\u00c9s a dir<\/em>) significa forma no acceptada per Fabra ni pel DIEC per\u00f2 s\u00ed per la Corporaci\u00f3 Catalana de Mitjans Audiovisuals.<\/p>\nImatge 5<\/p>\n
![](\"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/interferencia_5.jpg\")
<\/p>\n
<\/p>\n
I ara passem als calcs sem\u00e0ntics, que s\u00f3n reproduccions d’una estructura sem\u00e0ntica pr\u00f2pia de l’espanyol. La sem\u00e0ntica del mot catal\u00e0, en principi diferent de l’espanyola, s’ajusta a la sem\u00e0ntica del mot espanyol formalment equivalent. Sovint el fenomen \u00e9s la imitaci\u00f3 d’una ampliaci\u00f3 sem\u00e0ntica experimentada per un mot espanyol, ampliaci\u00f3 que es fa despr\u00e9s en catal\u00e0.<\/p>\n
Imatge 6<\/p>\n
![](\"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/interferencia_6.jpg\")
<\/p>\n
<\/p>\n
Tamb\u00e9 hi ha calcs sint\u00e0ctics (\u00fas de verbs transitius com a intransitius o viceversa, \u00fas de verbs en forma pronominal copiant la norma espanyola, etc.) i calcs estil\u00edstics (donar als mots catalans les freq\u00fc\u00e8ncies d’\u00fas i el sistema de connotacions i valoracions propi de l’espanyol), per\u00f2 aix\u00f2 ara ens duria molt enfora.<\/p>\n
IV. Tot el que hem vist fins aqu\u00ed s\u00f3n fets objectius, indiscutibles. Evidentment hi ha hispanismes dubtosos, per\u00f2 tots els exemples que he posat crec que no ho s\u00f3n. I ja veieu amb una llista de casos triats a l’atzar (la llista completa seria colossal) com s\u00f3n d’extraordin\u00e0ries les dimensions de la interfer\u00e8ncia patida per una llengua com el catal\u00e0, sotmesa de fa cinc segles a la subordinaci\u00f3 a l’espanyol. Aix\u00f2 \u00e9s un proc\u00e9s que apunta a un sol objectiu: la llengua c\u00f2pia. Quines opcions hi ha davant aquesta realitat? Simplificant diria que dues opcions contundents i multitud de solucions interm\u00e8dies. Les dues opcions contundents s\u00f3n la que podr\u00edem anomenar opci\u00f3 Fabra i la que podr\u00edem anomenar opci\u00f3 anglesa.<\/p>\n
Comencem per l’opci\u00f3 anglesa. L’angl\u00e8s \u00e9s una llengua germ\u00e0nica que t\u00e9 un cinquanta per cent de l\u00e8xic rom\u00e0nic, fet a base de manlleus del franc\u00e8s, ja a partir de l’\u00e8poca en qu\u00e8 la monarquia i la noblesa normandes, de llengua francesa, dominaven Anglaterra. I d’aquest fet els angl\u00f2fons no en fan cap problema. Ho han assimilat tot, i tot ja \u00e9s part de la llengua anglesa. Aplicat aix\u00f2 al catal\u00e0 ens donaria \u00abel catal\u00e0 que ara es parla\u00bb que alguns defensaven en el segle XIX; per\u00f2 si s’aplic\u00e0s ara i no s’hagu\u00e9s produ\u00eft una certa depuraci\u00f3 de la interfer\u00e8ncia durant el segle XX, ara tindr\u00edem una c\u00f2pia de l’espanyol al cent per cent. I el catal\u00e0 no \u00e9s comparable a l’angl\u00e8s. Aquest, malgrat la interfer\u00e8ncia del franc\u00e8s, continua a ser una llengua germ\u00e0nica amb tota la seva pot\u00e8ncia i personalitat. Advertim tamb\u00e9 que la interfer\u00e8ncia del franc\u00e8s sobre l’angl\u00e8s \u00e9s b\u00e0sicament l\u00e8xica. Aquesta part de la llengua \u00e9s la m\u00e9s vulnerable a la interfer\u00e8ncia, i aquesta \u2014la interfer\u00e8ncia l\u00e8xica\u2014, la m\u00e9s inn\u00f2cua. La interfer\u00e8ncia m\u00e9s destructiva \u00e9s la que afecta la fon\u00e8tica i la sintaxi, les parts m\u00e9s estructurals de la llengua. Notem que la interfer\u00e8ncia de l’espanyol sobre el catal\u00e0 va comen\u00e7ar per ser \u2014i va ser durant segles\u2014 b\u00e0sicament l\u00e8xica, i en temps recents ha esdevingut tamb\u00e9 fon\u00e8tica i sint\u00e0ctica.<\/p>\n
