{"id":2888,"date":"2018-10-02T14:02:03","date_gmt":"2018-10-02T12:02:03","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2888"},"modified":"2024-03-16T20:29:50","modified_gmt":"2024-03-16T18:29:50","slug":"dia-de-langel-custodi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/dia-de-langel-custodi\/","title":{"rendered":"Dia de l’\u00c0ngel Custodi"},"content":{"rendered":"


\nAvui, 2 d’octubre, \u00e9s el dia de l’\u00c0ngel Custodi, dit tamb\u00e9 \u00e0ngel guardi\u00e0 o \u00e0ngel de la guarda. Abans d’explicar qu\u00e8 \u00e9s un \u00e0ngel guardi\u00e0 i qu\u00e8 s\u00f3n els \u00e0ngels, diguem que aquesta festa va ser creada al comen\u00e7ament del segle XV en els regnes de la Corona d’Arag\u00f3, sota la influ\u00e8ncia del francisc\u00e0 Francesc Eiximenis i el dominic\u00e0 Vicen\u00e7 Ferrer. Sembla que concretament va ser el 1406. En el segle seg\u00fcent s’estengu\u00e9 pels altres regnes de la Monarquia Hisp\u00e0nica, \u00e7o \u00e9s la Corona de Castella i el regne de Portugal (que en aquell segle form\u00e0 part de la dita Monarquia). De temps antics els cristians tingueren tend\u00e8ncia a invocar els \u00e0ngels, i la figura de l’\u00e0ngel guardi\u00e0 ja apareix en el segle V, de la m\u00e0 d’un te\u00f2leg conegut com a pseudo-Dion\u00eds. El concili d’Aquisgr\u00e0 (787) va limitar el culte dels \u00e0ngels a sant Miquel, sant Gabriel i sant Rafel, tement excessos incontrolables. Per\u00f2 el papa Pius V, el 1570, va instituir una diada dedicada a l’\u00c0ngel Custodi situada en el 2 d’octubre. Aix\u00ed els \u00e0ngels festejats passaren a ser quatre: Gabriel, Rafel, Miquel i el Custodi. A Mallorca ja se celebrava el Dia de l’\u00c0ngel el 1407, el mateix any que s’erig\u00ed a la Seu una capella a l’\u00c0ngel Custodi, avui capella del Sagrat Cor. A Val\u00e8ncia la festa est\u00e0 documentada el 1411, en honor de l’\u00e0ngel protector de la ciutat. En el principi se celebr\u00e0 en dies diversos segons els llocs: Barcelona i Girona celebraven la festa a la tardor, Palma i Perpiny\u00e0 a la primavera, i Val\u00e8ncia a l\u2019estiu.\u00a0 A Mallorca se celebr\u00e0 primer el dilluns seg\u00fcent al diumenge que segueix el de Pasqua i despr\u00e9s pass\u00e0 a aquest diumenge, el Diumenge de l’\u00c0ngel, dit\u00a0domenica in albis<\/em>, perqu\u00e8 era el dia que batejaven els nous cristians vestits de blanc. A l’illa encara avui se celebra aquest dia amb un pancaritat \u2014una romeria\u2014\u00a0 en qu\u00e8 es fa la liquidaci\u00f3 de panades, crespells i rubiols. El 1608 el papa Pius V va reprendre la festa implantada per Pius V bo i estenent-la a tota l’Esgl\u00e9sia, i el 1670 el papa Climent X la va fer obligat\u00f2ria universalment, sempre el 2 d’octubre. Amb tot, els mallorquins continuam la tradici\u00f3 de sempre i celebram el dia de l’\u00c0ngel el diumenge seg\u00fcent al de Pasqua. Malgrat aquest fet, aqu\u00ed en parlam avui considerant l’antiguitat de la data del 2 d’octubre. Avui fan festa els homes que es diuen \u00c0ngel. No les dones que tenen el nom \u00c0ngels, que fan festa per la Mare de D\u00e9u dels \u00c0ngels. Vegeu l’article corresponent, el 2 d’agost.<\/p>\n

