{"id":2872,"date":"2018-09-29T10:55:20","date_gmt":"2018-09-29T08:55:20","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2872"},"modified":"2020-11-30T01:50:18","modified_gmt":"2020-11-29T23:50:18","slug":"sant-miquel","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-miquel\/","title":{"rendered":"Sant Miquel"},"content":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Miquel. Segons el calendari santoral tradicional que nosaltres seguim i defensam, nom\u00e9s Sant Miquel. El 1969 els pobres sant Gabriel i sant Rafel van ser trets per la for\u00e7a dels seus dies tradicionals pel Vatic\u00e0 i col\u00b7locats a la fossa comuna de l’arcangeleria (vegeu els articles \u00abSant Gabriel\u00bb, 24 de mar\u00e7, i \u00abSant Rafel\u00bb, 24 d’octubre). I de llavors en\u00e7\u00e0 tots els cat\u00f2lics i no cat\u00f2lics celebren avui\u00a0 \u2014o feliciten\u2014 submisament Sant Gabriel i Sant Rafel. Menys les localitats escampades arreu del m\u00f3n que tenen el nom dels dos arc\u00e0ngels despla\u00e7ats, que continuen a celebrar les seves festes patronals el dia que marca la tradici\u00f3.<\/p>\n

Avui \u00e9s Sant Miquel, per\u00f2 qui \u00e9s aquest? Abans que res cal dir que \u00e9s un arc\u00e0ngel, i segons les creences cristianes, jueves i musulmanes, els arc\u00e0ngels s\u00f3n \u00e0ngels d’una elit superior, l’aristocr\u00e0cia dels \u00e0ngels. Un \u00e0ngel, segons el diccionari, \u00e9s un \u00ab\u00e9sser espiritual que, segons les religions b\u00edbliques i l\u2019alcor\u00e0nica, \u00e9s intermediari entre D\u00e9u i l\u2019home\u00bb. Per a m\u00e9s informaci\u00f3 vegeu l’article sobre el Dia de l’\u00c0ngel (2 d’octubre). Segons el Llibre de Tobies, un dels llibres de la B\u00edblia, hi ha set arc\u00e0ngels, per\u00f2 la B\u00edblia judaica nom\u00e9s d\u00f3na el nom de dos: Miquel i Gabriel. La tradici\u00f3 judaica antiga hi afegeix Rafel. Tradicions diverses a partir del segle V donen als restants arc\u00e0ngels noms tamb\u00e9 diversos: Aniel, Camael, Jofiel, Saratiel, Zadquiel, Uriel, etc., tots acabats en -el<\/em>, que fa refer\u00e8ncia al nom de D\u00e9u (Elohim). Miquel<\/em> \u00e9s un nom que ve de l’hebreu Mikhael\u00a0<\/em>[mi\u03c7a\u02c8el], que exactament \u00e9s la formulaci\u00f3 d’una q\u00fcesti\u00f3: mi ka el<\/em>, que significa ‘qui \u00e9s com D\u00e9u?’ i que vol expressar que com D\u00e9u no hi ha ning\u00fa. \u00c9s un dels noms m\u00e9s escampats per tot el m\u00f3n, i en el nostre pa\u00eds \u00e9s un nom d’home dels preferits. Tamb\u00e9 hi ha el femen\u00ed Miquela<\/em>, menys usual. I, com la major part de noms de fonts, Miquel<\/em> tamb\u00e9 \u00e9s un cognom.<\/p>\n

