{"id":2924,"date":"2018-10-24T09:11:29","date_gmt":"2018-10-24T07:11:29","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2924"},"modified":"2024-03-16T20:33:10","modified_gmt":"2024-03-16T18:33:10","slug":"sant-rafel","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-rafel\/","title":{"rendered":"Sant Rafel"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Sant Rafel, segons el calendari tradicional que aqu\u00ed seguim i reivindicam. Ja sabem que el 1969 el Vatic\u00e0 va moure Sant Gabriel i Sant Rafel del seu dia tradicional al dia de Sant Miquel, el 29 de setembre, i tothom ho ha acceptat amb submissi\u00f3 cat\u00f2lica, apost\u00f2lica i romana, exceptades les ciutats que tenen els dos deportats per patr\u00f3, que celebren les seves grans festes el dia tradicional.\u00a0Sant Rafel \u00e9s un arc\u00e0ngel, \u00e9s a dir, un \u00e0ngel d’una categoria superior als \u00e0ngels rasos. Com que d’\u00e0ngels i d’arc\u00e0ngels ja n’hem parlat prou el dia de Sant Gabriel (24 de mar\u00e7), el dia de Sant Miquel (29 de setembre) i el dia de l’\u00c0ngel (2 d’octubre), no hi insistirem m\u00e9s i remetem el lector a aquells textos.<\/p>\n

Rafel<\/em> \u00e9s un nom hebreu (transliterat R\u0101p\u0304\u0101\u02be\u0113l<\/i>) que uneix les idees rafa<\/em> (‘guarir’, ‘guariment’, ‘medecina’) i El<\/em> (‘D\u00e9u’), de\u00a0Elohim<\/em>, un dels noms de D\u00e9u a la B\u00edblia hebrea. Significa, doncs, ‘D\u00e9u guareix’, o ‘D\u00e9u ha guarit’ o ‘D\u00e9u, guareix’, o ‘medecina de D\u00e9u’. Ja sabem que l’element el<\/em>\u00a0apareix en molts de noms hebreus: Gabriel, Miquel, Rafel, Uriel, Ezequiel, Daniel, Israel<\/em>, etc. L’hebreu R\u0101p\u0304\u0101\u02be\u0113l<\/i> va passar al grec (\u03a1\u03b1\u03c6\u03b1\u03ae\u03bb), al llat\u00ed (Raphael), a l’\u00e0rab (R\u0101f\u0101\u02be\u012bl<\/i>); i del llat\u00ed a les lleng\u00fces modernes occidentals (angl\u00e8s i alemany Raphael<\/em>; franc\u00e8s Rapha\u00ebl<\/em>; itali\u00e0 Raffaele<\/em>; espanyol, portugu\u00e8s i altres lleng\u00fces Rafael<\/em>, etc.). En catal\u00e0 el nom ha estat sempre Rafel<\/em>, i, com diu l’Alcover-Moll, la forma Rafael<\/em> \u00e9s una variant \u00abmoderna i poc justificada\u00bb. Una forma etimologista \u2014difosa sobretot per la Gran Enciclop\u00e8dia Catalana\u2014, com ho seria Micael<\/em>, en lloc de Miquel<\/em>, si alg\u00fa hagu\u00e9s tingut aquesta temptaci\u00f3.<\/p>\n

Rafel \u00e9s un arc\u00e0ngel reconegut per les tres religions abrah\u00e0miques: judaisme, cristianisme i islam. Pel que fa al judaisme, apareix\u00a0en el Llibre de Tobies, que \u00e9s un dels llibres que formen la B\u00edblia judaica o Tanak. Tobies \u00e9s fill de Tobit, un jueu que resta cec despr\u00e9s que un ocell depositi els excrements dins els seus ulls. Tobies s’ha enamorat de Sara, una dona que ja s’ha casat set vegades i cada vegada ha mort el marit durant la nit de noces, for\u00e7ada pel dimoni Asmodeu, que tamb\u00e9 s’ha enamorat d’ella. I apareix l’arc\u00e0ngel Rafel, enviat de D\u00e9u, que acompanya Tobies en el viatge en cerca de Sara. Rafel ordena al jove pescar un peix, i cremant el cor i el fetge de l’animal treu el dimoni del cos de la perillosa estimada. I amb el mateix material i pel mateix preu guareix despr\u00e9s la ceguesa de Tobit.\u00a0Rafel tamb\u00e9 apareix en el Llibre d’Henoc, un text escrit, segons la llegenda, per un besavi de No\u00e8, Henoc, que visqu\u00e9 365 anys \u2014mirau si \u00e9s antiga la cosa\u2014, tot i que en realitat va ser escrit entre els segles III i I abans de Crist. Interpretadors jueus de la B\u00edblia establiren que Rafel \u00e9s un dels tres \u00e0ngels que, segons el G\u00e8nesi, aparegueren a Abraham a un bosc de roures: Miquel, que anava enmig, Gabriel, a la seva dreta, i Rafel, a la seva esquerra. Rafel hauria guarit Abraham de la circumcisi\u00f3 i hauria salvat Lot, el germ\u00e0 d’Abraham que escap\u00e0 de la destrucci\u00f3 de Sodoma i Gomorra. A l’islam Rafel \u00e9s l’arc\u00e0ngel que tocar\u00e0 la trompeta a Jerusalem quan arribi la fi del m\u00f3n i es produeixi la resurrecci\u00f3 dels morts.<\/p>\n

