El passat 7 de setembre s\u2019han complit quaranta anys del reial decret 2193, del Govern espanyol, que regulava la incorporaci\u00f3 al sistema d\u2019ensenyament de les Illes Balears de \u00ablas modalidades insulares de la lengua catalana y de la cultura a que han dado lugar\u00bb, que va ser conegut popularment i err\u00f2niament com a\u00a0decret de biling\u00fcisme. Era durant el tercer mandat d\u2019Adolfo Su\u00e1rez, el que havia promogut la reforma pol\u00edtica i havia restaurat la Generalitat en la persona de Josep Tarradellas. A les Illes feia un any que s\u2019havia implantat una anomenada preautonomia amb la creaci\u00f3 del Consell General Interinsular, per\u00f2 el catal\u00e0 encara no tenia cap reconeixement oficial. El decret esmentat va ser el primer text legal espanyol que donava el nom de\u00a0catal\u00e0\u00a0a la llengua de les Illes, si b\u00e9 el fet restava un poc aigualit amb l\u2019estratagema de les modalitats insulars, que durant un bon lapse de temps seria un disc ratllat que promogueren els temerosos de la clarificaci\u00f3 de la\u00a0q\u00fcesti\u00f3 de la llengua\u00a0o els que s\u2019hi oposaven. La q\u00fcesti\u00f3 del nom era, en tot cas, un triomf que precedia el triomf definitiu que represent\u00e0 l\u2019estatut d\u2019autonomia, despr\u00e9s d\u2019una llarga etapa de pol\u00e8miques sobre el nom i la identitat de la llengua. Aix\u00ed i tot, la delegaci\u00f3 del ministeri espanyol d\u2019Educaci\u00f3 ja s\u2019encarreg\u00e0 de mantenir fins on fos possible la foscor, ordenant que als butlletins de notes la nova assignatura const\u00e0s com a\u00a0lengua de las Baleares. Aquell decret introdu\u00efa l\u2019ensenyament obligatori del catal\u00e0, mitjan\u00e7ant una assignatura de tres hores setmanals, i preveia la possibilitat de fer algun ensenyament en catal\u00e0 si hi havia mitjans i donant la iniciativa als pares. M\u00e9s endavant, ja amb l\u2019autonomia, vindrien unes normatives que introdu\u00efren progressivament el catal\u00e0 com a llengua vehicular, com la contestada ordre Rotger o el decret de m\u00ednims, encara vigent, que imposa un m\u00ednim d\u2019ensenyament en catal\u00e0 del 50 per cent.<\/p>\n
Quin \u00e9s el balan\u00e7 que podem fer despr\u00e9s d\u2019aquests quaranta anys?\u00a0\u00c9s evident que l\u2019ensenyament del catal\u00e0 i en catal\u00e0 a les escoles n\u2019ha augmentat el coneixement \u2013oral i escrit\u2013 entre la gent que ha passat per aquestes escoles, que \u00e9s una part important de la poblaci\u00f3.\u00a0 Per\u00f2 el coneixement de la llengua \u00e9s sols una condici\u00f3 perqu\u00e8 hi pugui haver \u00fas. L\u2019important \u00e9s l\u2019\u00fas, perqu\u00e8 sense \u00fas no hi ha llengua. I el que s\u2019ha vist \u00e9s que l\u2019ensenyament del catal\u00e0 per ell sol no basta per a generar \u00fas social. I l\u2019\u00fas no sols no augmenta sin\u00f3 que retrocedeix a les totes. L\u2019ensenyament ha convertit molts de fills o n\u00e9ts de la immigraci\u00f3 en parlants de catal\u00e0, per\u00f2 pareix que la major part d\u2019aquells fills o n\u00e9ts d\u2019immigrants nom\u00e9s han esdevingut parlants potencials. Molts d\u2019aquests sembla que podrien parlar-hi, per\u00f2 se\u2019n guarden com de caure. No tenen gens de necessitat de parlar una llengua que no \u00e9s aquella amb qu\u00e8 s\u2019identifiquen.\u00a0Quan vaig als comer\u00e7os o establiments en general que atenen el p\u00fablic, trop muni\u00f3 de joves que no em responen en catal\u00e0. Ni un \u201cbon dia\u201d. I pens que en general s\u00f3n joves nascuts aqu\u00ed i que han anat a aquesta escola que te\u00f2ricament ensenya el catal\u00e0. Potser han apr\u00e8s un poc de catal\u00e0, per\u00f2 sembla que no han apr\u00e8s que les lleng\u00fces s\u2019aprenen per a parlar-les.<\/p>\n
Estudis fets fa una quarantena d\u2019anys indiquen que aleshores el 70 per cent dels residents a les Illes eren catalan\u00f2fons. Ara no arriben al 40 per cent, malgrat que entre el 60 per cent restant pot haver augmentat el coneixement del catal\u00e0. La norma d\u2019adre\u00e7ar-se en espanyol als desconeguts s\u2019ha fet general a Palma i a una part de la resta de l\u2019illa pr\u00f2xima a la capital. Palma ja \u00e9s una ciutat quasi completament espanyola, on quasi ning\u00fa s\u2019adre\u00e7a a un desconegut en catal\u00e0, encara que hagi passat per l\u2019escola que l\u2019ensenya. I la tend\u00e8ncia \u00e9s cap a l\u2019augment d\u2019aquesta pr\u00e0ctica on encara no s\u2019ha consolidat. L\u2019espanyol \u00e9s una llengua neutra i es percep que \u00e9s la que \u00abtoca parlar\u00bb. La immigraci\u00f3 continua. El nouvingut, vingui d\u2019all\u00e0 on vingui, arriba a una terra en qu\u00e8 la llengua hegem\u00f2nica \u00e9s l\u2019espanyol i on tothom li parla en espanyol. La primera cosa que apr\u00e8n \u00e9s que no necessita ni aprendre ni parlar catal\u00e0. Els hispan\u00f2fons continuen en el seu monolingu\u00efsme i els altres s\u2019integren a trav\u00e9s de l\u2019espanyol i no en necessiten m\u00e9s.<\/p>\n
La situaci\u00f3 \u00e9s aix\u00ed de dram\u00e0tica. El catal\u00e0 \u00e9s com una persona que ingressa a l\u2019hospital amb una malaltia important, all\u00e0 el curen i li guareixen la malaltia, per\u00f2 mentre el curen li surt una altra malaltia m\u00e9s greu, potser mortal. Fins a mitjan segle XX o un poc m\u00e9s endavant, el catal\u00e0 tenia el problema que era una parla casolana exclosa dels dominis p\u00fablics, per\u00f2 una llengua que parlava tothom i en tot moment. Ara el catal\u00e0 t\u00e9 una pres\u00e8ncia destacada a importants dominis p\u00fablics i en el m\u00f3n de la cultura, per\u00f2 desapareix del carrer, de les interaccions entre la gent. Abans no estava amena\u00e7at de desaparici\u00f3. Ara s\u00ed, almenys de residualitzaci\u00f3.<\/p>\n
A m\u00e9s, ara es produeix una alarmant degradaci\u00f3 de la qualitat de la llengua. Els escolars actuals de gran part de les Illes que parlen en catal\u00e0 ho fan amb una fon\u00e8tica i una sintaxi espanyolitzada, un l\u00e8xic enormement redu\u00eft i amb la fraseologia tradicional desapareguda. A una dist\u00e0ncia quilom\u00e8trica del catal\u00e0 dels seus avis.<\/p>\n
<\/p>\n