{"id":2884,"date":"2018-09-30T15:16:55","date_gmt":"2018-09-30T13:16:55","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2884"},"modified":"2024-03-16T20:29:22","modified_gmt":"2024-03-16T18:29:22","slug":"sant-jeroni","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-jeroni\/","title":{"rendered":"Sant Jeroni"},"content":{"rendered":"<p><meta http-equiv=\"refresh\" content=\"0;url=http:\/\/bibiloni.cat\/santoral\/santoral.html\"><br \/>\n<img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" title=\"Sant Jeroni, per Matthias Stom, segle XVII\" src=\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/jeroni.jpg\" width=\"250\" \/>Avui, darrer dia de setembre, \u00e9s Sant Jeroni, un personatge dels segles IV-V amb curr\u00edculum dens i amb el t\u00edtol de pare de l&#8217;Esgl\u00e9sia. Aquestes figures s\u00f3n persones \u2014bisbes, pensadors, escriptors\u2014 que constru\u00efren el muntatge ideol\u00f2gic de l&#8217;Esgl\u00e9sia cristiana durant el segon per\u00edode de la hist\u00f2ria del cristianisme \u2014el temps de la denominada patr\u00edstica\u2014, que va del concili de Nicea (325) fins al segle VIII. La primera etapa, el cristianisme primitiu, va de la mort de Jes\u00fas de Natzaret fins al concili de Nicea i \u00e9s una \u00e8poca de persecuci\u00f3, de clandestinitat i de simplicitat doctrinal. Pares de l&#8217;Esgl\u00e9sia destacats s\u00f3n Eusebi de Cesarea, Anastasi d&#8217;Alexandria, Ambr\u00f2s de Mil\u00e0, Joan Cris\u00f2stom, Agust\u00ed d&#8217;Hipona, Jeroni d&#8217;Estrid\u00f3 (el d&#8217;avui), el papa Gregori el Gran, etc., evidentment tots sants. A m\u00e9s, tots els esmentats tenen el t\u00edtol de <em>doctor de l&#8217;Esgl\u00e9sia<\/em>, una distinci\u00f3 que els papes concedeixen a sants \u00abmolt savis\u00bb despr\u00e9s de ser canonitzats.<\/p>\n<p>L&#8217;home va n\u00e9ixer devers el 347, a la ciutat d&#8217;Estrid\u00f3, aleshores dins la prov\u00edncia romana de Pann\u00f2nia i avui, amb el nom de \u0160trigova, dins Cro\u00e0cia, vora la frontera amb Eslov\u00e8nia. La seva parla materna era un dialecte il\u00b7liri\u00e0, membre d&#8217;una branca indoeuropea. Els seus pares li pogueren donar una bona educaci\u00f3 a la seva regi\u00f3, i despr\u00e9s a Roma, on estudi\u00e0 gram\u00e0tica, astronomia, ret\u00f2rica, filosofia i grec i lleg\u00ed els grans autors com Virgili o Cicer\u00f3. Despr\u00e9s d&#8217;estar uns anys a Roma va instal\u00b7lar-se a Tr\u00e8veris, una ciutat romana de la G\u00e0l\u00b7lia, avui a Alemanya, on comen\u00e7\u00e0 a escriure. A devers trenta anys emprengu\u00e9 un viatge amb alguns amics fins al nord de S\u00edria. Estigu\u00e9 a Antioquia, ara una ciutat turca i aleshores una important ciutat de l&#8217;imperi oriental. All\u00e0 va tenir un somni que el f\u00e9u decidir a convertir-se al cristianisme i a consagrar-se a D\u00e9u. Despr\u00e9s va viure una temporada en el desert prop d&#8217;Antioquia, en centres erem\u00edtics, i all\u00e0, delicat de salut \u2014sembla que tenia falta de vitamina A\u2014, va aprendre l&#8217;hebreu, amb l&#8217;ajuda d&#8217;un jueu, i comen\u00e7\u00e0 a estudiar i a comentar alguns textos com l&#8217;evangeli dels Hebreus. Tornat a Antioquia fou ordenat sacerdot, i poc despr\u00e9s se n&#8217;an\u00e0 a Constantinoble, on es dedic\u00e0 a l&#8217;estudi de la B\u00edblia. Quan