{"id":2957,"date":"2018-12-23T21:44:09","date_gmt":"2018-12-23T19:44:09","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2957"},"modified":"2024-03-13T14:33:22","modified_gmt":"2024-03-13T12:33:22","slug":"el-vespre-i-la-nit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/el-vespre-i-la-nit\/","title":{"rendered":"El vespre i la nit"},"content":{"rendered":"

El mot vespre<\/em> corre perill, amena\u00e7at pels seus dos ve\u00efns, la tarda i la nit, que podrien acabar engolint-se’l. \u00c9s un fenomen t\u00edpic quan en catal\u00e0 tenim dos mots i en espanyol nom\u00e9s n’hi ha un que cobreix el camp sem\u00e0ntic dels dos mots catalans. Passa amb gran<\/em> i gros<\/em>, amb capsa<\/em> i caixa<\/em>, amb provar<\/em> i tastar<\/em>, etc. I darrerament va fent cam\u00ed l’atrocitat de dir escoltar<\/em> substituint el mot b\u00e0sic sentir<\/em>. Com m\u00e9s va m\u00e9s se sent, especialment a la capital del pa\u00eds, les deu de la nit<\/em>, les onze de la nit<\/em> i fins i tot les nou de la nit<\/em>, casos en qu\u00e8 en espanyol es diu noche<\/em>. Doncs anem a pams i analitzem com funciona en catal\u00e0 i en altres lleng\u00fces la divisi\u00f3 del dia.<\/p>\n

El mot dia<\/em> t\u00e9 dues accepcions. Una \u00e9s el dia solar, que \u00e9s el temps en qu\u00e8 la Terra fa una volta sobre el seu eix, \u00e9s a dir un per\u00edode de 24 hores. I dins aquest per\u00edode hi ha dues parts b\u00e0siques, que es diuen dia<\/em> (estricto sensu) i nit<\/em>. Aquest dia \u00e9s la part del dia solar en qu\u00e8 el Sol \u00e9s per damunt l’horitz\u00f3, \u00e9s a dir, quan hi ha claror, i la nit (lato sensu) \u00e9s el temps en qu\u00e8 el Sol \u00e9s per davall l’horitz\u00f3, \u00e9s a dir, quan no hi ha claror.<\/p>\n

Per\u00f2, a part d’aquesta divisi\u00f3 dual i diguem-ne astron\u00f2mica, en el llenguatge corrent el dia complet es divideix en diverses parts b\u00e0siques, que en espanyol i portugu\u00e8s \u2014els dos bessons iberorom\u00e0nics, que molt sovint van plegats\u2014 s\u00f3n tres i en les altres lleng\u00fces del nostre entorn s\u00f3n quatre. Aquest \u00e9s un punt b\u00e0sic per a entendre la problem\u00e0tica de qu\u00e8 ara tractam.<\/p>\n

<\/p>\n

He usat el mot tarda<\/em>, que quasi segur que \u00e9s un hispanisme, per la dificultat de trobar un substitut convincent i vehiculable f\u00e0cilment. Sembla que la forma medieval era apr\u00e9s dinar<\/em>, com en occit\u00e0; un terme que a l’Edat Moderna fou substitu\u00eft de diverses maneres. Al Principat i a Eivissa s’hi introdu\u00ed l’hispanisme tarda<\/em> (en rigor tarde<\/em>). Al Pa\u00eds Valenci\u00e0 desaparegu\u00e9 vespre<\/em>, i vesprada<\/em>, que en principi ha de ser el mateix que vespre<\/em>, ocup\u00e0 l’espai sem\u00e0ntic de l’apr\u00e9s-dinar <\/em>i de part del vespre, \u00e9s a dir, el que en espanyol es diu tarde<\/em>. A Mallorca i Menorca els mots capvespre<\/em> i horabaixa<\/em>, que origin\u00e0riament s\u00f3n el temps de la posta de sol, el crepuscle, ocuparen tamb\u00e9 l’espai de l’apr\u00e9s dinar, tot mantenint-se, per\u00f2, vespre<\/em>, igual que es mant\u00e9 al Principat. Ara no tenim un mot general per al temps que va del dinar al vespre, i b\u00e9 que aniria. Una opci\u00f3 seria recuperar apr\u00e9s dinar<\/em>, cosa evidentment molt dif\u00edcil, per\u00f2 que permetria d’arraconar l’hispanisme tarda<\/em> i de recuperar per a vesprada<\/em>,\u00a0capvespre<\/em> i horabaixa<\/em> la seva valor original. Pensem que la vesprada hauria de ser el vespre considerat en la seva durada (passar una bona vesprada en companyia dels amics). Comparau vespre-vesprada<\/em> amb els equivalents franc\u00e8s i itali\u00e0 soir-soir\u00e9e<\/em> i sera-serata<\/em>. I comparau amb dia-diada<\/em>, franc\u00e8s jour-journ\u00e9e<\/em>, itali\u00e0 giorno-giornata<\/em>.<\/p>\n

