\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/nativitat_maria.jpg\" "\\"Nativitat")
\nAvui l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica i la tradici\u00f3 de cultura cristiana celebren la festa de la Nativitat de Maria, \u00e9s a dir que avui dir\u00edem que \u00e9s l’aniversari de la Mare de D\u00e9u. Com Nadal, per\u00f2 el Nadal de Maria. Avui parlarem d’aquesta festa, per\u00f2 encara no parlarem del personatge, de Maria de Natzaret, car aix\u00f2 ho farem d’aqu\u00ed a quatre dies, el 12 d’aquest mes.<\/p>\n
La festa de la Nativitat de Maria va ser creada primer a l’Esgl\u00e9sia oriental, en el segle VI, despr\u00e9s que el concili d’Efes (431) declar\u00e0s el personatge com a mare de D\u00e9u i comen\u00e7\u00e0s el seu culte intens a Orient. Es va fixar en el 8 de setembre no perqu\u00e8 Maria nasqu\u00e9s realment un 8 de setembre \u2014el dia que va n\u00e9ixer no el sap ning\u00fa\u2014, per\u00f2 direu que \u00e9s l\u00f2gic que el naixement estigui col\u00b7locat just nou mesos despr\u00e9s de la Immaculada Concepci\u00f3 (8 de desembre). Cert, per\u00f2 la festa de la Immaculada Concepci\u00f3 va ser establida ulteriorment a la creaci\u00f3 de la Nativitat (col\u00b7locada nou mesos abans d’aquesta, \u00e9s clar). El fet \u00e9s que la festa de la Nativitat es va posar en el 8 de setembre perqu\u00e8 era el dia de la dedicaci\u00f3 de la Bas\u00edlica Sanctae Mariae ubi nata est<\/em>, de Jerusalem, dita avui esgl\u00e9sia de Santa Anna, erigida en el lloc on s’ha suposat que hi hagu\u00e9 la casa natal de Maria, la resid\u00e8ncia familiar dels seus pares, sant Joaquim i santa Anna. A Occident la festa va comen\u00e7ar a celebrar-se al final del segle VIII, implantada pel papa Sergi I i segurament afavorida per monjos procedents d’Orient.<\/p>\n En el nostre pa\u00eds la festa d’avui es diu popularment la Mare de D\u00e9u de Setembre, nom correlatiu al de la Mare de D\u00e9u d’Agost (vegeu l’article \u00abLa Mare de D\u00e9u d’Agost\u00bb, 15 d’agost). D’en\u00e7\u00e0 de temps remots la diada de la Nativitat de Maria representa el comen\u00e7ament de l’any natural, agr\u00edcola, quan la vida neix al camp (com la Mare de D\u00e9u); any que es tanca per la Mare de D\u00e9u d’Agost, quan, fetes les collites, el camp s’adorm, com la Mare de D\u00e9u. A Mallorca la festa d’avui \u00e9s coneguda tamb\u00e9 com la Mare de D\u00e9u dels Missatges, perqu\u00e8 aquest dia, segons el costum tradicional, els amos de les possessions renovaven els contractes a aquests treballadors, que per Sant Miquel es posaven a llaurar de valent.<\/p>\n Tamb\u00e9 en el nostre pa\u00eds el d’avui es diu el dia de les marededeus trobades, un fenomen religi\u00f3s i cultural certament destacable. S’anomenen marededeus trobades aquelles imatges representatives de la Mare de D\u00e9u que, segons tradicions i llegendes, foren trobades per pastors enmig de les muntanyes, en alguns casos despr\u00e9s que estiguessin amagades llarg temps durant la dominaci\u00f3 musulmana. El pastor que troba la imatge \u2014continua la llegenda\u2014 se l’emporta a la vila, on \u00e9s col\u00b7locada a l’esgl\u00e9sia o a una capella preexistent; per\u00f2 la imatge desapareix fins que torna a ser trobada en el mateix lloc on fou trobada per primer cop. En alguns casos aix\u00f2 ocorre unes quantes vegades. Aquest fet s’interpreta com la voluntat de la Mare de D\u00e9u d’estar on va apar\u00e8ixer inicialment, i all\u00e0 li acaben erigint una capella, ermita o santuari, alguns dels quals esdevindran despr\u00e9s grans centres de religiositat. S\u00f3n talles rom\u00e0niques, fetes a partir del segle XII, de fusta policromada, que representen la Mare de D\u00e9u asseguda i amb el nin Jes\u00fas damunt el genoll dret de sa mare, sovint portant a la m\u00e0 esquerra la bolla del m\u00f3n amb una creu. Sovint Maria porta algun objecte a la m\u00e0 dreta, com una fruita o un ocell. Es denominen amb la forma Mare de D\u00e9u de<\/em> i el top\u00f2nim on es troben. Alguns d’aquests top\u00f2nims han esdevingut noms personals \u2014N\u00faria, Meritxell, Queralt, etc.