Qu\u00e8 dimonis \u00e9s un \u00e0ngel? \u00c9s una figura present en les tres religions abrah\u00e0miques \u2014judaisme, cristianisme i islam\u2014 i en el zoroastrisme, que era la religi\u00f3 dels perses abans de l’arribada de l’islam, predicada per Zoroastre o Zaratustra. Segons aquestes religions, un \u00e0ngel \u00e9s un \u00e9sser sobrenatural que fa de mitjancer entre D\u00e9u i els homes, a m\u00e9s d’altres funcions que D\u00e9u els pugui encomanar. S\u00f3n esperits purs, no tenen cos, s\u00f3n invisibles i, com deia Ramon Llull, tenen m\u00e9s capacitat d’estimar D\u00e9u que qualsevol altra criatura. El mot \u00e0ngel<\/em> ve del grec\u00a0\u00e1ggelos<\/em>, que significa ‘missatger’ i que degu\u00e9 ser pres d’una llengua oriental. En hebreu missatger es diu\u00a0mal\u2019\u0101kh<\/i>, tant si \u00e9s un hum\u00e0 qualsevol com si \u00e9s un \u00e9sser sobrenatural. Quan la B\u00edblia en hebreu es tradu\u00ed al grec,\u00a0mal<\/i>\u2019\u0101kh\u00a0<\/i>es tradu\u00ed per\u00a0\u00e1ggelos<\/em>, per\u00f2 quan es va fer la versi\u00f3 llatina \u2014sant Jeroni\u2014,\u00a0es va traduir per\u00a0nuntius<\/em>\u00a0o\u00a0legatus<\/em>, si era un home, i per l’hel\u00b7lenisme\u00a0angelus<\/em>\u00a0si era un \u00e0ngel. Aix\u00f2 dels \u00e0ngels \u00e9s molt antic: si no ve de m\u00e9s enrere, podem dir que els egipcians ja creien en aquestes criatures. I despr\u00e9s d’ells, altres pobles com els hebreus. Quan els hebreus estigueren captius a Babil\u00f2nia (segle VI aC) aprengueren de la religi\u00f3 d’assirians i babilonians la idea de l’exist\u00e8ncia d’\u00e0ngels bons i dolents, els segons dels quals es van rebel\u00b7lar contra D\u00e9u i van ser expulsats del cel i llan\u00e7ats a la Terra. Una idea que va ser incorporada a la B\u00edblia hebraica pels seus redactors, tot donant a sant Miquel el paper de l\u00edder dels \u00e0ngels bons i vencedor dels rebels, els dimonis.<\/p>\n

Quants d’\u00e0ngels hi ha? Em sap greu per\u00f2 aix\u00f2 no ho sap ning\u00fa. Per\u00f2 deuen ser un fotimer: quan D\u00e9u, que \u00e9s infinit, es posa a fer coses, no mira prim. I tenen nom? No sabem si D\u00e9u els n’ha posat o si se’n posen entre ells; els humans els n’hem posat algun, per\u00f2 molt pocs. A la B\u00edblia hebraica nom\u00e9s se n’esmenten dos pel seu nom: Miquel\u00a0 i Gabriel. La tradici\u00f3 judaica antiga tamb\u00e9 cita Rafel, el tercer arc\u00e0ngel; Uriel, el quart arc\u00e0ngel reconegut pels cristians;\u00a0un altre dit Metatron, que per aqu\u00ed no el coneix ni D\u00e9u; Jofiel, l’\u00e0ngel-policia que expuls\u00e0 Adam i Eva del parad\u00eds despr\u00e9s de la seva insubordinaci\u00f3; Samael, l’\u00e0ngel enviat per D\u00e9u a aturar la m\u00e0 d’Abraham quan anava a matar el seu fill Isaac; Sandalfon, que va tenir un encontre amb Mois\u00e8s, etc. El Nou Testament reporta casos d’interacci\u00f3 entre \u00e0ngels i humans, per a la qual cosa els primers havien d’adoptar forma humana per a ser vists, incloent-hi \u00f2rgans fonadors per a poder parlar als humans. En la llengua de cadasc\u00fa, d’on\u00a0 dedu\u00efm que aquestes meravelloses criatures tamb\u00e9 s\u00f3n multiling\u00fces. \u00c0ngels anunciaren a Maria de Natzaret i a Zacaries, pare de Joan Baptista, el naixement dels fills respectius. \u00c0ngels anunciaren als pastors el naixement de Jes\u00fas. Un \u00e0ngel dolent, \u00e9s a dir un dimoni, va tenir una conversa amb Jes\u00fas mentre aquest feia un dejuni de quaranta dies en el desert. I la monja carmelitana Antonia d’Astonac tingu\u00e9 el privilegi de tenir una agradable conversa amb el mateix sant Miquel. A l’islam tamb\u00e9 hi ha una dotzena d’\u00e0ngels que tenen nom, entre ells Mikail (Miquel), Jibrail o Jibril (Gabriel) i altres per a nosaltres desconeguts. La tradici\u00f3 judeocristiana tamb\u00e9 ha posat nom als dimonis, els \u00e0ngels caiguts: Satan\u00e0s, Llucifer, Belial, Leviatan, Belfegor, Belzeb\u00fa, Baal, Moloc, etc\u00e8tera. Solen ser noms dels d\u00e9us de Babil\u00f2nia, poble odiat pels jueus, perqu\u00e8 en van ser captius durant una bona temporada.<\/p>\n

