\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/francesc.jpg\" "\\"La")
Avui \u00e9s Sant Francesc, un sant considerat en el cristianisme com a model de bondat i d’humilitat, a m\u00e9s de fundador d’un dels ordes religiosos m\u00e9s importants, els franciscans, i de l’orde femen\u00ed de Santa Clara o les clarisses.<\/p>\n
L’home nasqu\u00e9 a Ass\u00eds (regi\u00f3 d’\u00dambria, en el centre d’It\u00e0lia) el 1181 o 1182. Era fill del ric mercader de seda Pietro di Bernardone i de la noble\u00a0 d’origen proven\u00e7al Pica de Burlemont. El seu nom oficial fou Giovanni di Pietro di Bernardone. Quan nasqu\u00e9, son pare era de viatge de negocis per Fran\u00e7a, i sa mare li pos\u00e0 Giovanni di Pietro, per\u00f2 quan el pare torn\u00e0 el rebatej\u00e0 amb el nom de Francesco, variant de francese<\/em>, que vol dir ‘franc\u00e8s’, car el pare tenia una marcada francof\u00edlia. Francesco va ser, doncs, el nom informal del nostre personatge, creat pel seu pare, i que l’home dugu\u00e9 sempre molt satisfet. Despr\u00e9s de mort el sant, el seu nom s’estengu\u00e9 r\u00e0pidament per It\u00e0lia i despr\u00e9s per tota la Cristiandat, amb la forma llatina Franciscus<\/em> i amb les formes de cada pa\u00eds. De jove Francesc va dur una vida de luxe, entre festes i tota mena de plaers, sempre vestit amb roba de molt de valor. Entre els plaers, la lectura dels trobadors proven\u00e7als. Un dia que venia roba de son pare en el mercat li va apar\u00e8ixer un captaire demanant-li almoina. Francesc no li va donar res, per\u00f2 quan va acabar la jornada al mercat, va c\u00f3rrer cercant el captaire i quan el va trobar li va donar tot el calaix que aquell dia havia fet. En arribar a casa son pare li va donar una bona arrambada. Quan tenia devers vint anys va participar a una expedici\u00f3 militar contra Perugia, amb la mala sort que va caure presoner i va estar captiu un any. Poc m\u00e9s tard es torn\u00e0 a allistar a una missi\u00f3 militar, durant la qual va tenir un somni estrany que li canvi\u00e0 la vida: torn\u00e0 a Ass\u00eds, deix\u00e0 les festes i les diversions i pelegrin\u00e0 a Roma, on s’ajunt\u00e0 amb els pobres que captaven per la ciutat. Quan els amics li deien si es casaria, responia que s\u00ed, per\u00f2 amb una n\u00favia que ells no havien vist mai. Era la senyora Pobresa. Un dia, pregant a l’esgl\u00e9sia abandonada de Sant Dami\u00e0 tingu\u00e9 \u2014va dir ell\u2014 una visi\u00f3 de Jesucrist que li digu\u00e9: \u00abFrancesc, has d’adobar la meva Esgl\u00e9sia, que est\u00e0 en ru\u00efnes\u00bb. Pensant que es referia a l’esgl\u00e9sia on en aquell moment pregava, va vendre una bona quantitat de b\u00e9ns del seu pare per a reparar aquella esgl\u00e9sia, per\u00f2 el capell\u00e0 refus\u00e0 els diners. I el pobre Francesc s’hagu\u00e9 d’amagar durant un mes dins una cova perqu\u00e8 son pare el cercava i no per a besar-lo. No li serv\u00ed, per\u00f2, de res, perqu\u00e8 quan torn\u00e0 a Ass\u00eds el pare el va apallissar i tancar dins un magatzem. No sols aix\u00f2 sin\u00f3 que, a m\u00e9s de fer-li tornar els diners de la venda, l’oblig\u00e0 a renunciar a l’her\u00e8ncia. Alliberat per sa mare, Francesc vag\u00e0 pels voltants de la ciutat com un rodamon, vivint de la caritat. Mentrestant arrepleg\u00e0 pedres per a adobar l’esgl\u00e9sia de Sant Dami\u00e0, i no sols adob\u00e0 aquesta sin\u00f3 altres com una dita la Porci\u00fancula (en refer\u00e8ncia a la porci\u00f3 de terreny en qu\u00e8 estava), una capelleta dedicada a la Mare de D\u00e9u dels \u00c0ngels que va convertir en la seva resid\u00e8ncia favorita. I al costat de l’esglesieta amb les seves mans va construir una cabana per a viure-hi. Ja en vam parlar a l’article dedicat a la Mare de D\u00e9u dels \u00c0ngels, el 2 d’agost. Francesc visqu\u00e9 all\u00e0 amb la m\u00e0xima pobresa, vestit amb una t\u00fanica de llana gruixada fermada a la cintura amb una corda, i predic\u00e0 la pobresa i l’amor a la gent humil dels voltants d’Ass\u00eds.