{"id":2813,"date":"2018-08-25T10:15:44","date_gmt":"2018-08-25T08:15:44","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2813"},"modified":"2018-08-25T13:51:40","modified_gmt":"2018-08-25T11:51:40","slug":"sant-lluis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-lluis\/","title":{"rendered":"Sant Llu\u00eds"},"content":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Llu\u00eds. Hi ha uns quants sants d’aquest nom, per\u00f2 el que avui celebram \u00e9s sant Llu\u00eds de Fran\u00e7a (1214-1270), el rei Llu\u00eds IX, un personatge contemporani del nostre Jaume I. Altres sants del mateix nom s\u00f3n sant Llu\u00eds de Tolosa, fill d’un nebot de l’anterior, que va ingressar a l’orde francisc\u00e0 i va ser bisbe de Tolosa (festa, 19 d’agost). Posteriors \u2014segle XVI\u2014 s\u00f3n sant Llu\u00eds Bertran, frare dominic\u00e0 nascut a Val\u00e8ncia que an\u00e0 a evangelitzar a terres americanes (9 d’octubre), i sant Llu\u00eds Gonzaga, jesu\u00efta itali\u00e0 mort a 23 anys de pesta (21 de juny).<\/p>\n

Comencem per explicar l’origen del nom, que \u00e9s for\u00e7a envitricollat. Es tracta d’un nom germ\u00e0nic, concretament fr\u00e0ncic (l’idioma dels francs), que en la llengua original tenia la forma Chlodowig<\/em>. Com tots els noms germ\u00e0nics est\u00e0 format per dos elements: hlod<\/em> (fama) i wig<\/em> (guerrer). Vol dir, doncs, ‘guerrer fam\u00f3s’. \u00c9s un nom que ha produ\u00eft moltes variants i molt diferents. La m\u00e9s acostada a l’original \u00e9s Clodoveu<\/em>, que \u00e9s la forma catalana del nom de diversos reis francs que en franc\u00e8s es diuen Clovis <\/em>i\u00a0que fou llatinitzat en Chlodovechus<\/em>. Una altra llatinitzaci\u00f3 \u00e9s Ludivicus<\/em>, d’on surten algunes formes com la sueca, noruega o danesa Ludvig<\/em>, l’alemanya Ludwig<\/em>, la polonesa Ludwik<\/em>, etc. La forma m\u00e9s evolucionada \u00e9s la del franc\u00e8s, Louis<\/em>, d’on surten la catalana Llu\u00eds<\/em>, l’espanyola i portuguesa Luis<\/em>, l’occitana Lois<\/em> o la italiana Luigi<\/em>. En angl\u00e8s hi ha dues formes, Louis<\/em> i Lewis<\/em>. En algunes lleng\u00fces trobam formes ben diferents, com en basc (Koldobika<\/em>, Koldo<\/em>, Aloxi<\/em>), en hongar\u00e8s (Lajos<\/em>) o en ga\u00e8lic escoc\u00e8s (Luthais<\/em>). La forma femenina presenta una variaci\u00f3 pareguda: en catal\u00e0 \u00e9s Llu\u00efsa<\/em>, semblant a les formes francesa, espanyola, portuguesa, anglesa, etc. Aquest \u00e9s un nom de reis (a Fran\u00e7a l’han portat dinou sobirans), i per aix\u00f2 ha estat nom preferit per les classes m\u00e9s elevades.<\/p>\n

