{"id":2814,"date":"2018-08-30T11:17:51","date_gmt":"2018-08-30T09:17:51","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2814"},"modified":"2024-03-16T20:24:36","modified_gmt":"2024-03-16T18:24:36","slug":"santa-rosa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-rosa\/","title":{"rendered":"Santa Rosa"},"content":{"rendered":"


\nAvui, segons el santoral que nosaltres seguim, que \u00e9s el tradicional, \u00e9s Santa Rosa, o, dient-ho d’una manera m\u00e9s completa, Santa Rosa de Lima. La santa d’avui, a part dels m\u00e8rits de la santedat, t\u00e9 el d’haver \u00abcreat\u00bb el nom que duen totes les Roses que avui fan festa. Pot ser que abans que ella hi hagu\u00e9s dones que portassen el nom de Rosa<\/em>, el nom d’una flor (del llat\u00ed rosa<\/em>), tot i que no en coneixem cap; per\u00f2 a partir de la canonitzaci\u00f3 de la nostra protagonista (1671) totes les Roses del m\u00f3n deuen el nom a Rosa de Lima. \u00c9s un nom, doncs, molt modern, que comen\u00e7a a difondre’s en el segle XVIII.<\/p>\n

Diem que ella va crear el nom perqu\u00e8 en realitat no es deia Rosa sin\u00f3 Isabel. Exactament Isabel Flores, per\u00f2 no era parenta de Lola Flores sin\u00f3 filla d’un militar espanyol que vivia al Per\u00fa (Gaspar Flores) i d’una criolla dita Maria de Oliva. Isabel Flores de Oliva nasqu\u00e9 el 30 d’abril de 1586 a Lima, una ciutat que havia estat fundada pels espanyols, nom\u00e9s feia cinquanta anys, despr\u00e9s de conquerir l’imperi Inca. En aquell temps Lima era la capital del virregnat del Per\u00fa, que comprenia quasi tota l’Am\u00e8rica del Sud. Quan va rebre la confirmaci\u00f3 va decidir de posar-se el nom de Rosa, perqu\u00e8 durant la seva infantesa un criat digu\u00e9 que havia vist la cara de la nina transformar-se en una rosa.\u00a0 I quan es va fer religiosa prengu\u00e9 el nom \u00abart\u00edstic\u00bb de Rosa de Santa Maria.<\/p>\n

D’adolescent ja va comen\u00e7ar a \u00abfer de monja\u00bb. Li va entrar la febre religiosa i va comen\u00e7ar a tenir visions i a sentir veus estranyes que la cridaven al servei de D\u00e9u. Atreta per santa Caterina de Sena, una altra il\u00b7lustre dominicana, va comen\u00e7ar a fer dejuni i a mortificar el seu cos. I va patir una anor\u00e8xia inversa: aix\u00ed com les joves anor\u00e8ctiques no s’agraden i fan coses rares, ella es trobava massa bella i per a no atreure els joves mascles hi pos\u00e0 soluci\u00f3 tallant-se rans els cabells i desfigurant-se la cara a for\u00e7a de fregar-hi pebre. I passava hores pregant i contemplant el Sant\u00edssim Sagrament (l’h\u00f2stia consagrada per als no entesos), i anava a missa i combregava cada dia, i el temps lliure ajudava malalts i necessitats. Tamb\u00e9 va abra\u00e7ar el veganisme, que en aquell temps es deia abstin\u00e8ncia de carn. Tenia la ferma voluntat de fer-se monja dominicana, per\u00f2 son pare s’hi opos\u00e0 radicalment. Amb tot, a 16 anys aconsegu\u00ed d’entrar al Tercer Orde de Sant Dom\u00e8nec i es f\u00e9u religiosa terci\u00e0ria. Aix\u00f2 vol dir que no era monja de ver, sin\u00f3 religiosa laica, que continu\u00e0 a viure a la casa dels pares, tot i que a vint anys vest\u00ed l’h\u00e0bit de les dominicanes: t\u00fanica, escapulari i toca blancs i vel i capa negres. I havent fet vot de virginitat perp\u00e8tua. La dona nom\u00e9s dormia dues hores cada dia, a tot estirar, per a tenir m\u00e9s temps per a pregar, i, a m\u00e9s, duia sobre el cap una feixuga corona de plata amb petites pues emulant la corona d’espines de Jes\u00fas. Despr\u00e9s d’onze anys de fer aquesta vida, va morir el 24 d’agost del 1717, a trenta-un anyets. Diuen que havia predit el dia del seu dec\u00e9s. Es conten hist\u00f2ries que passaren despr\u00e9s de la seva mort: que tota la ciutat de Lima feia olor de roses o que caigueren roses del cel, o que la santa va guarir algun malat de lepra. Va ser enterrada al convent de Sant Dom\u00e8nec de Lima.<\/p>\n

Rosa de Santa Maria, Rosa de Lima, va ser el primer sant del continent americ\u00e0. El 1729 es va fixar la seva festa en el 30 d’agost, at\u00e8s que el dia de la seva mort, el 24, tenia el problema que hauria contraprogramat la diada de Sant Bartomeu. El 1969 la festivitat es va passar al 23 d’agost, no sabem per quin motiu, i aquest \u00e9s avui el dia oficial de Santa Rosa. Nosaltres, devots de les tradicions seculars el mantenim en el 30, igual que ho fan al Per\u00fa, on es dia festiu, no debades santa Rosa \u00e9s la patrona de Lima, de les Am\u00e8riques i dels pobles ind\u00edgenes d’Am\u00e8rica. I per si no fos prou, \u00e9s patrona dels Pa\u00efsos Baixos, de l’\u00cdndia i de les Filipines. Un refrany ens recorda que quan arriba Santa Rosa l’estiu es va acabant: per Santa Rosa l’estiu no fa nosa<\/em>.<\/p>\n

Al m\u00f3n, especialment a Am\u00e8rica hi ha ciutats i viles que es diuen Santa Rosa. Al nostre pa\u00eds no n’hi ha cap amb aquest nom, per\u00f2 s\u00ed nuclis menors, com un del municipi de Roses, un altre de Cervell\u00f3, un barri de Santa Coloma de Gramenet i un altre d’Alcoi. Per\u00f2 hi ha moltes dones que es diuen Rosa. A totes molts d’anys.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui, segons el santoral que nosaltres seguim, que \u00e9s el tradicional, \u00e9s Santa Rosa, o, dient-ho d’una manera m\u00e9s completa, Santa Rosa de Lima. La santa d’avui, a part dels m\u00e8rits de la santedat, t\u00e9 el d’haver \u00abcreat\u00bb el nom que duen totes les Roses que avui fan festa. Pot ser que abans que ella […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2814","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2814","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2814"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2814\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3994,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2814\/revisions\/3994"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2814"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2814"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2814"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}