tenia prop de quaranta anys torn\u00e0 a Roma, i el papa Damas I el va nomenar el seu secretari i li va encarregar la traducci\u00f3 de la B\u00edblia al llat\u00ed. Despr\u00e9s de la mort del papa se n&#8217;an\u00e0 a la Terra Santa amb alguns deixebles, com santa Paula, i a Betlem fund\u00e0 un monestir doble, \u00e9s a dir, amb una part per a homes i una part per a dones. Sup\u00f2s, malpensat que s\u00f3c, que amb alguna comunicaci\u00f3 entre les dues parts. I all\u00e0 va continuar l&#8217;escriptura de textos i la traducci\u00f3 de la B\u00edblia. La B\u00edblia tradu\u00efda per Jeroni, dita la Vulgata (<em>editio vulgata<\/em>, \u00e9s a dir, edici\u00f3 per a ser divulgada), \u00e9s la primera versi\u00f3 en llat\u00ed i ha estat considerada, a partir del concili de Trento, el text oficial de la B\u00edblia a Occident fins al segle XX. Anteriorment nom\u00e9s existia la versi\u00f3 en hebreu i la versi\u00f3 grega dita Septuaginta, escrita a Alexandria en el segle III.\u00a0 Pensem que l&#8217;hebreu, el grec i el llat\u00ed eren en aquell temps les \u00faniques lleng\u00fces escrites en el nostre m\u00f3n i el m\u00f3n del judeocristianisme, i que de les tres el llat\u00ed era la llengua m\u00e9s entesa a les terres de l&#8217;Imperi Rom\u00e0. Jeroni es va morir el 30 de setembre del 420 i fou enterrat primer a Jerusalem o a Betlem, i despr\u00e9s les seves restes haurien estat traslladades a la bas\u00edlica de Santa Maria Major de Roma.<\/p>\n<p>A l&#8217;art \u00e9s representat sovint com un anacoreta, mig vestit, amb la B\u00edblia i una calavera. Altres vegades el pinten amb m\u00e9s categoria, vestit de cardenal; aix\u00f2 pel seu rol com a persona pr\u00f2xima al papa, car a partir del Renaixement els secretaris del papa solien ser cardenals, per\u00f2 cal saber que aquesta figura no va ser creada fins al segle XI. A vegades el representen amb un lle\u00f3, per la creen\u00e7a que durant la seva estada al desert va domar un lle\u00f3 a m\u00e9s de guarir-lo d&#8217;una ferida a la cama. I encara el trobareu acompanyat d&#8217;una \u00f2liba, s\u00edmbol de saviesa. A la fi del segle XIII el papa Bonifaci VIII el va declarar doctor de l&#8217;Esgl\u00e9sia juntament amb sant Agust\u00ed, sant Ambr\u00f2s i el papa Gregori el Gran. Amb la feinada que va fer de traduir la B\u00edblia, \u00e9s el patr\u00f3 dels traductors. A m\u00e9s, d&#8217;en\u00e7\u00e0 del 1991 avui \u00e9s el Dia Internacional de la Traducci\u00f3, promogut per la Federaci\u00f3 Internacional de Traductors. Sant Jeroni \u00e9s, a m\u00e9s, el patr\u00f3 dels doctors, dels estudiants, dels arque\u00f2legs, dels bibliotecaris, dels llibreters i dels pelegrins. Per\u00f2 com a patr\u00f3 de poblacions el savi traductor ha tingut poc succ\u00e9s. Que sapiem nom\u00e9s el tenen per patr\u00f3 Llocnou de Sant Jeroni (la Safor, Pa\u00eds Valanci\u00e0) i el barri barcelon\u00ed de Montbau.