{"id":2868,"date":"2018-09-24T10:24:57","date_gmt":"2018-09-24T08:24:57","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2868"},"modified":"2024-03-16T20:28:10","modified_gmt":"2024-03-16T18:28:10","slug":"la-merce","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/la-merce\/","title":{"rendered":"La Merc\u00e8"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s la festa de la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8. Aquest \u00e9s un t\u00edtol de la Mare de D\u00e9u que t\u00e9 l’origen a la Barcelona del segle XIII, quan en aquesta ciutat es va crear l’orde de Santa Maria de la Merc\u00e8. Diu la tradici\u00f3 que la nit del primer d’agost del 1218 la Mare de D\u00e9u, tota vestida de blanc i acompanyada d’\u00e0ngels i sants, aparegu\u00e9 simult\u00e0niament \u2014no sabem si en somnis\u2014 a tres personatges: sant Pere Nolasc, un jove mercader de teles que es dedicava a rescatar captius que havien pres els moros; sant Ramon de Penyafort, un notable frare dominic\u00e0;\u00a0 i el rei Jaume I. En aquell temps els moros dominaven una gran part de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i assolaven les coses mediterr\u00e0nies, on capturaven milers de persones que eren dutes al nord d’\u00c0frica i venudes com a esclaus. La Mare de D\u00e9u deman\u00e0 als tres visitats que creassen un orde per a rescatar aquests captius que eren en mans dels musulmans. Hauria pogut demanar a D\u00e9u, que el tenia a prop i \u00e9s totpoder\u00f3s, que ell mateix s’encarreg\u00e0s de la tasca, que hauria pogut resoldre en un tres i no res, per\u00f2 degu\u00e9 preferir donar una mica de feina a les pobres criatures terrestres. Hi ha moltes coses que nosaltres, aquestes pobres criatures, no podem entendre. La cosa \u00e9s que els tres personatges esmentats es trobaren, es contaren l’aparici\u00f3 de Maria i decidiren de crear l’orde que la Mare de D\u00e9u els havia demanat.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la llegenda. La hist\u00f2ria \u00e9s que Pere Nolasc i Ramon de Penyafort, amb l’ajuda del rei i del bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, crearen el que seria l’orde de la Merc\u00e8. Pere Nolasc, que tenia diners, compr\u00e0 o reb\u00e9 del rei unes cases prop de la mar on es cre\u00e0 un hospital dedicat a Santa Eul\u00e0lia i una confraria per a la cura d’aquest hospital.\u00a0 Aquells denominats inicialment frares de Santa Eul\u00e0lia<\/em> \u2014clergues, ciutadans i cavallers\u2014\u00a0recaptaven almoines per a rescatar ostatges dels musulmans. El 1235 el papa Gregori IX aprov\u00e0 la constituci\u00f3 de l’orde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Merc\u00e8 per a Redempci\u00f3 de Captius, quan aquells frares militars ja estaven for\u00e7a escampats pel Principat. Merc\u00e8 <\/em>ve\u00a0del llat\u00ed merces<\/em> mercedis<\/em>, que en un principi significa ‘preu’ i despr\u00e9s ‘favor’ i ‘gr\u00e0cia’. De la mateixa arrel v\u00e9nen mercer<\/em>, merceria<\/em>, mercenari<\/em>, esmen\u00e7ar<\/em>, mercat<\/em>, mercader<\/em>, mercaderia<\/em>, mercadal<\/em>, mercant<\/em>, comer\u00e7<\/em>, comerciar<\/em> i comerciant<\/em>. Imaginau. Els membres de l’orde de la Merc\u00e8 eren alhora religiosos i militars, que participaren en fets b\u00e8l\u00b7lics com les conquestes de Mallorca i de Val\u00e8ncia, tot i que la feina principal que tenien era la redempci\u00f3 de captius, ja sigui pagant un rescat ja sigui canviant-se ells mateixos pels ostatges. El 1318 l’orde deix\u00e0 de ser militar i esdevingu\u00e9 exclusivament clerical. En el mateix segle XIII aparegu\u00e9 la primera comunitat femenina, un monestir de monges merced\u00e0ries fundat per santa Maria de Cervell\u00f3, una dama noble que vengu\u00e9 tots els seus b\u00e9ns i t\u00edtols