{"id":2920,"date":"2018-10-21T11:59:13","date_gmt":"2018-10-21T09:59:13","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2920"},"modified":"2024-03-16T20:32:34","modified_gmt":"2024-03-16T18:32:34","slug":"santa-ursula-i-les-verges","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-ursula-i-les-verges\/","title":{"rendered":"Santa \u00darsula i les Verges"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Santa \u00darsula, si b\u00e9 la gent del meu redol m\u00e9s aviat sol dir que avui \u00e9s el dia de les Verges. Comencem parlant de la santa. El seu nom \u00e9s un diminutiu d’ursa<\/em>, que en llat\u00ed vol dir ‘\u00f3ssa’.\u00a0Per tant, \u00darsula<\/em> vol dir ‘osseta’, cosa que el fa un nom gr\u00e0cil i tendre. Dit aix\u00f2, us haur\u00e9 de donar una mala nova: la cosa m\u00e9s probable \u00e9s que aquesta senyora, coneguda com a \u00darsula de Col\u00f2nia, no va existir mai, i per aix\u00f2 l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica la va llevar del calendari general rom\u00e0 el 1970, cosa que vol dir que avui ja no li reten culte a tot el m\u00f3n cristi\u00e0, sin\u00f3 que, en tot cas, ho poden fer all\u00e0 on \u00e9s tradici\u00f3 local. I nosaltres li donarem el \u00abculte\u00bb propi d’aquest santoral ap\u00f2crif, per molt que l’hagin donada de baixa de les misses. Perqu\u00e8 avui sempre ser\u00e0 Santa \u00darsula, i felicitarem totes les \u00darsules que coneguem.<\/p>\n

Santa \u00darsula va associada a una llegenda medieval, recollida en el llibre La llegenda \u00e0uria<\/em>, de Jaume de Vor\u00e0gine, que aqu\u00ed tantes vegades hem esmentat. Segons aquesta llegenda, que t\u00e9 diverses versions, \u00darsula era filla de Dionot (o Donat o Dionor), rei de Cornualla i regent de Brit\u00e0nia durant el temps de l’emperador Magne M\u00e0xim (383-388). La noia, de notable bellesa, va ser enviada pel seu pare, juntament amb onze mil donzelles verges, a trobar el seu futur esp\u00f2s Conan Meriadoc, governador o una cosa aix\u00ed de la prov\u00edncia d’Arm\u00f2rica, que ara \u00e9s una punta de Fran\u00e7a. Alguna font diu que partiren amb onze vaixells amb mil verges cada un, una d’elles al capdavant de la nau. Una tempesta va fer arribar aquesta vistosa flota a un port de la G\u00e0l\u00b7lia m\u00e9s aviat que no feien comptes. I la dona, cristiana, que no tenia gaire inter\u00e8s de casar-se amb aquell pag\u00e0, ni amb ning\u00fa, perqu\u00e8 feia comptes de casar-se amb D\u00e9u, decid\u00ed de fer una pelegrinaci\u00f3 a Roma, veure el papa i deixar passar temps. En el viatge de tornada, l’expedici\u00f3 d’\u00darsula i les onze mil acompanyants passaren per Col\u00f2nia, que en aquell moment era assetjada pels huns, aquells ferotges n\u00f2mades de l’estepa asi\u00e0tica que en el segle IV feren terribles incursions en terres europees. El cap dels huns, que no se sap si era Uld\u00ed o el fam\u00f3s \u00c0tila, s’enamor\u00e0 d’\u00darsula, per\u00f2 aquesta el refus\u00e0, igual que refus\u00e0 d’abjurar de la seva fe cristiana. Amb la mateixa resoluci\u00f3 rebutjaren els desigs concupiscents dels b\u00e0rbars les onze mil verges, que van deixar de ser-ho a mans d’aquella soldadesca bruta i salvatge. \u00darsula i totes les seves acompanyants van ser assassinades implacablement a cop de fletxa o decapitades. Aquest massacre llegendari, ocorregut hipot\u00e8ticament l’any 383, se suposa que un 21 d’octubre, fa que avui sigui el dia de Santa \u00darsula i el dia de les Verges.<\/p>\n