<\/p>\n De sant Francesc \u00e9s molt coneguda la devoci\u00f3 que tenia pels animals, els quals tractava de germans. Segons una llegenda, un dia arrib\u00e0 a un lloc on hi havia uns arbres carregats d’ocells. Francesc els crid\u00e0 i es pos\u00e0 a predicar-los, i els ocells l’encerclaren escoltant-lo interessad\u00edssims, i cap d’ells no es mogu\u00e9 del lloc. Per aix\u00f2 \u00e9s representat sovint amb un ocell a la m\u00e0. Una altra vegada que passava uns quants dies a Gubbio, hi havia a la vila un llop que atacava persones i ramats i tenia aterrida la poblaci\u00f3. Francesc va anar a cercar el llop i quan el trob\u00e0 el crid\u00e0 i el llop s’ajagu\u00e9 mansoi als seus peus. Li va fer un bon serm\u00f3 i el va conv\u00e8ncer de no atacar m\u00e9s cap altre animal i promogu\u00e9 un pacte entre els ve\u00efns i el llop segons el qual els primers alimentarien el llop i aquest cessaria de ser un problema per als pagesos. El 1220 va celebrar Nadal fent una representaci\u00f3 del naixement de Jes\u00fas, segons les representacions tradicionals en la pintura. Aquest va ser el primer pesebre, fet amb figures humanes, un bou i un ase reals.<\/p>\n Sant Francesc \u00e9s el patr\u00f3 dels animals, particularment dels ocells, dels zoos, dels mercaders, de l’ecologia, de l’environament (dit vulgarment medi ambient) i dels pesebres. Una ciutat important dels Estats Units, i per obra dels franciscans mallorquins, porta el seu nom, San Francisco, d’on el sant \u00e9s patr\u00f3. Al nostre pa\u00eds no hi ha cap municipi amb el seu nom, per\u00f2 s\u00ed alguns llocs, com Sant Francesc de Formentera (encara que en rigor aquest nom \u00e9s en honor de sant Francesc Xavier, que \u00e9s un altre), Sant Francesc de l’Estany (Eivissa), el nucli de Sant Francesc de Sant Cugat del Vall\u00e8s i el barri de Sant Francesc de Val\u00e8ncia. Sorpr\u00e8n que un sant tan fam\u00f3s no hagi produ\u00eft m\u00e9s topon\u00edmia en el pa\u00eds i que tan pocs llocs l’hagin agafat com a patr\u00f3. Que sapiem, nom\u00e9s \u00e9s patr\u00f3 de la Granja (la Costera, Pa\u00eds Valenci\u00e0), de N\u00e0quera (el Camp de T\u00faria), d’Oliva (la Safor), de la poblaci\u00f3 de Jes\u00fas (Tortosa) i del Pil\u00b7lar\u00ed (Palma), que en temps passats es deia oficialment San Francisco.<\/p>\n Francesc<\/em> ha estat sempre un nom molt portat a tot el pa\u00eds. A Mallorca fa molt de temps que va entrar la forma espanyola Francisco<\/em> [f\u027e\u0259n\u02c8sisko], fins al punt que Francesc<\/em> rest\u00e0 quasi redu\u00eft al sant. En temps antic hi hagu\u00e9 els hipocor\u00edstics o diminutius Fransoi<\/em>, Franc\u00ed<\/em> i Francesqu\u00ed<\/em>. Modernament han aparegut els hipocor\u00edstics Xesc<\/em> i Xisco<\/em>. A Menorca, Xec<\/em> i al Principat, Cesc<\/em>. Les formes femenines s\u00f3n\u00a0Francesca<\/em> o Francina<\/em>, que a Mallorca entraren en compet\u00e8ncia amb la forma espanyola Francisca\u00a0<\/em>[f\u027e\u0259n\u02c8sisk\u0259]. Antigament hi hagu\u00e9 els hipocor\u00edstics Fransoia<\/em> i Francesquina<\/em>, i modernament Xesca<\/em> i Xisca<\/em>.