{"id":2989,"date":"2019-09-30T19:01:46","date_gmt":"2019-09-30T17:01:46","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2989"},"modified":"2024-03-04T01:04:09","modified_gmt":"2024-03-03T23:04:09","slug":"dos-models-de-llengua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/dos-models-de-llengua\/","title":{"rendered":"Dos models de llengua"},"content":{"rendered":"

Ja sabem que les coses no s\u00f3n blanques o negres, ni d\u2019un sol color, sin\u00f3 d\u2019innombrables tonalitats. Per\u00f2 a vegades per a entendre la realitat conv\u00e9 de simplificar, sempre que es faci advertint que fem una simplificaci\u00f3. I aix\u00f2 \u00e9s el que far\u00e9 jo ara. Davant la\u00a0q\u00fcesti\u00f3 de la llengua<\/em>\u00a0catalana hi ha molts punts de vista, moltes posicions i moltes opcions. Per\u00f2 crec que, fent aquella simplificaci\u00f3 que deia, avui en el catal\u00e0 usat en els dominis p\u00fablics i formals es poden perfilar dos models, que corresponen a dues sensibilitats ben diferents. Un, avui majoritari, assentat en unes idees sorgides durant la d\u00e8cada de 1980 i promogudes per un bon nombre de ling\u00fcistes que han pogut controlar en gran mesura la llengua p\u00fablica. Un altre, continuador de la l\u00ednia hist\u00f2rica amb qu\u00e8 es va fer la codificaci\u00f3 del catal\u00e0 modern en el primer ter\u00e7 del segle XX i, si voleu, desitj\u00f3s d\u2019aprofundir en els principis i ideals d\u2019aquell proc\u00e9s de codificaci\u00f3 liderat per Pompeu Fabra. El primer cerca un catal\u00e0 que s\u2019acosti a la llengua del carrer, adduint raons de facilitat i d\u2019uns suposats avantatges derivats de la identificaci\u00f3 de la gent amb la llengua p\u00fablica. Com \u00e9s comprensible, aquesta opci\u00f3 implica la prefer\u00e8ncia per les formes m\u00e9s usuals, que en molts de casos, per no dir normalment, s\u00f3n les degudes a la interfer\u00e8ncia de l\u2019espanyol. Tamb\u00e9 implica la prefer\u00e8ncia d\u2019algunes formes dialectals que no coincideixen amb formes de la codificaci\u00f3 cl\u00e0ssica, les quals cercaven per damunt de tot la unitat de l\u2019est\u00e0ndard. \u00c9s un model conservador i \u00abnaturalista\u00bb, un model que es conforma amb la realitat sortida de la hist\u00f2ria que hem viscut. El segon cerca de superar el resultat d\u2019alguns segles d\u2019interfer\u00e8ncia i subordinaci\u00f3 \u2014que tendeix a fer del catal\u00e0 una c\u00f2pia de la llengua dominant\u2014 i aspira a tenir una llengua amb personalitat pr\u00f2pia i amb el mateix grau d\u2019unificaci\u00f3 que tenen les grans lleng\u00fces de cultura. \u00c9s un model transformador, creatiu, superador d\u2019un passat que no agrada. El primer \u00e9s el model de la \u00abllengua f\u00e0cil\u00bb, i per aix\u00f2 no \u00e9s estrany que tingui facilitat per a ramassar adeptes. L\u2019altre model requereix esfor\u00e7, estudi i aplicaci\u00f3; no \u00e9s de franc. Els seus defensors creiem que aquest esfor\u00e7 no ha d\u2019implicar necess\u00e0riament, com diuen sovint els altres, descoratjament o manca d\u2019adhesi\u00f3 a la llengua, sin\u00f3 que pot ser, com fou en temps de Pompeu Fabra, tot el contrari: engrescament col\u00b7lectiu per un gran projecte de pa\u00eds.<\/p>\n