El coneixement o l’especulaci\u00f3 sobre els \u00e0ngels es diu angelologia.\u00a0<\/em>Amb el temps, els pares de l’Esgl\u00e9sia i els concilis han anat omplint de contingut aquesta \u00e0rea de coneixement: que s\u00f3n esperits, que no tenen cos, que van ser creats per D\u00e9u i abans que la creaci\u00f3 dels homes… I el sexe? Tenen sexe, els \u00e0ngels? Es veu que tamb\u00e9 se n’ha parlat molt, perqu\u00e8 davant una discussi\u00f3 bizantina se sol dir que \u00e9s com parlar del sexe dels \u00e0ngels.\u00a0Els \u00e0ngels formen una jerarquia, \u00e9s a dir que hi ha diferents nivells o rangs d’\u00e0ngels, igual que a un ex\u00e8rcit hi ha diferents categories de militars. Els \u00e0ngels de m\u00e9s amunt sembla que manen m\u00e9s que els de m\u00e9s avall i cada categoria t\u00e9 els seus distintius, com el nombre d’ales o el tipus de cara. Com els galons i els estels dels militars. Segons la religi\u00f3 jueva hi ha deu categories d’\u00e0ngels. El te\u00f2leg conegut com el pseudo-Dion\u00eds, abans esmentat, i Sant Tom\u00e0s d’Aquino (segle XIII), experts en \u00e0ngels, estableixen una jerarquia complexa amb tres esferes, dins cada una de les quals hi ha tres ordes o cors; \u00e9s a dir, nou categories.\u00a0 El que no sabem \u00e9s si hi ha un sistema de promocions, com en els ex\u00e8rcits o a les escales de funcionaris. L’esfera m\u00e9s baixa \u00e9s formada, de baix cap a dalt, per \u00e0ngels, arc\u00e0ngels i principats; la segona, per pot\u00e8ncies, virtuts i dominacions; i, finalment, l’esfera m\u00e9s alta, \u00e9s formada per trons, querubins i serafins.\u00a0No parlam de les funcions de cadasc\u00fa perqu\u00e8 el lector ens avorriria per a sempre. Encara que els \u00e0ngels sembla que no tenen sexe, han estat representats sempre com a homes mascles. El cristianisme no ha imaginat mai una angelessa, igual que no ha tingut un lloc per a ap\u00f2stoles o capellanes. Durant els primers segles del cristianisme els \u00e0ngels eren representats sense ales. A partir del final del segle IV la representaci\u00f3 amb ales \u00e9s l’habitual, sovint amb quatre o sis ales per a les categories m\u00e9s altes.<\/p>\n

