{"id":2999,"date":"2019-12-17T21:46:54","date_gmt":"2019-12-17T19:46:54","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2999"},"modified":"2020-03-24T20:17:33","modified_gmt":"2020-03-24T18:17:33","slug":"els-verbs-acabats-en-ejar-i-els-noms-acabats-en-eig","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/els-verbs-acabats-en-ejar-i-els-noms-acabats-en-eig\/","title":{"rendered":"Els verbs acabats en \u00abejar\u00bb i els noms acabats en \u00abeig\u00bb"},"content":{"rendered":"

Com se sap, un dels mecanismes principals per a la formaci\u00f3 de mots nous \u00e9s la derivaci\u00f3, consistent a afegir a una arrel un afix derivatiu. Per exemple, a l’arrel nominal fust<\/em>, que apareix en el mot fusta,<\/em> afegir-hi l’afix derivatiu –er<\/em> i obtenir fuster<\/em>. La manera m\u00e9s normal d’obtenir verbs a partir d’una arrel nominal \u2014un substantiu\u2014 \u00e9s afegint-hi la terminaci\u00f3 –ar<\/em>: aix\u00ed de badall<\/em> fem el derivat badallar<\/em>. El mateix es pot fer a partir d’un adjectiu: de complet<\/em> traiem completar<\/em>. Cal dir, per a ser rigorosos, que en aquest cas hi ha un proc\u00e9s que es diu conversi\u00f3<\/em> o derivaci\u00f3 sense afixos: l’arrel nominal o adjectival es converteix<\/em> en arrel verbal, per a la qual cosa adopta la terminaci\u00f3 -ar, que<\/em> no \u00e9s un afix derivatiu sin\u00f3 un afix flexiu necessari indicador d’infinitiu i de primera conjugaci\u00f3.<\/p>\n

Aquest mecanisme \u00e9s molt productiu. Molts de verbs de la primera conjugaci\u00f3 han aparegut d’aquesta manera, afegint a una arrel nominal o adjectival la terminaci\u00f3 –ar<\/em>. De bressol<\/em> surt bressolar<\/em>; de buit<\/em>, buidar<\/em>; de complet<\/em>, completar<\/em>; de confit<\/em>, confitar<\/em>; de control<\/em>, controlar<\/em>; de corda<\/em>, cordar<\/em>; de dansa<\/em>, dansar<\/em>; de dany<\/em>, danyar<\/em>;\u00a0 d’emoci\u00f3<\/em>, emocionar<\/em>; de factura<\/em>, facturar<\/em>; de film<\/em>, filmar<\/em>; de f\u00f3rmula<\/em>, formular<\/em>; de fotoc\u00f2pia<\/em>, fotocopiar<\/em>; de fractura<\/em>, fracturar<\/em>; de l\u00edder<\/em>, liderar<\/em>; de moble<\/em>, moblar<\/em>; de model<\/em>, modelar<\/em>; d’\u00f2xid<\/em>, oxidar<\/em>; de pedal<\/em>, pedalar<\/em>; de proc\u00e9s<\/em>, processar<\/em>; de progr\u00e9s<\/em>, progressar<\/em>; de pron\u00f2stic<\/em>, pronosticar<\/em>; de registre<\/em>, registrar<\/em>; de taca<\/em>, tacar<\/em>; de tel\u00e8fon<\/em>, telefonar<\/em>; de tortura<\/em>, torturar<\/em>; de turment<\/em>, turmentar<\/em>; de valor<\/em>, valorar<\/em>; etc. \u00c9s un proc\u00e9s que t\u00e9 l’equivalent en les altres lleng\u00fces rom\u00e0niques, amb la terminaci\u00f3 corresponent: franc\u00e8s -er<\/em>, itali\u00e0 –are<\/em>, occit\u00e0, espanyol i portugu\u00e8s –ar<\/em>. \u00c9s veritat que els processos derivatius no sempre s\u00f3n iniciativa de la llengua que hom parla, sin\u00f3 que sovint s\u00f3n reproducci\u00f3 de processos fets en una altra llengua, per\u00f2 ara aix\u00f2 no ens interessa. Evidentment no tots els verbs de la primera conjugaci\u00f3 s’han format aix\u00ed; la major part procedeixen de verbs llatins acabats en -are<\/em>, com saludar<\/em> que ve de salutare<\/em>. I ja en llat\u00ed –are<\/em> era una desin\u00e8ncia amb la mateixa funci\u00f3 que la nostra -ar<\/em>, com en el mateix darrer exemple (salutare<\/em>, derivat de salus<\/em>, salutis<\/em>).<\/p>\n