El p\u00fablic no especialitzat no t\u00e9 una idea cabal de l\u2019exist\u00e8ncia i naturalesa d\u2019aquestes dues opcions. Pensant en aquestes persones he volgut fer una llista amb una selecci\u00f3 de les difer\u00e8ncies b\u00e0siques que hi ha entre els dos models, tal com avui es van configurant. Pot ser, fins i tot, que serveixi perqu\u00e8 alg\u00fa sigui ajudat a triar lliurement el que m\u00e9s el convenci. Els dic model A (el constructiu) i model B (el de la \u00abllengua f\u00e0cil\u00bb).<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
Model A<\/strong><\/td>\n<\/td>\nModel B<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
\u25a0Respecte a la normativa (el conseller destitu\u00eft, escorcollar la seu d\u2019un partit, rec\u00f3rrer contra una llei<\/em>, la normativa no ho preveu<\/em>, etc.).<\/td>\n<\/td>\n\u25a0Desviacions diverses de la normativa (el conseller cessat, registrar la seu d\u2019un partit, rec\u00f3rrer una llei<\/em>, la normativa no ho contempla<\/em>, etc.)<\/td>\n<\/tr>\n
\u25a0 \u00das preferent o sistem\u00e0tic de les formes m\u00e9s genu\u00efnes (desocupaci\u00f3, batlle, brou, cercar, darrer, demanar, enllestir, report, vaccinar, <\/em>etc.).<\/td>\n<\/td>\n\u25a0 \u00das preferent o sistem\u00e0tic de les formes m\u00e9s usuals, encara que siguin degudes a la interfer\u00e8ncia (atur<\/em>, alcalde<\/em>, caldo<\/em>, buscar, \u00faltim, preguntar, ultimar, informe, vacunar, <\/em>etc.) i en alguns casos encara que no siguin normatives (barco, bolso, n\u00f2vio, quiniela, quir\u00f2fan, tiet, vivenda<\/em>, etc.).<\/td>\n<\/tr>\n
\u25a0 \u00das de formes verbals genu\u00efnes acabades en -ar<\/em> (blocar, boicotar, bombar, bombardar, boxar, pedalar, sabotar, sondar,<\/em> tweetar<\/em>, etc.).<\/td>\n<\/td>\n\u25a0 \u00das de formes interferides en\u00a0-ejar\u00a0<\/em>(bloquejar, boicotejar, bombejar, bombardejar, boxejar, pedalejar, sabotejar, sondejar, tuitejar<\/em>, etc.).<\/td>\n<\/tr>\n
\u25a0 Rebuig de formes deverbals no genu\u00efnes en -eig<\/em> i \u00fas alternatiu (blocatge, bombatge, bombardament, sondatge,<\/em> etc.).<\/td>\n<\/td>\n\u25a0 \u00das sistem\u00e0tic de formes deverbals no genu\u00efnes en \u2013eig<\/em> (bloqueig, bombeig, bombardeig,\u00a0 sondeig, <\/em>etc.).<\/td>\n<\/tr>\n
\u25a0 \u00das dels pronoms segons la codificaci\u00f3 cl\u00e0ssica (li ho, li\u2019n, els ho, els el, els les<\/em>\u2026).<\/td>\n<\/td>\n\u25a0 \u00das dels pronoms acostat a les formes de cada dialecte (central: l\u2019hi, n\u2019hi, els hi<\/em>\u2026).<\/td>\n<\/tr>\n
\u25a0 \u00das dels pronoms segons la norma general (con\u00e8ixer-lo, v\u00e8ncer-los<\/em>).<\/td>\n<\/td>\n\u25a0 Reducci\u00f3 dialectal d\u2019aquestes formes pronominals (central: coneixe\u2019ls, vence\u2019ls<\/em>).<\/td>\n<\/tr>\n
\u25a0 Tractament de v\u00f3s<\/em> a les entrevistes i adre\u00e7ant-se al p\u00fablic en general.<\/td>\n<\/td>\n\u25a0 Tractament de vost\u00e8<\/em> (o de tu<\/em>).<\/td>\n<\/tr>\n
\u25a0 \u00das de per a<\/em> davant infinitiu amb valor de finalitat o destinaci\u00f3.<\/td>\n<\/td>\n\u25a0 \u00das exclusiu de per<\/em> davant infinitiu.<\/td>\n<\/tr>\n
\u25a0 \u00das regular de la preposici\u00f3 de<\/em> amb frases d\u2019infinitiu (el sindicat proposa de continuar la vaga<\/em>).<\/td>\n<\/td>\n\u25a0 Abs\u00e8ncia de la preposici\u00f3 de<\/em> a les frases d\u2019infinitiu (el sindicat proposa continuar la vaga<\/em>).<\/td>\n<\/tr>\n
