{"id":2992,"date":"2019-09-30T19:16:50","date_gmt":"2019-09-30T17:16:50","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2992"},"modified":"2019-09-30T20:50:30","modified_gmt":"2019-09-30T18:50:30","slug":"que-dimonis-es-el-catanyol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/que-dimonis-es-el-catanyol\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 dimonis \u00e9s el catanyol?"},"content":{"rendered":"<p>T\u00e8cnicament <em>catanyol<\/em> \u00e9s un tipus de mot que en angl\u00e8s i altres lleng\u00fces es diu un <em>portmanteau<\/em>. Curi\u00f3s mot encunyat per l\u2019escriptor angl\u00e8s Lewis Carroll (1871) partint del mot franc\u00e8s <em>portemanteau<\/em> (literalment <em>portaabric<\/em>), que \u00e9s, entre altres coses, una maleta de viatge que solia tenir dos compartiments. En franc\u00e8s es diu <em>mot-valise<\/em>, soluci\u00f3 adoptada per altres lleng\u00fces. En catal\u00e0 mateix s\u2019ha assajat <em>mot maleta<\/em>. I encara es pot dir <em>mot sincr\u00e0tic<\/em> (sincrasi \u00e9s combinaci\u00f3 o fusi\u00f3 de coses diferents) i d\u2019altres maneres. Es tracta de neologismes formats agafant dos trossos de dos mots que es fonen en un. \u00c9s el cas d\u2019<em>inform\u00e0tica<\/em>, que combina <strong>inform<\/strong>aci\u00f3 autom<strong>\u00e0tica<\/strong>; <em>m\u00f2dem<\/em>, que fon <strong>mo<\/strong>dulador i <strong>dem<\/strong>odulador; <em>velcro<\/em>, que combina els mots francesos <strong>vel<\/strong>ours (vellut) i <strong>cro<\/strong>chet (ganxo); <em>brexit<\/em>, que combina <strong>Br<\/strong>itish i <strong>exit<\/strong>; i el mateix <em>catanyol<\/em>, que fon els segments <strong>cata<\/strong>l\u00e0 i espa<strong>nyol<\/strong>. Per aix\u00f2 la met\u00e0fora del <em>mot maleta<\/em> o el <em>portemanteu<\/em> de dos compartiments: s\u00f3n dos significats que s\u2019ajunten dins una maleta que \u00e9s el mot nou.<\/p>\n<p>No s\u00e9 qui va encunyar el mot <em>catanyol<\/em> \u2014ja ho descobrirem\u2014 ni quan aparegu\u00e9 en escena. Aqu\u00ed t\u00e9 qualque precedent, com el <em>castellorqu\u00edn<\/em>, que va posar en circulaci\u00f3 el jornalista mallorqu\u00ed Jacint Planas Sanmart\u00ed fa una quarantena d\u2019anys. En tot cas el mot <em>catanyol<\/em> fou creat sobre el model de l\u2019<em>spanglish<\/em>, un altre mot maleta que es documenta pel primer cop el 1933 i que, amb la forma <em>espanglish<\/em> va ser introdu\u00eft a Puerto Rico per l\u2019escriptor Salvador Ti\u00f3 alguns anys despr\u00e9s. \u00c9s una varietat ling\u00fc\u00edstica usada principalment als Estats Units per la poblaci\u00f3 hispana. Sobre el model <em>spanglish<\/em> s\u2019han format tots els mots de la fam\u00edlia: <em>franglais<\/em>, <em>dunglish<\/em>, <em>portu\u00f1ol<\/em>, <em>castellorqu\u00edn<\/em>, <em>catanyol<\/em> i altres. El terme <em>spanglish<\/em> t\u00e9 un significat imprec\u00eds: s\u2019aplica a un espanyol interferit per l\u2019angl\u00e8s o a un angl\u00e8s interferit per l\u2019espanyol, tant si aquesta interfer\u00e8ncia \u00e9s moderada (per\u00f2 fora de la norma de l\u2019est\u00e0ndard espanyol o angl\u00e8s) com si \u00e9s intensa, cosa que pot arribar a originar una mena de pidgin o llengua h\u00edbrida. De la interfer\u00e8ncia forta en s\u00f3n exemples <em>llamar p\u2019atr\u00e1s<\/em> (to