En catal\u00e0 tenim un altre mecanisme derivatiu per a crear verbs a partir de noms o adjectius: amb la desin\u00e8ncia –ejar<\/em>, formada per un afix derivatiu -ej<\/em> i l’afix flexiu -ar<\/em>. Aix\u00ed tenim clarejar<\/em>, a partir de clar<\/em>, o festejar<\/em>, obtingut a partir de festa<\/em>. Per\u00f2 hi ha qualque mot acabat en –ejar<\/em> que no s’ha format per derivaci\u00f3 en catal\u00e0 sin\u00f3 que procedeix d’un mot llat\u00ed acabat en –idiare<\/em>, terminaci\u00f3 del llat\u00ed vulgar que correspon a l’equivalent culte –izare<\/em>. Aix\u00ed batejar<\/em> ve del llat\u00ed vulgar baptidiare<\/em>, transformaci\u00f3 de baptizare<\/em> (i aquest pres del grec baptizein<\/em>, ‘immergir’). I netejar<\/em> surt del llat\u00ed nitidiare<\/em>, derivat de nitidus<\/em>; i envejar<\/em>, d’envidiare<\/em>. O el balearisme malavejar <\/em>(a Mallorca, ‘esfor\u00e7ar-se’, ‘procurar’), que procedeix del llat\u00ed male-habitiare<\/em>, derivat de male-habitu<\/em> (d’on ve malalt<\/em>). Aix\u00ed, doncs, podem dir que el sufix catal\u00e0 –ejar<\/em>\u00a0\u2014de fet dos afixos, com hem vist\u2014 procedeix del sufix llat\u00ed –idiare<\/em>. La terminaci\u00f3 –izare<\/em> era tamb\u00e9 en llat\u00ed un afix que servia per a formar derivats. Per exemple, de martyr<\/em> sortia martyrizare<\/em> o de propheta<\/em>, prophetizare<\/em>. \u00a0La continu\u00eftat d’aquest procediment derivatiu ha generat una gran quantitat de mots que en catal\u00e0 escrivim amb la terminaci\u00f3 –itzar<\/em> (modernitzar<\/em>, organitzar<\/em>, hospitalitzar<\/em>, etc.).<\/p>\n

