{"id":2866,"date":"2018-09-21T12:39:02","date_gmt":"2018-09-21T10:39:02","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2866"},"modified":"2024-03-16T20:27:47","modified_gmt":"2024-03-16T18:27:47","slug":"sant-mateu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-mateu\/","title":{"rendered":"Sant Mateu"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Sant Mateu. Segons les creences cristianes, un dels dotze ap\u00f2stols i autor d’uns dels quatre evangelis oficials. El personatge nom\u00e9s apareix en els tres evangelis sin\u00f2ptics: el de Mateu \u2014el \u00abseu\u00bb\u2014, el de Marc i el de Lluc. Tamb\u00e9 n’hi ha qualque refer\u00e8ncia en els Actes dels Ap\u00f2stols. L’evangeli de Mateu, el \u00abseu\u00bb, li d\u00f3na el nom de Mateu, mentre que els altres l’anomenen Levi. Es tracta, doncs, d’un individu probablement de Galilea, de nom Levi i que quan va esdevenir deixeble de Jes\u00fas prengu\u00e9 el nom de Mateu, del qual parlarem despr\u00e9s. Diuen les fonts referides que Levi o Mateu era fill d’Alfeu, un personatge amb una identitat que no s’acaba d’aclarir, i podria ser germ\u00e0 de Jaume el Menor (vegeu l’article \u00abSant Felip\u00bb, 3 de maig). Segons les mateixes fonts, era un public\u00e0. Els publicans eren funcionaris de classe rica que entre altres funcions recaptaven taxes per a l’imperi. Els jueus publicans eren mal vists pels altres jueus, que els consideraven una mena de tra\u00efdors. Eren part de la \u00abmala gent\u00bb, com els venedors p\u00fablics i les prostitutes. El nostre personatge, a difer\u00e8ncia dels ap\u00f2stols pescadors analfabets Pere o Andreu, sabia escriure (en arameu i en grec) i gaudia de bona posici\u00f3 econ\u00f2mica. Jes\u00fas el crid\u00e0 a seguir-lo, i Mateu abandon\u00e0 la caixa i els registres i el segu\u00ed. I la primera cosa que va fer l’ap\u00f2stol va ser oferir a Jes\u00fas i a altres publicans i amics un banquet a casa seva, davant la sorpresa i esc\u00e0ndol de molta gent. Despr\u00e9s, diuen els evangelis, fou testimoni de la resurrecci\u00f3 i de\u00a0 l’ascensi\u00f3 de Crist. Fonts cristianes posteriors diuen que an\u00e0 a predicar per diversos pa\u00efsos \u2014no se sap quins\u2014 i que mor\u00ed martiritzat. Tampoc no en tenim els detalls.<\/p>\n

 <\/p>\n

Un gran debat hi ha hagut sobre l’autoria de l’evangeli \u00abde sant Mateu\u00bb. Avui els experts creuen que el nostre personatge no \u00e9s l’autor d’aquest evangeli. \u00c9s un text an\u00f2nim, escrit segons aquests experts al final del segle I, en grec i probablement a Egipte, on hi hagu\u00e9 un important nucli de cristians no jueus de cultura hel\u00b7l\u00e8nica. L’atribuci\u00f3 de l’evangeli a sant Mateu \u00e9s obra d’Eusebi de Cesarea (c. 265-339), que es basa en un text de Papies de Hier\u00e0polis, un bisbe del segle II, on es diu que Mateu va escriure una s\u00e8rie de dites de o sobre Jes\u00fas. D’aquesta manera la doctrina oficial de l’Esgl\u00e9sia afirma que el primer dels quatre evangelis va ser escrit per Mateu l’ap\u00f2stol (devers l’any 50 o 60) en hebreu o arameu i despr\u00e9s fou tradu\u00eft al grec. Per\u00f2 per als especialistes l’evangeli de Mateu el degu\u00e9 escriure en grec un cristi\u00e0 no jueu basant-se en l’evangeli de Marc, el primer que va apar\u00e8ixer i que va ser escrit per un jueu de nom real Joan que no conegu\u00e9 Jes\u00fas i que es bas\u00e0 en el que Pere \u2014sant Pere\u2014 li cont\u00e0 (vegeu l’article \u00abSant Marc\u00bb, 25 d’abril).<\/p>\n

Segons una tradici\u00f3 que apareix a un text del segle VII, les Virtutes apostolorum<\/em>, i que es repr\u00e8n a la Llegenda \u00e0uria<\/em>, del segle XIII, l’home se’n va anar a predicar a Eti\u00f2pia, \u00e9s a dir a la quinta forca. All\u00e0 tingu\u00e9 el favor d’un eunuc de la reina, que era un dels ministres del rei. La filla del rei, Ifig\u00e8nia, caigu\u00e9 malalta i els metges no la pogueren salvar. L’eunuc crid\u00e0 Mateu, que acud\u00ed al palau i va fer ressuscitar la filla difunta en un tres i no res. El rei i la seva fam\u00edlia es convertiren, i aix\u00ed entr\u00e0 el cristianisme al pa\u00eds. El rei seg\u00fcent, germ\u00e0 del rei precedent, volgu\u00e9 casar-se amb Ifig\u00e8nia, que estava ben consagrada a D\u00e9u, i deman\u00e0 a Mateu que la’n convenc\u00e9s. Per\u00f2 Mateu s’hi opos\u00e0 de manera contundent. El rei, enrabiat li envi\u00e0 els seus soldats, que el passaren per l’espasa, mentre deia missa, un dia de l’any 61. Els historiadors ens diuen que el cristianisme va ser introdu\u00eft a Eti\u00f2pia en el segle IV. Una altra tradici\u00f3 m\u00e9s \u00aboficial\u00bb diu que les restes del sant van ser trobades per un monjo dit Atanasi a la ciutat de V\u00e8lia (sud d’It\u00e0lia), on havien estat enterrades en el segle V. Anastasi va traslladar els ossos a una esgl\u00e9sia de Casal Velina, despr\u00e9s foren traslladats a una altra esgl\u00e9sia de la zona i finalment, el 954, les van dur a Salern, on se suposa que reposen a una gran tomba situada a la cripta i just davall l’altar major de la catedral de Salern. \u00c9s el patr\u00f3 de la ciutat i cada 21 de setembre s’hi fa una solemne process\u00f3 que travessa tot el centre hist\u00f2ric. El s\u00edmbol associat a sant Mateu \u00e9s un home alat, que l’inspira i li guia la m\u00e0 mentre escriu. \u00c9s un dels quatre \u00e9ssers vivents que representen els quatre evangelistes \u2014home, lle\u00f3, bou i \u00e0guila\u2014, que surten del llibre d’Ezequiel i de l’Apocalipsi de sant Joan.<\/p>\n