\u2014, portats per dones que avui celebren la seva onom\u00e0stica. Avui que \u00e9s el dia del naixement de Maria i com si la trobada d’aquestes imatges fos el seu naixement. Amb tot, la Mare de D\u00e9u de Montserrat i la Mare de D\u00e9u de Lluc s\u00f3n unes marededeus trobades especials que tenen festa pr\u00f2pia, el 27 d’abril i el 12 de setembre respectivament. Heus ac\u00ed les m\u00e9s importants marededeus trobades dels Pa\u00efsos Catalans.<\/p>\n Mare de D\u00e9u de Montserrat<\/strong>. Vegeu l’article \u00abLa Mare de D\u00e9u de Montserrat\u00bb (27 d’abril).<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Mare de D\u00e9u de Lluc<\/strong> (Mallorca). Vegeu l’article \u00abEl Dol\u00e7 Nom de Maria\u00bb (12 de setembre).<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Mare de D\u00e9u de Gr\u00e0cia<\/strong> (Ma\u00f3). Imatge mariana que es troba a l’ermita de la Mare de D\u00e9u de Gr\u00e0cia, pr\u00f2xima a Ma\u00f3, constru\u00efda a la segona meitat del segle XV. Fins al final del segle XIX Ma\u00f3 celebrava la seva festa per Sant Joan. El 1890 els maonesos traslladaren la festa al 8 de setembre i cessaren de festejar sant Joan tot festejant la Mare de D\u00e9u. El 1962 la Mare de D\u00e9u de Gr\u00e0cia fou declarada patrona de Ma\u00f3, on avui hi ha festa grossa.<\/p>\n <\/p>\n Altres marededeus trobades del Principat s\u00f3n la de Bastanist (municipi de Montell\u00e0 i Martinet, Cerdanya, segle XII), la de Bellmunt (Sant Pere de Torell\u00f3, Osona, g\u00f2tica), la de Bellulla (Canovelles, el Vall\u00e8s Oriental, avui perduda), la de la Bovera (Guimer\u00e0, l’Urgell), la del Cam\u00ed (Granyena de Segarra, rom\u00e0nica), la del Coll (Barcelona), la d’Er (Cerd\u00e0 d’Er, alta Cerdanya, segle XIII), la del Fau (Albany\u00e0, l’Alt Empord\u00e0), la de Gardeny (Lleida, talla de pedra del segle XIV, actualment al Museu de Lleida), la de Lord (Sant Lloren\u00e7 de Morunys, el Solson\u00e8s, segle XIII), la del Mont (Albany\u00e0, l’Alt Empord\u00e0, patrona de l’Empord\u00e0 i del bisbat de Girona), la de Montgrony (Gombr\u00e8n, el Ripoll\u00e8s, del segle XIII i reconstru\u00efda modernament), la del Tura (Olot, la Garrotxa, de fusta del segle XII), la d’Urgell (patrona d’Urgell, talla de fusta policromada del segle XIII que presideix la catedral de la Seu d’Urgell), etc.<\/p>\n Altres marededeus valencianes s\u00f3n la d’Agres (el Comtat, imatge del 1939, car l’original va ser destru\u00efda el 1936), de la Balma (Sorita, els Ports), la de la Costa (Cervera del Maestrat, talla de fusta del segle XIV), la de Gr\u00e0cia (Vila-real, la Plana Baixa, rom\u00e0nica-g\u00f2tica destru\u00efda el 1936 i reconstru\u00efda), la del Llosar (Vilafranca, els Ports, talla g\u00f2tica tamb\u00e9 \u00abtrobada per un llaurador\u00bb), la de l’Olivar (Alaqu\u00e0s, l’Horta Est), la de l’Oreto (l’Alc\u00fadia de Carlet, g\u00f2tica), la de l’Ortisella (Benafigos, l’Alcalat\u00e9n), la del Rebollet (Oliva, l’Horta de Gandia, talla del segle XII, la m\u00e9s antiga de les marededeus valencianes), la de Sales (patrona de Sueca; segons la llegenda, trobada pel llaurador Andreu Sales), la de Vallivana (talla g\u00f2tica del segle XIV o XV, patrona de Morella), etc.