Els meus avis van n\u00e9ixer a una vila de Mallorca en els primers anys del segle XX o en els darrers del XIX. Nom\u00e9s un d’ells sabia llegir i escriure una mica. En espanyol, \u00e9s clar, l’\u00fanica llengua que en aquell temps ensenyaven a llegir i escriure. No va anar a escola. Ell deia que a set anys ja tenia els garrons pelats d’anar pels sementers darrere porcs o indiots. I aquest poc saber llegir i escriure el va aprendre pel seu compte, d’adult, i anant a classe els vespres amb algun mestre o simplement amb qualc\u00fa que en sabia una mica. Va poder, doncs, escriure un poc i entendre i parlar un poc d’espanyol, en el nivell suficient per a defensar-se. Els altres tres avis (un avi i dues \u00e0vies) ni van anar mai a escola, ni van saber escriure ni tenien gens de compet\u00e8ncia en la llengua de l’Estat. No eren casos estranys: aix\u00ed era la major part de la seva generaci\u00f3. No van tenir mai la necessitat de parlar en espanyol perqu\u00e8 en el seu temps i en el seu entorn, almenys fins que van ser for\u00e7a grans, no hi havia ning\u00fa que hi parl\u00e0s.<\/p>\n
Mon pare i ma mare, nascuts durant la d\u00e8cada de 1920, van poder anar a escola uns quants anys, no gaire. Hi aprengueren un espanyol b\u00e0sic i a defensar-se llegint i escrivint. La compet\u00e8ncia activa i passiva en espanyol pogu\u00e9 augmentar a partir de la vinguda massiva d’immigrants espanyols a partir de devers 1950.<\/p>\n
Sortosament, jo he pogut escoltar molts d’anys els meus avis \u2014ja no diguem els meus pares\u2014 i s\u00e9 perfectament quines coses deien i quines no deien mai. Els meus avis, i fins i tot els meus pares, parlaven un catal\u00e0 considerablement diferent del que parlen les generacions actuals joves i de mitjana edat. No mirem el l\u00e8xic, perqu\u00e8 el l\u00e8xic ha estat objecte d’un degot\u00eds continu d’hispanismes de segles enrere. Per\u00f2 s\u00ed que ens interessa la sintaxi, la part estructural de la llengua, que conservaven b\u00e0sicament inalterada. L’isolament de Mallorca, la incompet\u00e8ncia en espanyol, la manca d’hispan\u00f2fons, ho havia fet possible. Sup\u00f2s que a Barcelona, amb unes condicions ben diferents, per a trobar l’equivalent ling\u00fc\u00edstic d’aquestes generacions haur\u00edem de recular un temps considerable, un temps del qual no hi ha mem\u00f2ria, o n’hi ha poca. I no s\u00e9 qu\u00e8 dir respecte de la resta del Principat. Per\u00f2 a Mallorca, i les altres illes, els referents per a una sintaxi genu\u00efna s\u00f3n immensament pr\u00f2xims. Caldria aprofitar aquesta circumst\u00e0ncia.<\/p>\n
Aquestes generacions no deien mai estic esperant ma mare<\/em>, sin\u00f3 esper ma mare<\/em>. Ni deien qu\u00e8 est\u00e0s pensant<\/em>?, sin\u00f3 qu\u00e8 penses<\/em>? Ni deien el porc s’ha escapat<\/em>, sin\u00f3 el porc ha fuit<\/em>. Ni se m’ha mort un germ\u00e0<\/em>, sin\u00f3 s’ha mort un germ\u00e0 meu<\/em>. Ni se m’ha romput el paraigua<\/em>, sin\u00f3 el (meu)<\/em>\u00a0paraigua\u00a0s’ha romput<\/em>. Ni se m’han acabat els doblers<\/em> sin\u00f3 he acabat els doblers<\/em>. Ni m’he comprat un rellotge<\/em>, sin\u00f3 he comprat un rellotge<\/em>. Ni m’he deixat les claus<\/em>, sin\u00f3 he deixat les claus<\/em>. Ni deien no me’n sortir\u00e9<\/em>, sin\u00f3 no en sortir\u00e9<\/em>. Ni s’ha quedat de pedra<\/em>, sin\u00f3 ha quedat de pedra<\/em>. Ni el vi s’ha tornat agre<\/em>, sin\u00f3 el vi ha tornat agre<\/em> [amb pronom ara ho comencen a dir els mallorquins m\u00e9s joves]. Ni si aquest mirall t’agrada, te’l pots quedar<\/em>, sin\u00f3 si aquest mirall t’agrada, pot ser teu<\/em>. Ni deien ha deixat de ploure<\/em>, sin\u00f3 s’ha aturat de ploure<\/em>. Ni deien se li va acostar <\/em>[a una persona], sin\u00f3 s’hi va acostar<\/em>. Ni deien mai se l’ha castigat<\/em>, sin\u00f3 l’han castigat<\/em>. Ni deien des d’aqu\u00ed es veu ca teva<\/em>, sin\u00f3 d’aqu\u00ed veuen ca teva<\/em>. I moltes coses m\u00e9s que afegir\u00e9 a la llista quan m’ocorrin. Se m’ocorrin<\/em> tampoc no ho deien, sin\u00f3 m\u00e9s aviat quan em <\/em>vindran<\/em> (o vinguin<\/em>) al cap<\/em>.<\/p>\n Jo em refiu d’aquesta gent, m\u00e9s que d’alguns llibres.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els meus avis van n\u00e9ixer a una vila de Mallorca en els primers anys del segle XX o en els darrers del XIX. Nom\u00e9s un d’ells sabia llegir i escriure una mica. En espanyol, \u00e9s clar, l’\u00fanica llengua que en aquell temps ensenyaven a llegir i escriure. No va anar a escola. Ell deia que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2981","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2981","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2981"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2981\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2981"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2981"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2981"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}