 Esquil\u00ed aparegu\u00e9 una zona coberta de neu, en ple agost. Per\u00f2 ni una fl\u00f2bia fora d\u2019aquesta petita zona. El papa tra\u00e7\u00e0 el per\u00edmetre de la nova esgl\u00e9sia, coincidint amb l\u2019\u00e0rea de la zona nevada, i el temple edificat, dedicat a la Mare de D\u00e9u i pagat pel ric patrici, va ser denominat esgl\u00e9sia Liberiana (pel papa Liberi) i m\u00e9s popularment esgl\u00e9sia de la Mare de D\u00e9u de la Neu (Madonna della Neve). En el segle V l’esmentat papa Sixt III va fer enderrocar aquella esgl\u00e9sia per a construir-ne una altra en el mateix lloc, molt m\u00e9s majestuosa, que \u00e9s la que hem dit que \u00e9s coneguda amb el nom de Santa Maria Major.<\/p>\n

El temple mari\u00e0 de Roma \u00e9s diu Santa Maria Major en totes les lleng\u00fces, comen\u00e7ant per l’itali\u00e0 (Santa Maria Maggiore), continuant pel franc\u00e8s (Sainte-Marie-Majeur), el portugu\u00e8s (Santa Maria Maior), etc. Nom\u00e9s l’espanyol ha afegit al nom un article que no hi posen les altres lleng\u00fces: Santa Mar\u00eda la<\/em> Mayor. \u00c9s una de les normes d’aquesta llengua i no hi tenim res a dir. A Palma hi havia antigament una esglesieta que va ser el primer temple de la parr\u00f2quia de Sant Nicolau i que despr\u00e9s de construir-se l’esgl\u00e9sia nova, l’actual, va ser anomenada popularment esgl\u00e9sia de Sant Nicolau Vell. Els textos espanyols de l’\u00e8poca en diuen San Nicol\u00e1s el Viejo<\/em>, tot traspassant la vellura de l’esgl\u00e9sia al sant. L’esgl\u00e9sia parroquial d’Inca, constru\u00efda com hem dit en el segle XVIII, va rebre en espanyol el nom de Santa Mar\u00eda La Mayor<\/em>, i per influ\u00e8ncia d’aquesta llengua en catal\u00e0 ara es diu normalment Santa Maria la Major<\/em>. Per\u00f2 cal afirmar rotundament que aquest \u00e9s un nom incorrecte i no genu\u00ed, i que la forma adequada en catal\u00e0 \u00e9s Santa Maria Major<\/em>, com en totes les altres lleng\u00fces i com es deia en catal\u00e0 temps enrere, tot i la pressi\u00f3 de la denominaci\u00f3 espanyola. Segons el cronista de la ciutat, Gabriel Pieras, el 1917 es va renovar el trespol de l’altar major i es van treure les l\u00e0pides mortu\u00f2ries que all\u00e0 hi havia. Moss\u00e8n Andreu Caimari copi\u00e0 les inscripcions, una de les quals deia textualment Sepultura de los Confrares, Confraresses y Devots de Sta. Maria Major, feta vuy els 20 desembre de lo any 1.727 <\/em>1<\/sup>.<\/p>\n

I per a acabar transcric, amb grafia normalitzada, els goigs de Santa Maria Major \u2014en desconec la data\u2014, transcrits pel pare Ginard en el Calendari folkl\u00f2ric de Mallorca<\/em>2<\/sup>.<\/p>\n\n\n\n
\u00a0<\/td>\nDe v\u00f3s alcan\u00e7a favor
el que us ve a suplicar,
vullau a tots ajudar,
Santa Maria Major.\n

Concebuda i elegida
f\u00f3reu antes que el m\u00f3n fos,
per mare de pecador
i de l’autor de la vida:
sagrari del Redemptor,
qui per si volgu\u00e9 formar,
vullau a tots ajudar,
Santa Maria Major.<\/p>\n

Sou mirall de tots els \u00e0ngels,
escola dels suenibins,
emperatr\u00eds dels arc\u00e0ngels,
exemple dels xerafins:
de los cels el resplendor
i la gl\u00f2ria singular,
vullau a tots ajudar,
Santa Maria Major.<\/p>\n

Ara sou del testament,
de l’inimic la vict\u00f2ria,
sol i lluna resplendent
i escala de la gl\u00f2ria:
amparo del pecador
i estrella de la mar,
vullau a tots ajudar,
Santa Maria Major.<\/p>\n

Sou del malalt medecina
en tota ocasi\u00f3,
nostra consolaci\u00f3
sou v\u00f3s, senyora divina.
El mann\u00e0 de tot sabor,
b\u00e0lsam per tot malaurar,
vullau a tots ajudar,
Santa Maria Major.<\/p>\n

En la vila d’Inca obrau
portentos i meravelles,
i veis, joves i donzelles,
de tot perill defensau:
al just i al pecador
qui de v\u00f3s es ve a emparar
vullau a tots ajudar,
Santa Maria Major.<\/p>\n

En totes necessitats
en v\u00f3s tenim l’esperan\u00e7a,
en les esterilidats
\u00e9s certa la confian\u00e7a
d’alcan\u00e7ar ab tal fervor
aigua per los camps regar:
Vullau a tots ajudar,
Santa Maria Major.<\/p>\n

Com a mare piadosa
envers de vostros devots,
demostrau-vos amorosa,
humils vos suplicam tots:
pues el c\u00e0stig i el rigor
per v\u00f3s es ve a mitigar,
vullau a tots ajudar,
Santa Maria Major.<\/p>\n<\/td>\n

\u00a0<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

1. Gabriel Pieras Salom, Breu hist\u00f2ria d’Inca<\/em>, Ajuntament d’Inca, 1986, p\u00e0g. 72
2. Calendari folkl\u00f2ric de Mallorca. Tardor<\/em>. Sa\u00efm Edicions i Fundaci\u00f3 Mallorca Liter\u00e0ria, 2020, p\u00e0g. 141.<\/sup><\/p>\n\n\n

Nota priv. DCVB: Se tregu\u00e9 en profes\u00f3 p\u00fablica de rogativa la imatge de Sta. Maria Mayor,\u00a0Entrev. Eyv. 102.\u00a0B (s.v. rogatiu)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui, 14 de novembre de 2019, \u00e9s el Dijous Bo, la gran fira i festa de la ciutat d’Inca. Se celebra d’en\u00e7\u00e0 del segle XIV, quan Jaume II de Mallorca orden\u00e0 la vila avui capital del Raiguer, o potser abans, segons diuen alguns. En tot cas el nom de Dijous Bo, en qu\u00e8 l’adjectiu significa […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3018","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3018","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3018"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3018\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4160,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3018\/revisions\/4160"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3018"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3018"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3018"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}