{"id":2815,"date":"2018-08-31T10:42:27","date_gmt":"2018-08-31T08:42:27","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2815"},"modified":"2024-03-16T20:25:13","modified_gmt":"2024-03-16T18:25:13","slug":"sant-ramon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-ramon\/","title":{"rendered":"Sant Ramon"},"content":{"rendered":"


\nAvui, darrer dia d’agost, \u00e9s Sant Ramon, o, amb el nom complet, Sant Ramon Nonat. Un personatge que, si va existir \u2014la cosa no \u00e9s segura\u2014, va ser un frare mercedari del segle XIII nascut a una petita poblaci\u00f3 de la Segarra.
\nHi va haver mitja dotzena de sants nascuts abans que ell amb el nom de Ramon. Un nom germ\u00e0nic, llengua en qu\u00e8 era Raginmund<\/em>, compost de ragin<\/em> (‘consell’) i mund<\/em> (‘protecci\u00f3’). Aquest Raginmund<\/em>, de manera directa o a trav\u00e9s de la forma llatinitzada Raimundus<\/em>, ha donat totes les formes actuals: en catal\u00e0 Ramon<\/em> i en catal\u00e0 medieval Raimon<\/em>, en franc\u00e8s Raymond<\/em>, d’on ho agafa l’angl\u00e8s; en espanyol Ram\u00f3n o Raimundo<\/em>, aquest darrer tamb\u00e9 en portugu\u00e8s; en itali\u00e0 Raimondo<\/em>, en roman\u00e8s Reimond<\/em>, en alemany Raimund<\/em>, en basc Erramun<\/em> o Erramon<\/em>, en fin\u00e8s Raimo<\/em>, en litu\u00e0 Raimundas<\/em>, en \u00e0rab Rimun<\/em>, etc. Ramon, o Raimon, va ser un nom molt estimat i est\u00e8s entre les classes altes de la Catalunya medieval. Nom d’un bon grapat de comtes de Barcelona que el reberen de la casa de Tolosa (quatre que es digueren Ramon Berenguer i dos que es digueren Berenguer Ramon) i personatges il\u00b7lustres com Ramon Llull o el primer bisbe de Mallorca, Ramon de Torrella.
\nTornant als sants, d\u00e8iem que abans de sant Ramon Nonat hi hagu\u00e9 mitja dotzena de sants amb el nom de Ramon, tots ells del segle XII i tres i mig catalans. A Catalunya aquell va ser un segle de bona collita de Ramons per al santoral. Tenim sant Ramon de Penyafort, frare dominic\u00e0 penedesenc, inquisidor i cofundador de l’orde de la Merc\u00e8; sant Ramon de Blanes, sant no oficial, frare mercedari que va morir m\u00e0rtir; sant Ramon de Tolosa, canonge d’aquesta ciutat que alguns diuen que va n\u00e9ixer a Barcelona; sant Ramon de Roda, que va ser bisbe de Roda-Barbastre; sant Ramon de Fitero, monjo cisterciense fundador de l’orde de Calatrava; i sant Ramon el Palmer, un itali\u00e0 que pass\u00e0 la vida pelegrinant per aqu\u00ed i per all\u00e0. Tots, menys el de Penyafort, foren eclipsats per sant Ramon Nonat, per qui fan el nom els nostres Ramons, llevat que alg\u00fa faci festa per Sant Ramon de Penyafort (oficialment 7 de gener, abans 23 de gener).
\nL’\u00fanica font que parla de sant Ramon Nonat \u00e9s una biografia escrita pel mercedari Francisco Zumel (1540-1607). Historiadors han posat en dubte o negat la seva exist\u00e8ncia, argumentant que el nostre personatge \u00e9s un dels t\u00edpics desdoblaments de sants que n’han produ\u00eft un caramull. En aquest cas seria un desdoblament de sant Ramon de Penyafort, fundador de la Merc\u00e8, mesclat amb l’altre mercedari esmentat, sant Ramon de Blanes.<\/p>\n

Segons la tradici\u00f3 i la font esmentada, sant Ramon Nonat va n\u00e9ixer el 1204 a Portell, un nucli de poblaci\u00f3 de la Segarra que avui t\u00e9 un centenar d’habitants i \u00e9s part del municipi de Sant Ramon. L’endem\u00e0 de morir sa mare, el senyor de Cardona, parent de la fam\u00edlia, el va treure del ventre matern amb una implacable ces\u00e0ria practicada amb la seva espasa. Per aix\u00f2 li digueren No Nat. Son pare va planificar una carrera per al seu fill a la cort, per\u00f2 al noi li entraren ganes de dedicar-se a la vida religiosa. Disgustat, son pare el pos\u00e0 a fer feina de pastor a una de les seves possessions. Diuen que duia les ovelles a pasturar prop d’una esgl\u00e9sia dedicada a sant Nicolau, on el pastoret passava hores pregant. A la fi, quan tenia 21 anys, son pare l’autoritz\u00e0 a ingressar a l’orde de la Merc\u00e8, un orde religi\u00f3s creat a Barcelona el 1218 per sant Pere Nolasc amb el suport de Jaume I i del bisbe Berenguer de Palou. La missi\u00f3 dels mercedaris era rescatar cristians captius dels musulmans. I Ramon va passar la vida rescatant cristians. Primer va anar a Val\u00e8ncia, encara en poder dels moros, i en va redimir 140. Despr\u00e9s an\u00e0 a \u00c0frica, on va recuperar 250 captius a Alger. Despr\u00e9s es dirig\u00ed a Tunis, on redim\u00ed 28 captius, oferint-se ell com captiu, car havia acabat els diners. Mentre estava a la pres\u00f3 li foradaren els llavis i li hi posaren un cadenat perqu\u00e8 no pogu\u00e9s predicar als altres presos. Finalment l’orde el va rescatar i pogu\u00e9 tornar a Catalunya. A l’hagiografia esmentada del segle XVI es diu que, tornat d’\u00c0frica, el papa Gregori IX el nomen\u00e0 cardenal de Sant Eustaqui, Roma, i que va morir en el viatge cap a aquesta ciutat. Per\u00f2 tamb\u00e9 s’ha dit que es tracta d’una confusi\u00f3 amb el cardenal de Sant Eustaqui Robert Somercote. Per a decidir on enterrar-lo el posaren damunt una mula cega i la deixaren anar. La mula se n’an\u00e0 decidida cap a la capella on Ramon havia pregat quan feia de pastor, i all\u00e0 fou enterrat.