<\/p>\n No tenim refranys ni dites populars relatives a Sant Francesc. Per\u00f2 la saviesa popular l’associa a algunes activitats tradicionals. Per Sant Francesc es comen\u00e7a a sembrar blat primerenc, si tenen els sementers llaurats, per\u00f2 el gruix se sembra dins el novembre. Per Sant Francesc tamb\u00e9 s’encisten les figues, amb fonoll i fulles de figuera, i si sembren avui el julivert, diuen que no espiga. Altres prefereixen de sembrar-lo per Sant Agust\u00ed (28 d’agost) o per Santa Rosa (30 d’agost), que diuen que tampoc no espiga. I si el sembren en Divendres Sant, no espiga en set anys. El costum tamb\u00e9 aconsella de sembrar fr\u00e8sies (o fres\u00e8dies o fres\u00e8lies, o fers\u00e8dies) el dia de Sant Francesc, i de podar els rosers, tot i que si voleu que facin moltes roses, \u00e9s convenient podar-los cont\u00ednuament. A Mallorca abans d’enformar el pa resaven un parenostre a Sant Francesc, \u00abperqu\u00e8 ens do el pa de cada dia\u00bb. Un francisc\u00e0 il\u00b7lustre, el pare Rafel Ginard, diu que els franciscans de Manacor fan els panellets de Sant Francesc amb les cinc ferides de Crist, el primer diumenge de novembre.<\/p>\n Molts d’anys a tots els Francescs, Francesques i Francines.<\/p>\n Avui \u00e9s Sant Francesc, un sant considerat en el cristianisme com a model de bondat i d’humilitat, a m\u00e9s de fundador d’un dels ordes religiosos m\u00e9s importants, els franciscans, i de l’orde femen\u00ed de Santa Clara o les clarisses. L’home nasqu\u00e9 a Ass\u00eds (regi\u00f3 d’\u00dambria, en el centre d’It\u00e0lia) el 1181 o 1182. Era fill […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2892","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2892","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2892"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2892\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4002,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2892\/revisions\/4002"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2892"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2892"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2892"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/porciuncula.jpg\" "\\"L'esglesieta")
Aviat Francesc va tenir un grupet de seguidors, onze concretament, amb els quals an\u00e0 a Roma per a demanar perm\u00eds al papa per a crear un orde religi\u00f3s. El papa en un principi hi pos\u00e0 objeccions, per\u00f2 despr\u00e9s d’un somni en qu\u00e8 vei\u00e9 Francesc sostenint amb la m\u00e0 la catedral de Roma, el papa acced\u00ed a la creaci\u00f3 de l’orde, que es digu\u00e9 Orde dels Frares Menors. La petita comunitat visqu\u00e9 a la Porci\u00fancula predicant entre la gent de la regi\u00f3 i s’an\u00e0 estenent primer per \u00dambria i despr\u00e9s per tot It\u00e0lia. Una dona noble, Clara d’Ass\u00eds, sent\u00ed predicar Francesc, rest\u00e0 profundament colpida i es va sentir cridada a la participaci\u00f3. La dona va fugir d’amagat de la casa familiar i fou rebuda per Francesc, que li don\u00e0 un h\u00e0bit com el seu i la va allotjar a un monestir de dones juntament amb la seva germana Caterina i una altra dona. Despr\u00e9s passaren a l’esgl\u00e9sia abans esmentada de Sant Dami\u00e0, al voltant de la qual feren un petit monestir amb algunes cabanes de palla i fang voltat tot d’una tanca. Va ser la primera comunitat de monges clarisses, dites aleshores les Pobres Clares (vegeu l’article sobre Santa Clara, el 12 d’agost). Per als qui volien consagrar-se a D\u00e9u sense deixar de viure a la seva casa va crear un tercer orde, dit ara Tercer Orde de Sant Francesc o Orde Secular Francisc\u00e0. Francesc a partir d’aquell moment va dedicar la vida a viatjar, predicar i perfeccionar les regles dels ordes fundats. Va anar a Egipte, on va intentar de convertir els musulmans, cosa que, evidentment, no va aconseguir, per\u00f2 f\u00e9u possible de mantenir bones relacions entre aquells i els franciscans. El 1224, segons la tradici\u00f3, es va retirar a un lloc solitari on va fer quaranta dies de dejuni. All\u00e0 pregava i demanava a D\u00e9u