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n L’altra Mare de D\u00e9u de la Salut \u00e9s la d’Algemes\u00ed (la Ribera Alta), una imatge trobada, segons la tradici\u00f3, el 1247 dins una soca de morer, despr\u00e9s de la conquesta cristiana. Es repet\u00ed la hist\u00f2ria del trasllat a una esgl\u00e9sia i la negativa de la imatge de moure’s del lloc. La imatge g\u00f2tica va ser destru\u00efda el 1936, i anys m\u00e9s tard se’n f\u00e9u la r\u00e8plica actual. Els dies 6 i 7 de setembre es fan grans festes en honor de la que \u00e9s patrona d’Algemes\u00ed, amb repic de campanes, processons amb la Mare de D\u00e9u, balls i la famosa Muixeranga d’Algemes\u00ed.<\/p>\n I tot aix\u00f2, benvolguts lectors, per una senyora de Natzaret que va viure fa dos mil anys. Felicitam les N\u00faries, les Meritxells, les Queralts, els maonesos, els andorrans i tots els qui avui tenen festa.<\/p>\n <\/p>\n Avui l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica i la tradici\u00f3 de cultura cristiana celebren la festa de la Nativitat de Maria, \u00e9s a dir que avui dir\u00edem que \u00e9s l’aniversari de la Mare de D\u00e9u. Com Nadal, per\u00f2 el Nadal de Maria. Avui parlarem d’aquesta festa, per\u00f2 encara no parlarem del personatge, de Maria de Natzaret, car aix\u00f2 ho […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2846","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2846","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2846"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2846\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4205,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2846\/revisions\/4205"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2846"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2846"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2846"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/nuria.jpg\" "\\"La")
Mare de D\u00e9u de N\u00faria<\/strong> (Vall de N\u00faria, el Ripoll\u00e8s). \u00c9s una talla de fusta de noguer policromada del segle XII. Segons la tradici\u00f3 va ser esculpida per sant Gil, que fou bisbe de Nimes, quan vivia com a ermit\u00e0 a la vall de N\u00faria al comen\u00e7ament del segle VIII. Sant Gil hagu\u00e9 de fugir del lloc perqu\u00e8 fou perseguit i amag\u00e0 la imatge. En el segle XI un bou va envestir contra una paret i all\u00e0 aparegu\u00e9 la marededeu. M\u00e9s cert \u00e9s que al lloc on hi ha el santuari, a l’Edat Mitjana s’hi va construir un hospital o alberg per a pelegrins amb una capella, que fou destru\u00eft per un terratr\u00e8mol el 1428. Durant els segles XV, XVI i XVI es reconstru\u00ed i ampli\u00e0, i en el segle XIX s’aixec\u00e0 el santuari actual, d’estil neog\u00f2tic i neorom\u00e0nic, i en el segle XX, un hotel. La imatge de la Mare de D\u00e9u ha passat moltes perip\u00e8cies: durant la guerra civil un capell\u00e0 se la va emportar perqu\u00e8 no la cremassen, i va estar a Su\u00efssa fins al 1941. Tornada a Catalunya, per a evitar la seva coronaci\u00f3 pel r\u00e8gim franquista, va ser segrestada el 1967 per un grup d’activistes catalanistes com a acci\u00f3 contra la Dictadura. Fou tornada el 1972.<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/meritxell.jpg\" "\\"La")
Mare de D\u00e9u de Meritxell<\/strong> (Andorra). Era una talla rom\u00e0nica del segle XII que estava a l’antiga esgl\u00e9sia del segle XVI. El 1972 un incendi va destruir completament esgl\u00e9sia i marededeu. Va ser feta una reproducci\u00f3 tan fidel com va ser possible de l’original, que avui es venera al nou santuari de Meritxell. \u00c9s la patrona d’Andorra. Meritxell \u00e9s un nom de dona molt popular.<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/queralt.jpg\" "\\"La")