Una de les funcions dels \u00e0ngels \u00e9s la protecci\u00f3 de les persones i les nacions. S\u00f3n els \u00e0ngels guardians, de la guarda o custodis. En el judaisme i en el cristianisme hi ha un \u00e0ngel assignat per D\u00e9u a cada persona perqu\u00e8 en tingui cura i el porti pel bon cam\u00ed. Aix\u00f2 vol dir que si hi ha un \u00e0ngel per a cada persona i no estan pluriocupats, deu haver-hi m\u00e9s de sis mil milions d’\u00e0ngels. Sort que no tenen cos, no mengen i no van en auto. I aix\u00f2 que, segons Tom\u00e0s d’Aquino, els \u00e0ngels guardians s\u00f3n tots de la categoria m\u00e9s baixa, els \u00e0ngels rasos. Imaginem si a la poblaci\u00f3 angelical hi afegim els de les altres vuit categories restants. I si hi afeg\u00edem els \u00e0ngels dolents, els dimonis? Quants de dimonis hi deu haver? Diuen que algunes persones han tingut converses amb el seu \u00e0ngel de la guarda, com santa Gemma Galdani, una m\u00edstica italiana del segle XIX. El meu ni tan sols s\u00e9 qui \u00e9s ni on para: ni me l’ha presentat mai ning\u00fa ni ell m’ha dit una sola paraula. Encara que de petit em van ensenyar a invocar-lo abans d’anar a dormir amb aquella oracioneta que \u2014aix\u00ed com me la van ensenyar\u2014 diu<\/p>\n\n\n\n
<\/td>\nAngel de la guarda,
\ndulce compa\u00f1\u00eda,
\nno me desampares
\nni de noche ni de d\u00eda;
\nno me dejes solo
\nque me perder\u00eda.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Hem dit que al nostre pa\u00eds la festa de l’\u00c0ngel va ser institu\u00efda el 1406. A Mallorca l’\u00c0ngel Custodi va ser declarat patr\u00f3 de la ciutat i regne de Mallorca el 4 d’abril de 1407. El mateix any, com hem dit abans, li van dedicar una capella a la catedral de Mallorca, que avui \u00e9s dedicada al Sagrat Cor de Jes\u00fas, per\u00f2 encara conserva una imatge de l’\u00e0ngel a la part superior. El dia de l’\u00c0ngel \u2014el primer diumenge despr\u00e9s de Pasqua\u2014 es feia a Palma una gran festa, una de les m\u00e9s importants de l’any, juntament amb la festa de l’Estendard i la del Corpus. Hi havia missa solemne a la Seu i despr\u00e9s una gran process\u00f3 patrocinada pels jurats i dirigida per l\u2019angeler<\/em>, en qu\u00e8 un clergue representava l\u2019\u00c0ngel Custodi i en el curs de la qual hi havia cadafals on es feien diverses representacions. Aquesta process\u00f3 va anar llanguint despr\u00e9s del 1652, quan sant Sebasti\u00e0 va substituir l’\u00c0ngel com a patr\u00f3 de la ciutat, per\u00f2 perdur\u00e0 fins al segle XIX i ara no en resta ni el record. El mateix dia, els dits jurats feien un\u00a0repartiment de\u00a0pans entre els pobres i els malalts dels hospitals, despr\u00e9s de beneir-los a la capella del Temple. Era el pa de la caritat o\u00a0panis caritatis<\/em>, expressi\u00f3 que va donar lloc al mot\u00a0pancaritat<\/em>. Els pancaritats s\u00f3n les romeries que el Diumenge\u00a0de l\u2019\u00c0ngel a Palma, o un dia de la vuitada de Pasqua\u00a0a les viles, se celebren a Mallorca i que consisteixen a passar el dia a alguna ermita o altre lloc de significat religi\u00f3s i menjar les darreres panades. A Palma el pancaritat es feia a la Font Santa, que era dins la possessi\u00f3 de la Teulera, passat Son Dureta i avui urbanitzada. Aquest pancaritat fou prohibit per la dictadura de Franco i restablit el 1982, any en qu\u00e8\u00a0pass\u00e0 a fer-se al castell de Bellver.<\/p>\n

