{"id":2942,"date":"2018-11-13T23:47:13","date_gmt":"2018-11-13T21:47:13","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2942"},"modified":"2024-05-31T00:39:57","modified_gmt":"2024-05-30T22:39:57","slug":"el-meu-pare","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/el-meu-pare\/","title":{"rendered":"El meu pare"},"content":{"rendered":"

Avui, 13 de novembre, fa deu anys que se n\u2019an\u00e0 el meu pare. \u00c9s un dia que convida a recordar-lo. La seva va ser una vida extraordin\u00e0riament dura. De fam\u00edlia pobra, s’hagu\u00e9 de barallar sempre amb la vida per a sobreviure. Nasqu\u00e9 a P\u00f2rtol, el 30 de maig de 1924, fill d’un pag\u00e8s salariat, un jornaler, nascut a Biniali i que s’havia casat a P\u00f2rtol amb una filla d’un modest ferrer que tamb\u00e9 ferrava b\u00e8sties. La parella tingu\u00e9 quatre fills i dues filles, per\u00f2 les dues nines i un nin moriren pr\u00e0cticament despr\u00e9s de n\u00e9ixer. La fam\u00edlia visqu\u00e9 de lloguer i en pocs anys arrib\u00e0 a passar per tretze cases. Als tres nins supervivents tamb\u00e9 els atac\u00e0 la malaltia. Deien que a la casa va pegar \u00abcom una pesta\u00bb i les criatures van estar a punt de partir. Sense m\u00e9s assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria que qualque curandero local<\/em> \u2014els metges s’havien de pagar\u2014 i la mateixa sort, ho pogueren treure. Com quasi tots els nins de la seva \u00e8poca i de la seva classe, a una edat tendra mon pare conegu\u00e9 la duresa de la feina. A onze anys el llogaren a una possessi\u00f3. La seva feina era estar tota la nit dins una soll vigilant que una truja no esclaf\u00e0s cap dels porcellins. L\u2019imag\u00edn assegudet a una banqueta, deixant-se v\u00e8ncer per la son, entre la por infantil, la pudor i la soledat. Amb tot, pogu\u00e9 anar per un temps breu a escola, a l’escola p\u00fablica de P\u00f2rtol, que ara es diu l’escola vella. Molt sovint parlava del seu mestre, l’\u00fanic que va tenir, Albert Castell, don Alberto<\/em>, per qui sentia devoci\u00f3. Amb tretze anys va fer d’ajudant de forner al Forn de l’Esgl\u00e9sia de P\u00f2rtol. De bon mat\u00ed enganxava un cavall a un carro i repartia el pa per les cases del vilatge. Forner va ser el seu primer ofici, a P\u00f2rtol i a un forn de Palma, ofici que va alternar amb el de picapedrer. De fadr\u00ed granat an\u00e0 a unes classes particulars els vespres, amb qui despr\u00e9s seria un meu rebesavi matern, que sabia un poc de lletra, per a ampliar els migrats coneixements que havia adquirit en el poc temps que va anar a escola. Diuen que el rebesavi sabia escriure un poc, sumar, restar i multiplicar. A dividir ja no hi arribava. Forner i picapedrer, segons les conveni\u00e8ncies, en els anys dif\u00edcils de la postguerra mir\u00e0 de treure el carro fent i venent pa d\u2019estraperlo, anant de part a part de Mallorca amb la bicicleta carregada amb uns quants sacs de blat de cinquanta quilos i de vegades encal\u00e7at per la Gu\u00e0rdia Civil, que tamb\u00e9 anava amb bicicleta. \u00abNo m\u2019agafaven mai \u2014contava\u2014, perqu\u00e8 encara que an\u00e0s carregat amb els sacs, jo corria m\u00e9s que ells\u00bb. En un accident perd\u00e9 la visi\u00f3 a un ull. El 1948 es cas\u00e0 amb ma mare, filla tamb\u00e9 d’un picapedrer de P\u00f2rtol que es guany\u00e0 la vida venent ciment i cal\u00e7 i fent quatre bigues de ciment i peces de marmolina<\/em> (rentadors, escales, escalfapanxes, etc.). Amb un pr\u00e9stec d’un amic compr\u00e0 un solar a P\u00f2rtol i constru\u00ed ell sol una casa on viure: la casa on vaig n\u00e9ixer. Les dificultats el dugueren a haver d\u2019emigrar al Brasil poc temps despr\u00e9s de n\u00e9ixer jo. All\u00e0, amb un germ\u00e0, va fer de picapedrer, tot vivint a una petita caseta de fusta destinada a guardar el ciment i les eines. Podia enviar alguns diners a ma mare, que, amb amb