\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/maria_600_detall.jpg\" "\\"Una")
Avui \u00e9s la festa dita el Dol\u00e7 Nom de Maria, i fan festa totes les dones que es diuen Maria. Maria sense cap altre acompanyant, s’ent\u00e9n. Almenys aix\u00ed \u00e9s a Mallorca. Unes altres Maries celebren la seva festa el 15 d’agost o en altres dates. Avui parlarem d’aquest personatge fascinant, la mare de Jes\u00fas de Natzaret, que entre els cristians mou i ha mogut de temps antics devocions passionals.<\/p>\n
En el calendari hi ha una tracalada de festes en honor del nostre personatge d’avui. Per\u00f2 n’hi ha quatre que s\u00f3n les m\u00e9s destacades: la Solemnitat de Santa Maria Mare de D\u00e9u (primer de gener), l’Anunciaci\u00f3 (25 de mar\u00e7), l’Assumpci\u00f3 (15 d’agost) i la Immaculada o la Pur\u00edssima (8 de desembre). Moltes dones que es diuen Maria fan la seva onom\u00e0stica en un d’aquests quatre dies. Tamb\u00e9 s\u00f3n grans festes marianes, a m\u00e9s de la d’avui, la Purificaci\u00f3 o Candelera (2 de febrer), Maria Auxiliadora (24 de maig), la Visitaci\u00f3 (31 de maig), la Mare de D\u00e9u del Carme (16 de juliol), la Mare de D\u00e9u dels \u00c0ngels (2 d’agost), la Mare de D\u00e9u de la Neu (5 d’agost), la Nativitat o dia de les Marededeus Trobades o la Mare de D\u00e9u de Setembre (8 de setembre), La Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8 (24 de setembre), la Mare de D\u00e9u del Roser o de la Vict\u00f2ria (7 d’octubre), la Mare de D\u00e9u del Remei (segon diumenge d’octubre), la Presentaci\u00f3 (21 de novembre), la Mare de D\u00e9u dels Desemparats (segon dissabte de maig) i la Mare de D\u00e9u dels Dolors (divendres anterior a la Setmana Santa). I encara hi hem d’afegir les festes dedicades a la Mare de D\u00e9u de llocs concrets: la Mare de D\u00e9u de Montserrat (27 d’abril), la Mare de D\u00e9u del Pilar (12 d’octubre), la Mare de D\u00e9u de Lourdes (11 de febrer), la Mare de D\u00e9u de F\u00e0tima (13 de maig), la Mare de D\u00e9u de Guadalupe (12 de novembre) i altres com les que vam veure el dia de la Mare de D\u00e9u de Setembre (la Mare de D\u00e9u de N\u00faria, la de Meritxell, la de Queralt, la del Toro, la del Puig, etc.).<\/p>\n
La festivitat d’avui t\u00e9 relaci\u00f3 amb la gran vict\u00f2ria cristiana sobre els ex\u00e8rcits otomans esdevinguda a Viena el 12 de setembre de 1683. Aquesta ciutat, capital del Sant Imperi Romano-Germ\u00e0nic, havia estat assetjada per un ex\u00e8rcit turc de 150.000 soldats en el seu proc\u00e9s d’expansi\u00f3 europea. Despr\u00e9s de dos mesos de setge, quan la ciutat, desolada i sense queviures, estava a prop de caure, arribaren les tropes del rei Joan III de Pol\u00f2nia unides a les tropes imperials, i els turcs foren derrotats. Una vict\u00f2ria que salv\u00e0 Europa de l’expansi\u00f3 otomana i que represent\u00e0 el declivi d’aquest imperi. En acci\u00f3 de gr\u00e0cies a la Mare de D\u00e9u per la seva suposada ajuda, el papa Innocenci XI declar\u00e0 el dia 12 de setembre festivitat del Dol\u00e7 Nom de Maria, una festa que, segons les fonts espanyoles, ja se celebrava a la Corona de Castella d’en\u00e7\u00e0 del segle precedent. Diuen que perqu\u00e8 uns quants dies despr\u00e9s del naixement de Maria (celebrat el 8 de setembre d’en\u00e7\u00e0 del segle VII) li van posar el nom.<\/p>\n
