{"id":2998,"date":"2019-09-30T23:49:25","date_gmt":"2019-09-30T21:49:25","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2998"},"modified":"2019-10-05T14:17:09","modified_gmt":"2019-10-05T12:17:09","slug":"entre-el-trespol-i-la-tripulacio-amb-bagatges-i-equipatges","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/entre-el-trespol-i-la-tripulacio-amb-bagatges-i-equipatges\/","title":{"rendered":"Entre el trespol i la tripulaci\u00f3 amb bagatges i equipatges"},"content":{"rendered":"

El mot interpolar<\/em>, que no cal definir, \u00e9s un cultisme universal, pres del llat\u00ed interpolare<\/em>, que ajunta el prefix inter<\/em> i el verb polire<\/em> (polir), potser amb la mediaci\u00f3 del participi interpolus<\/em>, que hauria provocat el canvi de polire<\/em> en polare<\/em>. En origen, durant l’Imperi rom\u00e0, interpolare<\/em> era un mot emprat pels qui treballaven amb roba, en particular els qui la rentaven i la deixaven ben neta i \u00abpolida\u00bb. Interpolare<\/em> la roba era deixar-la com a nova. I d’aqu\u00ed degu\u00e9 passar a significar fer reformes a alguna cosa perqu\u00e8 resti renovada.<\/p>\n

El que passa \u00e9s que tant en catal\u00e0 com en espanyol i portugu\u00e8s el mot comen\u00e7\u00e0 a evolucionar tant pel que fa a la forma com al significat. En les altres lleng\u00fces rom\u00e0niques, que sapiem, no tingu\u00e9 continu\u00eftat en l’\u00fas popular. En catal\u00e0 el mot evolucion\u00e0 a entrepolar<\/em>, enterpolar<\/em> o entrebolar<\/em>. Despr\u00e9s perdent la primera s\u00edl\u00b7laba rest\u00e0 un trepolar<\/em>, que per creuament amb diversos mots comen\u00e7ats en tras-<\/em> esdevingu\u00e9 trespolar<\/em>, que significava fer reformes al paviment o al sostre. I de trespolar<\/em> ja tenim el derivat trespol<\/em>, que t\u00e9 diverses variants com trispol<\/em>, terbol<\/em> o tribol<\/em>. I totes signifiquen, segons els llocs, el sostre o el terra d’una casa.<\/p>\n

En espanyol el mot llat\u00ed evolucion\u00e0 fins a tripular<\/em>. Segles enrere signific\u00e0 manipular textos, falsificar coses i fins i tot despatxar un criat o una altra persona o rebutjar una cosa. D’altra banda, seguint el fil de la idea de fer reformes a una cosa, arrib\u00e0 a significar mesclar o intercalar. Igual que en catal\u00e0 del Pa\u00eds Valenci\u00e0 un entrepolat<\/em> \u00e9s un tros de terme municipal que penetra dins un altre. Continuant amb l’espanyol, el terme acab\u00e0 sent exclusiu del llenguatge mariner. Tripular<\/em> era mesclar mariners, canviar-ne uns per uns altres, renovar-los, car els mariners es contractaven per a un temps determinat. No sols mariners sin\u00f3 coses diverses. Al final, dotar una embarcaci\u00f3 del personal o material necessari. El Diccionario de autoridades<\/em> (1739) defineix tripular<\/em> com \u00abdisponer lo necesario en las embarcaciones para navegar\u00bb. El mateix diccionari duu tripulaci\u00f3n<\/em> (\u00abel conjunto de lo necesario para la navegaci\u00f3n, y lo referente a la mariner\u00eda\u00bb. Encara es parla de tot lo necesario<\/em>, per\u00f2 l’edici\u00f3 de 1803 ja ens d\u00f3na el significat modern: \u00abel conjunto de la gente de mar que lleva una embarcaci\u00f3n para su mantenimiento y servicio\u00bb. M\u00e9s modernament tripulaci\u00f3n<\/em> \u00e9s el conjunt del personal de servei d’un avi\u00f3.<\/p>\n

Tripulaci\u00f3n<\/em> o tripula\u00e7\u00e3o<\/em> s\u00f3n mots exclusivament espanyol i portugu\u00e8s, inexistent en cap altra llengua, llevat dels sat\u00e8l\u00b7lits de l’espanyol, catal\u00e0 i gallec. Tripular<\/em> i tripulaci\u00f3<\/em> s\u00f3n hispanismes com qualsevol altre. Naturalment no tenim una altra manera de dir-ho, perqu\u00e8, com passa moltes vegades, el mot agafat de l’espanyol ja fa la seva feina i no en cal crear d’altre.<\/p>\n

