{"id":2917,"date":"2018-10-18T09:13:57","date_gmt":"2018-10-18T07:13:57","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2917"},"modified":"2024-03-16T20:32:13","modified_gmt":"2024-03-16T18:32:13","slug":"sant-lluc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-lluc\/","title":{"rendered":"Sant Lluc"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Sant Lluc. Despr\u00e9s de Santa Teresa, una santa \u00abmoderna\u00bb, avui hem de fer un bot enrere de quinze segles i parlar d’un sant lluny\u00e0, enigm\u00e0tic i amb una identitat de la qual tenim un coneixement molt fr\u00e0gil. \u00c9s conegut com a Lluc l’Evangelista. Sembla que nasqu\u00e9 devers l’any 30, m\u00e9s o menys en el moment de la mort de Jes\u00fas, a qui, per tant, no conegu\u00e9. L’opini\u00f3 m\u00e9s estesa \u00e9s que era un grec, un cristi\u00e0 gentil, \u00e9s a dir, no jueu, tot i que altres el fan jueu hel\u00b7len\u00edstic, \u00e7o \u00e9s, de parla grega. En tot cas una persona culta que escriu en un grec molt excel\u00b7lit. Li atribueixen l’autoria de l’Evangeli de Lluc i dels Actes dels Ap\u00f2stols, una continuaci\u00f3 de l’evangeli que \u00e9s la principal font d’informaci\u00f3 sobre els primers temps del cristianisme. Les fonts tamb\u00e9 diuen que era metge i que visqu\u00e9 a Antioquia, una ciutat grega que fou de les m\u00e9s notables de l’Imperi Rom\u00e0 \u2014a l’imperi oriental rivalitzava amb Alexandria\u2014, un important centre de judaisme hel\u00b7len\u00edstic i bressol del cristianisme. Les seves ru\u00efnes romanen molt a prop de la ciutat actual turca d’Antakya, que en continua el nom. Lluc era un seguidor de Pau de Tars, sant Pau, el qual l’anomena metge estimat<\/em>. Lluc acompany\u00e0 Pau en les seves gires de predicaci\u00f3, cosa que, d’altra banda, li devia anar b\u00e9, car Pau tenia mala salut, i un metge al seu costat li anava de perles. Diu la tradici\u00f3 que conegu\u00e9 Maria, la mare de Jes\u00fas, en una visita que li va fer acompanyat de sant Pau. L’Evangeli de Lluc no va signat. L’atribuci\u00f3 a Lluc es va fer devers l’any 180 per sant Irineu i alg\u00fa altre. L’original degu\u00e9 ser escrit cap al final del segle I, i es basa en textos anteriors i sobretot en tot all\u00f2 que li contava sant Pau, que no sols no conegu\u00e9 Jes\u00fas sin\u00f3 que fou un fan\u00e0tic perseguidor dels seus primers seguidors. Segons la tradici\u00f3 Lluc va morir a Be\u00f2cia, una regi\u00f3 de Gr\u00e8cia, l’any 84, i fou enterrat a Tebes. D’acord amb un historiador grec del segle XIV, el 357 les restes foren traslladades a Constantinoble, a la bas\u00edlica dels Sants Ap\u00f2stols. Un cop conquerida aquesta ciutat pels otomans, el sult\u00e0 Murad II va vendre les rel\u00edquies al d\u00e8spota Jordi de S\u00e8rbia per 30.000 monedes d’or. Aquest senyor no \u00e9s que fos un d\u00e8spota, tal com ara entenem aquest mot, sin\u00f3 que era el cap d’un Estat medieval serb dit el despotat de S\u00e8rbia. I la darrera titular d’aquest despotat, Maria de S\u00e8rbia, va vendre les rel\u00edquies a la Rep\u00fablica de Ven\u00e8cia. Diuen que el 1354 el crani va ser traslladat a Praga per ordre de l’emperador Carles IV. El 1992 les autoritats eclesi\u00e0stiques gregues reclamaren al bisbe de P\u00e0dua l’enviament d’una part de les rel\u00edquies