Tornant al personatge d’avui, per qu\u00e8 \u00e9s tan popular? Qui era Maria de Natzaret? En el cristianisme i a l’islam \u00e9s considerada la mare de Jes\u00fas de Natzaret. Els cristians tamb\u00e9 la denominen la Mare de D\u00e9u<\/em> (la denominaci\u00f3 catalana per excel\u00b7l\u00e8ncia), la Verge Maria<\/em>, Nostra Senyora<\/em> i Santa Maria<\/em>. Els diversos punts de vista sobre la seva exist\u00e8ncia real estan condicionats pel mateix debat sobre l’exist\u00e8ncia real de Jes\u00fas de Natzaret (vegeu l’article \u00abCap d’Any\u00bb). La major part d’especialistes accepten l’exist\u00e8ncia de tots dos com a personatges hist\u00f2rics, amb independ\u00e8ncia de les creences religioses.<\/p>\n El nom Maria<\/em> podria haver-se originat en la llengua egipciana, a partir d’una arrel mr<\/em>, ‘estimar, estimat’. En hebreu agaf\u00e0 la forma Miriam<\/em> [mir\u02c8jam], que \u00e9s el nom de la profetessa germana de Mois\u00e8s. De l’hebreu s’adapt\u00e0 a l’arameu amb la forma Mariam<\/em> [mar\u02c8jam], d’aquest al grec Mariam<\/em> (\u039c\u03b1\u03c1\u03b9\u03ac\u03bc) o Maria (\u039c\u03b1\u03c1\u03af\u03b1) i d’aquest al llat\u00ed Maria<\/em> [ma\u02c8ria]. En llat\u00ed coincid\u00ed amb el nomen<\/em> Marius [\u02c8marius] que portaven els membres de la gens<\/em> Maria [\u02c8maria]. Aquests M\u00e0rius<\/em> \u2014que en catal\u00e0 per via normal hauria d’haver donat Mari\u2014 i M\u00e0ria<\/em> no tenen res a veure etimol\u00f2gicament amb el nom Maria<\/em> que ara ens ocupa. En \u00e0rab es diu M\u00e0ryam<\/em>. En les lleng\u00fces rom\u00e0niques i moltes altres de no rom\u00e0niques, Maria<\/em> (Marie<\/em> en franc\u00e8s). En angl\u00e8s, Mary<\/em>, pres del franc\u00e8s, i en algunes lleng\u00fces (com l’eslovac o l’hongar\u00e8s), M\u00e0ria<\/em>. En el Nou Testament apareixen diverses dones amb aquest nom: Maria Magdalena, Maria Salom\u00e8, Maria de Bet\u00e0nia, Maria de Clopas, Maria mare de Jaume el Menor i Maria mare de Joan Marc, identificat per alguns amb Marc l’Evangelista.<\/p>\n D’altra banda, quan el cristianisme afirma que Maria va concebre el fill per obra de l’Esperit Sant no inventa res. Les verges fecundades per d\u00e9us foren un mite de tot el m\u00f3n antic, igual que les anunciacions d’aquests fets prodigiosos. El cas m\u00e9s antic conegut \u00e9s el del rei de Babil\u00f2nia Gilgamesh (2650 a.C.), nascut de la filla verge del rei Sakharos, fecundada pel d\u00e9u Shamash, que s’hi present\u00e0 en forma de raigs de sol. Despr\u00e9s n’hi ha m\u00e9s casos en la mitologia xinesa, japonesa, indiana, persa, grega, etc.<\/p>\n Encara n’hi ha m\u00e9s. Avui tamb\u00e9 fan festa una part dels homes que es diuen Mari\u00e0, un nom que ha fet c\u00f3rrer molta tinta. Aquest \u00e9s un nom que t\u00e9 equivalent en moltes lleng\u00fces: espanyol, portugu\u00e8s i itali\u00e0\u00a0Mariano,<\/em>\u00a0franc\u00e8s Marien, <\/em>etc.\u00a0Un patron\u00edmic que no t\u00e9 res a veure amb el nom de Maria<\/em>. Ve del llat\u00ed Marianus<\/em>, que \u00e9s un derivat de Marius<\/em>, i aquest s’ha format a partir d’una arrel que fa refer\u00e8ncia al d\u00e9u Mars (el d\u00e9u que d\u00f3na nom al planeta Mart, al mes de mar\u00e7 i d’on surten tamb\u00e9 els noms d’home Mart\u00ed<\/em> i Mar\u00e7al<\/em>). Igual que\u00a0Juli\u00e0<\/em>\u00a0(Julianus) \u00e9s derivat de Juli<\/em> (Julius), o Aureli\u00e0<\/em> (Aurelianus) d’Aureli<\/em> (Aurelius), o Fabi\u00e0<\/em> (Fabianus) de Fabi<\/em> (Fabius). En el m\u00f3n rom\u00e0 Marius<\/em> era el cognomen<\/em> de la gens Maria<\/em> (el clan, dir\u00edem, dels Marius) i Marianus<\/em> significa ‘relatiu a Marius o al seu clan’. \u00a0El que passa \u00e9s que, per art del cristianisme, en totes les lleng\u00fces esmentades\u00a0Mariano<\/em> s’interpret\u00e0 com a ‘pertanyent o relatiu a la verge Maria’, i \u00e9s per aix\u00f2 que molts de Marians avui fan la seva festa.