la gr\u00e0cia de sentir en la seva carn la passi\u00f3 de Crist. I en aix\u00f2 li aparegu\u00e9 el mateix Jes\u00fas que li imprim\u00ed els senyals de la seva passi\u00f3 a les mans, els peus i el costat: el que es diu l’estigma. I amb aquesta decoraci\u00f3, estigmatitzat, va viure els seus darrers temps. Es va morir a la Porci\u00fancula el 3 d’octubre de 1226, amb nom\u00e9s 44 anys. Dos anys despr\u00e9s, el papa Gregori IX, antic cardenal amic i protector de l’orde, el va canonitzar. L’endem\u00e0 es va comen\u00e7ar la construcci\u00f3 de la impressionant bas\u00edlica de Sant Francesc, en la qual el sant va ser enterrat i que l’any 2000 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat. Amb tot, el seu cos va ser despr\u00e9s amagat per a protegir-lo de les invasions sarra\u00efnes i va desapar\u00e8ixer. Trobades les restes el 1818, segons diuen, les van depositar a una nova cripta d’estil neocl\u00e0ssic i m\u00e9s recentment dins una urna de vidre.<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/franciscans.jpg\" "\\"Frares")
L’orde francisc\u00e0 (Orde de Frares Menors) va cr\u00e9ixer de manera espectacular. El 1517 es dividiren oficialment en dues branques, els conventuals, que inicialment vivien en convents, i els observants, que inicialment vivien en ermites, tot i que els segons de fet ja s’havien separat de la branca principal for\u00e7a abans. El 1520 aparegu\u00e9 una altra branca, dita els caputxins. Tots formen, amb les diverses branques de clarisses i el tercer orde secular, la fam\u00edlia franciscana. El 1897 conventuals i observants foren reunificats com a Orde de Frares Menors. L’h\u00e0bit original francisc\u00e0 era gris. La vestimenta de Francesc d’Ass\u00eds i els seus companys, de gran sobrietat, era de llana blanca i negra mesclada i sense tenyir. Anaven sempre descal\u00e7os. En el segle XIX hi hagu\u00e9 una tend\u00e8ncia al color negre, i durant la segona meitat del mateix segle s’imposa definitivament l’h\u00e0bit actual, amb t\u00fanica, escapulari i esclavina de color castany, i un cinyell de corda amb tres nusos que representen els vots de pobresa, castedat i obedi\u00e8ncia. A partir de la mateixa creaci\u00f3 de l’orde dels franciscans, el nostre pa\u00eds s’ompl\u00ed de convents amb les seves esgl\u00e9sies, algunes de gran valor patrimonial. Es conserven els de Palma, Ma\u00f3, Reus, etc. A Barcelona hi hagu\u00e9 el convent de Sant Francesc, constru\u00eft en el segle XIII, on ara hi ha la pla\u00e7a del Duc de Medinaceli. Tenia una magn\u00edfica esgl\u00e9sia, joia del g\u00f2tic, que va ser enderrocada, junt amb el convent, el 1837. La mateixa sort va c\u00f3rrer el convent de Sant Francesc de Val\u00e8ncia, enderrocat el 1891, cosa que signific\u00e0 l’obertura de la pla\u00e7a de l’Ajuntament. Hi hagu\u00e9 tamb\u00e9 grans convents franciscans a Girona (nom\u00e9s se’n conserven algunes restes) i a molts altres llocs del pa\u00eds. A Palma hi hagu\u00e9 dos convents franciscans: el de Sant Francesc, a la ciutat intramurs, i el convent de Jes\u00fas, extramurs, tots dos d’observants. D’aquests convent sortiren una petita legi\u00f3 de missioners que evangelitzaren \u2014o el que sigui\u2014 les terres de Calif\u00f2rnia, on fundaren un munt de missions, que avui s\u00f3n ciutats com San Francisco, Santa Clara, San Gabriel, Santa B\u00e0rbara, San Diego o Los Angeles. El darrer nom fa refer\u00e8ncia a la Mare de D\u00e9u dels \u00c0ngels, una advocaci\u00f3 mariana fortament lligada als franciscans (vegeu l’article \u00abla Mare de D\u00e9u dels \u00c0ngels\u00bb, 2 d’agost).<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/francesc_basilica.jpg\" "\\"Bas\u00edlica")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"