{"id":290,"date":"2007-08-07T23:46:53","date_gmt":"2007-08-07T21:46:53","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=290"},"modified":"2007-08-08T00:15:10","modified_gmt":"2007-08-07T22:15:10","slug":"post-destiu-sobre-arros-llengua-i-pais","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/post-destiu-sobre-arros-llengua-i-pais\/","title":{"rendered":"Post d’estiu sobre arr\u00f2s, llengua i pa\u00eds"},"content":{"rendered":"

El gran Jaume F\u00e0brega t\u00e9 un blog<\/a> imprescindible per a amants de la cuina, patriotes i gent que \u00e9s les dues coses. Si no me n’hagu\u00e9s fet seguidor, ara segurament no escriuria aquest post. En els darrers escrits, F\u00e0brega ha parlat de la paella. Tema\u00a0suggestiu\u00a0sobre el qual jo ara no vull proposar res ni resoldre res sin\u00f3 \u00fanicament donar sortida a un munt d’interrogants que em v\u00e9nen al cap.<\/p>\n

\u00c9s evident que l’arr\u00f2s a la paella, o simplement paella,\u00a0\u00e9s un plat d’innegable origen valenci\u00e0. Els valencians s\u00f3n els autors de la innovaci\u00f3 de cuinar l’arr\u00f2s dins una paella met\u00e0l\u00b7lica, en lloc de la tradicional cassola o greixonera de fang, i de fer-ho d’una manera peculiar. Per\u00f2 \u00e9s un plat que s’ha fet espanyol \u2014si fos origin\u00e0riament espanyol en dirien sart\u00e9n<\/em>, diu F\u00e0brega carregat de ra\u00f3\u2014; els espanyols se l’han apropiat\u00a0\u2014tamb\u00e9\u2014\u00a0i, a m\u00e9s,\u00a0n’han fet un element m\u00e9s del typical Spanish<\/em>. Tamb\u00e9 diu l’expert en cuina que l’aut\u00e8ntica paella valenciana nom\u00e9s es pot menjar al Pa\u00eds Valenci\u00e0; a altres indrets\u00a0s’han desenvolupat versions m\u00faltiples i particulars.\u00a0La paraula castellana\u00a0paella<\/em> \u00e9s, doncs, un catalanisme de l’espanyol, reenviat despr\u00e9s a altres lleng\u00fces. A Mallorca l’euf\u00f2ria per la paella ha arribat despr\u00e9s que aquesta es fes espanyola, i el mot paella<\/em> es pot considerar un hispanisme d’introducci\u00f3 recent. Un curi\u00f3s fenomen lexical boomerang<\/em>: un mot catal\u00e0 que passa a l’espanyol i d’all\u00e0 arriba com a castellanisme a\u00a0una part\u00a0del pa\u00eds on era inusitat. A Mallorca l’estri no es diu paella<\/em> sin\u00f3 pella<\/em>, \u00e7o \u00e9s una forma redu\u00efda com esgrelles<\/em> (graelles). De manera que ara distingim una pella (estri) i una paella (plat). Tot i que l’arr\u00f2s \u00e9s ben tradicional a les taules mallorquines, dues o tres generacions enrere ning\u00fa no parlava mai\u00a0de paella sin\u00f3 d’arr\u00f2s sec<\/em>, una de les formes de preparaci\u00f3 del material, al costat de l’excels arr\u00f2s brut i altres. La paella \u2014diu F\u00e0brega\u2014 s’ha encreuat amb l’arr\u00f2s sec, i deu tenir ra\u00f3. La cosa \u00e9s que aquest mestissatge<\/em> ens podria dur a filosofades llargues i profundes.<\/p>\n

Diu tamb\u00e9 F\u00e0brega que seria desitjable de parlar de paella valenciana<\/em>, paella mallorquina<\/em> i la que ell diu paella catalana<\/em>, \u00e9s a dir principatina, at\u00e8s que s\u00f3n versions ben diferents del producte; les dues darreres derivades de l’encreuament de la valenciana amb l’arr\u00f2s sec i l’arr\u00f2s a la cassola respectivament. Seria un reflex gastron\u00f2mic d’aquesta realitat del pa\u00eds tan glosada pels poetes: el pi de les tres branques. Ara, realment s\u00f3n tres les branques \u2014les nostres, vull dir\u2014 del pi de la paella? A part que el fet pluriinsular \u2014com sempre\u2014 ja ens espatlla la festa,\u00a0la realitat\u00a0\u00e9s que no hi ha cap persona que la faci de la mateixa manera: uns posen ceba al sofregit, altres no; uns hi posen p\u00e8sols i altres carxofes; uns sofregeixen l’arr\u00f2s i altres no; uns, com ma mare, hi posen una \u2014per a ella deliciosa i per a mi horrible\u2014 picada de fetge i julivert… D’altra banda, a la cuina tradicional les variacions s\u00f3n enormes segons les classes socials. Poca cosa tenen a veure l’arr\u00f2s que es preparava a les cuines de les cases bones de la ciutat i l’arr\u00f2s\u00a0que les meves avantpassades pageses preparaven a la caseta de foravila quan hi anaven a fer somada. Em costa que una d’elles despr\u00e9s de fer un sofregit amb un poc de sa\u00efm, ceba i tomata, mentre l’aigua bullia anava a fer una passada per la garriga, on aplegava quatre caragols i qualque esp\u00e0rec que servien per a\u00a0tota il\u00b7lustraci\u00f3 de\u00a0la menjua. Tampoc no es pot ignorar la diferent din\u00e0mica\u00a0culin\u00e0ria del m\u00f3n de la restauraci\u00f3 i la de la cuina particular.<\/p>\n

Typical Spanish<\/em>, nom\u00e9s valencianitat o plat nacional dels Pa\u00efsos Catalans? Tres paelles distintes i una sola paella vertadera? Fa massa calor: caldr\u00e0 esperar la tardor per a aclarir-ho.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El gran Jaume F\u00e0brega t\u00e9 un blog imprescindible per a amants de la cuina, patriotes i gent que \u00e9s les dues coses. Si no me n’hagu\u00e9s fet seguidor, ara segurament no escriuria aquest post. En els darrers escrits, F\u00e0brega ha parlat de la paella. Tema\u00a0suggestiu\u00a0sobre el qual jo ara no vull proposar res ni resoldre […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[6,3],"tags":[],"class_list":["post-290","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-plaer-descriure","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/290","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=290"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/290\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=290"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=290"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=290"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}