Miquel \u00e9s anomenat tres vegades a l’Antic Testament, en el llibre de Daniel. Miquel lluita i derrota l’\u00e0ngel Samael, que \u00e9s enviat a la Terra. Per als jueus l’arc\u00e0ngel Miquel era el protector d’Israel i t\u00e9 un cert lloc a la lit\u00fargia judaica. El Nou Testament s’hi refereix en el seu darrer llibre, l’Apocalipsi. Aqu\u00ed es descriu una guerra en el cel entre \u00e0ngels, en la qual Miquel, m\u00e0xima autoritat militar dels \u00e0ngels lleials a D\u00e9u derrota Satan\u00e0s, el cap dels \u00e0ngels dolents que es rebel\u00b7laren contra D\u00e9u, i el llan\u00e7a amb els seus a la Terra, on es converteix en dimoni i tracta de fer perdre tothom. Miquel \u00e9s el pr\u00edncep dels \u00e0ngels, militar por supuesto<\/em>, cap de l’ex\u00e8rcit celestial, que \u00e9s format per \u00e0ngels de nou categories diferents, segons una tradici\u00f3 d’origen medieval. Els cristians li dedicaren temples a partir del segle IV. El primer gran temple dedicat a l’arc\u00e0ngel fou el Miqueli (Michaelion), aixecat per l’emperador Constant\u00ed a Constantinoble, sobre un antic temple pag\u00e0, i fou un model de temple cristi\u00e0. Fou enderrocat en el segle XV. En el principi els cristians tenien per patrons militars sant Jordi o sant Teodor, i l’arc\u00e0ngel Miquel era tingut per un protector de la salut, un guaridor de malalties. Despr\u00e9s agaf\u00e0 el rol de protector dels ex\u00e8rcits, que socorre els cristians en les batalles, i durant l’Edat Mitjana era venerat pels ordes militars i tota mena de cavallers. En un principi es representava amb t\u00fanica, com els altres sants, amb ales, com els \u00e0ngels, i sense atrezzo<\/em> militar. A partir del Renaixement, s’intensifica la representaci\u00f3 de Miquel com un guerrer, amb cuirassa i la indument\u00e0ria militar romana, amb les ales d’\u00e0ngel i amb una llan\u00e7a o espasa a la m\u00e0 tot esclafant una serp, un drac o altres representacions del mal. \u00c9s una iconografia semblant a la de sant Jordi, per\u00f2 aquest va a cavall i l’arc\u00e0ngel va a peu, perqu\u00e8 en el cel no hi deu haver cavalls. L’Alcor\u00e0 tamb\u00e9 esmenta l’arc\u00e0ngel Mikhail, a m\u00e9s del col\u00b7lega Jibrail (Gabriel).<\/p>\n


\nI qu\u00e8 fa l’arc\u00e0ngel Miquel? A part de ser el cap dels \u00e0ngels, segons el catolicisme t\u00e9 una altra feina, que \u00e9s agafar les \u00e0nimes dels morts i dur-les cap al cel. Per aix\u00f2 li diuen l’\u00e0ngel de la mort. A m\u00e9s, t\u00e9 la tasca de pesar les \u00e0nimes (psic\u00f2stasi) el dia del judici final per a veure si han fet les coses b\u00e9, i per aix\u00f2 de vegades \u00e9s representat amb una balan\u00e7a. Una balan\u00e7a de molta precisi\u00f3, evidentment. I finalment l’antic protector d’Israel \u00e9s ara el guardi\u00e0 de l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. Aix\u00f2 a part, l’arc\u00e0ngel va visitar la terra en diverses ocasions. La primera aparici\u00f3 \u00e9s la que tingu\u00e9 lloc, tres vegades seguides, en el cim del mont Gargano, dit ara mont Sant’Angelo (Pulla, It\u00e0lia), el 8 de maig del 490. L’arc\u00e0ngel aparegu\u00e9 al bisbe sant Lloren\u00e7 de Siponto i en el lloc de l’aparici\u00f3 s’hi aixec\u00e0 un sumptu\u00f3s santuari. Per aquest motiu el 8 de maig se celebra, o se celebrava, la festa de l’aparici\u00f3 de sant Miquel, dita en el nostre pa\u00eds, Sant Miquel de Maig o Sant Miquelet. Es diu que l’arc\u00e0ngel tamb\u00e9 va apar\u00e8ixer a altres persones, com el papa sant Gregori el Gran o Joana d’Arc, a qui deman\u00e0 que dugu\u00e9s la pau a Fran\u00e7a i la deslliur\u00e0s dels invasors; i all\u00e0 on hi hagu\u00e9 aquestes aparicions s’aixecaren santuaris que s\u00f3n centres de pelegrinaci\u00f3. Tamb\u00e9 va fer aparicions miraculoses en el moment de les grans batalles dels cristians. El 1451, quan les tropes angleses capitulaven davant les franceses, en el setge de Baiona (la fi de la Guerra dels Trenta Anys) aparegu\u00e9 en el cel una gran creu blanca, s\u00edmbol de l’arc\u00e0ngel. Durant la dita guerra, Joana d’Arc i les tropes franceses portaven una bandera amb la creu blanca, que avui \u00e9s l’ensenya nacional del Quebec. I quan Jaume I era a punt d’assaltar la ciutat de Mallorca, diu la llegenda que aparegu\u00e9 la figura majestuosa de Sant Miquel, que encoratj\u00e0 els catalans i els ajud\u00e0 a guanyar la batalla. Per aix\u00f2, diuen, una de les mesquites de la ciutat fou convertida en esgl\u00e9sia cristiana i dedicada a l’arc\u00e0ngel: l’esgl\u00e9sia de Sant Miquel de Palma.<\/p>\n