Mare de D\u00e9u de Queralt<\/strong> (Berga, el Bergued\u00e0). El primer santuari va ser constru\u00eft en el segle XIV, i en el XVIII s’aixec\u00e0 l’actual. Pass\u00e0 pels tr\u00e0ngols de la desamortitzaci\u00f3, conversi\u00f3 en pres\u00f3 i crema durant la guerra civil. Posteriorment el conjunt va ser restaurat. La primera capella que allotj\u00e0 la imatge de la Mare de D\u00e9u, una talla de fusta g\u00f2tica del segle XIV, era la mateixa cova on suposadament la va trobar un bover. Diu la llegenda que al pastor de bous un dia li’n fug\u00ed un corrent a tota velocitat. Despr\u00e9s de cercar-lo molt de temps, el bover trob\u00e0 el bou agenollat davant la imatge de la Mare de D\u00e9u, amagada entre la vegetaci\u00f3. El bover es pos\u00e0 la imatge dins una taleca i se l’endugu\u00e9 cap a la vila a mostrar-la a la gent. Quan hi va arribar la imatge no era dins la taleca. Ja podeu suposar on era. La torn\u00e0 a cercar i la hist\u00f2ria es repet\u00ed. La gent comprengu\u00e9 que la imatge volia estar on el piad\u00f3s bou l’havia trobada, i all\u00e0 li feren una capella.<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/serra.jpg\" "\\"La")
Mare de D\u00e9u de la Serra<\/strong> (Montblanc, la Conca de Barber\u00e0). Monestir de clarisses fundat en el segle XIII per la princesa bizantina Eud\u00f2xia de L\u00e0scaris, vinculada a la Corona d’Arag\u00f3, on resid\u00ed despr\u00e9s de la mort del seu marit. La imatge de la Mare de D\u00e9u, una talla d’alabastre de mida natural, va ser donada al monestir per la dita princesa. Per\u00f2 la llegenda diu que en un viatge que feia la princesa a Saragossa, els bous que estiraven el carro que transportava la imatge de cop s’aturaren prop de Montblanc, al costat d’una creu verda, i restaren imm\u00f2bils incapa\u00e7os de continuar el cam\u00ed. La creu, de jaspi verd, que es conserva dins el santuari, es creia que assenyalava el lloc on havien estat martiritzats uns joves cristians durant l’\u00e8poca musulmana. All\u00e0 mateix \u2014continua la llegenda\u2014 aixecaren el santuari de la Mare de D\u00e9u. El monestir de la Serra va ser en temps passats el segon del Principat m\u00e9s visitat pels pelegrins, despr\u00e9s del de Montserrat. La Mare de D\u00e9u de la Serra \u00e9s la patrona de Montblanc, que el 1930 trasllad\u00e0 la festa major al 8 de setembre.<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/claustre.jpg\" "\\"La")
Mare de D\u00e9u del Claustre<\/strong> (Solsona). \u00c9s una talla rom\u00e0nica, de pedra, del segle XII, que es venera a la catedral de Solsona. Segons la tradici\u00f3, en el segle XIII, tement que fos robada o destru\u00efda pels albigesos, l’amagaren dins el pou del claustre de la catedral, on despr\u00e9s fou trobada per un infant que caigu\u00e9 al pou. Caigu\u00e9 al pou per\u00f2 no es va fer gens de mal perqu\u00e8 per aix\u00f2 hi havia all\u00e0 la Mare de D\u00e9u. En el segle XVII va ser declarada patrona de la ciutat, perqu\u00e8, a m\u00e9s, creien que havia alliberat els seus habitants de la pesta.<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/toro.jpg\" "\\"La")
