\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/teresa.jpg\" "\\"Santa")
Avui \u00e9s Santa Teresa, coneguda per Teresa de Jes\u00fas o Teresa d’\u00c0vila. Una santa fascinant per diferents motius, per\u00f2 sobretot per algunes coses que m\u00e9s avall explicarem. Una dona que pass\u00e0 a la hist\u00f2ria per haver reformat l’orde carmelit\u00e0 i com a figura destacada de la literatura m\u00edstica que exerc\u00ed una gran influ\u00e8ncia sobre te\u00f2legs, literats i pensadors.<\/p>\n
Teresa<\/em> \u00e9s un nom un poc enigm\u00e0tic: sembla que era el nom d’una illa grega. En grec seria Theras\u00eda<\/em>, convertit en el llat\u00ed Th\u0113<\/i>r\u0103<\/i>s\u012d<\/i>a<\/em>. El nom grec es creu que es relaciona amb theros<\/em> (estiu) o therizo<\/em> (recol\u00b7lectar). L’illa en q\u00fcesti\u00f3 seria terra de bones collites. Es coneixen diverses dones de l’antiguitat o l’Edat Mitjana que portaven el nom de Teresa. La primera, una dona de Barcelona, cristiana, dels segles IV i V, que es cas\u00e0 amb el senador Paul\u00ed de Nola i el convert\u00ed al cristianisme. Tant que aquest Paul\u00ed va ser bisbe i despr\u00e9s de mort, sant. Tamb\u00e9 hi hagu\u00e9 una Teresa famosa en el segle XIII: la noble dama navarresa Teresa Gil de Vidaura (o Vidaure), amant de Jaume I, amb qui tingu\u00e9 dos fills. El rei li promet\u00e9 matrimoni, per\u00f2 la pobra va agafar la lepra i va retirar-se a un convent, que ella mateixa fund\u00e0. Per\u00f2 per a trobar una santa que es digui Teresa la Santa Mare Esgl\u00e9sia va haver d’esperar fins al segle XVI. I a Espanya la va trobar.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n En el nostre pa\u00eds es fundaren monestirs de carmelitanes descalces poc despr\u00e9s de la mort de la fundadora. El primer va ser el monestir de la Immaculada Concepci\u00f3, a Barcelona, fundat el 1588 amb monges vingudes de Pamplona. Ocupava l’espai de la pla\u00e7a de la Vila de Madrid. Fou desamortitzat el 1835 i desaparegu\u00e9 despr\u00e9s de la guerra civil. Tamb\u00e9 se’n fundaren a Tarragona, Lleida, Vic, Reus i Matar\u00f3. A Val\u00e8ncia hi hagu\u00e9 el convent de carmelitanes descalces de Sant Josep i Santa Teresa, a la pla\u00e7a del Portal Nou, fundat en el segle XVII. L’edifici, encara present, va ser venut per les monges el 2007 a Paco Roig per a fer-hi un hotel de luxe i ha acabat essent un centre cultural i gastron\u00f2mic. El convent de Santa Teresa de Palma, dit popularment convent de les Tereses, va ser fundat el 1613 per iniciativa de la carmelitana terci\u00e0ria mallorquina Elionor Ortiz, a la mateixa casa familiar. La primera comunitat estigu\u00e9 formada per tres monges mallorquines i tres vingudes de Guadalajara. Situat a la Rambla, no va ser expropiat el 1835 i encara es conserva, amb vida mon\u00e0stica.<\/p>\n Essent una santa moderna, santa Teresa no ha generat topon\u00edmia ni fraseologia. Tampoc no sabem que sigui patrona de cap vila o ciutat del pais, i, per tant, no hi ha cap lloc que faci la festa major el dia de Santa Teresa. Deu ser perqu\u00e8 quan la van fer santa totes les ciutats i viles ja tenien el seu patr\u00f3. En tot cas, hem llegit que \u00e9s patrona dels escriptors espanyols (gr\u00e0cies a Pau VI), dels escaquistes espanyols i del cos militar espanyol d’Intend\u00e8ncia.