Anem al personatge. Nasqu\u00e9 el 1214 a Poissy, prop de Par\u00eds, fill de Llu\u00eds VIII de Fran\u00e7a i Blanca de Castella. De la dinastia dels Capets, fou rei de Fran\u00e7a del 1226 (amb dotze anys) fins a sa mort. Sa mare exerc\u00ed la reg\u00e8ncia fins a la majoria d’edat del rei. A vint anys es cas\u00e0 amb Margarida, filla del comte Ramon Berenquer IV de Proven\u00e7a, amb qui tingu\u00e9 onze fills. Durant tot el seu regnat treball\u00e0 per a refor\u00e7ar el poder de la monarquia enfront dels poders feudals, fou reformador de la just\u00edcia (introdu\u00ed la presumpci\u00f3 d’innoc\u00e8ncia, atenu\u00e0 la tortura i establ\u00ed l’apel\u00b7laci\u00f3 davant el rei) i es pot dir que va ser un rei molt franc\u00e8s (establ\u00ed una moneda \u00fanica per a tot Fran\u00e7a, cosa que a Espanya no reeix\u00ed fins a Isabel II). I, com es pot endevinar, va ser un home molt piad\u00f3s que va fer construir esgl\u00e9sies (com les catedrals de Chartres, Amiens, Reims o Notre-Dame de Par\u00eds), monestirs i hospitals, i, com vam veure parlant de santa Helena, va maldar per aconseguir les rel\u00edquies de la passi\u00f3 de Crist, per a les quals f\u00e9u construir la Sainte-Chapelle.\u00a0 Volgu\u00e9 regenerar la moral i bons costums i prohib\u00ed la blasf\u00e8mia, els jocs amb diners i la prostituci\u00f3. Respecte de la prostituci\u00f3 evidentment la cosa no va reeixir, de tanta for\u00e7a que sempre ha tingut aquest negoci: a l’Edat Mitjana fins i tot hi havia bordells que eren propietat de catedrals i monestirs. Precedent de coses que m\u00e9s tard passarien a la monarquia hisp\u00e0nica, volgu\u00e9 convertir els jueus de Fran\u00e7a, de grat o per for\u00e7a. Una mostra del segon m\u00e8tode \u00e9s la crema p\u00fablica del Talmud, un dels textos sagrats del judaisme, a una pla\u00e7a de Par\u00eds. Encara que fos un sant va passar la vida fent guerra contra enemics diversos, fossin anglesos, nobles francesos, c\u00e0tars resistents i sobretot en la setena i vuitena croades. En aquesta darrera mor\u00ed a causa de la disenteria, el 25 d’agost de 1270.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la seva mort lluny de Fran\u00e7a, surt una disputa entre el seu fill Felip, que volia que les restes de son pare reposassen a terra francesa, i el seu germ\u00e0 Carles, rei de N\u00e0pols i Sic\u00edlia, que volia que reposassen al regne de Sic\u00edlia. Al final els dos parents acordaren de dividir el cos en dues parts \u2014ben salom\u00f2nicament\u2014, els ossos per a un i la resta per a l’altre. Per\u00f2 Felip s’avan\u00e7a als fets i s’emporta el cos a Par\u00eds, despr\u00e9s de practicar una t\u00e8cnica habitual a l’Edat Mitjana per a casos semblants: bullir el cos dins aigua i vi a fi de separar la carn dels ossos, que aix\u00ed poden viatjar nets i lluents.\u00a0 Arribats a Par\u00eds, els ossos foren exposats a la catedral i feren al sant solemnes funerals. El 1297 Llu\u00eds va ser canonitzat a inst\u00e0ncia del seu n\u00e9t, el rei Felip IV el Bell. Despr\u00e9s de la canonitzaci\u00f3 el dit Felip IV va fer el gran repartiment de les restes del seu avi: don\u00e0 als monjos de Sant Den\u00eds les dents i la mand\u00edbula inferior, una costella a la catedral de Notre-Dame, i la resta se n’an\u00e0 a la Sainte-Chapelle. El crani va ser guardat dins un fastu\u00f3s reliquiari d’or i pedres precioses. A m\u00e9s, el rei Felip ofer\u00ed els dits al rei d’Hongria, que f\u00e9u construir una esgl\u00e9sia dedicada a sant Llu\u00eds, i encara regal\u00e0 altres peces als dominicans de Par\u00eds i de Reims i a diverses abadies. M\u00e9s tard, Felip VI de Fran\u00e7a encara donar\u00e0 trossets a amics seus, i l’emperador Carles IV en far\u00e0 arribar a la catedral de Praga, una costella al Papa i dues costelles als ducs de Berry. I la dispersi\u00f3 del sant continu\u00e0 fins al segle XVII, a base de presents que els posse\u00efdors feien a altres persones segregant una part del seu tresor; per\u00f2 nosaltres ens aturam per a no fer-nos insuportables. \u00c9s a dir, que tothom content com un ca amb un os. M\u00e9s ben dit, com un rei, bisbe o abat amb un os (de sant).<\/p>\n

Tot i tot, la veneraci\u00f3 de sant Llu\u00eds s’escampa a Fran\u00e7a sobretot a partir del segle XVII, i els jesu\u00eftes en fan un sant internacional. \u00c9s el patr\u00f3 de Fran\u00e7a, dels perruquers i dels passamaners, que s\u00f3n els qui fan ornaments com cordons, vetes i borles.<\/p>\n

La topon\u00edmia creada pel nostre sant \u00e9s magra. En tot el pa\u00eds nom\u00e9s hi ha una vila que es digui Sant Llu\u00eds, i encara perqu\u00e8 els francesos li van posar aquest nom. Durant l’administraci\u00f3 francesa de Menorca, en el segle XVIII, el governador franc\u00e8s f\u00e9u construir el nucli de Sant Llu\u00eds, prop de Ma\u00f3, a fi d’arreplegar la gent dispersa en la contrada. Com podeu suposar, el nom del lloc \u00e9s en honor del sant rei de Fran\u00e7a. En un principi fou part del municipi de Ma\u00f3 fins que se n’independitz\u00e0 el 1904. Tamb\u00e9 es don\u00e0 el nom de Sant Llu\u00eds a una col\u00f2nia agr\u00edcola fundada el 1876 a Alc\u00fadia (Mallorca), a la possessi\u00f3 de Gatamoix, pels empresaris anglesos encarregats de dessecar l’Albufera. De fet, era un llogaret amb onze cases de dues plantes, una capella i un aljub. El nom no era per sant Llu\u00eds de Fran\u00e7a sin\u00f3 per un nebot del promotor de la col\u00f2nia. Un nom que no prosper\u00e0, perqu\u00e8 la gent en digu\u00e9 el Poble Nou. Tampoc no prosper\u00e0 la col\u00f2nia: les cases dels colons s’anaren esfondrant i avui en resta una com a testimoni.<\/p>\n

El sant franc\u00e8s tampoc no ha estat gaire espl\u00e8ndid produint refranys. Nom\u00e9s en coneixem un que diu per Sant Llu\u00eds, calor fins a les sis<\/em>; \u00e9s a dir, ara fins a les vuit, amb els moviments horaris, que, entre altres coses, desbaraten els refranys.<\/p>\n

Molts d’anys als Llu\u00efsos i les Llu\u00efses.<\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Llu\u00eds. Hi ha uns quants sants d’aquest nom, per\u00f2 el que avui celebram \u00e9s sant Llu\u00eds de Fran\u00e7a (1214-1270), el rei Llu\u00eds IX, un personatge contemporani del nostre Jaume I. Altres sants del mateix nom s\u00f3n sant Llu\u00eds de Tolosa, fill d’un nebot de l’anterior, que va ingressar a l’orde francisc\u00e0 i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2813","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2813","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2813"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2813\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2813"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2813"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2813"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}