Deixant a part el mot tarda<\/em>, la interfer\u00e8ncia de l’espanyol ha produ\u00eft, o produeix, dos efectes: la disminuci\u00f3 de l’\u00fas i del camp sem\u00e0ntic del mot vespre<\/em> i l’adaptaci\u00f3 del sistema de salutacions catal\u00e0 al sistema de salutacions espanyol. El vespre, m\u00e9s o menys igual que els seus equivalents europeus, \u00e9s la part del dia que va de la posta de sol fins al moment d’anar a dormir. No hi ha una hora concreta que indiqui la fi d’aquesta part del dia. En els temps en qu\u00e8 s’han format els mots que designen les parts del dia els rellotges tenien molt poca import\u00e0ncia, si n’hi havia, i s\u00f3n els moviments del sol (sortida, posta, pres\u00e8ncia de la fosca) i les accions di\u00e0ries b\u00e0siques (aixecar-se, dinar, sopar i anar a dormir) all\u00f2 que fa de frontera entre les parts del dia. Tamb\u00e9 han canviat els costums: abans la gent anava a dormir molt m\u00e9s prest que ara. Per aix\u00f2 abans el vespre s’acabava tamb\u00e9 m\u00e9s prest que ara. Ara podem parlar de les dotze del vespre sense cap problema. Per aix\u00f2 consideram un error maj\u00fascul el criteri fixat pels ling\u00fcistes de la Corporaci\u00f3 Catalana de Mitjans Audiovisuals, segons els quals el vespre s’acaba a les deu. Fins i tot s’autoritza expressament de dir les deu de la nit<\/em>. I al marge d’aquests criteris sentim cada dia expressions com les nou de la nit<\/em> (pura c\u00f2pia de las nueve de la noche<\/em>). No existint en espanyol un mot equivalent a vespre<\/em>, l’espai d’aquest se’l reparteixen la tarde<\/em> i la noche<\/em>, i aix\u00f2 pressiona els catalans a ajustar la sem\u00e0ntica de tarda<\/em> i nit<\/em> als corresponents espanyols. Fins i tot ha aparegut \u2014ho sentim sovint en boca dels meteor\u00f2legs de TV3\u2014 l’estrany compost tarda-vespre<\/em>, que en catal\u00e0 no t\u00e9 gens de trellat i que \u00e9s c\u00f2pia de tarde-noche<\/em>, que \u00e9s, en tot cas, una manera espanyola de dir vespre<\/em>. Naturalment, no ha de ser cap problema d’emprar el mot nit<\/em> per a designar esdeveniments que tenen lloc durant la vig\u00edlia de dies assenyalats, encara que aquests esdeveniments es produeixin durant el vespre: la nit de Nadal, la nit de Cap d’Any, la Nit de Santa Ll\u00facia, la Nit de la Cultura, etc. Ja hem dit que nit<\/em> t\u00e9 un \u00fas m\u00e9s ampli i un de m\u00e9s estricte. En tot cas, considerant que en la parella vespre\/nit<\/em> el primer mot \u00e9s el que retrocedeix, \u00e9s aquest que cal refor\u00e7ar.<\/p>\n