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui \u00e9s Santa Teresa, coneguda per Teresa de Jes\u00fas o Teresa d’\u00c0vila. Una santa fascinant per diferents motius, per\u00f2 sobretot per algunes coses que m\u00e9s avall explicarem. Una dona que pass\u00e0 a la hist\u00f2ria per haver reformat l’orde carmelit\u00e0 i com a figura destacada de la literatura m\u00edstica que exerc\u00ed una gran influ\u00e8ncia sobre te\u00f2legs, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2914","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2914","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2914"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2914\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4004,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2914\/revisions\/4004"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2914"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2914"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2914"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/teresa_abadessa.png\" "\\"Santa")
La nostra santa d’avui, segons les biografies oficials, es deia Teresa de Cepeda y Ahumada i era filla del cavaller Alonso S\u00e1nchez de Cepeda, descendent de jueus conversos, i de la seva segona esposa Beatriz D\u00e1vila y Ahumada. Va n\u00e9ixer a Gotarrendura, prop d’\u00c0vila (Castella), el 28 de mar\u00e7 de 1515, i tenia onze germans. Els pares li donaren una educaci\u00f3 molt cristiana, i la nina agaf\u00e0 afecci\u00f3 a la lectura de vides de sants i coses semblants. De petita ja tenia la d\u00e8ria d’anar amb el seu germ\u00e0 Rodrigo a terra d’infidels i viure el martiri. Amb ell jugava a viure com si estiguessin dins un monestir. Per\u00f2 quan tenia dotze anys mor sa mare, i Teresa oblida la seva religiositat infantil i es dedica m\u00e9s a la vida plaent i a llegir novel\u00b7les cavalleresques. I, segons diu ella mateixa a El llibre de la vida<\/em>, un llibre escrit a petici\u00f3 del seu confessor, el pecat mortal l’alluny\u00e0 de D\u00e9u. Aleshores son pare la va posar a estudiar, interna, al monestir de Santa Mar\u00eda de Gracia, de les agustines, dins el qual se sentia presonera i sense la m\u00e9s remota intenci\u00f3 de fer-se monja. Passat un any va caure malalta i va haver de tornar a casa dels pares. El pare la confi\u00e0 a un germ\u00e0 i a la dona d’aquest, i Teresa visqu\u00e9 amb ells una temporada, durant la qual li va venir, ara s\u00ed, la vocaci\u00f3 de ser monja. Son pare s’hi opos\u00e0 fermament, per\u00f2 ella fug\u00ed de casa i ingress\u00e0 al convent carmelit\u00e0 de l’Encarnaci\u00f3 d’\u00c0vila. En aquell convent, que no era de clausura, Teresa hi passar\u00e0 vint-i-set anys, sempre amb una salut delicada. Pateix epil\u00e8psia, una cardiomiopatia, convulsions, acubaments i dolors f\u00edsics que li fan abandonar el convent durant algunes temporades. Guarida gr\u00e0cies a sant Josep, segons diu ella, t\u00e9 una etapa de tranquil\u00b7litat al convent, en la qual abandona l’oraci\u00f3 i relaxa el seu comportament. Fins que una aparici\u00f3 de Jes\u00fas la va sacsejar i comen\u00e7\u00e0 a sentir forces interiors que uns li deien que venien de D\u00e9u i altres del dimoni. Tot aix\u00f2 va trastornar un poc m\u00e9s el desequilibri ps\u00edquic que arrossegava d’enrere. Devers el 1560, a 45 anys, en contacte amb sant Francesc de Borja, sant Pere