per a donar-ho tot a l’orde per a redempci\u00f3 de captius. Anys despr\u00e9s de la fundaci\u00f3 de l’orde, entre el 1249 i el 1267, en el mateix solar de l’antic hospital esmentat es bast\u00ed una esgl\u00e9sia g\u00f2tica dedicada a la Mare de D\u00e9u i un convent per al nou orde religi\u00f3s. Del segle XIV \u00e9s la imatge de la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8, atribu\u00efda a Pere Moragues, que d’en\u00e7\u00e0 d’aleshores \u00e9s la figura central del temple de la Merc\u00e8. \u00c9s una marededeu asseguda, com totes les rom\u00e0niques, i t\u00e9 el nin sobre el genoll esquerre i un ceptre (o vara de comandament) a la m\u00e0 dreta. El nin t\u00e9 a la m\u00e0 una bolla que representa el m\u00f3n amb una creu damunt. L’esgl\u00e9sia actual, en el mateix solar de la precedent, \u00e9s de la segona meitat del segle XVII. El 1835, any tr\u00e0gic per al patrimoni arquitect\u00f2nic de tot l’Estat espanyol, el gran convent mercedari va ser expropiat i convertit en caserna. All\u00e0 mateix s’hi edific\u00e0 el palau que \u00e9s la seu de la Capitania General de la IV Regi\u00f3 Militar espanyola.<\/p>\n


\nTot just despr\u00e9s de la fundaci\u00f3 de l’orde de la Merc\u00e8, la seva devoci\u00f3 i culte s’estengueren per tot el pa\u00eds: Girona, Lleida, T\u00e0rrega, Perpiny\u00e0, Tortosa i Vic. Ja vam veure el 8 de setembre que tot just conquerida Val\u00e8ncia Jaume I orden\u00e0 la construcci\u00f3 del santuari de Santa Maria del Puig, que pos\u00e0 a disposici\u00f3 dels frares de la Merc\u00e8 de Barcelona. A Mallorca els mercedaris s’hi instal\u00b7laren tamb\u00e9 just despr\u00e9s de la Conquesta. Sant Pere Nolasc, fundador de l’orde a Barcelona i que particip\u00e0 en l’expedici\u00f3 de Jaume I, fund\u00e0 tamb\u00e9 l’orde a Mallorca. Els mercedaris van ocupar una esgl\u00e9sia primitiva de Palma en el mateix lloc on en el segle XVII construirien l’esgl\u00e9sia actual de la Merc\u00e8. Al costat de l’esgl\u00e9sia hi hagu\u00e9 el convent que, igual que el de Barcelona, estava separat del temple per un carrer (el carrer de la Volta de la Merc\u00e8) i units, temple i convent, per una construcci\u00f3 elevada sobre una volta. El convent va ser desamortitzat el 1835 i no en resta cap rastre. El 1905 els mercedaris recuperaren l’esgl\u00e9sia. Els mercedaris i el culte de la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8 s’estengueren tamb\u00e9 per les terres hisp\u00e0niques, on la Verge agaf\u00e0 el nom plural de Nuestra Se\u00f1ora de las Mercedes<\/em> \u2014aquesta curiosa tend\u00e8ncia que t\u00e9 l’espanyol de dir les coses en plural\u2014, i tamb\u00e9 per Occit\u00e0nia i el Pa\u00eds Basc. A partir del segle XVI, amb la colonitzaci\u00f3 d’Am\u00e8rica, el culte de la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8 s’escamp\u00e0 per aquelles terres, on \u00e9s patrona de molt\u00edssimes ciutats i d’algun pa\u00eds, com la Rep\u00fablica Dominicana. El 1696 el papa Innocenci XII va fixar la festa de la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8 en el 24 de setembre, perqu\u00e8 fos celebrada a tota l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, tot i que el 1969 la festa va ser suprimida del calendari universal. En alguns pa\u00efsos la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8 \u00e9s coneguda m\u00e9s aviat com a Mare de D\u00e9u de la Miseric\u00f2rdia. En general, la seva iconografia consisteix en l’h\u00e0bit dels mateixos frares mercedaris, t\u00fanica, escapulari i capa tot blanc amb l’escut de l’orde damunt el pit. Aquest escut, concedit per Jaume I, porta els quatre pals reials sota la creu de Santa Eul\u00e0lia o de Barcelona. Sovint la Mare de D\u00e9u du una gran capa sota la qual aixopluga persones necessitades de protecci\u00f3. Al final del segle XIX l’orde havia entrat en crisi: de prop de cinc mil membres que hi havia hagut a Europa nom\u00e9s en restaven una trentena. Actualment els mercedaris es dediquen a ajudar tota classe de marginats: presos, malalts, drogoaddictes, etc. Avui ja no hi ha captius dels musulmans per a redimir. Hi ha, aix\u00f2 s\u00ed, alguns ostatges pol\u00edtics, per\u00f2 no es poden rescatar amb diners ni amb frares de la Merc\u00e8.<\/p>\n

