{"id":291,"date":"2007-08-18T22:18:31","date_gmt":"2007-08-18T20:18:31","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=291"},"modified":"2007-08-20T00:31:52","modified_gmt":"2007-08-19T22:31:52","slug":"una-figuera-singular","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/una-figuera-singular\/","title":{"rendered":"Una figuera singular"},"content":{"rendered":"<p>Afortunadament, en aquest m\u00f3n hi ha molta gent que sent passi\u00f3 per les coses m\u00e9s diverses. Tinc un amic que sent passi\u00f3 per les figueres. Tanta que n&#8217;ha arribat a sembrar sis o set centenars, la majoria de les quals s\u00f3n de varietats aut\u00f2ctones mallorquines (crec que prop de dues-centes varietats). L&#8217;home tresca i cerca per possessions, llocs, rotes i tanques, i en trobar figuera de caracter\u00edstiques diferents de les tipificades convencionalment agafa una branca i dins el clot.<\/p>\n<p>Perqu\u00e8 les figueres se sembren enterrant una branca dins un gran clot de manera que nom\u00e9s en guaiti un pam amb un ull,\u00a0el qual,\u00a0quan la part enterrada posi arrels, creixer\u00e0 i esdevindr\u00e0 una bella figuera. Les figueres cultivades s\u00f3n arbres dioics, que vol dir que les flors o s\u00f3n nom\u00e9s masculines o nom\u00e9s femenines, i doncs per a reproduir-se calen dos individus de &#8220;sexe&#8221; diferent. I on s\u00f3n les flors de la figuera, diran alguns.\u00a0Efectivament, no\u00a0impacten a\u00a0la vista en primavera com les d&#8217;altres plantes, senzillament perqu\u00e8 estan ben amagades dins la figa, que no \u00e9s m\u00e9s que una infloresc\u00e8ncia\u00a0encapsulada \u2014un siconi, t\u00e8cnicament\u2014, en qu\u00e8 les nombroses floretes maduraran sense fecundaci\u00f3 (partenoc\u00e0rpia). Les flors de les figueres cultivades s\u00f3n femenines i, en principi, doncs, no hi ha reproducci\u00f3, perqu\u00e8 de mascles \u2014&#8221;figuers&#8221;\u2014 pr\u00e0cticament no n&#8217;hi ha. Per\u00f2 de tant en tant alguna es reprodueix i apareix en qualsevol lloc una figuereta venturera, que far\u00e0 unes figues diferents de qualsevol altra. Quan alguna d&#8217;aquestes figueres ha interessat hom les ha reprodu\u00efdes de la manera indicada m\u00e9s amunt i ha aparegut una nova varietat. I, evidentment, hom li ha posat un nom.<\/p>\n<p>I aqu\u00ed hi ha una q\u00fcesti\u00f3 interessant, del punt de vista ling\u00fc\u00edstic,\u00a0que \u00e9s la nomenclatura de les figueres. Les figueres mallorquines tenen\u00a0un repertori\u00a0de noms que ha donat feina abundant als investigadors de l&#8217;etimologia. El professor Joan Veny n&#8217;ha escrit un llibre. Alguns d&#8217;aquests noms no tenen encara un segle i altres apareixen documentats en el segle XIII (com la <em>martinenca<\/em>), en el XIV (com l&#8217;<em>albacor<\/em>) o\u00a0en XIV (com la <em>bordissot<\/em>). Els noms de les figueres ens indiquen el seu origen, com la <em>bordissot<\/em> (de Burjassot), l&#8217;<em>alacantina<\/em> \u2014transformada en <em>galantina<\/em>\u2014, la <em>de la Roca<\/em> (del Vall\u00e8s?), <em>de l&#8217;Empord\u00e0<\/em>; altres ens remeten a una persona, potser el descobridor o propagador, com l&#8217;<em>andreva<\/em>, l&#8217;<em>alenyana<\/em> (del cognom <em>Aleny\u00e0<\/em>), la <em>d&#8217;en Ti\u00e0 Penya<\/em>, etc.; altres fan refer\u00e8ncia a les seves caracter\u00edstiques, com la <em>hivernenca<\/em>, <em>roja<\/em>, <em>porquenya<\/em>, <em>verdal<\/em>, etc. Tot un m\u00f3n de paraules, aromes, colors i sabors.<\/p>\n<p>La cosa \u00e9s que el meu amic, aferrada a una caseta de foravila, va trobar una figuera que, segons ell, fa figues tot l&#8217;any. No \u00e9s que en faci dos esplets, com les figueres flors, que s\u00f3n les m\u00e9s generoses que coneix\u00edem, sin\u00f3 que en fa cinc o sis. En els mesos d&#8217;hivern, l&#8217;arbre exhibiria un batall\u00f3\u00a0de figues, enravenades de fred i\u00a0l\u00fagubrement soles damunt les braques nues de l&#8217;heroica figuera. Naturalment en va\u00a0tallar una branca, que ara ja \u00e9s una figuereta adolescent. Quan m&#8217;ho va\u00a0contar \u2014aquesta primavera\u2014, vaig c\u00f3rrer a la figuera mare\u00a0i vaig fer el mateix. Ara l&#8217;ullet ja ha crescut alguns pams i t\u00e9 unes bones fulles ben grosses, i aix\u00f2 perqu\u00e8 enguany les figueres joves van un poc alises, que si no ja estaria per brancar. Despr\u00e9s de descobrir la joia, el meu amic\u00a0va veure&#8217;s impulsat, naturalment, a posar-li un nom, i, pres d&#8217;una inspiraci\u00f3 sobtada, amb una rampellada resoluta\u00a0li clav\u00e0 el nom de <em>suma y sigue<\/em>, que va comen\u00e7ar a rodar en boca del petit cercle d&#8217;amics. Entre aquests, i comen\u00e7ant pel mateix creador del nom, ara hi ha un debat sobre si\u00a0el bateig\u00a0va ser massa precipitat i si no f\u00f3ra millor de canviar aquest nom per una cosa m\u00e9s <em>aut\u00f2ctona<\/em>. No s\u00e9 com acabar\u00e0 la cosa, per\u00f2 hi ha la possibilitat que d&#8217;aqu\u00ed a molts anys alg\u00fa expliqui com va sortir el nom d&#8217;una figuera aut\u00f2ctona mallorquina dita ni m\u00e9s ni menys que\u00a0<em>suma y sigue<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Afortunadament, en aquest m\u00f3n hi ha molta gent que sent passi\u00f3 per les coses m\u00e9s diverses. Tinc un amic que sent passi\u00f3 per les figueres. Tanta que n&#8217;ha arribat a sembrar sis o set centenars, la majoria de les quals s\u00f3n de varietats aut\u00f2ctones mallorquines (crec que prop de dues-centes varietats). L&#8217;home tresca i cerca [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-291","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-plaer-descriure"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/291","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=291"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/291\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=291"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=291"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=291"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}