L’afix vulgar –idiare<\/em> va transformar-se per via evolutiva en l’afix catal\u00e0 i occit\u00e0 –ejar<\/em>, en el franc\u00e8s –oyer<\/em>, en l’itali\u00e0 –eggiare<\/em> i en l’espanyol i portugu\u00e8s –ear<\/em>. Aix\u00ed en franc\u00e8s tenim guerroyer<\/em> (‘guerrejar’, derivat directe de guerre<\/em>), verdoyer<\/em> (‘verdejar’, derivat directe de vert<\/em>) o tutoyer<\/em> (‘tutejar’, derivat directe de tu<\/em>),\u00a0nettoyer<\/em>\u00a0(‘netejar’, procedent de nitidiare<\/em>). En itali\u00e0 hi ha festeggiare<\/em> (‘festejar’, derivat directe de festa<\/em>), braveggiare<\/em> (‘bravejar’, derivat directe de bravo<\/em>), colpeggiare<\/em> (‘colpejar’, derivat directe de colpo<\/em>), italianeggiare<\/em> (‘italianejar’, derivat directe d’Italia<\/em>) o buffoneggiare<\/em> (‘bufonejar’, derivat directe de buffone<\/em>). L’espanyol \u00e9s la llengua rom\u00e0nica que m\u00e9s ha desplegat el sufix –ear<\/em>, que ja era molt productiu en el segle XV. T\u00edpicament espanyols s\u00f3n\u00a0agujerear<\/em>,\u00a0apalear<\/em>, bromear<\/em>,\u00a0cablear<\/em>, cabrear,<\/em> cachondear<\/em>, chulear<\/em>,\u00a0farolear<\/em>,\u00a0golear<\/em>, gorrear<\/em>,\u00a0gotear<\/em>, hojear<\/em>,\u00a0morrear(se)<\/em>, ningunear<\/em> [de ninguno<\/em>],\u00a0olfatear<\/em>,\u00a0\u00a0piropear<\/em>,\u00a0puentear<\/em>, putear<\/em>, rumorear<\/em>,\u00a0saborear<\/em>,\u00a0sanear,\u00a0tirotear<\/em> o\u00a0vocear,<\/em>\u00a0inexistents en les altres lleng\u00fces rom\u00e0niques. I ja no parlem dels nous mots d’argot, enormement abundants: tasquear<\/em>, tardear<\/em>, mariconear<\/em>, callejonear<\/em>, dominguear<\/em>, tapear<\/em>, trolear<\/em>, turistear<\/em>, etc. L’espanyol fins i tot adapta en -ear<\/em> verbs estrangers: boxear<\/em> (angl\u00e8s\u00a0to box<\/em>), chatear<\/em> (angl\u00e8s\u00a0to chat<\/em>),\u00a0chequear<\/em> (angl\u00e8s to<\/em> check<\/em>), cliquear<\/em> (angl\u00e8s to click<\/em>), craquear<\/em> (angl\u00e8s to crack),<\/em>\u00a0escanear<\/em> (angl\u00e8s to scan<\/em>),\u00a0flirtear<\/em> (angl\u00e8s\u00a0to flirt<\/em>), tuitear<\/em> (angl\u00e8s to tweet<\/em>),\u00a0zapear\u00a0<\/em>(angl\u00e8s\u00a0to zap<\/em>). I tamb\u00e9 fa derivats en –ear<\/em> de gal\u00b7licismes acabats en –aje<\/em> (derivats, en l’original franc\u00e8s), com chantajear<\/em>, masajear<\/em> o homenajear<\/em>.<\/p>\n

En el DIEC apareixen 865 verbs acabats en –ejar<\/em>, i encara el sistema permet de formar-ne m\u00e9s. Pensam que d’aquesta llista molts de verbs s\u00f3n genu\u00efns i molts altres interferits per l’espanyol. Repetim que el sufix espanyol –ear<\/em> \u00e9s molt m\u00e9s productiu que els equivalents de les altres lleng\u00fces rom\u00e0niques. Dit tot aix\u00f2, el nostre inter\u00e8s \u00e9s d’aclarir quins s\u00f3n els l\u00edmits en l’\u00fas genu\u00ed del sufix –ejar<\/em> en catal\u00e0, per a la qual cosa cal que examinem la mateixa tradici\u00f3 catalana i els usos de les altres lleng\u00fces rom\u00e0niques. Per a aquesta comesa aquest article nom\u00e9s \u00e9s un esb\u00f3s, perqu\u00e8 caldr\u00e0 fer molta m\u00e9s recerca per a arribar a conclusions totalment satisfact\u00f2ries. I la tasca \u00e9s molt dif\u00edcil. Podem analitzar els valors de mots ben genu\u00efns per inexistents en espanyol o mots molt tradicionals, per\u00f2 respecte a molts de mots nous es fa enormement dif\u00edcil de saber si duen el sufix aplicant els valors genu\u00efns o per interfer\u00e8ncia de l’espanyol.<\/p>\n