El 1687 la ciutat de Barcelona va ser enva\u00efda per una plaga de llagostes que de feia un temps ja colpejava el Principat, i per a m\u00e9s desgr\u00e0cia el 25 de setembre es crem\u00e0 el convent dels mercedaris. La gent, espantada, invoc\u00e0 la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8 perqu\u00e8 alliber\u00e0s la ciutat de les llagostes, i, miracle, l’any seg\u00fcent les llagostes abandonaren Barcelona i no en rest\u00e0 ni una. El Consell de Cent acord\u00e0 d’anomenar la Mare de D\u00e9u patrona de la ciutat, tot fent no-res la gloriosa santa Eul\u00e0lia, patrona de temps immemorial. El patronatge, amb tot, no va ser proclamat pel papa fins al 1868. Diuen algunes cr\u00f2niques, que despr\u00e9s d’aquesta proclamaci\u00f3 un grup de barcelonins fans de santa Eul\u00e0lia va apedregar les autoritats a l’esgl\u00e9sia de la Merc\u00e8 el dia de la celebraci\u00f3, i despr\u00e9s de la feta es va acordar que l’antiga i nova patrona fossin copatrones.\u00a0 Diuen que per la Merc\u00e8 sempre sol ploure, i \u00e9s santa Eul\u00e0lia que plora de pena per haver estat eclipsada, o, segons altres, que vol espatllar la festa a la seva rival. El 1880, any de l’Exposici\u00f3 Universal, la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8 va ser declarada tamb\u00e9 patrona de l’arxidi\u00f2cesi de Barcelona. Segons entenen alguns, santa Eul\u00e0lia \u00e9s la patrona de la ciutat i la Merc\u00e8 \u00e9s la patrona de la di\u00f2cesi: una altra manera d’acontentar tothom. El 1902, es va implantar la festa major de la Merc\u00e8, m\u00e9s o menys tal com \u00e9s ara. Una gran festa de final d’estiu que conviu amb la festa d’hivern de Santa Eul\u00e0lia. Verdaguer va escriure uns goigs a la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8:<\/p>\n\n\n\n
<\/td>\nDels captius mare i patrona,
\npuix del cel ens heu baixat:
\nprincesa de Barcelona,
\nprotegiu vostra ciutat.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Com es pot suposar, el nom Merc\u00e8<\/em> \u00e9s molt habitual a Barcelona i a tot el Principat. Tamb\u00e9 al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Per contra, a Mallorca, malgrat la pres\u00e8ncia de l’orde mercedari d’en\u00e7\u00e0 del segle XIII, no ha estat un nom imposat tradicionalment i nom\u00e9s el trobam en temps moderns. A totes les Merc\u00e8s i a tots els barcelonins, per molts d’anys.<\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s la festa de la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8. Aquest \u00e9s un t\u00edtol de la Mare de D\u00e9u que t\u00e9 l’origen a la Barcelona del segle XIII, quan en aquesta ciutat es va crear l’orde de Santa Maria de la Merc\u00e8. Diu la tradici\u00f3 que la nit del primer d’agost del 1218 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2868","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2868","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2868"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2868\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3998,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2868\/revisions\/3998"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2868"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2868"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2868"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}