call back), <em>est\u00e1 p\u2019arriba de ti<\/em> (it\u2019s up to you) o <em>jug\u00e1rsela fr\u00edo<\/em> (play it cool). Hi abunden els manlleus (<em>jaiwei<\/em> per autopista; <em>troca<\/em> per cami\u00f3, truck; <em>agriar<\/em> per estar d\u2019acord, to agree; <em>disapuntar<\/em> per decebre, to disappoint; <em>guachim\u00e1n<\/em> per vigilant, watchman) i els calcs sem\u00e0ntics de tota mena: <em>carpeta<\/em> (alfombra, moqueta), <em>actualmente<\/em> (en realidad), <em>recordar<\/em> (grabar). L\u2019spanglish \u00e9s dif\u00edcilment comprensible per als hispan\u00f2fons que no usen aquella varietat o usen l\u2019espanyol est\u00e0ndard.<\/p>\n<p>Igual que <em>spanglish<\/em>, el mot <em>catanyol<\/em> t\u00e9 un significat imprec\u00eds. Tal com s\u2019usa actualment tant s\u2019aplica a un catal\u00e0 fortament interferit per l\u2019espanyol propi de persones amb molt poca compet\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica en catal\u00e0 com al catal\u00e0 interferit per l\u2019espanyol situat dins la normativa convencional. \u00c9s per aix\u00f2 que el mot \u00e9s pol\u00e8mic i conflictiu. De catanyol \u00e9s qualificat sovint el catal\u00e0 de TV3 i de la major part de mitjans del pa\u00eds. Per a uns \u00e9s catanyol dir<em> m\u2019he caigut<\/em> o <em>en Jaume no est\u00e0<\/em> (no hi \u00e9s) i per a uns altres \u00e9s catanyol dir <em>guapo<\/em>, <em>caldo<\/em>, <em>burro<\/em>, <em>llaga<\/em>, <em>ubicar<\/em>, <em>preguntar<\/em>, <em>vacunar<\/em>, <em>acabar amb la delinq\u00fc\u00e8ncia<\/em> o <em>porta un mes sense treballar<\/em>, hispanismes tots presents en el diccionari o a la gram\u00e0tica de l\u2019Institut. Naturalment, \u00e9s comprensible que es doni un tractament diferent als hispanismes acceptats per la normativa i als rebutjats per aquesta, en tant que la llengua ha de menester un referent que cre\u00ef un gran consens social sobre all\u00f2 que \u00e9s v\u00e0lid i all\u00f2 que no ho \u00e9s. Per\u00f2 del punt de vista de l\u2019an\u00e0lisi objectiva i cient\u00edfica, tan hispanismes s\u00f3n uns com els altres. Tan hispanisme \u00e9s *<em>n\u00f2vio<\/em> com <em>caldo<\/em>, *<em>tonto<\/em> com <em>guapo<\/em>, *<em>alcansar<\/em> com <em>esmorzar<\/em>, *<em>assustar<\/em> com <em>resar<\/em>, *<em>despreciar<\/em> com <em>preguntar<\/em>, *<em>despedir<\/em> com <em>buscar<\/em>, *<em>disfrutar<\/em> com <em>aguantar, *sublevar <\/em>com <em>plantejar<\/em>. He posat asterisc als mots no inclosos en el DIEC. Tan hispanisme \u00e9s <em>informe<\/em> com *<em>desfile<\/em>; tant *<em>susto<\/em> o *<em>bulto<\/em> com <em>trago<\/em>; tant *<em>formatejar<\/em> com <em>bloquejar<\/em>. Tan hispanisme \u00e9s <em>t\u00e9 que estudiar<\/em> com <em>acaba d\u2019arribar<\/em> o <em>segueix treballant<\/em>. Tant ho \u00e9s <em>se m\u2019ha caigut<\/em> com <em>s\u2019hi ha deixat la pell<\/em>. Si uns mots s\u00f3n als diccionaris i uns altres no, \u00e9s en virtut de criteris (sempre discutibles), prefer\u00e8ncies o \u00e0dhuc gustos dels qui han fet els diccionaris. O simplement perqu\u00e8 uns hispanismes han estat detectats i altres no, com <em>acaba d\u2019arribar<\/em> o <em>segueix treballant<\/em>. Amb altres codificadors i altres circumst\u00e0ncies hist\u00f2riques i sociol\u00f2giques hi podria haver uns altres diccionaris ben diferents.