En el conjunt rom\u00e0nic per a designar el personal de servei d’un vaixell o avi\u00f3 hi ha dues solucions ben contrastades: la soluci\u00f3 de l’espanyol i el portugu\u00e8s (Tripulaci\u00f3n<\/em>, tripula\u00e7\u00e3o<\/em>) i la soluci\u00f3 de la resta de lleng\u00fces: franc\u00e8s \u00e9quipage<\/em>, occit\u00e0 equipatge<\/em>, itali\u00e0 equipaggio<\/em> i roman\u00e8s echipaj<\/em>). L’occit\u00e0, l’itali\u00e0 i el roman\u00e8s han pres el mot del franc\u00e8s, que \u00e9s un derivat d’\u00e9quiper<\/em>, el qual ve de l’antic n\u00f2rdic skipa<\/em>, ‘arranjar, preparar el vaixell’, i aquest d’skip<\/em>, ‘barca’. En un principi designava el conjunt de coses necess\u00e0ries per a una activitat i despr\u00e9s prengu\u00e9 el significat actual: personal empleat d’un vaixell o avi\u00f3. Sense la subordinaci\u00f3 hist\u00f2rica a l’espanyol el catal\u00e0, que pertany de natura al grup gal\u00b7lorom\u00e0nic, segurament diria equipatge<\/em>.<\/p>\n

L’espanyol tamb\u00e9 va prendre del franc\u00e8s equipaje<\/em>; per\u00f2 li ha donat una altra valor, la de \u00abconjunto de cosas que se llevan en los viajes\u00bb (DRAE) i m\u00e9s en concret les maletes. Per a designar el que en espanyol es diu equipaje<\/em> totes les altres lleng\u00fces fan servir, en singular o en plural, un altre manlleu del franc\u00e8s: bagage \u2014<\/em>d’origen incert, potser del g\u00f2tic bagga<\/em>, ‘paquet’\u2014, que al principi significava el conjunt de coses que es porten en un viatge i despr\u00e9s signific\u00e0 el contenidor d’aquestes coses, sin\u00f2nim de valise<\/em>. Del franc\u00e8s bagage <\/em>tenim el portugu\u00e8s bagagem <\/em>(per\u00f2 gallec equipaxe<\/em>), l’occit\u00e0 bagatge<\/em>, l’itali\u00e0 bagaglio<\/em> i el roman\u00e8s bagaj<\/em>. Per a designar aix\u00f2 en catal\u00e0 empram maleta<\/em>, interferit parcialment per l’espanyol \u2014el mot \u00e9s catal\u00e0, derivat de mala <\/em>(un manlleu medieval del franc\u00e8s), per\u00f2 la pressi\u00f3 de l’espanyol deu haver afavorit aquest mot contra l’alternativa bagatge<\/em>\u2014. El franc\u00e8s bagage<\/em> tamb\u00e9 va penetrar a l’espanyol \u2014abans que equipaje <\/em>i amb \u00fas militar\u2014 i, a trav\u00e9s d’aquest, al catal\u00e0. Per\u00f2 en les dues lleng\u00fces no \u00e9s equivalent de maleta<\/em> sin\u00f3 que t\u00e9 un significat particular, pr\u00f2xim al significat original franc\u00e8s: \u00aball\u00f2 que porta la persona que va de viatge, d\u2019expedici\u00f3, especialment un ex\u00e8rcit o una tropa en marxa\u00bb i \u00abconjunt de coneixements o mitjans dels quals es disposa per a fer una cosa\u00bb (DIEC). El mateix camp sem\u00e0ntic de l’espanyol bagaje<\/em> i del gallec bagaxe<\/em>.<\/p>\n

Veiem, doncs, com la interfer\u00e8ncia, en aquest camp l\u00e8xic, ens ha portat a tenir un grup de mots i significats ben calcats de l’espanyol i en discordan\u00e7a amb el gruix de les lleng\u00fces rom\u00e0niques.<\/p>\n

 <\/p>\n

P.S. El Gran diccionari de la llengua catalana<\/em> per a equipatge<\/em> d\u00f3na l’accepci\u00f3 \u00abConjunt d’homes embarcats per al servei de la nau\u00bb, que no recull el DIEC.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El mot interpolar, que no cal definir, \u00e9s un cultisme universal, pres del llat\u00ed interpolare, que ajunta el prefix inter i el verb polire (polir), potser amb la mediaci\u00f3 del participi interpolus, que hauria provocat el canvi de polire en polare. En origen, durant l’Imperi rom\u00e0, interpolare era un mot emprat pels qui treballaven amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2998","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2998","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2998"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2998\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2998"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2998"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2998"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}