Sant Miquel, juntament amb Sant Jordi, va ser en temps medievals el patr\u00f3 de la cavalleria, i ara \u00e9s patr\u00f3 \u2014segons els llocs\u2014 de policies, bombers i militars. A partir del 995 fou patr\u00f3 del Sant Imperi Rom\u00e0, i ara \u00e9s el patr\u00f3 d’Alemanya i altres territoris germ\u00e0nics. \u00c9s tamb\u00e9 el patr\u00f3 d’Ucra\u00efna, de la capital K\u00edev, de B\u00e8lgica, de Brussel\u00b7les, de Fran\u00e7a i de Normandia. No podr\u00e0 dir que no li han fet cas. En el nostre pa\u00eds, en el Principat \u00e9s el patr\u00f3 d’Asc\u00f3 (la Ribera d’Ebre), la Barceloneta (Barcelona), Guimer\u00e0 (l’Urgell), Lleida, Miralcamp (el Pla d’Urgell), Molins de Rei (el Baix Llobregat), Mont-roig (el Baix Camp), Ol\u00e8rdola (l’Alt Pened\u00e8s),\u00a0Rupit (osona), Tivenys (el Baix Ebre), Viella (la Vall d’Aran). Al Pa\u00eds Valenci\u00e0 \u00e9s el patr\u00f3 de Vilafam\u00e9s (la Plana Alta); i a les Illes \u00e9s el patr\u00f3 de Llucmajor, de Campanet i de Calonge (Mallorca). Tamb\u00e9 \u00e9s el patr\u00f3 de l’Alguer. I, evidentment, \u00e9s el patr\u00f3 dels llocs que es diuen Sant Miquel: els municipis de Sant Miquel de Campmajor (el Pla de l’Estany), Sant Miquel de Fluvi\u00e0 (l’Alt Empord\u00e0), Sant Miquel de les Salines (el Baix Segura), Sant Miquel de Llotes (el Rossell\u00f3); i les poblacions de Sant Miquel de Balansat (Sant Joan de Labritja, Eivissa),\u00a0 Sant Miquel de Baleny\u00e0 (Seva, Osona), Sant Miquel de Cru\u00eflles (el Baix Empord\u00e0), Sant Miquel de la Vall (Gavet de la Conca, el Pallars Juss\u00e0), Sant Miquel de Pineda (Sant Feliu de Pallerols, la Garrotxa), Sant Miquel de Ter (Osor, la Selva), Sant Miquel del Corb (les Preses, la Garrotxa), Sant Miquel d’Ordeig (les Masies de Voltreg\u00e0, Osona), Sant Miquel Sacot (Santa Pau, la Garrotxa) i Sant Miquel Sesperxes (Sant Mart\u00ed de Centelles, Osona).<\/p>\n