<\/p>\n<p><em>Catanyol<\/em> no \u00e9s al diccionari considerat normatiu. Per contra, <em>espanglish<\/em> s\u00ed que \u00e9s al diccionari de l\u2019acad\u00e8mia espanyola. Ja he dit que l\u2019spanglish \u00e9s de dif\u00edcil comprensi\u00f3 per als altres hispan\u00f2fons. No gosaria dir si entre l\u2019espanyol \u00abgenu\u00ed\u00bb i l\u2019spanglish i hi ha m\u00e9s dist\u00e0ncia que entre el catal\u00e0 te\u00f2ricament genu\u00ed i el catal\u00e0 m\u00e9s interferit. Aqu\u00ed tothom ent\u00e9n el catal\u00e0 interferit, per molt interferit que sigui, perqu\u00e8 hi estam avesats i perqu\u00e8 sabem espanyol, per\u00f2 haur\u00edem de veure qu\u00e8 passaria si hi hagu\u00e9s locutors monoling\u00fces d\u2019un hipot\u00e8tic catal\u00e0 no interferit per l\u2019espanyol. De fet, els locutors de Catalunya del Nord que nom\u00e9s han rebut el catal\u00e0 per transmissi\u00f3 intergeneracional \u2014un sector residual d\u2019edat avan\u00e7ada\u2014 dif\u00edcilment entenen la llengua dels mitjans del sud. Consider que <em>catanyol<\/em> \u00e9s un mot no adequat per al discurs cient\u00edfic, en qu\u00e8 s\u2019han d\u2019emprar mots objectius i neutres com <em>interfer\u00e8ncia<\/em>, <em>manlleu<\/em>, <em>calc<\/em>, etc. <em>Catanyol<\/em> \u00e9s ara com ara un terme col\u00b7loquial, que t\u00e9 una forta c\u00e0rrega ideol\u00f2gica i que s\u2019empra com a eina per a combatre el model de llengua que cadasc\u00fa considera indesitjable. I com que totes les opcions davant la interfer\u00e8ncia s\u00f3n leg\u00edtimes, tamb\u00e9 ho s\u00f3n tots els usos del mot que ens ocupa. Tamb\u00e9 qualificar de <em>catanyol<\/em> la llengua de TV3 o Catalunya R\u00e0dio, que representa una opci\u00f3 que d\u00f3na per bona \u2014i, per tant, promou\u2014 una gran part de la interfer\u00e8ncia espanyola, fins i tot la que no \u00e9s \u00abnormativa\u00bb.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Nota: Aquest article, publicat el 23 de setembre de 2019, havia desaparegut del blog per una fallada t\u00e8cnica i ha estat restitu\u00eft. Lamentablement ha canviat l\u2019URL original (<a class=\"url-ext\" href=\"https:\/\/t.co\/EjFZm5IXGQ\" target=\"_blank\" rel=\"url noopener noreferrer\" data-full-url=\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2989\">bibiloni.cat\/blog\/?p=2998<\/a>) i han desaparegut els comentaris.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>T\u00e8cnicament catanyol \u00e9s un tipus de mot que en angl\u00e8s i altres lleng\u00fces es diu un portmanteau. Curi\u00f3s mot encunyat per l\u2019escriptor angl\u00e8s Lewis Carroll (1871) partint del mot franc\u00e8s portemanteau (literalment portaabric), que \u00e9s, entre altres coses, una maleta de viatge que solia tenir dos compartiments. En franc\u00e8s es diu mot-valise, soluci\u00f3 adoptada per [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2992","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2992","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2992"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2992\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2992"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2992"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2992"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}