L’opci\u00f3 Fabra \u00e9s, evidentment, la que va defensar i promoure el m\u00e0xim codificador del catal\u00e0. Consisteix en la depuraci\u00f3 total de la interfer\u00e8ncia de subordinaci\u00f3. En tots els textos doctrinals Fabra parla de la depuraci\u00f3 completa dels hispanismes, de tots, no d’una part. Dels de subordinaci\u00f3, evidentment. El projecte es pot resumir en un passatge de Fabra molt citat i que ha esdevingut emblem\u00e0tic: formar la llengua moderna que hauria sorgit de l’evoluci\u00f3 natural de la llengua antiga si no s’haguessin produ\u00eft uns quants segles de decad\u00e8ncia i subordinaci\u00f3 a l’espanyol. Era un projecte altament creatiu, constructiu i transformador. L’ideal de tenir una llengua amb tota la seva plenitud i no una c\u00f2pia d’una altra. Era la idea de restauraci\u00f3, com es restaura un monument deteriorat pel pas del temps o per haver rebut agressions diverses. I aquest projecte va tenir una adhesi\u00f3 extraordin\u00e0ria de la societat catalana, que n’explica el succ\u00e9s, almenys fins a temps recents. Per\u00f2 cal tenir present que es dispos\u00e0 de poc temps per a fer-lo efectiu: entre la publicaci\u00f3 del diccionari Fabra i l’ocupaci\u00f3 feixista del pa\u00eds nom\u00e9s transcorren, a tot estirar, set anys, i ja sabem que el franquisme va ser l’esclafament de l’\u00fas p\u00fablic del catal\u00e0. Acabada la Dictadura i restitu\u00eft l’\u00fas p\u00fablic del catal\u00e0, l’ideal Fabri\u00e0 s’ha anat dissolent entre \u00abprogressismes\u00bb, des\u00eddies i claudicacions.<\/p>\n
Amb tot, l’opci\u00f3 Fabra s’ha de sotmetre a una reflexi\u00f3: si el codificador pret\u00e9n de suprimir de la llengua tots els hispanismes de subordinaci\u00f3, per qu\u00e8 en va incloure tants al seu diccionari? Perqu\u00e8 al diccionari Fabra hi ha milers d’hispanismes, com els que hem vist a les imatges de m\u00e9s amunt (vegeu els que porten una F al costat). Crec que nom\u00e9s hi ha una resposta raonable, si b\u00e9 deixa interrogants per resoldre: perqu\u00e8 Fabra no coneixia ni de bon tros tots els hispanismes. En temps de Fabra el coneixement de la interfer\u00e8ncia (i de la llengua en general) era molt m\u00e9s limitat que no \u00e9s ara. No hi havia els instruments que tenim ara, i el temps en qu\u00e8 el Mestre va dur a terme la seva obra \u00e9s clarament esc\u00e0s. Un altre element interessant de reflexi\u00f3 \u00e9s fins a quin punt l’obra de Fabra era percebuda per ell mateix, i ha de ser percebuda per nosaltres, com una obra inacabada, \u00e9s a dir, que requeria continu\u00eftat. Algunes paraules del fil\u00f2leg semblen indicar que les coses s\u00f3n aix\u00ed.<\/p>\n
Entre les dues opcions contundents indicades hi ha multitud de solucions interm\u00e8dies: acceptar una part dels hispanismes i rebutjar-ne una altra. Aquesta opci\u00f3 topa de seguida amb la realitat: quins hispanismes acceptar?, els m\u00e9s antics?, els que s\u00f3n necessaris, els que s\u00f3n \u00fatils o pr\u00e0ctics? I amb quin criteri es posa el l\u00edmit temporal, si es volen salvar els m\u00e9s antics? I qui decideix quins hispanismes s\u00f3n necessaris, \u00fatils o pr\u00e0ctics? Perqu\u00e8 no \u00e9s que l’hispanisme hagi entrat perqu\u00e8 era necessari, sin\u00f3 que la seva mateixa exist\u00e8ncia l’ha fet necessari. La interfer\u00e8ncia ens fa pensar amb l’instrument mental que \u00e9s la llengua espanyola i no en la nostra, i d’aqu\u00ed ve la \u00abnecessitat\u00bb dels hispanismes. Si pens\u00e0vem amb la nostra, posse\u00efdora de la seva personalitat, (o amb una altra), tindr\u00edem unes altres necessitats.<\/p>\n
Les opcions interm\u00e8dies s\u00f3n les que han decidit de seguir organismes normatius com la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica o l’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua. La segona no tan \u00abinterm\u00e8dia\u00bb sin\u00f3 m\u00e9s aviat m\u00e9s escorada cap a l’admissi\u00f3 \u00abgenerosa\u00bb de la interfer\u00e8ncia, \u00e9s a dir cap a la via anglesa. A les imatges seg\u00fcents podeu veure una selecci\u00f3 d’hispanismes inclosos en el DIEC i en el diccionari de l’AVL. Observau tamb\u00e9 alguns hispanismes no acceptats per la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica acollits i promoguts pels ling\u00fcistes de TV3 i Catalunya R\u00e0dio (els que porten la indicaci\u00f3 EAD a les imatges de m\u00e9s amunt).<\/p>\n
Imatge 7<\/p>\n
![](\"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/interferencia_7.jpg\")
<\/p>\n
Imatge 8<\/p>\n
![](\"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/interferencia_8.jpg\")
<\/p>\n
Imatge 9<\/p>\n
![](\"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/interferencia_9.jpg\")
<\/p>\n
Imatge 10<\/p>\n
![](\"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/interferencia_10.jpg\")