per a ser depositades on el sant fou enterrat per primer cop, a Tebes. S’aprofit\u00e0 el moment per a fer an\u00e0lisis biol\u00f2giques i arqueol\u00f2giques, amb carboni 14 incl\u00f2s, tant de les restes de P\u00e0dua com del crani de Praga, que certificaren que, efectivament<\/em>, aquells ossets pertanyien a una persona d’ascend\u00e8ncia siriana que havia mort entre l’any 417 AC i el 72 DC. El bisbe de P\u00e0dua, molt gener\u00f3s, envi\u00e0 a Gr\u00e8cia una costella del sant, que fou enterrada a la tomba de l’evangelista a Tebes. La resta del cos rest\u00e0 a l’abadia de Santa Justina, a P\u00e0dua. El crani el podeu anar a veure a la catedral de sant Guiu de Praga. En el concili de Nicea (325) l’evangeli de Lluc va ser elegit com un dels quatre evangelis oficials de l’Esgl\u00e9sia. Ja sabem que en el segle I i II se n’escrigueren molts m\u00e9s que quatre.<\/p>\n

 <\/p>\n

Sant Lluc t\u00e9 com a s\u00edmbol un bou. Com se sap, cada un dels quatre evangelistes oficials t\u00e9 per s\u00edmbol un animal: sant Mateu, un home amb ales, que \u00e9s el menys animal dels quatre; sant Marc, un lle\u00f3; sant Lluc, un bou, i sant Joan, una \u00e0guila. El bou, animal de sacrifici, fou assignat a Lluc perqu\u00e8 el seu evangeli comen\u00e7a evocant Zacaries, el pare de sant Joan Baptista, fent un sacrifici en el Temple. \u00c9s el patr\u00f3 dels metges, dels cirurgians, dels artistes, dels pintors \u2014el podem veure en alguna representaci\u00f3 pintant la Mare de D\u00e9u\u2014, dels escultors, dels batxillers, dels estudiants… i dels carnissers. Si ha de tenir cura de tots, t\u00e9 feina, per\u00f2 resta compensat pel fet que nom\u00e9s una vila del pa\u00eds, que sapiem, l’ha triat com a patr\u00f3, Ulldecona. El refranyer ha creat moltes dites centrades en sant Lluc, que ens assenyalen les feines del camp: per sant Lluc, sembro si puc<\/em>; per sant Lluc, sembra, pag\u00e8s, moll o eixut<\/em>; per sant Lluc, nesples pelluc<\/em>; per sant Lluc, la castanya salta del pelluc, i al cap de nou dies, a fira la duc<\/em>; per sant Lluc, mata el porc i du la verema al cup<\/em>; per sant Lluc, mata el porc i tapa el cup<\/em>. Tamb\u00e9 hem sentit una expressi\u00f3 que es diu quan alg\u00fa ha perdut en el joc: sant Lluc, sant Lluc, qui no vol perdre que no juc<\/em>. A Mallorca sant Lluc tamb\u00e9 marca el principi o el final d’algunes fires. A Inca posa la data al Dijous Bo, la gran fira inquera que data del segle XIV. Els tres diumenges que segueixen el dia de Sant Lluc es diuen primera, segona i tercera fira. El seg\u00fcent diumenge \u00e9s la festa de Santa Maria Major, copatrona de la ciutat; i el dijous que segueix \u00e9s el Dijous Bo, una diada de fira que se celebra d’en\u00e7\u00e0 del segle XIV, pel cap baix. \u00c9s a dir que sant Lluc regala als inquers pr\u00e0cticament un mes de festa i alegria. El 1542 el Consell de la Vila de Llucmajor va demanar a Carles I perm\u00eds per a celebrar fires, privilegi que ja tenien Inca i Sineu. L’emperador els conced\u00ed autoritzaci\u00f3 per a celebrar fires entre Sant Miquel i Sant Lluc: per Sant Miquel es fa la crida i el diumenge despr\u00e9s de Sant Lluc la darrera fira, que \u00e9s el dia m\u00e9s destacat de tots.<\/p>\n