En concordan\u00e7a amb el seu nom, Rafel \u00e9s considerat l’arc\u00e0ngel guaridor. En una versi\u00f3 posterior de l’evangeli de Joan \u00e9s l’\u00e0ngel que remena l’aigua del safareig o estany de Bethesda, en el qual troben guariment una tropa de malalts. Per aix\u00f2 \u00e9s el patr\u00f3 dels cecs (pel guariment de Tobit), dels metges i personal sanitari, dels apotecaris, dels viatgers, dels pelegrins i dels joves casadors. \u00c9s, o era, invocat pels mariners: per exemple, quan Vasco da Gama part\u00ed cap a l’\u00cdndia amb una flota, el vaixell en cap tenia per nom Sant Rafel. Tamb\u00e9 \u00e9s el patr\u00f3 de la policia local de molts de municipis, com Barcelona, i aix\u00f2 ja no lliga tant amb els fets que li hem atribu\u00eft. En l’art \u00e9s representat amb b\u00e0cul, s\u00edmbol d’autoritat, i amb un peix o amb un got amb medicament. Alguns sants han estat visitats per sant Rafel, com el portugu\u00e8s sant Joan de D\u00e9u, fundador de l’orde hospitalari que du el seu nom, que, segons diuen, reb\u00e9 de l’arc\u00e0ngel la promesa de protecci\u00f3 per a la seva obra de cura de malalts. I en el segle XVI el nostre arc\u00e0ngel tamb\u00e9 aparegu\u00e9 al pare Andr\u00e9s de las Roelas a la ciutat de C\u00f2rdova (Espanya), despr\u00e9s que fos invocat enmig d’una epid\u00e8mia de pesta. I li digu\u00e9 que no es preocup\u00e0s, que ell ho solucionaria tot. L’endem\u00e0 diuen que ja no hi hagu\u00e9 cap mort m\u00e9s. Per aix\u00f2 sant Rafel \u00e9s el custodi i patr\u00f3 de facto d’aquella ciutat, que avui, no el 29 de setembre, fa la seva festa gran. La celebraci\u00f3 lit\u00fargica de Sant Rafel data del segle XII, si b\u00e9 no sabem quan es va fixar en el 24 d’octubre. I, com hem dit al principi, va ser desbaratada el 1969 pel caprici vatic\u00e0 de posar els tres arc\u00e0ngels junts.<\/p>\n

En el m\u00f3n hi ha moltes ciutats que es diuen Sant Rafel, i hi ha catedrals dedicades a l’arc\u00e0ngel. Al nostre pa\u00eds nom\u00e9s hi ha un municipi, Sant Rafel del Riu, al Baix Maestrat, i el nucli de Sant Rafel de Forca (o Sant Rafel de la Creu), de 2.000 habitants, al municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa). Sant Rafel de Forca celebra avui la seva festa patronal, no el 29 de setembre. I, a m\u00e9s, sant Rafel \u00e9s patr\u00f3 d’Ontinyent (la Vall d’Albaida), la Nucia (la Marina Baixa), Eslida (la Plana Baixa), R\u00e0fels (el Matarranya) i el Figuer\u00f3 (el Vall\u00e8s Oriental). No coneixem dites o refranys referents a Sant Rafel, per\u00f2 fa temps vam aprendre que per Sant Rafel \u00e9s un bon dia per a podar les hort\u00e8nsies, que l’any que ve, el mes de juny, estaran esplendoroses. El nom Rafel<\/em>, igual que el dels altres dos arc\u00e0ngels, comen\u00e7\u00e0 a fer-se popular a partir del segle XV. A Mallorca \u00e9s un nom molt est\u00e8s. Molt poc ho \u00e9s, per contra, el femen\u00ed Rafela<\/em>. Tamb\u00e9 \u00e9s un cognom, sempre amb la forma Rafel<\/em>, no l’etimologista Rafael<\/em>. A tots els que porten aquest nom, si avui volen ser felicitats, que sigui per molts d’anys.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Rafel, segons el calendari tradicional que aqu\u00ed seguim i reivindicam. Ja sabem que el 1969 el Vatic\u00e0 va moure Sant Gabriel i Sant Rafel del seu dia tradicional al dia de Sant Miquel, el 29 de setembre, i tothom ho ha acceptat amb submissi\u00f3 cat\u00f2lica, apost\u00f2lica i romana, exceptades les ciutats que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2924","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2924","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2924"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2924\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4007,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2924\/revisions\/4007"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2924"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2924"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2924"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}