el seu fillet \u2014jo\u2014, havia tornat provis\u00f2riament a la casa dels seus pares. Per\u00f2 el Brasil no va ser el que ell havia imaginat. Dos anys despr\u00e9s va tornar repatriat pel Govern espanyol. Treball\u00e0 de picapedrer infatigablement, dies feiners i diumenges, es va fer mestre d\u2019obres i aix\u00f2 li permet\u00e9, amb molts d’anys de feina i estalvi, d\u2019arribar a fer un petit patrimoni. Va vendre la casa de P\u00f2rtol i en va construir una altra a Palma, un habitatge unifamiliar al Rafal Vell. A Palma la nova casa, tot i que era for\u00e7a petita, tenia un poc m\u00e9s de categoria que la de P\u00f2rtol. Per\u00f2 el Rafal Vell era a una urbanitzaci\u00f3 fora de les vies legals, com tantes altres en aquells temps, i estigu\u00e9rem tres anys sense electricitat i sense aigua ni clavegueram. I amb el carrer sense asfaltar, que a l’estiu tot era pols i a l’hivern tot fang. En aquells anys cinquanta el Rafal Vell era quasi el camp. Molts de solars buits, encara amb els ametlers, on de tant en tant hi acampaven gitanos. I escasses cases, totes plantes baixes, formaven un assentament hum\u00e0 amb vida de poble<\/em>. Mon pare vengu\u00e9 la casa del Rafal i constru\u00ed al mateix barri, a mitges amb un oncle seu, tamb\u00e9 picapedrer, un petit edifici de quatre plantes amb dos locals i dos habitatges per planta. Un local i tres habitatges per a cadasc\u00fa. I mentre la nova casa anava pujant ens allotj\u00e0rem a una casa en construcci\u00f3 d’uns oncles del pare, que nom\u00e9s tenia el buc. Un cop acabat el nou edifici tot d’una es pos\u00e0 tot a la venda, i constru\u00ed un altre edifici de dos locals i quatre habitatges. I, una altra vegada, venuda la casa on habit\u00e0vem, visqu\u00e9rem\u00a0 a una cotxeria de l’edifici en construcci\u00f3 condicionada per a aquesta funci\u00f3. Feina, sacrifici i estalvi foren el seu nord. El darrer habitatge quasi no el pogu\u00e9 acabar: les cames no el sostenien: acab\u00e0 d’enrajolar-lo d’ajagut i ma mare va posar el rodapeu seguint les seves instruccions. Tenia al voltant de cinquanta anys quan una cruel malaltia el deix\u00e0 tetrapl\u00e8gic. I pass\u00e0 la resta de la vida, fins a la seva mort a 84 anys, assegut a una butaca sense poder moure ni les cames ni els bra\u00e7os. Un altre dia parlar\u00e9 de la mare, que ja podeu imaginar la tasca que li va tocar. Potser una de les poques alegries importants que li don\u00e0 la vida va ser veure el seu fill amb un t\u00edtol universitari i professor de la universitat. Ell en t\u00e9 molta part del m\u00e8rit. En els anys dif\u00edcils de la meva adolesc\u00e8ncia sempre m\u2019encoratj\u00e0 a estudiar, cosa que no havia pogut fer ning\u00fa de la fam\u00edlia en totes les generacions conegudes. Mart\u00ed Bibiloni Serra, Mart\u00ed Manescal<\/em>, de P\u00f2rtol, en mem\u00f2ria i homenatge.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui, 13 de novembre, fa deu anys que se n\u2019an\u00e0 el meu pare. \u00c9s un dia que convida a recordar-lo. La seva va ser una vida extraordin\u00e0riament dura. De fam\u00edlia pobra, s’hagu\u00e9 de barallar sempre amb la vida per a sobreviure. Nasqu\u00e9 a P\u00f2rtol, el 30 de maig de 1924, fill d’un pag\u00e8s salariat, un […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-2942","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-plaer-descriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2942","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2942"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2942\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4066,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2942\/revisions\/4066"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2942"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2942"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2942"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}