d’Alc\u00e0ntara i sant Llu\u00eds Bertran, concep la idea de reformar l’orde carmelit\u00e0. Investeix els diners que li envia un germ\u00e0 resident al Per\u00fa en la construcci\u00f3 del convent de Sant Josep, a \u00c0vila. El 1562 rep del papa l’autoritzaci\u00f3 per a fundar el convent i el nou orde\u00a0de les Carmelitanes Descalces de Sant Josep, que proposa el retorn a la pobresa, l’austeritat i l’isolament propis de l’esperit carmelit\u00e0. El convent, fora de les muralles d’\u00c0vila, s’inaugura amb quatre nov\u00edcies, amb les normes estrictes de les carmelitanes descalces: dormir damunt una m\u00e0rfega de palla, fer oraci\u00f3 intensament (dues hores di\u00e0ries m\u00e9s els set oficis lit\u00fargics o lit\u00fargia de les hores), no menjar mai carn, fer dejunis durant vuit mesos a l’any, silenci i r\u00e8gim de visites darrere un reixat. Entre 1571 i 1574 va ser prioressa, contra la seva voluntat del seu antic convent de l’Encarnaci\u00f3, que tamb\u00e9 reform\u00e0. Teresa es dedic\u00e0 despr\u00e9s fren\u00e8ticament a la fundaci\u00f3 de convents per tot el regne de Castella, entre viatges i \u00e8xtasis, mentre sant Joan de la Creu reformava la branca masculina dels carmelitans i fundava tamb\u00e9 alguns convents nous. Teresa n’arrib\u00e0 a fundar disset. Mentrestant hagu\u00e9 de patir l’oposici\u00f3 dura dels carmelitans cal\u00e7ats, els no reformats, i fins i tot la persecuci\u00f3 de la Inquisici\u00f3. Va morir a Alba de Tormes la nit del 4 al 15 d’octubre de 1582. S\u00ed, la nit del 4 al 15, perqu\u00e8 en aquell moment es canvi\u00e0 el calendari juli\u00e0 pel gregori\u00e0, i del 4 es pass\u00e0 al 15. Va morir sense veure publicat cap dels seus nombrosos llibres. Fou enterrada a l’esgl\u00e9sia del convent de l’Anunciaci\u00f3 d’Alba de Tormes. Nou anys despr\u00e9s de la mort va ser exhumada i trobaren el cos incorrupte, fenomen que ha estat explicat per la dieta cetog\u00e8nica diab\u00e8tica, molt carregada de greixos i molt baixa en carbohidrats. El provincial dels carmelitans tall\u00e0 un bra\u00e7, que es guard\u00e0 en un reliquiari en el convent de Sant Josep, i el cos torn\u00e0 a ser sepultat all\u00e0 mateix. Anys despr\u00e9s fou traslladat al convent de Sant Josep d’\u00c0vila, per\u00f2 el duc d’Alba va reclamar el retorn, que fou decretat pel papa. El cos de la santa va ser exhumat algunes altres vegades, i cada vegada se n’agafava alguna part per a rel\u00edquia. Avui el peu dret i una part de la mand\u00edbula s\u00f3n a Roma; la m\u00e0 esquerra a Lisbona; la m\u00e0 dreta i l’ull esquerre, a Ronda (Espanya); el bra\u00e7 esquerre i el cor, dins reliquiaris a Alba de Tormes; un dit a Par\u00eds; un altre a Sanl\u00facar de Barrameda (Espanya); altres dits i altres restes, dispersos per tot el m\u00f3n, i la resta del cos, incorrupte per\u00f2 ben estrinxolat, al convent d’Alba de Tormes. El sepulcre est\u00e0 tancat amb nou claus, tres de les quals s\u00f3n en mans de la casa d’Alba. El 1614 Teresa va ser beatificada, i per a celebrar-ho no tingueren altra idea que fer trenta corrides de toros i sotmetre cent bous a la mortificaci\u00f3 carmelitana que acosta a D\u00e9u. El 1622 va ser canonitzada i poc despr\u00e9s declarada patrona d’Espanya pel papa, un patronatge que despr\u00e9s s’anul\u00b7l\u00e0 per a no ofendre sant Jaume. El 1970 va ser nomenada doctora de l’Esgl\u00e9sia, la primera dona que va obtenir aquest t\u00edtol. A m\u00e9s \u00e9s doctora honoris causa per la Universitat de Salamanca i batllessa d’Alba de Tormes.<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/teresa_brac.jpg\" "\\"El")