Podem dir que els verbs en -ar<\/em> expressen una acci\u00f3 sense cap altre mat\u00eds particular, igual que passa en les altres lleng\u00fces rom\u00e0niques. De ball<\/em> surt ballar<\/em> i de tel\u00e8fon<\/em>, telefonar<\/em>. De boicot<\/em> ha de sortir boicotar<\/em> i de format<\/em>, formatar<\/em>. Com en franc\u00e8s boycotter<\/em>, formater<\/em>; en itali\u00e0 boicottare<\/em>, formattare<\/em>. L’espanyol \u00e9s l’\u00fanica llengua \u2014i menys el portugu\u00e8s\u2014 que aquest to neutre l’aplica al sufix –ear<\/em>: telefonear<\/em>, boicotear<\/em>, formatear<\/em>. Igual que boxear<\/em>, bombardear<\/em>, bombear<\/em>, bloquear<\/em>, broncear<\/em>,\u00a0calafatear<\/em>,\u00a0chatear<\/em>, gasear<\/em>,\u00a0metamorfosear<\/em>, parafrasear<\/em>, planear<\/em> [ocells i avions], sabotear<\/em>, sondear<\/em>, tuitear<\/em>, etc., que en les altres lleng\u00fces es resolen amb –ar<\/em> (franc\u00e8s –er<\/em>, itali\u00e0 –are<\/em>). Donam les formes en franc\u00e8s i itali\u00e0: boxer<\/em>, boxare<\/em>; bombarder<\/em>, bombardare<\/em>; pomper<\/em>, pompare<\/em>; bloquer<\/em>, bloccare<\/em>; chatter<\/em>, chattare<\/em>; gaser<\/em>, gasare<\/em>;\u00a0m\u00e9tamorphoser<\/em>, metamorfosare<\/em>; paraphraser<\/em>, parafrasare<\/em>; planer<\/em>, planare<\/em>;\u00a0saboter<\/em>, sabotare<\/em>; sonder<\/em>, sondare<\/em>; tweeter<\/em>, twittare<\/em>. Totes les formes catalanes en –ejar<\/em> dels mots que surten en aquest par\u00e0graf s’han de considerar hispanismes.<\/p>\n

Si els verbs en –ar<\/em> tenen car\u00e0cter neutre, els acabats en –ejar<\/em> afegeixen al significat algun mat\u00eds especial complementari. En catal\u00e0 i en les altres lleng\u00fces rom\u00e0niques. Assagem de definir aquests matisos pel que fa al catal\u00e0, amb el benent\u00e8s que aquesta classificaci\u00f3 \u00e9s esquem\u00e0tica i parcial. Caldr\u00e0 cercar l’explicaci\u00f3 adient per a alguns verbs que no s\u00f3n entre els que segueixen.<\/p>\n

    \n
  1. Acci\u00f3 reiterativa en general (espirejar<\/em>,\u00a0espurnejar<\/em>\u00a0o\u00a0guspirejar<\/em>,\u00a0empentejar, glopejar, fuetejar)<\/em>\u00a0i en especial acci\u00f3 reiterativa feta amb qualque membre del cos (bracejar<\/em>, capejar<\/em>, cuejar<\/em> o coejar,<\/em> esperonejar, parpellejar<\/em>). Nota: en el meu parlar natural\u00a0copejar<\/em> no \u00e9s pegar a alg\u00fa\u00a0 sin\u00f3 produir una quantitat de cops (deformacions) a un objecte inanimat (porta l’auto tot copejat<\/em>).<\/li>\n
  2. Acci\u00f3 que implica un comportament emulador d’alg\u00fa altre o d’alguna altra cosa: mallorquinejar<\/em> (actuar com un mallorqu\u00ed un que no ho \u00e9s), pobrejar<\/em> (actuar com un pobre), bravejar<\/em>,\u00a0marcejar<\/em> (fer temps propi de mar\u00e7, un febrer que marceja<\/em>).<\/li>\n
  3. Comen\u00e7ar a adquirir una cosa un color: groguejar<\/em>, verdejar<\/em>, blanquejar<\/em> [diferent d’emblanquir <\/em>o blanquir<\/em> i emblanquinar<\/em>]. Itali\u00e0 biancheggiare<\/em> (blanquejar), azzurreggiare<\/em> (blavejar). Comen\u00e7ar a adquirir una cosa una qualitat: agrejar<\/em>, dolcejar, clarejar.\u00a0<\/em>Tend\u00e8ncia a resultats o estats:\u00a0fluixejar<\/em><\/li>\n
  4. Verbs amb un cert valor despectiu: badoquejar<\/em>,\u00a0rebostejar<\/em> (recercar per la casa d’amagat). Potser tamb\u00e9 mercadejar<\/em>.<\/li>\n<\/ol>\n