\u00a0Marianus<\/em>\u00a0\u00e9s el nom llat\u00ed d’un sant del segle III, sant Mari\u00e0, lector a Num\u00eddia i m\u00e0rtir (30 d’abril). Despr\u00e9s n’hi ha sis o set m\u00e9s, la major part m\u00e0rtirs.\u00a0Al nostre pa\u00eds el nom ens vingu\u00e9 de l’espanyol i amb la forma Mariano<\/em>. No se’n troben a l’Edat Mitjana, sin\u00f3 que l’aparici\u00f3 d’aquest nom tingu\u00e9 lloc en temps de castellanitzaci\u00f3 engegada. Fins al segle XIX no hi hagu\u00e9 en aquest pa\u00eds m\u00e9s que Marianos, i pocs. En el segle XIX hi hagu\u00e9 dos personatges il\u00b7lustres als quals els seus pares imposaren el nom de Mariano<\/em>, i Mariano<\/em> els digueren familiars i coneguts. S\u00f3n Mariano<\/em> Aguil\u00f3 i Mariano<\/em> Vayreda. El primer signava la seva correspond\u00e8ncia com a Mariano<\/em>, per\u00f2 per a signar algunes obres tri\u00e0 \u2014invent\u00e0\u2014 la forma Marian<\/em>, que tamb\u00e9 adopt\u00e0 Vayreda. Antoni Maria Alcover defens\u00e0 la forma Mari\u00e0<\/em>, amb tota la ra\u00f3, encara que amb l’error de creure que era un derivat de Maria<\/em>. Per contra, Coromines defens\u00e0 en\u00e8rgicament \u2014tant com err\u00f2niament\u2014 que la forma correcta havia de ser Marian<\/em>, que feia apar\u00e8ixer com una masculinitzaci\u00f3 del nom compost Marianna<\/em> (Maria Anna). No sabem si hi tingu\u00e9 res a veure el nom franc\u00e8s femen\u00ed Marianne<\/em>, que uns fan venir del compost Marie Anne<\/em> i altres del nom grec Mariamne<\/em>, eixit d’un nom hebreu present a la dinastia dels herodians (Herodes i companyia) i relacionat amb l’hebreu\u00a0Miriam<\/em>\u00a0i l’arameu\u00a0Mariam<\/em> (Maria).<\/p>\n Doncs molts d’anys a totes les Maries, a les Maries de Lluc i als Marians que facin festa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui \u00e9s la festa dita el Dol\u00e7 Nom de Maria, i fan festa totes les dones que es diuen Maria. Maria sense cap altre acompanyant, s’ent\u00e9n. Almenys aix\u00ed \u00e9s a Mallorca. Unes altres Maries celebren la seva festa el 15 d’agost o en altres dates. Avui parlarem d’aquest personatge fascinant, la mare de Jes\u00fas de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2848","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2848","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2848"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2848\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3996,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2848\/revisions\/3996"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2848"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2848"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2848"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/van_der_Weyden.jpg\" "\\"Maria")
