{"id":2871,"date":"2018-09-27T17:28:49","date_gmt":"2018-09-27T15:28:49","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2871"},"modified":"2024-03-16T20:28:30","modified_gmt":"2024-03-16T18:28:30","slug":"sant-cosme-i-sant-damia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-cosme-i-sant-damia\/","title":{"rendered":"Sant Cosme i Sant Dami\u00e0"},"content":{"rendered":"


\nAvui tenim bessonada de sants. Dos pel preu d’un. Sant Cosme i sant Dami\u00e0 eren dos germans bessons, segons diu la tradici\u00f3, que sempre van anar junts. Juntets van esperar el naixement en el si matern, junts van estudiar medicina, junts van exercir aquesta professi\u00f3 i junts van ser martiritzats. Personatges llunyans, poques coses sabem d’ells. En la nostra tradici\u00f3, que no \u00e9s l’\u00fanica, van n\u00e9ixer a Ar\u00e0bia, cal suposar que a la prov\u00edncia romana d’Ar\u00e0bia, que comprenia la major part de Jord\u00e0nia, un boc\u00ed del sud de S\u00edria i la pen\u00ednsula del Sina\u00ed. Aix\u00f2 era en el segle II, i no podem precisar m\u00e9s. No sabem si eren \u00e0rabs, per\u00f2 pel nom no ho semblen. Cosme<\/em> i Dami\u00e0<\/em> s\u00f3n dos noms grecs. Cosme<\/em>\u00a0correspon al grec Kosm\u00e1s<\/em>, que significa ‘ordenat’. Segurament us agradar\u00e0 de saber que t\u00e9 la mateixa arrel que cosmos<\/em>, que significa ‘bellesa, netedat, ordre’. Els grecs miraven el cel i trobaven que era ple d’ordre i bellesa. Curiosament, l’equivalent llat\u00ed, mundus<\/em>, tamb\u00e9 significa ‘net’ (pensem en el contrari immund<\/em>).\u00a0Com tamb\u00e9 es pot comprendre, cosm\u00e8tica<\/em> t\u00e9 la mateixa arrel que cosmos<\/em> i que Cosme<\/em>. Dami\u00e0<\/em> correspon al nom grec Damian\u00f3s<\/em>, que significa ‘domador’, derivat del verb domazo<\/em> (‘conquerir, dominar, domar’). Mots tamb\u00e9 relacionats amb el llat\u00ed domus<\/em> (‘casa’) i amb la seva fam\u00edlia: dom\u00e8stic<\/em>, dominar<\/em>, dona<\/em> (llat\u00ed domina<\/em>), predomini<\/em>, ind\u00f2mit<\/em>, etc. Naturalment, els dos noms dels nostres sants tenen equivalent en \u00e0rab (Kuzmas<\/i> i<\/span> Dimyan<\/i>), en llat\u00ed (Cosmas<\/em> i Damianus<\/em>) i en totes les lleng\u00fces modernes: franc\u00e8s C\u00f4me<\/em> i Damien<\/em>, angl\u00e8s Cosmas<\/em> i Damian<\/em>, itali\u00e0 Cosma<\/em> i Damiano<\/em>, i una cosa semblant en totes les altres lleng\u00fces.<\/p>\n

Tornam als sants. Diu la tradici\u00f3 que son pare s’havia convertit al cristianisme. Per\u00f2 abans de convertir-s’hi no era musulm\u00e0, no, perqu\u00e8 en aquell temps aquesta religi\u00f3 encara no s’havia \u00abinventat\u00bb. Diguem que era un pag\u00e0. I sa mare, que sabem que es deia Teodota (nom grec que vol dir ‘donada per D\u00e9u’), era una cristiana, no sabem si convertida o de naixement. Els dos sants van estudiar medicina a S\u00edria \u2014ja podeu suposar quina medicina, en aquell temps\u2014 i van exercir tota la vida a la ciutat que en aquell temps es deia Aegeae i ara es diu\u00a0Yumurtal\u0131k, situada aleshores a la prov\u00edncia romana de Cil\u00edcia i ara dins Turquia, prop de la frontera amb la S\u00edria actual. Diuen que no cobraven pels seus serveis, que prestaven tant a persones com a animals. Les fonts no ens diuen de qu\u00e8 vivien. S\u00ed que ens diuen que tingueren la mala sort de viure durant el regnat de Diocleci\u00e0 (284-305), que no tenia gaire simpatia pels cristians. El prefecte de Cil\u00edcia, L\u00edsies, els va fer detenir i, com que no volgueren renunciar a la seva fe cristiana, foren martiritzats. Aqu\u00ed la llegenda es desborda i aplica el gui\u00f3 habitual: foren sotmesos a tota mena de suplicis, que no aconseguien el seu objectiu, i al final s’aplica el m\u00e8tode que no falla \u2014perqu\u00e8 els m\u00e0rtirs han de morir\u2014, la decapitaci\u00f3. Entre els intents fallits de destruir violentament els nostres sants hi ha una lapidaci\u00f3 en qu\u00e8 les pedres tornaven als seus llan\u00e7adors, una pluja de sagetes que tornaven als qui les llan\u00e7aven, la immersi\u00f3 dins la mar amb una pedra al coll que surava com una fusta i coses semblants.<\/p>\n