Aix\u00f2 \u00e9s la versi\u00f3 oficial. Per\u00f2 hi ha una versi\u00f3 alternativa, sostinguda per estudiosos de l’Institut Nova Hist\u00f2ria, que defensen que Teresa de Jes\u00fas era Teresa de Cardona i Enr\u00edquez (1521-1562), abadessa del reial monestir de Pedralbes, que ha estat sempre un monestir de clarisses i no de carmelitanes. Teresa de Cardona, barcelonina, era membre de l’aristocr\u00e0cia catalana i vinculada a la casa reial: era cosina de Ferran el Cat\u00f2lic. Una dona d’un alt nivell cultural i de formaci\u00f3 principesca que explicarien la gran v\u00e0lua ideol\u00f2gica, conceptual i estil\u00edstica de la seva obra, llegida i difosa per tot Europa. La hip\u00f2tesi es basa en algunes \u00abpistes\u00bb, com la condici\u00f3 d’abadessa que algunes fonts catalanes donen a Teresa o el fet de tenir els dos personatges onze germans; per\u00f2 sobretot en la llengua dels textos espanyols de santa Teresa, pobra i farcida de catalanismes de tota mena, de l’estil de estaba muy m\u00e1s contenta <\/em>(molt m\u00e9s contenta) o\u00a0hab\u00eda tra\u00eddo veinte a\u00f1os silicio <\/em>(havia portat vint anys cilici).\u00a0D’aquesta manera, els escrits teresians s’haurien escrit en catal\u00e0 i despr\u00e9s haurien estat tradu\u00efts a l’espanyol, potser per traductors catalans poc destres en el maneig d’aquesta llengua. Els originals s’haurien destru\u00eft, i tot amb l’objectiu d’amagar la catalanitat de l’autora i de l’obra. La biografia de Teresa hauria estat falsejada pels seus bi\u00f2grafs del segle XVI, el primer dels quals fou el jesu\u00efta Francisco de Ribera, o pels seus censors. Segons aquests autors, tot aix\u00f2 \u00e9s un episodi m\u00e9s d’una gran operaci\u00f3 d’Estat, empresa durant el regnat de Felip II de Castella, amb la censura, la Inquisici\u00f3 i tots els aparells de l’Estat, per a robar als catalans una part de la seva cultura i apropiar-se-la per a la cultura espanyola-castellana. Cadasc\u00fa que compri la versi\u00f3 que vulgui.<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/teresa_cor.jpg\" "\\"el")
Tornant a les rel\u00edquies, una m\u00e0 de la santa va passar a un convent carmelit\u00e0 de Portugal, i quan els carmelitans foren expulsats d’aquest pa\u00eds, el 1910, les monges que tenien la m\u00e0 acabaren, amb ella, al convent de Ronda. Durant la guerra civil el convent fou assaltat i la m\u00e0 robada, per\u00f2 quan l’ex\u00e8rcit franquista ocup\u00e0 M\u00e0laga, trobaren la m\u00e0, que aniria a parar a les mans de Franco, el qual la tingu\u00e9 al seu palau fins que es mor\u00ed. Despr\u00e9s fou restitu\u00efda al convent de Ronda. Un dels records de la meva infantesa, quan anava al col\u00b7legi dit ara Pius XII, regentat aleshores per l’\u00fanica comunitat de carmelitans descal\u00e7os que hi havia a Palma (el gran convent del Carme, a la Rambla, fou dissolt el 1835), va ser quan dugueren al col\u00b7legi el bra\u00e7 incorrupte de Santa Teresa, el que veneren a Alba de Tormes. Va ser una diada solemne, amb el col\u00b7legi ple de gent, d’autoritats de tota mena i d’actes religiosos.<\/p>\n