Sant Miquel \u00e9s un dia important perqu\u00e8 \u00e9s el dia que marca el comen\u00e7ament de l’any agr\u00edcola. Aix\u00ed com l’any civil va del primer de gener al 31 de desembre, l’any agr\u00edcola va de Sant Miquel a Sant Miquel. Per aix\u00f2 aquest santoral tamb\u00e9 comen\u00e7a avui i no el primer de gener, perqu\u00e8 l’any agr\u00edcola \u00e9s l’any natural de la nostra cultura tradicional. Per Sant Miquel a les possessions mallorquines comen\u00e7ava i s’acabava la lloga dels missatges, que havien estat contractats per un any el dia de la Mare de D\u00e9u de Setembre, dita tamb\u00e9 Mare de D\u00e9u dels missatges (8 de setembre). En comen\u00e7ar la lloga, els missatges rebien avui un llen\u00e7ol, que havien de lliurar quan el contracte s’acabava. No havien de menester gaire cosa m\u00e9s: un llen\u00e7ol per a dormir damunt la palla, en el sostre, que \u00e9s el lloc on aquesta es guarda, normalment damunt l’establa. I un cop instal\u00b7lats a la possessi\u00f3, els parellers es posaven a llaurar els immensos sementers amb un parell de muls cada un, primer amb l’arada prima o romana i a partir de devers 1925 amb l’arada amb rodes, que girava la terra. Per Sant Miquel, i fins a Nadal, la gent del camp est\u00e0 ocupada en el llaurar i el sembrar. Per Sant Miquel els amos de les possessions pagaven les rendes als senyors i es renovaven els lloguers de les terres. Si s’ha de llaurar, conv\u00e9 que plogui (per Sant Miquel el camp espera aigua del cel<\/em>; si per Sant Miquel no plou, el pag\u00e8s du dol<\/em>). Ja s’han acabat les figues: quan una figuera ja ha donat tot el fruit diuen aquesta figuera ja ha fet Sant Miquel<\/em>. Tamb\u00e9 s’ha acabat la verema. La terra ja ho ha donat tot i ara cal comen\u00e7ar una altra vegada el cicle de la vida. I el dia es va acur\u00e7ant: a partir d’avui s’acaba la migdiada, no es berena, se sopa m\u00e9s prest i entre el dinar i el sopar es pot fer poca feina (per Sant Miquel el berenar se’n puja al cel<\/em>,\u00a0per Sant Miquel la migdiada se’n va al cel<\/em>). Normalment al voltant del dia de Sant Miquel la temperatura fa una remuntada, abans de la baixada definitiva de la tardor, i aquests dies pl\u00e0cids s’anomenen l’estiuet de Sant Miquel<\/em>.<\/p>\n

S’han acabat les festes patronals de les viles, que al Principat es diuen festes majors. Per\u00f2 ara vindran les fires, les fires de tardor, que tamb\u00e9 tenen qualque cosa de festa. Moltes viles tenen una fira anual amb una hist\u00f2ria que comen\u00e7a a l’Edat Mitjana. Les fires eren quelcom molt important temps enrere, quan la mobilitat de la gent era molt redu\u00efda o quasi inexistent. La gent feia la vida a la seva vila, i els despla\u00e7aments, normalment a peu o en tot cas en carro, eren d’unes dist\u00e0ncies molt curtes en comparaci\u00f3 amb la mobilitat actual. Per aix\u00f2 les fires eren una ocasi\u00f3 per a comprar eines, objectes o bestiar sovint poc assequibles els altres dies de l’any. Avui les fires han perdut la funci\u00f3 original i s\u00f3n esdeveniments homogenis per al lleure de gent que es mou cap aqu\u00ed i cap all\u00e0 amb la m\u00e0xima facilitat. Si b\u00e9 algunes fires s’han especialitzat en algun producte o activitat, cosa que en certa manera les recarrega de sentit. A Mallorca les primeres fires s\u00f3n les de Llucmajor, dites fires de Sant Miquel perqu\u00e8 la crida es fa aquest dia, i tenen lloc els tres primers diumenges d’octubre. Antigament eren les m\u00e9s importants de Mallorca, igual que Llucmajor fou fins a \u00e8poca prou moderna un dels municipis m\u00e9s populosos de l’illa, igual que Manacor i per davant Inca.<\/p>\n

Molts d’anys a tots els Miquels i Miqueles. I als Gabriels i Rafels que segueixen el santoral vatic\u00e0 i han oblidat el tradicional.<\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Miquel. Segons el calendari santoral tradicional que nosaltres seguim i defensam, nom\u00e9s Sant Miquel. El 1969 els pobres sant Gabriel i sant Rafel van ser trets per la for\u00e7a dels seus dies tradicionals pel Vatic\u00e0 i col\u00b7locats a la fossa comuna de l’arcangeleria (vegeu els articles \u00abSant Gabriel\u00bb, 24 de mar\u00e7, i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2872","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2872","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2872"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2872\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3256,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2872\/revisions\/3256"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2872"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2872"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2872"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}