La suposada biografia de Maria de Natzaret procedeix dels evangelis que en parlen, siguin can\u00f2nics o ap\u00f2crifs; entre els darrers, el denominat evangeli de Jaume, que \u00e9s dedicat \u00edntegrament a la vida de Maria. Segons aquestes fonts, Maria era una jueva de Galilea, filla de Joaquim i d’Anna (sant Joaquim i santa Anna, vegeu els articles corresponents, 26 de juliol). Abans de n\u00e9ixer ja va ser agraciada per D\u00e9u, car fou concebuda sense el pecat original que tenim de naixement la resta dels humans (per a provar d’entendre aquest envitricoll vegeu l’article \u00abLa Pur\u00edssima\u00bb). No se sap quin any va n\u00e9ixer, per\u00f2 tenint compte que segurament va infantar Jes\u00fas a 16 anys i que Jes\u00fas nasqu\u00e9 devers l’any 6 a.C., Maria degu\u00e9 n\u00e9ixer al voltant de l’any 22 a.C. Es cas\u00e0 amb Josep, un fuster de Betlem que vivia a Natzaret, de qui no sabem gaire coses (vegeu l’article \u00abSant Josep\u00bb). Quan encara nom\u00e9s eren promesos, Maria rest\u00e0 prenyada. Dient-ho en termes poc ortodoxos, la cosa va anar de penalty<\/em>, o van fer Pasqua abans que el Ram. Per\u00f2 no, segons la narraci\u00f3 evang\u00e8lica, de la gravidesa de Maria no n’era responsable Josep, ni cap altre, sin\u00f3 l’Esperit Sant, que \u00e9s el mateix D\u00e9u, i Maria va donar a llum el seu fill sense deixar de ser verge. L’\u00e0ngel Gabriel anunci\u00e0 a Maria la bona nova i despr\u00e9s a Josep, qui ja havia fet plans de separar-se’n, potser per a evitar a la noia una lapidaci\u00f3 que hauria espatllat tots els plans del cristianisme. Verge va parir el fill i verge va ser fins al final de la seva vida terrenal. O aix\u00f2 \u00e9s el que diu la doctrina oficial de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, establida en els concilis de Nicea (325), pel que fa al naixement virginal, i en el segon de Constantinoble (553), pel que fa a la virginitat perp\u00e8tua; per\u00f2 els evangelis diuen que Maria tingu\u00e9 diversos fills, i aquests no sembla que fossin de l’Esperit Sant. Els evangelis de Mateu i Marc esmenten els germans de Jes\u00fas dits Jaume (Jaume el Just), Josep, Sim\u00f3, Judes (l’ap\u00f2stol Judes Tadeu, segons alguns) i un nombre indeterminat de germanes. Diuen els cr\u00edtics que l’Esgl\u00e9sia els va fer desapar\u00e8ixer transformant-los en cosins de Jes\u00fas. Si el sexe sempre ha estat vist per la instituci\u00f3 com una cosa lletja i mal necessari per a la continu\u00eftat de l’esp\u00e8cie, la virginitat \u00e9s un estat de perfecci\u00f3 que havia de correspondre a una dona perfecta. Fins al punt d’arribar a la quadratura del cercle de casar maternitat i virginitat. I, a prop\u00f2sit, qui era el pare d’aquests germans de Jes\u00fas? En els primers segles del cristianisme, entre bisbes diversos, hi hagu\u00e9 opinions per a tots els gustos. Per a uns tots els fills esmentats ho serien de Maria i Josep. Per a uns altres sant Josep quan es cas\u00e0 amb Maria ja era un vidu amb sis fills. Per a uns altres la Maria esmentada en els evangelis com a mare dels germans de Jes\u00fas era una germana de Maria mare de Jes\u00fas (dues germanes amb el mateix nom), casada amb un tal Coplas. O potser aquest Coplas es va casar amb Maria un cop Josep hagu\u00e9 desaparegut. No ho aclarirem per ara.<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/casa_maria.jpg\" "\\"La")
Maria va tenir el seu fill a Betlem, durant el viatge que hi feren perqu\u00e8 Josep s’inscrigu\u00e9s a un cens ordenat per l’emperador. Despr\u00e9s d’estar un temps refugiats a Egipte, perqu\u00e8 Herodes volia matar el nin (vegeu l’article \u00abEls Sants Innocents\u00bb, 28 de desembre), tornaren a Natzaret, passant per Jerusalem, on Jes\u00fas fou presentat al temple, una cosa equivalent al bateig cristi\u00e0 (vegeu l’article \u00abLa Candelera\u00bb, 2 de febrer). Maria apareix en els evangelis en l’episodi en qu\u00e8 l’adolescent Jes\u00fas fou perdut i trobat en el temple discutint amb