\nRamon fou canonitzat el 1657 pel papa Alexandre VII, i el 1682 es fix\u00e0 la seva festivitat en el 31 d’agost. Aviat es va fer fam\u00f3s i va ser invocat per les dones que havien de donar a llum. \u00c9s el patr\u00f3 de les dones gr\u00e0vides, de les parteres i de l’obstetr\u00edcia. Al lloc on se suposa que va n\u00e9ixer, al municipi de Sant Ramon (la Segarra), els mercedaris fundaren un convent, el convent de Sant Ramon, constru\u00eft en els segles XVII i XVIII, que \u00e9s lloc de pelegrinaci\u00f3 i que alberga una petita comunitat merced\u00e0ria. El sant se sol representar amb l’h\u00e0bit de la Merc\u00e8 \u2014t\u00fanica, escapulari i esclavina o capa tot blanc i amb l’escut de l’orde sobre el pit\u2014 i m\u00e9s sovint amb les vestidures porpra de cardenal. Amb les mans sol sostenir un ostensori o cust\u00f2dia i una palma amb tres corones, sobre les quals hi ha diverses interpretacions; i qualque pic est\u00e0 envoltat d’esclaus alliberats. Ocasionalment li afegeixen un cadenat que li clou els llavis.
\nA Am\u00e8rica hi ha algunes ciutats que duen el seu nom: Saint-Raymond, al Quebec; San Ramon de Nueva Or\u00e1n, a l’Argentina, i S\u00e3o Raimundo, al Brasil. A New York hi ha la parr\u00f2quia de Sant Ramon i a Illinois, la catedral de Sant Ramon Nonat, a m\u00e9s d’altres esgl\u00e9sies o santuaris dedicats al sant. Al nostre pa\u00eds, a part del municipi de Sant Ramon de la Segarra i el convent de Sant Ramon que all\u00e0 hi ha, el mercedari d\u00f3na nom a dues muntanyes i una ermita al cim del Montgaig (el Baix Llobregat).
\nCom sempre, la festivitat ha fet brostar refranys en la cultura popular:\u00a0Sant Ramon tapat, segur aiguat<\/em>;\u00a0per Sant Ramon fila tot el m\u00f3n<\/em> (ja vam veure que sant Agust\u00ed, tres dies abans, tamb\u00e9 feia filar tothom); per sant Ramon orenetes per tot el m\u00f3n<\/em>, o sant Ramon porta l’oreneta per tot el m\u00f3n<\/em> o Sant Ramon arribat, l’oreneta se n’ha anat<\/em> (\u00e9s quan aquests ocells, que havien arribat al final de febrer o comen\u00e7ament de mar\u00e7, se’n comencen a anar cap a \u00c0frica despr\u00e9s de passar el temps m\u00e9s calor\u00f3s aqu\u00ed). Les orenetes acaben les vacances i se’n tornen per all\u00e0 on havien vingut. Nosaltres tamb\u00e9 acabam les vacances i reprendrem les tasques habituals en el curs que comen\u00e7a. Molts d’anys a tots els Ramons i Ramones.<\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui, darrer dia d’agost, \u00e9s Sant Ramon, o, amb el nom complet, Sant Ramon Nonat. Un personatge que, si va existir \u2014la cosa no \u00e9s segura\u2014, va ser un frare mercedari del segle XIII nascut a una petita poblaci\u00f3 de la Segarra. Hi va haver mitja dotzena de sants nascuts abans que ell amb el […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2815","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2815","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2815"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2815\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3995,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2815\/revisions\/3995"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2815"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2815"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2815"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}