<\/p>\n<p>En el segle XIV un grup d&#8217;ermitans castellans van fundar l&#8217;orde de Sant Jeroni, que, seguint l&#8217;esperit del sant, proposa una vida de soledat, silenci, oraci\u00f3 i penit\u00e8ncia. \u00c9s un orde de monjos i monges, dits jer\u00f2nims i jer\u00f2nimes, que es va estendre pels regnes de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i no m\u00e9s enll\u00e0. El seu h\u00e0bit consta de t\u00fanica blanca i escapulari i capulla castanys. Als Pa\u00efsos Catalans hi ha o hi ha hagut comunitats de monjos jer\u00f2nims a Barcelona (monestirs de Sant Jeroni de la Vall d&#8217;Hebron i de Mont Olivet), a Badalona (monestir de Sant Jeroni de la Murta), a Val\u00e8ncia (monestir de Sant Miquel dels Reis), a X\u00e0bia (monestir de Sant Jeroni de la Plana), a Alfauir (monestir de Sant Jeroni de Cotalba), A Alzira (monestir de Santa Maria de la Murta), a Alacant (monestir de Santa Ver\u00f2nica), a Sogorb (monestir de Santa Maria de l&#8217;Esperan\u00e7a) i a Valldemossa (monestir de Miramar); i comunitats de monges jer\u00f2nimes a Barcelona (monestir de Sant Maci\u00e0), a Palma (monestir de santa Elisabet, dit m\u00e9s correntment Sant Jeroni) i a Inca (monestirs de Sant Bartomeu i de Santa Magdalena del Puig). Sant Jeroni \u00e9s tamb\u00e9 el nom del cim de la muntanya de Montserrat, on hi hagu\u00e9 una ermita dedicada al sant, constru\u00efda en el segle XV, de la qual, en dies clars, es podia veure Mallorca i Menorca. Fou enderrocada pels francesos el 1812.<\/p>\n<p>Acabarem amb una nota etimol\u00f2gica sobre el nom <em>Jeroni<\/em>. \u00c9s un nom procedent del grec\u00a0<i>Hier\u014dnymos<\/i>, que significa &#8216;nom sagrat&#8217;, format per <em>hier\u00f3s<\/em> (sagrat) \u2014que trobam en els mots <em>hier\u00e0tic<\/em>, <em>jerarquia<\/em> o <em>jerogl\u00edfic<\/em>\u2014 i <em>\u00f3noma<\/em> (nom). Del grec va passar al llat\u00ed com a <em>Hieronymus\u00a0<\/em>i d&#8217;aquest a les lleng\u00fces modernes: catal\u00e0 <em>Jeroni<\/em>\u00a0(amb la variant antiga <em>Jer\u00f2nim<\/em>) franc\u00e8s <em>Jer\u00f4me<\/em>, espanyol <em>Jer\u00f3nimo<\/em>, portugu\u00e8s <em>Jer\u00f4nimo<\/em>, itali\u00e0 <em>Geronimo<\/em>, angl\u00e8s <em>Jerome<\/em>, alemany <em>Hieronymus<\/em>, etc. <em>Jeroni<\/em>, i el seu femen\u00ed <em>Jer\u00f2nia<\/em>, \u00e9s un nom poc freq\u00fcent en els Pa\u00efsos Catalans. A Mallorca no apareix abans del segle XV, quan es funden els convents de jer\u00f2nimes de Palma i d&#8217;Inca, i a partir de llavors ha estat un nom no molt freq\u00fcent. A m\u00e9s, a l&#8217;illa el nom mascul\u00ed i el femen\u00ed es pronuncien igual: Jeroni. A tots els qui es diuen Jeroni o Jer\u00f2nia molts d&#8217;anys i bons.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Avui, darrer dia de setembre, \u00e9s Sant Jeroni, un personatge dels segles IV-V amb curr\u00edculum dens i amb el t\u00edtol de pare de l&#8217;Esgl\u00e9sia. Aquestes figures s\u00f3n persones \u2014bisbes, pensadors, escriptors\u2014 que constru\u00efren el muntatge ideol\u00f2gic de l&#8217;Esgl\u00e9sia cristiana durant el segon per\u00edode de la hist\u00f2ria del cristianisme \u2014el temps de la denominada patr\u00edstica\u2014, que [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2884","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2884","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2884"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2884\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4000,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2884\/revisions\/4000"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2884"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2884"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2884"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}