I acabarem parlant del nom del nostre personatge. Ve del llat\u00ed Lucas<\/em>, que pot ser derivat del praenomen<\/em> llat\u00ed Lucius<\/em>, que, al seu torn, \u00e9s derivat de lux<\/em> (‘llum’). Lucius<\/em>, un dels pocs praenomina<\/em> llatins significaria ‘brillant’ o ‘nascut a l’alba’. O potser Lucas<\/em> \u00e9s una contracci\u00f3 de Lucanus<\/em>, en rigor un adjectiu que tamb\u00e9 t\u00e9 relaci\u00f3 amb lux<\/em> i que significaria ‘matiner’, per la llum que neix amb l’alba. El llat\u00ed Lucas<\/em> ha donat, a m\u00e9s del catal\u00e0 Lluc<\/em>, el franc\u00e8s Luc<\/em>; l’espanyol i portugu\u00e8s Lucas<\/em>; l’itali\u00e0 i roman\u00e8s Luca<\/em>; l’angl\u00e8s Luke<\/em>; l’alemany, noruec, suec, dan\u00e8s Lukas<\/em>, etc. El top\u00f2nim Lluc<\/em>, que genera el nom Maria de Lluc<\/em>, no t\u00e9 res a veure amb el nostre evangelista ni amb el seu nom llat\u00ed o grec: ve de lucus<\/em>, que significa ‘bosc sagrat’. Despr\u00e9s de l’aparici\u00f3 del nostre evangelista i de la creaci\u00f3 del seu club de fans, el nom Lluc<\/em> va ser escampat entre els cristians, tot i que al nostre pa\u00eds no ha estat mai un nom dels preferits. Hi hagu\u00e9 a Mallorca una nissaga de notables mestres d’obres de nom Lluc Mesquida, dels segles XVII i XVIII. El marratxiner Lluc Mesquida i Cabot constru\u00ed la Casa de la Vila de Santa Maria del Cam\u00ed. El seu fill, Lluc Mesquida i Florit, santamarier, particip\u00e0 en les obres dels convents de m\u00ednims de Santa Maria i de Muro, i de les esgl\u00e9sies de Santa Maria, de Sineu i de Santa Eug\u00e8nia i de l’esgl\u00e9sia de Sant Mar\u00e7al de Marratx\u00ed. El fill d’aquest, Lluc Mesquida i Rossell\u00f3, treball\u00e0 en l’esgl\u00e9sia de Santa Maria i en la de S\u00f3ller, i li ha estat atribu\u00eft el claustre de Sant Antoniet de Palma. I encara el fill d’aquest, Antoni Mesquida, va dissenyar l’esgl\u00e9sia de la Cartoixa de Valldemossa, inspirant-se en la de Santa Maria, i les esgl\u00e9sies de Santany\u00ed i Llucmajor. Lluc<\/em> tamb\u00e9 era el nom d’un personatge molt fam\u00f3s a Palma, Lluc Pons, un mestre de guaita (un funcionari municipal encarregat, entre altres funcions, de vigilar els esclaus) del segle XVIII que participava a la Festa de l’Estendard i esdevingu\u00e9 un personatge grotesc, bufonesc i rid\u00edcul a qui deien el senyor Lluc de la Meca<\/em>, pel seu malnom de la Meca.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Lluc. Despr\u00e9s de Santa Teresa, una santa \u00abmoderna\u00bb, avui hem de fer un bot enrere de quinze segles i parlar d’un sant lluny\u00e0, enigm\u00e0tic i amb una identitat de la qual tenim un coneixement molt fr\u00e0gil. \u00c9s conegut com a Lluc l’Evangelista. Sembla que nasqu\u00e9 devers l’any 30, m\u00e9s o menys en […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2917","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2917","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2917"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2917\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4005,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2917\/revisions\/4005"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2917"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2917"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2917"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}