A la Mallorca que de vegades es diu pre-tur\u00edstica (d’abans de l’equador del segle XX), en qu\u00e8 tothom parlava catal\u00e0 menys un grapat de funcionaris durs de llengua, i en qu\u00e8 eren pocs els qui sabien desfer-se en espanyol, i aquests encara el parlaven amb un accent que es notava a una llegua \u2014tot un m\u00f3n desaparegut\u2014,\u00a0els mallorquins brodaven el seu parlar amb una col\u00b7leccioneta de\u00a0paraules i expressions espanyoles la cosa m\u00e9s folgosa.<\/p>\n
Una d’aquestes expressions, que queia infal\u00b7liblement en dies de mal temps i en converses d’aquestes en qu\u00e8 el temps meteorol\u00f2gic fa d’element sostenidor de la intercomunicaci\u00f3, era quin tiempo!<\/em>\u00a0Una expressi\u00f3 determinant.\u00a0Quin temps!<\/em> hauria estat la constataci\u00f3 d’un temps dolent, per\u00f2 quin tiempo!<\/em> era la proclamaci\u00f3 d’una maltempsada categ\u00f2rica. Una altra exclamaci\u00f3 t\u00edpica era quina noche!<\/em>, que solia compar\u00e8ixer despr\u00e9s que el comunicant hagu\u00e9s passat una nit calamitosa. Una i altra exclamaci\u00f3 podien rematar-se amb un llampant se\u00f1ores<\/em>, que tamb\u00e9 es podia sentir adesiara en altres circumst\u00e0ncies d’impacte emocional: “per\u00f2, se\u00f1ores<\/em>, on s’havia vist mai una cosa com aquesta?”.<\/p>\n S\u00f3n coses que encara es poden sentir perfectament, per\u00f2 diria que m\u00e9s aviat en gent\u00a0 granada. Igual que la frase d’aquesta suerte<\/em>, al\u00b7lusiva a un estat llastim\u00f3s en qu\u00e8 es troba una cosa o a l’estat de descuran\u00e7a en la presentaci\u00f3 d’una persona: “estan per arribar es convidats i jo encara estic d’aquesta suerte<\/em>“.<\/p>\n Tamb\u00e9 hem de fer esment a una altra t\u00edpica incrustaci\u00f3 de l’espanyol en el col\u00b7loquial mallorqu\u00ed: los dos<\/em>. S’amollava per a referir-se ben\u00e8volament a dues persones unides en una acci\u00f3: “quan ja feia hores que els esperava sense sebre res d’ells els me veig venir, los dos<\/em>, xino-xano, xino-xano”. \u00c9s clar que no estic del tot segur si aix\u00f2 ve de l’espanyol o \u00e9s una romanalla de l’antic mascul\u00ed los<\/em>. Qui sap?<\/p>\n De vegades la ignor\u00e0ncia de l’espanyol era factor de creaci\u00f3 de castellanismes deformats, com aquell Trigo<\/em> amb qu\u00e8 els pastors batejaven els seus cans, que no era m\u00e9s que la paraula tigre<\/em> esmirriada, o aquella frase esdevinguda sent\u00e8ncia i dip\u00f2sit de saviesa popular que era gento con gento<\/em> (la g a la catalana), que assegura que cadasc\u00fa s’ajunta amb els seus afins, pel que fa a categories, idees i intencions.<\/p>\n I encara record aquell contundent quellemos<\/em> (amb vocal neutra a la primera s\u00edl\u00b7laba) que mon pare i ma mare m’enflocaven de petit, quan es cansaven de les meves r\u00e8pliques o de la meva insist\u00e8ncia. Vaig tardar anys a descobrir que all\u00f2 era l’imperatiu castell\u00e0 callemos<\/em>.<\/p>\n All\u00f2 eren castellanismes de categoria, i no aquesta vulgaritat ara imperant i omnipresent de vol algo m\u00e9s?<\/em>,\u00a0aix\u00f2 est\u00e0\u00a0fred<\/em>, li d\u00f3na igual<\/em>,\u00a0no em d\u00f3na temps<\/em>, qu\u00e8 est\u00e0s menjant?<\/em>, se li cau el p\u00e8l<\/em>\u00a0i tanta altra ordinariesa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A la Mallorca que de vegades es diu pre-tur\u00edstica (d’abans de l’equador del segle XX), en qu\u00e8 tothom parlava catal\u00e0 menys un grapat de funcionaris durs de llengua, i en qu\u00e8 eren pocs els qui sabien desfer-se en espanyol, i aquests encara el parlaven amb un accent que es notava a una llegua \u2014tot un […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-300","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/300","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=300"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/300\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=300"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=300"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=300"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}