{"id":2931,"date":"2018-10-29T12:53:37","date_gmt":"2018-10-29T10:53:37","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2931"},"modified":"2025-10-28T21:31:41","modified_gmt":"2025-10-28T19:31:41","slug":"sant-narcis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-narcis\/","title":{"rendered":"Sant Narc\u00eds"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Sant Narc\u00eds, patr\u00f3 de Girona, ciutat de la qual va ser bisbe, all\u00e0 en el segle III o IV, segons diu la tradici\u00f3. Per\u00f2 la major part d’estudiosos creu que aquest sant no va existir i que \u00e9s fruit del desdoblament d’un altre sant, sant Narc\u00eds de Jerusalem, que va ser bisbe d’aquesta ciutat en el segle II. Els dos sants, el real i el fictici, tenen la seva festa el mateix dia, el 29 d’octubre. Segons alguns, la confusi\u00f3 parteix d’un martirologi escrit per l’abat Ad\u00f3, bisbe de Viena del Delfinat, al final del segle IX. Aquest senyor hauria interpretat Narcissus, episcopus Iher<\/em> com a Narc\u00eds, bisbe de Girona<\/em> (ierundensis) en lloc de Narc\u00eds, bisbe de Jerusalem<\/em>. Mirau si basta poc per a crear un sant. En el segle X trobaren un cos incorrupte que atribu\u00efren al nostre sant. I a partir d’aqu\u00ed comen\u00e7a la devoci\u00f3 de sant Narc\u00eds de Girona, documentada en el segle XI. Una butlla del papa Silvestre II i un serm\u00f3 de l’abat Oliba fan refer\u00e8ncia al sant. Sobre el lloc de naixement del suposat sant hi ha infinitat de teories: la que diu que va n\u00e9ixer a Girona (idea no documentada abans del segle XVI) i altres que diuen que va n\u00e9ixer a ciutats que avui s\u00f3n de Su\u00e8cia, Portugal, Alemanya o Su\u00efssa.<\/p>\n

A partir del martirologi d’Ad\u00f3 s’an\u00e0 formant una llegenda que t\u00e9 la seva gr\u00e0cia. Segons aquesta llegenda, Narc\u00eds era nascut a Girona i fill de Lluci i Serena. Fugint de les persecucions va anar a terres germ\u00e0niques amb el seu diaca (ajudant) Feliu, un altre sant inexistent que no s’ha de confondre amb un altre giron\u00ed il\u00b7lustre, aquest real, sant Feliu m\u00e0rtir (vegeu el cap\u00edtol \u00abSant Feliu\u00bb, 1r<\/sup> d’agost). A Augsburg, cercant un lloc on hostatjar-se, va trucar a la porta d’una dona de nom Afra, que va ser una prostituta. I en lloc de fer les coses que se solen fer a la casa d’una prostituta, Narc\u00eds es va posar a parlar amb ella i amb altres dones de la casa, i tant de temps va parlar i tan b\u00e9 que va convertir totes aquelles dones al cristianisme. Diu una llegenda que hi ajud\u00e0 un miracle del sant: a la casa s’acab\u00e0 l’oli dels llums, i Narc\u00eds els bene\u00ed i de cop aparegueren plens d’oli. Despr\u00e9s de la seva conversi\u00f3, Afra va convertir molta gent al cristianisme, i les autoritats romanes es van enutjar tant que la van fer cremar viva. Aix\u00ed Afra es va convertir en santa Afra d’Augsburg. Despr\u00e9s d’uns quants anys d’estar per Augsburg, Narc\u00eds i el seu inseparable diaca Feliu tornaren a Girona, on Narc\u00eds fou bisbe. Fins que tots dos van ser martiritzats. Tamb\u00e9 diu la tradici\u00f3 que quan Afra va ser martiritzada Narc\u00eds era a Alemanya per a fer-li una visita. El bisbe giron\u00ed enterr\u00e0 les seves restes i en dugu\u00e9 un osset a Girona, que fou una rel\u00edquia preuad\u00edssima. Diuen que \u00e9s al santuari de Santa Afra, al municipi de Sant Gregori (el Giron\u00e8s). La tradici\u00f3 tamb\u00e9 diu que Narc\u00eds i Feliu foren enterrats a l’esgl\u00e9sia de Sant Feliu de Girona, la que hi havia en aquell moment.<\/p>\n

El fet \u00e9s que a partir del segle XI la fama de Narc\u00eds cresqu\u00e9 enormement, fins al punt que arrib\u00e0 a substituir sant Feliu com a patr\u00f3 de Girona. En el segle XII es cre\u00e0 la confraria de Sant Narc\u00eds, que va promoure la construcci\u00f3 d’un nou sepulcre per al sant el 1307. En el segle XVIII es constru\u00ed l’actual capella de Sant Narc\u00eds, dins la mateixa esgl\u00e9sia, amb un nou sepulcre que fou profanat durant la guerra civil. Al sant giron\u00ed li atribueixen un miracle sonat: el miracle de les mosques. Corria l’any 1285 quan les tropes del rei franc\u00e8s Felip l’Ardit, en guerra contra les catalanes de Pere el Gran, assetjaren Girona i entraren a la ciutat. Anaren a l’esgl\u00e9sia de Sant Feliu i profanaren el sepulcre de sant Narc\u00eds trencant-lo a cops de mall i tallant un bra\u00e7 del sant. En aix\u00f2 comen\u00e7aren a sortir mosques del sepulcre, milers i milers de mosques, que es llan\u00e7aren sobre els francesos i els inflaren de picades, sense tocar per a res cap catal\u00e0. Bernat Desclot, a la seva cr\u00f2nica, diu que aquelles mosques eren tan grosses com a glans, i es ficaven pel nas i pel cul dels cavalls, que queien morts. Una plaga m\u00e9s grossa que la que D\u00e9u envi\u00e0 al fara\u00f3 d’Egipte. Els francesos van fugir espantats, per\u00f2 les patri\u00f2tiques mosques deixaren un balan\u00e7 de 20.000 soldats morts i 4.000 cavalls. Sant Narc\u00eds havia creat un ex\u00e8rcit de m\u00e0xima efici\u00e8ncia que ja hauria anat b\u00e9 que hagu\u00e9s reaparegut, per exemple, en diades com el primer d’octubre del 2017.<\/p>\n