Quina \u00e9s la base d’aquesta llegenda? En primer lloc, en el segle V es trob\u00e0 a l’esgl\u00e9sia de Santa \u00darsula de Col\u00f2nia \u2014en aquell temps un temple primitiu que, evidentment, no es deia Santa \u00darsula\u2014 una inscripci\u00f3 que afirmava que l’esgl\u00e9sia havia estat constru\u00efda en el lloc d’enterrament d’un grup de verges m\u00e0rtirs. M\u00e9s tard, en el segle IX, es trobaren documents al\u00b7lusius al suposat massacre sobre els quals es feren lectures err\u00f2nies: el nom Undecimilia<\/em> es lleg\u00ed com el numeral onze mil<\/em>, i la notaci\u00f3 \u00abXI M V\u00bb, que s’havia de llegir com a 11 m\u00e0rtirs verges,<\/em>\u00a0es va llegir com a 11 mil verges<\/em>. Aix\u00ed es va produir la multiplicaci\u00f3 miraculosa d’aquelles pobres v\u00edctimes. I excavant el cementeri adjacent a l’esgl\u00e9sia de Santa \u00darsula es trob\u00e0 una inscripci\u00f3 funer\u00e0ria que anomena una nina de vuit anys dita \u00darsula. I ja tenim tots els ingredients per al muntatge.<\/p>\n

Les suposades restes de la bella princesa assassinada descansen a la bas\u00edlica de Santa \u00darsula, a Col\u00f2nia, juntament amb els ossos de les \u00abonze mil\u00bb companyes, que s\u00f3n a la denominada Cambra d’Or. Un aut\u00e8ntic tsunami d’ossos, com s’ha dit, entre els quals se n’han identificat de nins de pocs mesos i d’algun ca mast\u00ed. En el segle XV es va fer un magn\u00edfic reliquiari on s’exposaven les rel\u00edquies de la santa el 21 d’octubre. \u00c9s una urna de fusta exquisidament tallada i amb pintures de Hans Memling referents a episodis de la vida d’\u00darsula que s\u00f3n una obra mestra de la pintura flamenca. Es guarda al museu Hans Memling de Bruges. Durant l’Edat Mitjana la devoci\u00f3 a la santa i a les onze mil verges es va estendre per tot Europa. Aviat santa \u00darsula va ser considerada patrona i protectora de les verges. En el segle XIII l’adopt\u00e0 com a patrona la Sorbona, i despr\u00e9s les universitats de Co\u00efmbra i Viena. Naturalment, tamb\u00e9 \u00e9s patrona de Col\u00f2nia. I de les noies i de les puntaires. Crist\u00f2for Colom batej\u00e0 unes illes del Carib amb el nom de Santa \u00darsula i les onze mil verges<\/em>, que, com que era massa llarg, aviat es redu\u00ed a Illes Verges<\/em>. El mateix nom, illes de les onze mil verges<\/em>, fou donat per un navegant portugu\u00e8s a un arxip\u00e8lag d’Am\u00e8rica del nord, que avui es diu Saint-Pierre i Michelon. I encara tenim el cap de les Verges (l’Argentina), el nom del qual va ser posat per Magalh\u00e3es en honor dels mateixos personatges. La santa \u00e9s representada amb els seus atributs \u2014la corona, les fletxes, el vaixell\u2014 i sovint vestint una capa sota la qual protegeix les seves companyes verges. El 1535 \u00c0ngela Merici, santa italiana, va fundar la Companyia de Santa \u00darsula, el primer institut religi\u00f3s femen\u00ed dedicat totalment a l’ensenyament de les noies, a imitaci\u00f3 de la Companyia de Jes\u00fas. Les religioses membres d’aquesta companyia es diuen popularment ursulines<\/em>. Devers el 1600 a Fran\u00e7a es constitu\u00efren com a orde religi\u00f3s mon\u00e0stic que r\u00e0pidament s’estengu\u00e9 per tot Fran\u00e7a i despr\u00e9s per tot Europa i per tot el m\u00f3n.<\/p>\n