I ara passem a tractar de les salutacions. A la major part del pa\u00eds s’ha imposat un sistema que \u00e9s una c\u00f2pia del sistema espanyol, allunyat del sistema de les lleng\u00fces europees i incompatible amb la nostra divisi\u00f3 del dia en quatre parts. Aquest sistema espanyol de tres elements \u2014buenos d\u00edas, buenas tardes<\/em>\u00a0i buenas noches<\/em>\u2014 correspon a les tres parts del dia que t\u00e9 l’espanyol. La c\u00f2pia \u00e9s bon dia, bona tarda<\/em>\u00a0(adaptaci\u00f3 moderna del bones tardes<\/em> anterior) i\u00a0bona nit<\/em>, amb\u00a0tres salutacions que, com en espanyol, tant s\u00f3n d’arribada com de comiat. En canvi el sistema m\u00e9s general a Europa, coherent amb les quatre parts del dia, tant si hi ha una forma per al mat\u00ed (good morning<\/em>) i una altra per a la tarda (good afternoon<\/em>), com si, cosa m\u00e9s habitual, s’utilitza el bon dia<\/em> fins al vespre (franc\u00e8s bonjour<\/em>, itali\u00e0 buongiorno<\/em>, alemany Guten Tag<\/em>), durant el vespre, i fins a l’hora del comiat, sempre es diferencia la f\u00f3rmula d’entrada (franc\u00e8s bonsoir<\/em>, itali\u00e0 buonasera<\/em>, angl\u00e8s good evening<\/em>, alemany Guten Abend<\/em>) i una altra per al comiat (franc\u00e8s bonne nuit<\/em>, itali\u00e0 buona notte<\/em>, angl\u00e8s good night<\/em>, alemany Gute Nacht<\/em>). A Mallorca la distinci\u00f3 entre bon vespre<\/em> (arribada) i bona nit<\/em> (comiat) \u00e9s escrupolosament servada per tota la poblaci\u00f3, i, com ocorre amb totes les lleng\u00fces europees (menys els bessons espanyol i portugu\u00e8s, \u00e9s clar), el bon vespre<\/em> es diu en arribar, sigui quina sigui l’hora de l’arribada. Encara que siguin les tres de la matinada, com pot passar en circumst\u00e0ncies excepcionals. Per contra, els mitjans de comunicaci\u00f3 de Barcelona (r\u00e0dio i televisi\u00f3) utilitzen i difonen un sistema absurd que no encaixa de cap manera en la divisi\u00f3 catalana del dia, perqu\u00e8 \u00e9s c\u00f2pia de l’espanyol. El bona tarda<\/em> s’allarga fins a les nou del vespre (encara que a l’hivern faci hores que \u00e9s ben fosc), i a partir d’aquesta hora ja entren amb un bona nit<\/em>, que a alguns ens fa l’efecte que se’n van a dormir. Aquest \u00fas hauria de ser revisat sense excusa. Caldria suprimir el bona tarda<\/em> i dir bon dia<\/em> fins que es fa fosc, com \u00e9s tradicional en catal\u00e0, i observar la distinci\u00f3 bon vespre<\/em> (arribada, a partir del moment que fosqueja) i bona nit<\/em> (nom\u00e9s comiat).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El mot vespre corre perill, amena\u00e7at pels seus dos ve\u00efns, la tarda i la nit, que podrien acabar engolint-se’l. \u00c9s un fenomen t\u00edpic quan en catal\u00e0 tenim dos mots i en espanyol nom\u00e9s n’hi ha un que cobreix el camp sem\u00e0ntic dels dos mots catalans. Passa amb gran i gros, amb capsa i caixa, amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2957","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2957","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2957"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2957\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3939,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2957\/revisions\/3939"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2957"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2957"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2957"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}