{"id":2946,"date":"2018-12-01T21:18:10","date_gmt":"2018-12-01T19:18:10","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2946"},"modified":"2018-12-02T21:55:03","modified_gmt":"2018-12-02T19:55:03","slug":"sobre-la-fam-la-gana-i-la-talent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sobre-la-fam-la-gana-i-la-talent\/","title":{"rendered":"Sobre la fam, la gana i la talent"},"content":{"rendered":"

Avui dos dels nostres presos pol\u00edtics han comen\u00e7at el que es diu una vaga de fam<\/em>. Abans que res, la nostra solidaritat amb ells. En espanyol i portugu\u00e8s es diu huelga de hambre<\/em> i greve de fome<\/em>, mentre que en franc\u00e8s i itali\u00e0 es diu gr\u00e8ve de la faim<\/em> i sciopero della fame<\/em>, amb article. Considerant que aquest tipus de vagues \u00e9s cosa moderna, podem suposar que sense la interfer\u00e8ncia de l’espanyol la cosa m\u00e9s probable \u00e9s que en catal\u00e0 segu\u00edssim les dues lleng\u00fces rom\u00e0niques centrals i digu\u00e9ssim vaga de la fam<\/em>, per\u00f2 aix\u00f2 no es pot assegurar taxativament.<\/p>\n

Els diccionaris diuen que fam<\/em> \u00e9s ganes intenses de menjar. Si no s\u00f3n intenses, \u00e9s a dir, si s\u00f3n suportables, m\u00e9s que fam \u00e9s gana<\/em> o talent<\/em>. \u00c9s el que passa quan fa algunes hores que no hem menjat res. Per\u00f2 al Principat sembla que fam<\/em> \u00e9s un mot que ha sofert inanici\u00f3 i \u00e9s menjat per la gana<\/em>. En el m\u00f3n hi ha gent que passa gana, o que es mor de gana, sentim a dir a catalans del Principat. Els altres catalans diem passar fam<\/em> i morir-se de fam<\/em>. Si la gana \u00e9s, com diuen els diccionaris \u00abapetit, desig de menjar\u00bb, per\u00f2, com hem dit, no un desig intens, sembla m\u00e9s l\u00f2gic que alg\u00fa es mori de fam que es mori de gana. Ras i curt, que despr\u00e9s de tres o quatre hores sense menjar no es mor ning\u00fa. Els valencians van a la inversa del Principat: ara es diu exclusivament fam<\/em>, tant si hom t\u00e9 un poquet de fam<\/em> (altres dirien gana<\/em>) com si t\u00e9 molta fam. Per\u00f2 diversos testimonis observen que la distinci\u00f3 entre fam<\/em> i gana<\/em> era normal al Pa\u00eds Valenci\u00e0 mig segle llarg enrere. La distinci\u00f3 s’hauria pogut perdre per imitaci\u00f3 de l’espanyol, en qu\u00e8 hambre<\/em> ha deixat gana<\/em> en una situaci\u00f3 de feblesa. A Mallorca, el mot gana<\/em> sembla que \u00e9s for\u00e7a modern: en el temps de la meva infantesa tothom deia tenir talent<\/em> i no tenir gana<\/em>. I encara hi ha gent que ho diu, per\u00f2 talent<\/em> \u00e9s un d’aquests mots en proc\u00e9s r\u00e0pid de desaparici\u00f3. En el temps referit de la meva infantesa, entre cert tipus de gent tenir gana<\/em> ja sonava m\u00e9s refinat que tenir talent<\/em>. Tenc talent<\/em> \u00e9s la frase que jo de petit deia reiteradament a mon pare o a ma mare quan aquests em duien a passejar per Palma, sobretot si la passejada era llarga i un poc enfora del dinar. Una frase que podia esdevenir un en\u00e8rgic crit reivindicatiu quan pass\u00e0vem per davant una pastisseria. Talent<\/em> desapareix del parlar de les Illes, com temps enrere va desapar\u00e8ixer del territori continental. Perqu\u00e8 talent<\/em> \u00e9s un mot catal\u00e0 cl\u00e0ssic. Segons l’Alcover-Moll, encara es pot sentir a l’Empord\u00e0, a Vic, al Pla de Bages, a la Ribagor\u00e7a, al Pallars, a l’Urgell, a la Conca de Barber\u00e0 i al Camp de Tarragona. \u00c9s usat pels escriptors cl\u00e0ssics de tots els llocs i \u00e9s rebutjat a les Regles d’esquivar vocables<\/em> (on es condemna \u00abtalent per appetit o fam\u00bb), cosa que indica que era un mot ben viu i de cap manera rebutjable. Talent<\/em> ha generat una rica fraseologia: acabar el pa abans que la talent<\/em>, fer el desmenjat amb talent<\/em> (expressi\u00f3 que es diu a Mallorca quan un fingeix no desitjar una cosa que realment desitja), tenir m\u00e9s talent que un ganivet nou<\/em>, qui t\u00e9 talent tot li sembla pa<\/em> o val m\u00e9s talent que pa de forment<\/em> (quan hom t\u00e9 molta talent no mira detalls d’all\u00f2 que menja).<\/del><\/del><\/p>\n