Santa \u00darsula ha estat molt venerada a Tarragona, a la catedral de la qual tingu\u00e9 capella pr\u00f2pia d’en\u00e7\u00e0 del segle XIV, que avui \u00e9s la capella del Baptisteri. En el segle XVII va ser declarada copatrona de Valls, ciutat on hi ha un reliquiari g\u00f2tic del segle XIV amb una suposada mand\u00edbula de la santa. En aquesta ciutat, el 21 d’octubre es fa la famosa fira amb una gran diada castellera amb participaci\u00f3 de les dues colles hist\u00f2riques de la ciutat, la vella i la jove. Tamb\u00e9 \u00e9s patrona del Mil\u00e0 (l’Alt Camp) i no sabem si de qualque altre lloc.<\/p>\n

El dia de les Verges a Mallorca \u00e9s una festa de gran tradici\u00f3, emblem\u00e0tica festa de tardor, avantsala de l’altra festa grossa que s’acosta, Tots Sants. Tot i que ara la festa va a a la baixa. I ahir al vespre, la vig\u00edlia, \u00e9s tradici\u00f3 fer i menjar bunyols, que, per si alg\u00fa no ho sap, s\u00f3n una petita massa de pasta feta amb farina, ous i sucre \u2014i a vegades patata o patata dol\u00e7a\u2014 que es fregeixen amb oli o sa\u00efm i que tenen un forat enmig. I es mengen ensucrant-los o mullant-los en mel. De fet, avui comen\u00e7a el temps de bunyols, que dura tot el que resta d’octubre i t\u00e9 un altre moment intens per Tots Sants. Per les Verges \u00e9s tradici\u00f3 que els joves vagin a les cases de les joves en edat de festejar, armats de guitarres, guitarrons, harm\u00f2niques i fins i tot ampolles rugoses, i els cantin serenates davant la casa. La m\u00e9s t\u00edpica, Clavelitos<\/em>, una can\u00e7\u00f3 espanyola del 1949 que es va fer habitual de les tunes universit\u00e0ries. Tradicionalment es noies rebien els cantadors a casa i els donaven bunyols i vi dol\u00e7, i els nois oferien clavells a les noies. A Palma era festa sonada, i la ciutat s’omplia de m\u00fasica, alegria i olor de bunyols. Totes les bunyoleries de la ciutat feien bunyols tota la nit. Ara la festa ja no \u00e9s all\u00f2 que era, com tantes altres coses de la tradici\u00f3. Aquelles jovenetes que tenien el contacte amb els fadrins restringit i controlad\u00edssim han donat pas a una joventut que pot tenir totes les alegries sempre que vol. O potser all\u00f2 que no \u00e9s promogut per la televisi\u00f3 o per Internet cau devaluat: b\u00e9 que agrada el Halloween. Fa algunes d\u00e8cades, molts de mestres introdu\u00efren la bunyolada a les escoles, amb l’oposici\u00f3 de qualque progre<\/em> que considerava aquella festa reaccion\u00e0ria. El vespre de les Verges tamb\u00e9 t\u00e9 els seus tocs d’ironia, com aquella can\u00e7\u00f3 recollida pel can\u00e7oner popular:<\/p>\n\n\n\n
<\/td>\nAvui per anar pel m\u00f3n
\ns’ha de tenir molta testa.
\nQuantes n\u2019hi ha que fan festa
\nper les Verges i no ho s\u00f3n!<\/td>\n		<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

L’imaginari popular associa el dia de les Verges a algunes activitats o esdeveniments. I diuen que per les Verges arriben els tords i els estornells, procedents de les regions fredes de l’hemisferi nord, que aqu\u00ed trobaran un hivern m\u00e9s plaent, si no cauen a les mans dels ca\u00e7adors, que abans els feien una bona osca amb els filats. Tamb\u00e9 deien que les Verges \u00e9s el dia de treure els abrics, o almenys tenir-los preparats per si comen\u00e7a a fresquejar.<\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Santa \u00darsula, si b\u00e9 la gent del meu redol m\u00e9s aviat sol dir que avui \u00e9s el dia de les Verges. Comencem parlant de la santa. El seu nom \u00e9s un diminutiu d’ursa, que en llat\u00ed vol dir ‘\u00f3ssa’.\u00a0Per tant, \u00darsula vol dir ‘osseta’, cosa que el fa un nom gr\u00e0cil i tendre. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2920","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2920","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2920"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2920\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4006,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2920\/revisions\/4006"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2920"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2920"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2920"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}