    I ara passem a examinar els noms acabats en –eig<\/em>, com bloqueig<\/em> o bateig<\/em>, que estan \u00edntimament relacionats amb els verbs en –ejar<\/em> (bloquejar<\/em>, batejar<\/em>). Una r\u00e0pida passada per la bibliografia ens mostra que aqu\u00ed i all\u00e0 es parla del sufix –eig<\/em>. Per\u00f2 el sufix –eig<\/em> no existeix. Un mot com bateig<\/em> es forma per conversi\u00f3, \u00e9s a dir derivaci\u00f3 sense afix, o amb afix zero, a partir del verb batejar<\/em> (del llat\u00ed vulgar baptidiare<\/em>). No hi ha cap sufix llat\u00ed que pugui haver generat el suposat sufix catal\u00e0 –eig<\/em>.\u00a0Igual que ormeig<\/em> i barreig<\/em> s’han format per conversi\u00f3 a partir dels verbs ormejar<\/em> (del llat\u00ed hormidiare<\/em>) i barrejar<\/em> (potser de verrere<\/em>). En el cas que el derivat nominal es faci a partir d’un verb que al seu torn s’ha format per derivaci\u00f3 a partir d’un nom a un adjectiu, com maneig<\/em>, tret de manejar<\/em> i aquest de m\u00e0<\/em>, succeeix el mateix: l’arrel verbal i el sufix derivatiu –ej<\/em> (manej<\/em>) fan de base per a la formaci\u00f3 del nom maneig<\/em>. Aquest tipus de conversi\u00f3, per a formar noms amb afix zero a partir d’arrels verbals, \u00e9s completament usual en catal\u00e0. \u00c9s el mateix fenomen que fa ball<\/em> a partir de ballar<\/em>, o record<\/em> a partir de recordar<\/em>. En el cas dels verbs acabats en –ejar<\/em>, com batejar<\/em>, el nom postverbal s’obt\u00e9 agafant la simple arrel. Nom\u00e9s que quan el fonema [\u0292] resta en posici\u00f3 final de mot es realitza com a sord i africat [t\u0283].<\/p>\n

    En itali\u00e0 passa el mateix. Del verb saccheggiare<\/em>, derivat de sacco<\/em> (‘saqueig’) surt saccheggio<\/em>. De maneggiare<\/em>, format per derivaci\u00f3 a partir de mano<\/em> amb el sufix –eggi(are)<\/em>, surt maneggio<\/em>. En aquests casos a la base verbal (saccheggi <\/em>[sa\u02c8ked\u0292], maneggi\u00a0<\/em>[ma\u02c8ned\u0292]), formada per una arrel nominal i el sufix derivatiu, s’hi afegeix l’afix flexiu\u00a0-o<\/em>, el mateix que apareix en ballo<\/em>, derivat per conversi\u00f3 de ballare<\/em>. En aquest tipus de conversi\u00f3 l’itali\u00e0 hi posa l’afix flexiu –o<\/em>, mentre que el catal\u00e0 no hi posa cap afix. En espanyol aquest afix tamb\u00e9 \u00e9s –o<\/em> i s’afegeix igualment a la base verbal: de bloquear<\/em>, pres del franc\u00e8s bloquer<\/em> i aquest derivat de bloc<\/em> (del neerland\u00e8s blok<\/em>) surt bloqueo\u00a0<\/em>([bloke] + [o]). No existeix el sufix –eo<\/em>. Aix\u00ed i tot, podria existir si aquesta terminaci\u00f3 (-eo<\/em>), a causa de la seva enorme freq\u00fc\u00e8ncia, es pogu\u00e9s adjuntar directament a una arrel nominal o adjectival, sense passar, doncs, per cap verb. Haur\u00edem de veure si aix\u00f2 \u00e9s possible. Els diccionaris espanyols indiquen que\u00a0tardeo<\/em>\u00a0o\u00a0postureo<\/em>\u00a0deriven dels verbs corresponents.<\/p>\n