L’\u00c0ngel Custodi era tamb\u00e9 el patr\u00f3 de la Mercaderia, els rics mercaders. Damunt el portal principal de la Llotja de Palma, la seva casa de contractaci\u00f3, hi ha una magn\u00edfica escultura de l’\u00c0ngel Custodi de la Mercaderia. Jaume II de Mallorca tenia molta afecci\u00f3 als \u00e0ngels: en va fer construir uns quants per a posar als seus palaus. Sobre el palau-castell de l’Almudaina, a Palma, hi ha el fam\u00f3s \u00e0ngel penell que presideix el palau i indica als mariners la direcci\u00f3 del vent. Fou encarregat per Jaume II a l’escultor rossellon\u00e8s Antoni de Camprodon, qui el va fer el 1310. Ha sofert diverses operacions quir\u00fargiques amb el pas del temps. Inicialment tenia un eix de fusta de poll folrada de coure; ara \u00e9s tot met\u00e0l\u00b7lic. Un cop feta l’escultura, Camprodon la dugu\u00e9 a Sineu amb un ase a mostrar al rei, qui li don\u00e0 l’aprovaci\u00f3 i man\u00e0 de col\u00b7locar-la dalt de la torre major del castell. Despr\u00e9s de moltes adversitats que deixaren mal parada la torre de l’\u00c0ngel, aquesta va ser restaurada el 1977 i l’\u00e0ngel va ser col\u00b7locat un altre cop al seu cim. Alguns interpreten que \u00e9s l’arc\u00e0ngel Gabriel i altres l’\u00c0ngel Custodi, antic patr\u00f3 de la ciutat.<\/p>\n


\nA Barcelona hi ha un carrer que t\u00e9 el nom de Portal de l’\u00c0ngel i que t\u00e9 la hist\u00f2ria seg\u00fcent. El 1419 sant Vicen\u00e7 Ferrer an\u00e0 a Barcelona acompanyat de molts de seguidors. Entr\u00e0 a la ciutat per un portal dit aleshores portal dels Orbs, perqu\u00e8 s’hi reunien els cecs i altres desgraciats. Quan Ferrer arrib\u00e0 al portal aparegu\u00e9 un \u00e0ngel sobre la muralla, amb una espasa a la m\u00e0. El sant li va demanar qu\u00e8 hi feia all\u00e0, i l’\u00e0ngel li digu\u00e9 que guardava la ciutat per ordre de D\u00e9u. Anys despr\u00e9s la ciutat pat\u00ed una terrible pesta. Els barcelonins invocaren l’\u00e0ngel i l’epid\u00e8mia cess\u00e0. Aleshores es col\u00b7loc\u00e0 una imatge de l’\u00c0ngel Custodi sobre el portal per on havia entrat sant Vicen\u00e7 Ferrer, que per aix\u00f2 reb\u00e9 el nom de portal de l’\u00c0ngel. Quan s’enderroc\u00e0 la muralla (1858), l’escultura va ser traslladada a l’esgl\u00e9sia de Santa Anna i despr\u00e9s a la d’Hostafrancs, que s’havia constru\u00eft en aquell temps. Va ser destru\u00efda durant la guerra civil.<\/p>\n

Al regne de Val\u00e8ncia l’\u00c0ngel Custodi era el patr\u00f3 del bra\u00e7 reial, format per totes les ciutats i viles reials.\u00a0 L’\u00c0ngel Custodi tamb\u00e9 \u00e9s patr\u00f3 de Tortosa, del barri barcelon\u00ed d’Hostafrancs i dels cossos policials, dels vigilants i dels guardaboscos.<\/p>\n

I ara deixem els \u00e0ngels i parlem del calendari. Hem comen\u00e7at el mes d’octubre, el mes que fa vuit del calendari rom\u00e0, atribu\u00eft al llegendari primer rei de Roma, R\u00f2mul. Aquest calendari, de base lunar, tenia vuit mesos, de 30 o 31 dies que feien un any de 304 dies. Any que comen\u00e7ava pel mar\u00e7, a l’inici del bon temps. Els quatre primers mesos eren dedicats a D\u00e9us: Mart (mar\u00e7), Afrodita (abril), Maia (maig) i Juno (juny). Els altres, considerats menys importants, tenien nom basat en un ordinal: quintilis<\/em>, sextilis<\/em>, september<\/em>, october<\/em>, november<\/em> i december<\/em>. L’octubre era, doncs, el mes vuit\u00e8, october<\/em> en llat\u00ed, derivat de octo<\/em> (vuit). Devers l’any 450 aC els romans canviaren aquest calendari per un altre de dotze mesos, de 29 o 31 dies, que feien un any de 355 dies. Afegiren dos mesos al final de l’any, que reberen el nom de januarius<\/em> i februarius<\/em>. L’any acabava el 28 de febrer, el mes de la coa que nom\u00e9s tenia 28 dies. I com que faltaven deu dies per a completar l’any solar, intercalaren un mes de 22 o 23 dies cada dos anys. Aix\u00ed, hi havia anys de 355 dies i anys de 377 o 378. Tot per partir de la lluna i no del sol.<\/p>\n