els doctors de la llei, i en l’episodi de les noces de Can\u00e0, en qu\u00e8 Jes\u00fas va fer el seu primer miracle: convertir l’aigua en vi. Segons els evangelis, Maria va ser present a la crucifixi\u00f3 del seu fill, un fet que ha motivat nombroses manifestacions en la hist\u00f2ria de l’art, com les pietats i les representacions dites Stabat Mater<\/em>. Despr\u00e9s de mort Jes\u00fas (i ressuscitat i pujat al cel), els evangelis no atesten m\u00e9s la seva pres\u00e8ncia. No se sap quants d’anys va viure, ni on ni amb qui. El seu marit oficial, Josep, sembla que desaparegu\u00e9 abans de la crucifixi\u00f3. Segons una tradici\u00f3, Maria va anar a viure a Efes (ara Turquia), acompanyada de l’evangelista Joan. Una creen\u00e7a del segle XIX, promoguda per una monja vision\u00e0ria, identifica una casa d’Efes com la casa on va viure Maria fins a la seva mort. \u00a0No cal dir que \u00e9s un lloc sagrat per als cristians. Una part dels cristians, els orientals, creuen que Maria mor\u00ed, que despr\u00e9s ressuscit\u00e0 i que despr\u00e9s fou assumida pel cel. Fins i tot tenen una esgl\u00e9sia en el lloc on se suposa que fou enterrada, l’esgl\u00e9sia de la Tomba de la Verge Maria, a Jerusalem, aixecada en temps de Constant\u00ed i que tamb\u00e9 passa per haver estat la casa de Maria. Una altra part dels cristians, els occidentals, creuen que va pujar al cel sense passar per la mort (vegeu l’article \u00abLa Mare de D\u00e9u d’Agost\u00bb, 15 d’agost). Com que Maria va pujar al cel amb el cos sencer, deu ser l’\u00fanic sant de qui no hi ha a la terra cap rel\u00edquia, igual que no n’hi ha de Jes\u00fas, com vam explicar el dia de Cap d’Any.<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/sepulcre_maria.jpg\" "\\"L'esgl\u00e9sia")
En els primers segles del cristianisme Maria va ser un personatge discret. La seva fama comen\u00e7\u00e0 a cr\u00e9ixer a partir del concili d’Efes (431), en qu\u00e8 va ser declarada mare de D\u00e9u <\/em>(t\u00edtols llatins de Deipara<\/em>, Dei Genetrix<\/em> i Mater Dei<\/em>, i t\u00edtol grec de Theotokos<\/em>) i no solament mare de Jes\u00fas home. I es dispar\u00e0 en el segle XII, quan el papa la va declarar mediadora entre D\u00e9u i els homes. A l’islam, aparegut en el segle VII, Maryam \u00e9s considerada la mare del profeta Isa (Jes\u00fas), i l’Alcor\u00e0 li dedica un cap\u00edtol important. Aix\u00ed com s’estenia la seva popularitat anava fent tota mena de miracles i apareixia a tota mena de sants, i arreu s’edificaven esgl\u00e9sies, catedrals i santuaris per a glorificar-la. No debades tothom sap que la dona t\u00e9 una capacitat d’influ\u00e8ncia sobre D\u00e9u molt m\u00e9s gran que la dels sants corrents. De tots els grups cristians, els cat\u00f2lics s\u00f3n els m\u00e9s entusiastes de la Mare de D\u00e9u, i, l\u00f2gicament, els qui m\u00e9s li preguen, amb oracions pr\u00f2pies com l’avemaria (l’oraci\u00f3 principal del roser i de l’\u00e0ngelus, amb la forma actual fixada en el segle XVI), la salve o les lletanies. El culte de la Mare de D\u00e9u ha produ\u00eft peces musicals de gran bellesa, com Alma Redemptoris Mater<\/em>, Sub Tuum Praesidium<\/em>, Ave Maris Stella<\/em>, Regina Coeli<\/em>, Ave Regina Coelorum<\/em>, el Magnificat<\/em> o l’Stabat Mater<\/em>. Hi ha dos mesos especialment marians: l’octubre, en qu\u00e8 s’encoratja a la preg\u00e0ria del roser (vegeu l’entrada de la Mare de D\u00e9u del Roser, 7 d’octubre), i el maig, el mes de Maria, la pr\u00e0ctica d’una preg\u00e0ria