    En qualsevol cas, en catal\u00e0 genu\u00ed tots els mots acabats en\u00a0-eig<\/em>\u00a0surten per conversi\u00f3 dels verbs acabats en\u00a0-ejar<\/em>. Aix\u00ed, doncs, podem dir que potencialment qualsevol verb genu\u00ed acabat en –ejar<\/em> pot generar un derivat nominal genu\u00ed en –eig<\/em>. I que qualsevol nom en –eig<\/em> ser\u00e0 interferit si el verb de qu\u00e8 parteix \u00e9s interferit. Aix\u00ed i tot, una cosa \u00e9s que el sistema pugui generar aquell derivat i una altra \u00e9s que la llengua realment l’hagi generat, perqu\u00e8 \u00e9s la norma<\/em> el que controla i limita tot el que el sistema pot crear. El sistema permet que d’ensenyar<\/em> en surti ensenyaci\u00f3<\/em> i ensenyatge<\/em>, per\u00f2 la norma diu que el sufix a aplicar \u00e9s –ment<\/em>. Existeix el verb escassejar<\/em>, per\u00f2 no s’ha format el nom escasseig<\/em>, perqu\u00e8 per a expressar aquest concepte hi ha escassetat<\/em>. El verb passejar<\/em> \u00e9s ben genu\u00ed, per\u00f2 no ho \u00e9s passeig<\/em>: la forma tradicional \u00e9s passejada<\/em> (acci\u00f3 de passejar), i com a nom d’una via urbana \u00e9s modern i respon a la mateixa ampliaci\u00f3 sem\u00e0ntica del mot espanyol paseo<\/em> (a la Catalunya del Nord la via urbana tamb\u00e9 es diu passejada<\/em>). Aix\u00ed, doncs, s\u00f3n hispanismes clars\u00a0bloqueig<\/em>,\u00a0bombardeig<\/em>, bombeig<\/em>, sondeig<\/em>, escaneig<\/em>, flirteig<\/em>, formateig<\/em>, mostreig<\/em>, pedaleig<\/em>, pirateig<\/em>, rastreig<\/em>, sondeig<\/em> o tiroteig<\/em>, etc. perqu\u00e8 els verbs corresponents no s\u00f3n genu\u00efns.<\/p>\n

    Heus ac\u00ed una llista de verbs i noms no genu\u00efns amb les formes genu\u00efnes o recomanables. No tenim en compte si s\u00f3n o no al DIEC, car molts d’hispanismes hi s\u00f3n presents, i altres si avui no hi s\u00f3n, en qualsevol moment futur hi poden ser.<\/p>\n\n\n\n\n
    Mots no genu\u00efns<\/strong><\/td>\nFormes genu\u00efnes o recomanables<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
    blanquejar, blanqueig<\/p>\n