Aquell calendari encara no s’ajustava a l’any tr\u00f2pic i creava molta confusi\u00f3. L’any 46 aC tingu\u00e9 445 dies. Per aix\u00f2 Juli C\u00e8sar decid\u00ed la implantaci\u00f3 d’un nou calendari, que es coneix com a calendari juli\u00e0, i que entr\u00e0 en vigor l’any 45 aC, que en aquell temps no es deia any 45 sin\u00f3 any 709 (ab urbe condita<\/em>, \u00e9s a dir a partir de la fundaci\u00f3 de Roma). El nou calendari tingu\u00e9 365 dies repartits en dotze mesos de 30 i 32 dies, menys el febrer que en tenia 28. Com que l’any solar t\u00e9\u00a0 365’25 dies, m\u00e9s o menys, s’afeg\u00ed un dia al febrer cada quatre anys (annus bisextilis<\/em>). I l’any ara comen\u00e7\u00e0 el primer de gener, el dia de l’elecci\u00f3 dels c\u00f2nsols. Per\u00f2 com que l’any tr\u00f2pic no t\u00e9 365,25 dies sin\u00f3 365,242189, el 1582 s’havien perdut 10 dies respecte del 325 (l’any del concili de Nicea), i l’equinocci de primavera aquell any va caure en l’11 de mar\u00e7. Com que aix\u00f2 afectava la celebraci\u00f3 de la festa de Pasqua i les que depenen de Pasqua, com la quaresma i Cinquagesma, que es despla\u00e7aven progressivament, el Papa Gregori XIII promulg\u00e0 aquell mateix any una altra reforma que assignava a l’any 365 dies, 5 hores 49 minuts i 16 segons. Alhora se suprimiren deu dies de \u00abla hist\u00f2ria\u00bb i l’endem\u00e0 del dijous 4 d’octubre del 1582 va ser el divendres 15 d’octubre. Amb el calendari gregori\u00e0 l’any civil i lit\u00fargic s’ajusta m\u00e9s a l’any solar. Amb tot, aquest calendari t\u00e9 un desfasament de 26 segons cada any; per tant, caldr\u00e0 ajustar un dia cada 3.300 anys, per\u00f2 no us preocupeu, que no ho veurem.<\/p>\n

En el camp en el mes d’octubre no falten les feines. \u00c9s un mes per a llaurar i preparar la terra per a la sembra. Hi ha reressagats que encara cullen ametlles, que els m\u00e9s diligents cullen el mes d’agost. Tamb\u00e9 es cullen garroves si no les han collides el setembre. I els qui tenen les ametlles collides, pelades i venudes ja poden podar, o essecallar que es diu a Mallorca, els ametllers. Al final del mes comencen a arribar els tords, i els ca\u00e7adors estaran entretinguts. A Mallorca comencen les fires de tardor (Llucmajor, Alc\u00fadia), de qu\u00e8 ja hem parlat abans. Gaudirem de dies de temperatura suau i tindrem festes assenyalades, com Sant Francesc, les Verges o Sant Rafel. I, com diu el refrany, octubre finit, mor la mosca i el mosquit<\/em>. Un descans per a les persones i les b\u00e8sties.<\/p>\n

I prou per avui. Per molts d’anys als \u00c0ngels de carn i os.<\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui, 2 d’octubre, \u00e9s el dia de l’\u00c0ngel Custodi, dit tamb\u00e9 \u00e0ngel guardi\u00e0 o \u00e0ngel de la guarda. Abans d’explicar qu\u00e8 \u00e9s un \u00e0ngel guardi\u00e0 i qu\u00e8 s\u00f3n els \u00e0ngels, diguem que aquesta festa va ser creada al comen\u00e7ament del segle XV en els regnes de la Corona d’Arag\u00f3, sota la influ\u00e8ncia del francisc\u00e0 Francesc […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2888","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2888","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2888"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2888\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4001,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2888\/revisions\/4001"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2888"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2888"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2888"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}