Mare de D\u00e9u del Toro<\/strong> (el Mercadal, Menorca). Per als menorquins, la Mare de D\u00e9u del Toro, patrona de Menorca, \u00e9s l’equivalent de la Mare de D\u00e9u de Lluc per als mallorquins. Amb tot, la seva festa no \u00e9s avui sin\u00f3 el 8 de maig (vegeu l’article \u00abSanta Helena\u00bb, 18 d’agost). El santuari, constru\u00eft sobre la muntanya m\u00e9s alta de Menorca i al costat d’una torre de defensa i vigil\u00e0ncia del segle XVI, se centra en una esgl\u00e9sia del segle XVII que en substitueix una de g\u00f2tica anterior. Entre 1595 i 1835 el santuari va ser un monestir de frares agustins, que foren desamortitzats. M\u00e9s recentment fou gestionat durant una cinquantena d’anys per una comunitat de monges de la Miseric\u00f2rdia, i a partir del 2018, \u00a0per monges d’origen colombi\u00e0. La imatge de la Mare de D\u00e9u, de fusta, \u00e9s del final del segle XIII o comen\u00e7ament del XIV i sembla que va ser portada a l’illa per les tropes d’Alfons el Liberal, conqueridor de Menorca. Per\u00f2 la llegenda, com no podia ser d’una altra manera, diu que la marededeu va ser trobada dins una cova dalt de la muntanya per uns frares mercedaris d’un convent pr\u00f2xim. Els frares, durant diverses nits seguides, veieren dalt de la muntanya una gran resplendor que semblava sobrenatural. Hi anaren tots en process\u00f3 amb les creus i tot l’instrumental i amb grans dificultats per a trobar el cam\u00ed enmig del bosc. En aix\u00f2 els sort\u00ed un toro que els gui\u00e0, els obr\u00ed pas i no s’atur\u00e0 fins que caigu\u00e9 agenollat davant la imatge de la Mare de D\u00e9u, situada dins la cova. Els frares s’endugueren la imatge al convent i, com el lector ja endevina, l’endem\u00e0 havia desaparegut i l’hagueren d’anar a cercar a la cova, dalt de la muntanya del Toro. Per\u00f2 no insistiren en el trasllat i li feren altar i capella on la imatge volia estar. Tamb\u00e9 \u00e9s una explicaci\u00f3 popular de per qu\u00e8 aquesta muntanya es diu el Toro. Els creadors de la llegenda, que no tenien coneixements de ling\u00fc\u00edstica hist\u00f2rica, no sabien que el top\u00f2nim Toro<\/em> no t\u00e9 res a veure amb bous sin\u00f3 que \u00e9s un mot pre-rom\u00e0 que significa ‘muntanya’, de la mateixa arrel que el mot tur\u00f3<\/em>. Durant la guerra del 36-39 la imatge va ser amagada, enterrada dins una \u00e0mfora, per un pag\u00e8s del Mercadal que la va salvar de les flames.<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/gracia.jpg\" "\\"La")
<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/puig.jpg\" "\\"La")
Mare de D\u00e9u del Puig<\/strong> (Val\u00e8ncia). \u00c9s una altra marededeu trobada, encara que t\u00e9 la seva festa el primer de setembre. Els historiadors daten la imatge entre els segles XIV i XVII. Fou la patrona del Regne de Val\u00e8ncia fins que fou substitu\u00efda per la Mare de D\u00e9u dels Desemparats. Diu la tradici\u00f3 que la imatge, esculpida en mig relleu, va ser feta pels \u00e0ngels d’una pedra del sepulcre de la Mare de D\u00e9u, i portada a Val\u00e8ncia pels mateixos \u00e0ngels. Durant la invasi\u00f3 \u00e0rab va ser amagada, i fou trobada per sant Pere Nolasc, que acompany\u00e0 Jaume I en la conquesta de Val\u00e8ncia. El fundador de la Merc\u00e8 va veure estels en el cel durant set dies a un lloc on trobaria la imatge de la Mare de D\u00e9u dins una campana. Jaume I orden\u00e0 la construcci\u00f3 d’una esgl\u00e9sia dedicada a la Mare de D\u00e9u dalt del puig on aquesta havia aparegut. El rei va cedir el santuari als frares de la Merc\u00e8, que l’ocuparen fins a l’exclaustraci\u00f3 del 1835, encara que hi tornaren el 1948.<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/santllorenc.jpg\" "\\"La")