di\u00e0ria que sembla que sorg\u00ed a It\u00e0lia en el segle XVII. No tan entusiastes s\u00f3n els protestants, que rebutgen la veneraci\u00f3 i la invocaci\u00f3 dels sants, per als quals \u2014en general\u2014 Maria \u00e9s una dona corrent que no mereix tanta pompa i cerim\u00f2nia. I que tingu\u00e9 diversos fills, com diuen els evangelis. La cultura i l’escultura han produ\u00eft un ingent patrimoni universal centrat en la figura de Maria. Els colors m\u00e9s associats a ella s\u00f3n el blanc i el blau. El blau ja era el color de les emperadrius a l’imperi bizant\u00ed. Sovint porta una corona de dotze estels de vuit puntes, que ja \u00e9s esmentada a l’Apocalipsi. S’hi ha vist la representaci\u00f3 de les dotze tribus d’Israel, dels dotze ap\u00f2stols, dels dotze dons que D\u00e9u li conced\u00ed i d’altres coses associades al nombre dotze, un nombre b\u00e0sic en moltes cultures, com la nostra. I en moltes representacions Maria trepitja una lluna, s\u00edmbol del mal, de la foscor de la nit i fins i tot de l’islam, tantes vegades ven\u00e7ut amb l’ajut \u2014diuen\u2014 de la Mare de D\u00e9u. Altres vegades trepitja una serp, una altra representaci\u00f3 del mal.<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/lluc.jpg\" "\\"La")
Avui tamb\u00e9 \u00e9s la festa de la Mare de D\u00e9u de Lluc. Just despr\u00e9s de la conquesta de Mallorca, els nous pobladors catalans volgueren crear un monestir dedicat a la Mare de D\u00e9u semblant al de Montserrat. Ho feren en un lloc que ja de molt abans era considerat sagrat (Lluc<\/em> ve del llat\u00ed lucus<\/em>, que significa ‘bosc sagrat’). Cal dir, per\u00f2, que Lluc no ha estat mai un monestir, com alguns li diuen. \u00c9s a dir, que no hi ha hagut mai monjos. \u00c9s un santuari que s’an\u00e0 construint a partir del segle esmentat. En el segle XV s’hi constitu\u00ed una col\u00b7legiata de cinc preveres, i en el XVI, la gran bas\u00edlica renaixentista, una escola d’infants i una escolania (els famosos Blavets). En el mateix segle s’intensific\u00e0 notablement la pelegrinaci\u00f3 a Lluc, de tots els racons de Mallorca, i es constru\u00ed la vella hostatgeria per a allotjar els pelegrins, que es conserva igual que quan es va construir. Al final del segle XIX el santuari pass\u00e0 a ser gestionat per la comunitat dels Missioners dels Sagrats Cors de Jes\u00fas i Maria. La imatge de la Mare de D\u00e9u de Lluc \u00e9s una talla del segle XIV, de pedra i de color fosc, que fa que li diguin la Moreneta, igual que la Mare de D\u00e9u de Montserrat. Segons la llegenda, va ser trobada poc despr\u00e9s de la Conquesta per un nin fill de moros conversos al cristianisme mentre guardava les ovelles dels pares. La van dur al capell\u00e0, qui la va col\u00b7locar a l’esgl\u00e9sia (Sant Pere d’Escorca, se suposa, l’\u00fanica que en aquell moment hi havia en el terme), per\u00f2 l’endem\u00e0 la imatge havia desaparegut. Com suposa el lector, la trobaren al mateix lloc on abans havia aparegut, i all\u00e0 li feren capella. Lluc \u00e9s i ha estat sempre un gran centre referent espiritual i cultural dels mallorquins. La Mare de D\u00e9u de Lluc \u00e9s la patrona de Mallorca. Ha creat el nom Maria de Lluc<\/em>, que porten moltes dones, amb la base Maria<\/em> perqu\u00e8 Lluc<\/em> sol \u00e9s un nom d’home, evoluci\u00f3 del llat\u00ed Lucas<\/em>, que, per tant, no t\u00e9 res a veure amb el nom del santuari.<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/santuari_lluc.jpg\" "\\"Santuari")
<\/p>\n