La hist\u00f2ria del mot talent<\/em> \u00e9s ben curiosa. El significat original \u00e9s el nom d’una moneda romana: llat\u00ed talentum<\/em>, del grec\u00a0\u03c4\u1f71\u03bb\u03b1\u03bd\u03c4\u03bf\u03bd (pronunciau t\u00e1lanton<\/em>), que significava ‘plat de la balan\u00e7a’ i tamb\u00e9 ‘pes’.\u00a0 Comparau-ho amb el mot peso<\/em>, moneda que s’usa en alguns pa\u00efsos americans. El pes d’una cosa com el seu valor. Va ser la par\u00e0bola dels talents, de l’evangeli de Mateu, la culpable de l’evoluci\u00f3 sem\u00e0ntica del mot. En aquesta par\u00e0bola Jes\u00fas explica que un home que havia de fer un llarg viatge deixa una quantitat de monedes a tres dels seus servents. A un li d\u00f3na cinc talents, a un altre, dos, i a un altre, un talent. Quan l’home torna, demana explicacions de com els tres servents han administrat els talents que havien rebut. Els dos primers van investir el petit capital en negocis i aconseguiren de doblar-lo. El tercer, per por de perdre el seu talent, o per peresa, el va guardar ben amagat i, evidentment, no el va multiplicar. A la vista d’aix\u00f2, el senyor elogia els servents que han prosperat, mentre que renya el temorenc o mandr\u00f3s que va amagar el sol talent que tenia, li’l pren, el d\u00f3na al que en va aconseguir deu i el fa fora de les seves terres. Els talents donats pel senyor als seus criats s\u00f3n el s\u00edmbol dels dons que D\u00e9u d\u00f3na als homes, els quals els han de ben administrar i millorar. A partir de la par\u00e0bola el mot talent<\/em> pass\u00e0 a significar voluntat, desig, predisposici\u00f3 d’\u00e0nim i capacitat i dots intel\u00b7lectuals rellevants. Del desig, en general, tamb\u00e9 pass\u00e0 a significar \u00abdesig de menjar\u00bb, tot canviant el g\u00e8nere de mascul\u00ed a femen\u00ed per influ\u00e8ncia de fam<\/em>.<\/p>\n

Pel que fa a gana<\/em>\u00a0\u2014amb el significat de ‘desig’ en general\u2014, aquest \u00e9s un mot voltat de misteri. El mateix Coromines, en el Diccionario cr\u00edtico etimol\u00f2gico castellano e hisp\u00e1nico<\/em>, despr\u00e9s de dir que gana<\/em> \u00e9s un mot a penes usat en temps antics (nom\u00e9s en pot aportar dos exemples del segle XV, els mateixos que aporta l’Alcover-Moll), afirma que \u00abno puede descartarse del todo que sea vocablo importado de este idioma [l’espanyol] en fecha temprana\u00bb. En el Diccionari etimol\u00f2gic i complementari de la llengua catalana<\/em> rectifica la seva afirmaci\u00f3 anterior i defensa la genu\u00efnitat del mot, malgrat que els exemples antics s\u00f3n francament escassos, i malgrat la relaci\u00f3 estreta que hi ha entre els mots espanyols\u00a0gana<\/em> i ganar<\/em>, no aplicable al catal\u00e0, en qu\u00e8 per al segon tenim guanyar<\/em>, d’etimologia diferent. Creiem que el tema resta obert, i tamb\u00e9 que caldria un estudi aprofundit sobre les formes singular i plural (tenir gana\/ganes de fer quelcom). Quant a gana<\/em> com a ‘desig de menjar’, sembla que \u00e9s un \u00fas modern (\u00abEn l’evoluci\u00f3 moderna el sentit capital ha esdevingut ‘apetit de menjar’\u00bb, Coromines DECLC, s.v. gana<\/em>), i tamb\u00e9 resta oberta la q\u00fcesti\u00f3 de si aix\u00f2 \u00e9s evoluci\u00f3 interna o seguiment de l’espanyol. Avui en espanyol no es diu gaire tener gana<\/em>. Hambre<\/em> ha eixamplat considerablement el seu significat tot fagocitant gana<\/em>. Comparau l’evoluci\u00f3 de la parella escuchar\/oir<\/em>. Per\u00f2 gana<\/em> existeix en aquell idioma. El diccionari de Mar\u00eda Moliner li d\u00f3na el significat de \u00abApetito, *hambre, ganas de comer\u00bb, i posa un exemple que ens \u00e9s molt pr\u00f2xim: \u00abSi no tienes gana todav\u00eda, comeremos m\u00e1s tarde\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui dos dels nostres presos pol\u00edtics han comen\u00e7at el que es diu una vaga de fam. Abans que res, la nostra solidaritat amb ells. En espanyol i portugu\u00e8s es diu huelga de hambre i greve de fome, mentre que en franc\u00e8s i itali\u00e0 es diu gr\u00e8ve de la faim i sciopero della fame, amb article. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2946","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2946","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2946"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2946\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2946"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2946"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2946"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}