El nom Mateu<\/em> deriva de l’hebreu\u00a0Matityahu<\/em>, que vol dir ‘do de D\u00e9u’. Va ser adaptat al grec amb la forma\u00a0\u039c\u03b1\u03c4\u03c4\u03b1\u03b8\u03af\u03b1\u03c2 (Mattathias<\/em>) i d’aqu\u00ed sortiren dues variants escur\u00e7ades: d’una banda, \u039c\u03b1\u03c4\u03b8\u03b1\u1fd6\u03bf\u03c2” (Matthaios<\/em>), que va ser llatinitzat com a\u00a0Matthaeus<\/i>, i d’aquest surt Mateu<\/em> i totes les formes de les lleng\u00fces modernes (franc\u00e8s Matthieu<\/em>, angl\u00e8s Matthew<\/em>, espanyol Mateo<\/em>, portugu\u00e8s Mateus<\/em>, itali\u00e0 Matteo<\/em>, occit\u00e0 Mat\u00e8u<\/em>, alemany Matth\u00e4us<\/em>, etc.); d’altra banda, la forma grega\u00a0\u039c\u03b1\u03c4\u03b8\u03b9\u03b1\u03c2 (Matthias), d’on surten Maties<\/em> (franc\u00e8s, angl\u00e8s, alemany i altres Matthias<\/em>, itali\u00e0 Mattia<\/em>, etc.) i Maci\u00e0<\/em> (a trav\u00e9s de la forma llatina derivada Matthianus<\/em>). Vegeu l’article \u00abSant Maci\u00e0\u00bb, el 25 de febrer.\u00a0 Aix\u00ed, doncs, Mateu<\/em> i Maci\u00e0<\/em> s\u00f3n etimol\u00f2gicament el mateix nom, per\u00f2 a la pr\u00e0ctica s\u00f3n dos noms diferents. Mateu<\/em> ha estat sempre un nom molt popular al nostre pa\u00eds, i, com pr\u00e0cticament tots els noms de fonts, tamb\u00e9 \u00e9s un cognom. Una forma femenina,\u00a0Mateua,<\/em> ha estat sempre molt rara.<\/p>\n

Per culpa del sant en el nostre pa\u00eds hi ha dos municipis amb el nom de Sant Mateu<\/em> (Sant Mateu de Bages i Sant Mateu del Maestrat) i alguns llocs sense la categoria de municipi, com Sant Mateu del municipi de Sant Jordi Desvalls (el Giron\u00e8s); Sant Mateu d’Albarca, al municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa), i Sant Mateu de Montnegre, al municipi de Quart (el Giron\u00e8s). Tamb\u00e9 \u00e9s el nom d’algunes muntanyes, ermites, etc. Sant Mateu \u00e9s el patr\u00f3 dels llocs ara anomenats i, a m\u00e9s, d’Esplugues de Llobregat, de Vall-llobrega (el Baix Empord\u00e0), de Vallirana (el Baix Llobregat), de Riudecanyes (el Baix Camp), d’Atzeneta d’Albaida (la Vall d’Albaida) i de Bunyola (Mallorca). A Bunyola a les festes tradicionals s’hi han incorporat fa poc elements de neofesta, com una correguda en roba interior \u2014si sant Mateu ho vei\u00e9s!\u2014 o la festa de la gallina que torn\u00e0 carabassa (basada en una an\u00e8cdota local), en qu\u00e8 els joves fan gresca amb mocadors de color carabassa i el caparrot d’una gallina.<\/p>\n

Com sempre, el refranyer ens diu quines feines hi ha per a fer al camp (per Sant Mateu verema arreu<\/em> o per Sant Mateu verema tot D\u00e9u<\/em>) i ens parla de la climatologia (per Sant Mateu estiu ad\u00e9u<\/em>).<\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Mateu. Segons les creences cristianes, un dels dotze ap\u00f2stols i autor d’uns dels quatre evangelis oficials. El personatge nom\u00e9s apareix en els tres evangelis sin\u00f2ptics: el de Mateu \u2014el \u00abseu\u00bb\u2014, el de Marc i el de Lluc. Tamb\u00e9 n’hi ha qualque refer\u00e8ncia en els Actes dels Ap\u00f2stols. L’evangeli de Mateu, el \u00abseu\u00bb, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2866","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2866","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2866"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2866\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3997,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2866\/revisions\/3997"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2866"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2866"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2866"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}