<\/p>\n
<\/p>\n
Per a acabar cal dir que totes les opcions vistes m\u00e9s amunt s\u00f3n leg\u00edtimes. Aqu\u00ed no hi ha \u00abveritats cient\u00edfiques\u00bb sin\u00f3 opcions; opcions personals si es tracta d’usos personals, i opcions pol\u00edtiques de planificaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica si es tracta del control de la llengua p\u00fablica. En els usos personals cadasc\u00fa ha d’emprar els mots i formes que vulgui, en \u00fas de la seva llibertat i sota la seva responsabilitat, i ning\u00fa no ha de ser blasmat ni insultat per usar els hispanismes que cregui oportuns o que faci servir per desconeixement de la seva condici\u00f3 d’hispanismes. M\u00e9s complexa \u00e9s la situaci\u00f3 en el cas del control p\u00fablic de la llengua, fet per institucions dotades d’autoritat, pels ensenyants o pels ling\u00fcistes dels mitjans de comunicaci\u00f3. Perqu\u00e8 aquests actors tenen un poder immens per a conduir la llengua, que \u00e9s patrimoni nacional, en una direcci\u00f3 o en una altra. Si totes les opcions s\u00f3n leg\u00edtimes, cadasc\u00fa ha de defensar la seva, amb tota l’energia que cregui oportuna i amb respecte per les opcions divergents. I tamb\u00e9 hem de pensar que un projecte de deshispanitzaci\u00f3 del catal\u00e0 no es pot fer en un tres i no res. Hi ha molts d’hispanismes que no tenen recanvi, perqu\u00e8 la pres\u00e8ncia de l’hispanisme ha fet innecess\u00e0ria la producci\u00f3 de l’alternativa. Construir una llengua nacional no \u00e9s nom\u00e9s depurar sin\u00f3 tamb\u00e9 crear, i sobretot tenir la possibilitat i els mitjans, i pr\u00e8viament la voluntat, de socialitzar l’alternativa. Cadasc\u00fa, doncs, que defensi el seu projecte, tenint present els ideals i els condicionants. Per\u00f2 dit tot aix\u00f2, resta en l’aire (aqu\u00ed no tinc temps per a entrar-hi m\u00e9s a fons) una q\u00fcesti\u00f3 fonamental: la representativitat dels actors esmentats. Avui, per exemple, quasi tots els mitjans de comunicaci\u00f3 principals estan en mans de correctors o ling\u00fcistes que no segueixen la l\u00ednia Fabra sin\u00f3 una altra que \u00e9s manifestament divergent, i que imposen criteris ling\u00fcistics d’acord amb la seva ideologia i sensibilitat. Si un dia aquests mitjans estan en mans d’altres persones que hi imposin criteris de llengua nacional (l\u00ednia Fabra), aix\u00f2 ser\u00e0 tan leg\u00edtim com ho \u00e9s la situaci\u00f3 actual. I aquells a qui aix\u00f2 no agradi hauran d’acceptar-ho, com ara els qui defensam un model de llengua nacional ens hem de menjar el catal\u00e0 altament interferit que es promou en els mitjans. Com que la selecci\u00f3 dels planificadors no es fa amb mecanismes basats en la democr\u00e0cia representativa \u2014en llengua aix\u00f2 \u00e9s impossible\u2014 cadasc\u00fa que faci el cap viu i que miri de dur endavant els seus leg\u00edtims projectes, segons quin cregui que \u00e9s el millor servei a la llengua.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquest \u00e9s un resum de la confer\u00e8ncia que vaig fer dia 11 d’abril de 2019 en el XVIII Congr\u00e9s d’Estudiants de Filologia Catalana, a la Universitat de les Illes Balears. Hi ha tamb\u00e9 algunes de les diapositives que vaig projectar. I. La interfer\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica \u00e9s el fet que un element ling\u00fc\u00edstic passa d’una llengua a […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2972","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2972","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2972"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2972\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2972"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2972"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2972"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![](\"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/interferencia_1.jpg\")
<\/p>\n![](\"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/interferencia_2.jpg\")
<\/p>\n![](\"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/interferencia_3.jpg\")
<\/p>\n![](\"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/interferencia_4.jpg\")
<\/p>\n