\u25a0 \u00das no pronominal d\u2019alguns verbs fets sovint pronominals per interfer\u00e8ncia (deixar\/oblidar el paraigua, deixar-hi la pell, gastar el diners, passar-ho b\u00e9, aix\u00f2 ja ho s\u00e9, ho pensar\u00e9, infringir la llei, vendre el cotxe, <\/em>etc.).<\/td>\n<\/td>\n\u25a0 \u00das pronominal per contaminaci\u00f3 de l\u2019espanyol (deixar-se el paraigua, deixar-s\u2019hi la pell, gastar-se els diners, passar-s\u2019ho b\u00e9, aix\u00f2 ja m\u2019ho s\u00e9, m\u2019ho pensar\u00e9, saltar-se la llei, vendre\u2019s el cotxe, <\/em>etc.<\/em>).<\/td>\n<\/tr>\n
\u25a0 Manca d\u2019article en expressions com morir a 80 anys.<\/em><\/td>\n<\/td>\n\u25a0 \u00das de l\u2019article (morir als 80 anys<\/em>).<\/em><\/td>\n<\/tr>\n
\u25a0 \u00das de formes m\u00e9s tradicionals, etimol\u00f2giques i unificadores (caragol<\/em>, carabassa<\/em>, cart\u00f3, doncs, mat\u00ed<\/em>).<\/td>\n<\/td>\n\u25a0 \u00das de formes m\u00e9s dialectals i disgregadores (cargol<\/em>, carbassa<\/em>, cartr\u00f3, id\u00f2, demat\u00ed<\/em>).<\/td>\n<\/tr>\n
\u25a0 Opci\u00f3 per una morfologia verbal que m\u00e9s afavoreixi la unitat de la llengua (per exemple, en usos valencians, servesca, vull, veure,<\/em> etc.).<\/td>\n<\/td>\n\u25a0 Opci\u00f3 per les formes m\u00e9s locals (servixca, vullc, vore, <\/em>etc.<\/em>).<\/td>\n<\/tr>\n
\u25a0 Concordan\u00e7a del participi amb pronom de tercera persona (les he vistes<\/em>).<\/td>\n<\/td>\n\u25a0 Manca de concordan\u00e7a (les he vist<\/em>).<\/td>\n<\/tr>\n
\u25a0 \u00das discrecional del perfet simple.<\/td>\n<\/td>\n\u25a0 Rebuig en general del perfet simple.<\/td>\n<\/tr>\n
\u25a0 Prefer\u00e8ncia per qui<\/em> en les frases de relatiu substantives referides a persones (els qui arribin\/arribaran abans tindran premi<\/em>).<\/td>\n<\/td>\n\u25a0 Prefer\u00e8ncia per que<\/em> (els que arribin abans tindran premi<\/em>). O ab\u00fas del mot persona<\/em>: les persones que heu vingut<\/em> en lloc d’els qui heu vingut<\/em>.<\/td>\n<\/tr>\n
\u25a0 \u00das de les formes completes si et plau, si us plau<\/em>.<\/td>\n<\/td>\n\u25a0 Reducci\u00f3 a sisplau<\/em>.<\/td>\n<\/tr>\n
\u25a0 Salutacions segons un sistema genu\u00ed i internacional:Bon dia<\/em> (fins a fosquejar)
\nBon vespre<\/em> (en arribar)
\nBona nit<\/em> (comiat)<\/td>\n		<\/td>\n\u25a0 Salutacions segons el sistema espanyol:<\/p>\n

Bon dia<\/em> (nom\u00e9s el mat\u00ed)
\nBona tarda
\n<\/em>Bona nit<\/em> (arribada i comiat)<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Nota: Aquest article, publicat el 27 d’agost de 2019, havia desaparegut del blog per una fallada t\u00e8cnica i ha estat restitu\u00eft. Lamentablement han desaparegut els comentaris de la versi\u00f3 original.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja sabem que les coses no s\u00f3n blanques o negres, ni d\u2019un sol color, sin\u00f3 d\u2019innombrables tonalitats. Per\u00f2 a vegades per a entendre la realitat conv\u00e9 de simplificar, sempre que es faci advertint que fem una simplificaci\u00f3. I aix\u00f2 \u00e9s el que far\u00e9 jo ara. Davant la\u00a0q\u00fcesti\u00f3 de la llengua\u00a0catalana hi ha molts punts de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2989","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2989","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2989"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2989\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3935,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2989\/revisions\/3935"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2989"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2989"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2989"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}