Com a metges eren extraordinaris, per alguna cosa s\u00f3n sants i els sants fan miracles. Cosme i Dami\u00e0 s\u00f3n els primers metges que van fer un trasplantament de cama. Diuen que un home tenia una cama gangrenada i per a evitar mals majors li la van haver de tallar. Els nostres cirurgians miraculosos, despr\u00e9s de tallar-li la cama, li’n van implantar una d’un negre que just s’havia mort, i en poc temps l’home es va posar a caminar, amb una cama blanca i una de negra, m\u00e9s content que un infant amb unes sabates noves. Diuen tamb\u00e9 que una vegada Dami\u00e0 va cobrar per un servei prestat (no gaire cosa, tres ous), i Cosme ho va prendre molt malament. Havia trencat el primer de llurs principis deontol\u00f2gics. Tan malament ho agaf\u00e0 que va deixar ordenat que en morir-se no volia que l’enterrassen juntament amb el seu germ\u00e0. Per\u00f2 un cop morts tots dos, quan anaven a enterrar-los per separat, un camell va explicar \u2014aix\u00f2 diuen\u2014 que Dami\u00e0 nom\u00e9s havia volgut que la pacient guarida no se sent\u00eds malament sense pagar el servei. Tot pot tenir una explicaci\u00f3. I els enterraren juntets com sempre havien viscut.<\/p>\n

Els cossos dels sants metges van ser enterrats a Cirrus, una ciutat de la mateixa zona. Despr\u00e9s, una part va ser escampada per diverses ciutats, i ara hi ha dos cranis dels nostres sants al monestir de les Descalces Reials de Madrid, regalats per Maria, filla de l’emperador Carles V, despr\u00e9s de passar per Roma i Bremen; uns altres a Munic i uns altres a Viena. Que no diguin que els il\u00b7lustres metges no tenien molt de cap. I a la bas\u00edlica dels Sants Cosme i Dami\u00e0, a It\u00e0lia, sembla que hi ha part de les mans. Per\u00f2 la rel\u00edquia m\u00e9s famosa \u00e9s l’espasa amb la qual se suposa que decapitaren els nostres personatges, que es troba exposada a la sala del tresor de la catedral d’Essen (Alemanya) i abans pertanyia a un convent de la mateixa ciutat. Diuen que va ser un present que l’any 993 va fer l’emperador Ot\u00f3 III, que no sabem d’on va treure la joia. Els experts diuen que l’espasa probablement va ser feta durant el primer ter\u00e7 del segle X. Ja ho val. Al final del mateix segle va ser decorada amb filigranes d’or i plata i pedres precioses.<\/p>\n

Despr\u00e9s de morts, r\u00e0pidament van ser objecte de veneraci\u00f3 per Orient. El seu culte es difongu\u00e9 per tot el m\u00f3n cristi\u00e0 a partir del segle V. En el segle VI, el papa aixec\u00e0 a Roma una bas\u00edlica dedicada als dos sants sobre un antic temple rom\u00e0, i Justini\u00e0, en el mateix segle, els aixec\u00e0 una esgl\u00e9sia a Constantinoble. La seva festa va ser fixada en el 27 de setembre, per\u00f2 el 1969, any de la destrossa del calendari tradicional, va ser traslladada al 26, alhora que sant Vicent de Pa\u00fcl va ser col\u00b7locat en el 27 de setembre, dia de la seva mort. En el nostre pa\u00eds s\u00f3n coneguts com els Sants Metges<\/em> i el seu culte est\u00e0 documentat en el segle VII.<\/p>\n

Sant Cosme i sant Dami\u00e0 s\u00f3n els patrons dels metges, dels cirurgians i dels apotecaris. Antigament el dia de Sant Cosme i Sant Dami\u00e0 els metges no visitaven. Amb l’excusa que aquest dia els dos sants ja tenien cura dels malalts, agafaven un dia de vacances. Tamb\u00e9 s\u00f3n patrons del Prat de Llobregat, de Rialb (el Pallars Sobir\u00e0), de l’Albi (les Garrigues), de Vandell\u00f2s (el Baix Camp), de Sils (la Selva), de Catarroja (l’Horta Sud) i del llogaret de Pina (Algaida, Mallorca). Ja ho diu la can\u00e7\u00f3: \u00abSant Cosme i sant Dami\u00e0 s\u00f3n los dos metges de Pina, curaren una fadrina malalta de festejar\u00bb, tot i que hi ha altres versions menys contingudes en qu\u00e8 en lloc de festejar<\/em> hi ha un altre verb de la primera conjugaci\u00f3.<\/p>\n

No coneixem dites o refranys que facin refer\u00e8ncia als dos sants d’avui. B\u00e9, i amb perm\u00eds dels lectors, aquella no gaire reverent sentida al meu redol que diu sant Cosme i sant Dami\u00e0: un cagava massa i l’altre no podia cagar<\/em>. O una versi\u00f3 versificada que representa un altre punt de vista sobre la mort gloriosa dels dos m\u00e0rtirs:<\/p>\n\n\n\n
<\/td>\nSant Cosme i Sant Dami\u00e0
\nmoriren el mateix mes,
\nun per no poder cagar,
\nl’altre per cagar de m\u00e9s.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui tenim bessonada de sants. Dos pel preu d’un. Sant Cosme i sant Dami\u00e0 eren dos germans bessons, segons diu la tradici\u00f3, que sempre van anar junts. Juntets van esperar el naixement en el si matern, junts van estudiar medicina, junts van exercir aquesta professi\u00f3 i junts van ser martiritzats. Personatges llunyans, poques coses sabem […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2871","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2871","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2871"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2871\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3999,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2871\/revisions\/3999"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2871"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2871"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2871"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}