A les Illes, a part de la Mare de D\u00e9u de Lluc i del Toro, hi ha altres marededeus trobades: a Mallorca, la Mare de D\u00e9u de Lloseta o del Coc\u00f3, la imatge mariana m\u00e9s antiga, esculpida en el segle XI o XII, rom\u00e0nica, trobada segons la tradici\u00f3\u00a0per un pastor musulm\u00e0 que la dugu\u00e9 a l’esgl\u00e9sia de Robines (Binissalem), per\u00f2 per tres vegades la imatge torn\u00e0 al Coc\u00f3, i all\u00e0 li feren una esgl\u00e9sia; la Mare de D\u00e9u de la Vict\u00f2ria (Alc\u00fadia, talla del segle XV); la Mare de D\u00e9u de Castellitx (Algaida), talla g\u00f2tica de 1430; la Mare de D\u00e9u de Sant Salvador (Felanitx), imatge del segle XV; o la Mare de D\u00e9u del Puig (Pollen\u00e7a), del segle XIV. Destacam el cas de la dita simplement Mare de D\u00e9u Trobada, patrona de Sant Lloren\u00e7 del Cardassar, una talla rom\u00e0nica del segle XIII donada pels senyors de Bellver. Diu la llegenda que quan no hi havia a la contrada m\u00e9s que l’alqueria de Son Vives, un pastoret d’aquesta alqueria de nom Lloren\u00e7 va trobar la imatge de la Mare de D\u00e9u en mig d’un camp de cards (cardassar), la va dur a la capella de Son Vives, per\u00f2 diverses vegades la imatge tornava a apar\u00e8ixer al cardassar. El pastoret llan\u00e7\u00e0 una pedra a la Mare de D\u00e9u i aquesta l’agaf\u00e0 amb la m\u00e0 (i encara la hi t\u00e9, tot i que en realitat \u00e9s una poma). En el dit cardassar es va aixecar l’esgl\u00e9sia i el poble de Sant Lloren\u00e7. D’aquesta manera la fantasia popular explica el nom de la vila (pel pastoret) i el complement del Cardassar<\/em>.<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/marededeus_mallorquines.jpg\" "\\"D'esquerra")
<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/grada.jpg\" "\\"La")
Avui tamb\u00e9 \u00e9s la festa de la Mare de D\u00e9u de la Salut, que \u00e9s una advocaci\u00f3 donada a algunes marededeus trobades, en el nostre pa\u00eds b\u00e0sicament dues. A Palma \u00e9s venerad\u00edssima, i copatrona de la ciutat, una imatge de la Mare de D\u00e9u de la Salut situada a l’esgl\u00e9sia de Sant Miquel. Segons la llegenda, era una imatge que va presidir la missa celebrada a Salou abans de partir l’expedici\u00f3 de Jaume I que an\u00e0 a conquerir Mallorca, i va embarcar en el vaixell del rei. Durant el viatge una gran tempesta pos\u00e0 en perill els vaixells i les vides dels navegants. Demanaren ajuda a la dita Mare de D\u00e9u, i aquesta hi acced\u00ed sense dubtar-ne ni un moment. En haver pres la ciutat, els conqueridors celebraren una missa a l’esgl\u00e9sia de Sant Miquel (una mesquita en aquell moment) presidida per la imatge mariana, que en aquella esgl\u00e9sia rest\u00e0 per a sempre. Una bella tradici\u00f3 que s’esbuca quan els historiadors de l’art ens diuen que la imatge, de marbre blanc, no \u00e9s anterior al segle XV.\u00a0 En el segle XVII es va associar a la imatge l’advocaci\u00f3 de Mare de D\u00e9u de la Salut, at\u00e8s que havia tingut reeixides intervencions durant pestes i altres calamitats. El dia de la Festa de l’Estendard la solemne process\u00f3 s’aturava a Sant Miquel i li oferia una salve. El 1960 va ser declarada copatrona de la ciutat, juntament amb sant Sebasti\u00e0. Una altra marededeu que es disputa l’honor d’haver viatjat amb el vaixell de Jaume I, potser amb m\u00e9s probabilitats de veracitat, \u00e9s la Mare de D\u00e9u de la Grada, una imatge g\u00f2tica de fusta policromada del segle XIII que es troba a la capella del mateix nom de la catedral de Mallorca. \u00c9s una marededeu asseguda majest\u00e0ticament amb el nin damunt el genoll esquerre. Lamentablement els caps de tots dos van ser substitu\u00efts pels actuals en el segle XV. Va ser la primera imatge que va presidir la Seu, fins que fou despla\u00e7ada a un altar lateral al final del segle XIV, alhora que una altra mare de D\u00e9u ocup\u00e0 el lloc central del retaule g\u00f2tic.<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/salut.jpg\" "\\"La")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"