A Girona hi ha una casa on, segons la tradici\u00f3, va viure sant Narc\u00eds. \u00c9s a un carrer que t\u00e9 el nom ben significatiu de carrer de les Mosques. A una de les finestres hi ha la petjada de sant Narc\u00eds<\/em>, i diu la llegenda urbana que un dia que perseguien el sant, aquest va fugir per la finestra deixant una empremta del peu a l’enrev\u00e9s. Aix\u00ed els perseguidors pensaren que havia entrat a la casa i no que n’havia sortit. B\u00e9 el cercaren all\u00e0 dins per\u00f2, naturalment, no l’hi trobaren.<\/p>\n

La confraria de Sant Feliu, abans esmentada, tenia un camp de pomeres, que feien unes pomes espl\u00e8ndides que ning\u00fa no gosava tocar, de sagrades que eren. Quan la confraria captava almoines donava en canvi una poma. El dia del sant es posaven pomes damunt l’altar durant l’ofici religi\u00f3s i despr\u00e9s les repartien entre els fidels. Aquelles pomes tenien una virtut m\u00e0gica: quan el nivell del riu pujava i amena\u00e7ava la ciutat, la gent llan\u00e7ava una poma al riu, que \u2014deien\u2014 feia baixar el nivell de l’aigua. Era una reminisc\u00e8ncia de la pr\u00e0ctica de cultures antigues de llan\u00e7ar animals o fins i tot persones, a manera de sacrifici, per a calmar la f\u00faria dels rius.<\/p>\n

Per\u00f2 l’il\u00b7lustre sant de Girona est\u00e0 estretament lligat a les mosques. Aix\u00ed com les va fer sortir a perseguir francesos, tamb\u00e9 les fa desapar\u00e8ixer cada any quan arriba el seu dia. Al voltant d’aquest dia sol venir la fredorada de sant Narc\u00eds<\/em>, que elimina els desagradables insectes. Per\u00f2 encara en romanen algunes, que s\u00f3n enormement insistents i fastiguejants. D’aqu\u00ed surt el refrany per Sant Narc\u00eds, cada mosca val per sis<\/em>.<\/p>\n

Diguem ara qualque cosa sobre el nom Narc\u00eds<\/em>. \u00c9s un nom grec, \u039d\u03ac\u03c1\u03ba\u03b9\u03c3\u03c3\u03bf\u03c2 (N\u00e1rkissos),\u00a0<\/i>que pass\u00e0 al llat\u00ed amb la forma Narcissus<\/em>. Correspon a un personatge de la mitologia grega, que apareix a Les metamorfosis<\/em> d’Ovidi, i a una flor. No se sap l’etimologia del nom, ni si la flor agafa el nom del personatge mitol\u00f2gic ni si \u00e9s a l’enrev\u00e9s. El personatge mitol\u00f2gic, Narc\u00eds, era un jove ca\u00e7ador de T\u00e8spies, d’una bellesa extraordin\u00e0ria, fill del d\u00e9u riu Cefis i de la nimfa Lir\u00edope. L’home era tan orgull\u00f3s i presumptu\u00f3s que menyspreava totes les dones i homes que s’enamoraven de la seva bellesa, fins al punt que alguns arribaven al su\u00efcidi. Una de les qui s’enamoraren d’ell fou Eco, una nimfa que s’havia dedicat a distreure amb llargues converses Hera, l’esposa de Zeus, mentre aquest es divertia amb altres nimfes. Hera va descobrir el joc i va castigar Eco fent-li perdre la capacitat de parlar i nom\u00e9s permetent-li de repetir all\u00f2 que altres deien. Aquest \u00e9s l’origen del significat del mot eco<\/em>.\u00a0 Doncs Eco es va enamorar follament de Narc\u00eds, per\u00f2 aquest la rebutj\u00e0, i la nimfa es va consumir de pena. N\u00e8mesi, la deessa de la venjan\u00e7a, va voler castigar Narc\u00eds i per a aix\u00f2 el va fer anar a un estany, i Narc\u00eds, quan vei\u00e9 la seva cara reflectida a l’aigua, rest\u00e0 profundament enamorat d’ell mateix, i veient que aquell amor no podia ser correspost va perdre les ganes de viure i es va su\u00efcidar. En alguna versi\u00f3 es va convertir en una flor dorada i blanca, \u00e9s a dir, un narc\u00eds. Aquest mite va originar, en el segle XIX, el mot narcisisme<\/em>, que \u00e9s l’admiraci\u00f3 excessiva i malaltissa cap a un mateix.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Narc\u00eds, patr\u00f3 de Girona, ciutat de la qual va ser bisbe, all\u00e0 en el segle III o IV, segons diu la tradici\u00f3. Per\u00f2 la major part d’estudiosos creu que aquest sant no va existir i que \u00e9s fruit del desdoblament d’un altre sant, sant Narc\u00eds de Jerusalem, que va ser bisbe d’aquesta […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2931","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2931","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2931"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2931\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4204,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2931\/revisions\/4204"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2931"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2931"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2931"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}