    bloquejar, bloqueig<\/p>\n

    boicotejar<\/p>\n

    bombardejar, bombardeig<\/p>\n

    bombejar, bombeig<\/p>\n

    bronzejar<\/p>\n

    boxejar<\/p>\n

    cablejar<\/p>\n

    cabrejar, cabreig<\/p>\n

    calafatejar<\/p>\n

    cliquejar<\/p>\n

    costejar<\/p>\n

    craquejar, craqueig<\/p>\n

    escaquejar-se<\/p>\n

    escanejar, escaneig<\/p>\n

    flirtejar, flirteig<\/p>\n

    formatejar, formateig<\/p>\n

    golejar<\/p>\n

    metamorfosejar<\/p>\n

    mosquejar<\/p>\n

    mostrejar, mostreig<\/p>\n

    pedalejar, pedaleig<\/p>\n

    perifrasejar<\/p>\n

    piratejar, pirateig<\/span><\/p>\n

    planejar (ocells i avions)<\/p>\n

    planejar (fer plans)<\/p>\n

    plantejar<\/p>\n

    politiqueig<\/p>\n

    pontejar<\/p>\n

    putejar<\/p>\n

    rastrejar, rastreig<\/p>\n

    regatear (esport)<\/p>\n

    resetejar<\/p>\n

    saborejar<\/p>\n

    sabotejar<\/p>\n

    saltejar [cuina]<\/p>\n

    sondejar, sondeig<\/p>\n

    surfejar<\/p>\n

    torpedejar<\/p>\n

    xatejar<\/p>\n

     <\/td>\n

    		emblanquir, emblanquiment (de diners)<\/p>\n

    blocar, blocatge<\/p>\n

    boicotar<\/p>\n

    bombardar, bombardament<\/p>\n

    bombar, bombatge<\/p>\n

    bronzar (tr) \/ fer-se bronzar (el cos)<\/p>\n

    boxar<\/p>\n

    posar cables<\/p>\n

    emprenyar, emprenyamenta<\/p>\n

    calafatar<\/p>\n

    clicar<\/p>\n

    pagar<\/p>\n

    cracar, cracatge<\/p>\n

    escapolir-se<\/p>\n

    escanar, escanatge<\/p>\n

    flirtar, flirt<\/p>\n

    formatar, formatatge<\/p>\n

    fer (molts) gols<\/p>\n

    metamorfosar<\/p>\n

    empipar<\/p>\n

    agafar mostres, mostratge<\/p>\n

    pedalar, pedalatge<\/p>\n

    perifrasar<\/p>\n

    piratar, piratatge<\/span><\/p>\n

    planar<\/p>\n

    planificar<\/p>\n

    exposar, proposar…<\/p>\n

    politiqueria (?)<\/p>\n

    esquivar, etc.<\/p>\n

    emprenyar, damnificar, fer la guitza…<\/p>\n

    seguir la tra\u00e7a, seguiment de la tra\u00e7a<\/p>\n

    regatar<\/p>\n

    reengegar, reiniciar<\/p>\n

    assaborir<\/p>\n

    sabotar<\/p>\n

    saltar<\/p>\n

    sondar, sondatge<\/p>\n

    surfar, fer surf<\/p>\n

    torpedinar<\/p>\n

    xatar<\/p>\n

     <\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

     <\/p>\n

    Hi ha treballs diversos que han abordat aquest tema, amb diversos nivells d’aprofundiment (Llu\u00eds Marquet, Carles Riera, Xavier Rull, etc.). Cal destacar sobretot l’article de Xavier Rull \u00ab-eig<\/em> entre la genu\u00efnitat i el calc\u00bb (Els Marges, 63, 1999) i el cap\u00edtol corresponent del llibre del mateix autor La formaci\u00f3 de mots<\/em> (Eumo, 2004).<\/sup><\/p>\n

     <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Com se sap, un dels mecanismes principals per a la formaci\u00f3 de mots nous \u00e9s la derivaci\u00f3, consistent a afegir a una arrel un afix derivatiu. Per exemple, a l’arrel nominal fust, que apareix en el mot fusta, afegir-hi l’afix derivatiu –er i obtenir fuster. La manera m\u00e9s normal d’obtenir verbs a partir d’una arrel […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2999","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2999","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2999"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2999\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3207,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2999\/revisions\/3207"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2999"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2999"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2999"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}