{"id":2811,"date":"2018-08-20T06:07:27","date_gmt":"2018-08-20T04:07:27","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2811"},"modified":"2024-03-16T20:23:04","modified_gmt":"2024-03-16T18:23:04","slug":"sant-bernat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-bernat\/","title":{"rendered":"Sant Bernat"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Sant Bernat. De sants amb aquest nom n’hi ha diversos, i tots de la mateixa \u00e8poca. Un \u00e9s sant Bernat d’Alzira (s. XII), fill d’un emir de la taifa de Carlet, de nom Ibn Ahmed al-Mansur, que es convert\u00ed al cristianisme juntament amb dues germanes i adopt\u00e0 el nom de Bernat. Els tres germans conversos van ser assassinats pel seu germ\u00e0, successor del pare en el tron, i avui s\u00f3n patrons d’Alzira. Un altre sant Bernat \u00e9s el de Tiron, sant de facto (sense canonitzar) que fou monjo benedict\u00ed i fundador de l’orde de Tiron. Un altre \u00e9s sant Bernat de Menthon (segle XI), un capell\u00e0 que fund\u00e0 hospicis a un dels llocs m\u00e9s perillosos dels Alps su\u00efssos per a soc\u00f3rrer pelegrins que anaven a Roma. La ra\u00e7a de cans dits Sant Bernat, criats en aquests hospicis i utilitzats per a salvar gent perduda per les muntanyes, li deu el nom. \u00c9s el patr\u00f3 dels excursionistes, esquiadors i muntanyencs. Tamb\u00e9 hi ha sant Bernat Calb\u00f3, un sant local nascut a Reus, monjo cistercenc, militar i jurista, que an\u00e0 a la conquesta de Val\u00e8ncia i entre altres coses fou bisbe de Vic. I encara n’hi ha m\u00e9s, per\u00f2 el m\u00e9s important dels sants de nom Bernat \u00e9s sant Bernat de Claravall, la festa del qual celebren avui tots els Bernats d’aquest pa\u00eds.<\/p>\n

Comencem pel nom. Bernat \u00e9s un nom germ\u00e0nic (Berinhard<\/em>) format per dos mots: berin<\/em> (\u00f3s) i hard<\/em> (fort). Vol dir, doncs, ‘fort com un \u00f3s’. Fou introdu\u00eft pels francs i portat per cavallers i persones de categoria, entre elles un rei n\u00e9t de Carlemany. Per\u00f2 el nostre sant d’avui el va fer popular i un dels m\u00e9s usats en el nostre pa\u00eds.<\/p>\n

Sant Bernat de Claravall va ser un monjo i abat franc\u00e8s, promotor de l’orde cisterciense o cistercenc. Va n\u00e9ixer el 1090 a un castell de la regi\u00f3 de Borgonya (Fran\u00e7a), fill de membres de l’alta noblesa borgonyona. Com es pot suposar, va rebre una bona educaci\u00f3 i a 19 anys, just morta sa mare, li entr\u00e0 una profunda vocaci\u00f3 religiosa. A 23 anys ingress\u00e0 a l’abadia de C\u00eeteaux, situada al sud de Dijon, que el 1098 havia estat fundada per sant Robert de Molesme.\u00a0 No hi an\u00e0 sol sin\u00f3 que amb ell hi ingressaren trenta homes de la noblesa de Borgonya. Aquella abadia benedictina, que cresqu\u00e9 molt r\u00e0pidament, \u00e9s l’origen de l’orde cisterciense. C\u00eeteaux<\/em>, abans Cisteaus<\/em>, \u00e9s un nom d’etimologia obscura, que tenia per equivalent llat\u00ed Cistercium<\/em>. D’aqu\u00ed ve l’adjectiu cisterciensis<\/em>, amb qu\u00e8 s\u00f3n coneguts els monjos de C\u00eeteaux. Mot de catalanitzaci\u00f3 pol\u00e8mica, car la forma habitual, cistercenc<\/em>, ha estat durament criticada per Coromines, qui proposa cisterc\u00e8s<\/em>. El top\u00f2nim C\u00eeteaux<\/em> va ser catalanitzat en la forma Cistell<\/em>, i per aix\u00f2 en catal\u00e0 medieval es parla de l’orde de Cistell (o del Cistell) i dels monjos de Cistell (o del Cistell). Les formes C\u00edster<\/em> o Cister<\/em> s\u00f3n castellanismes moderns.<\/p>\n

Tornem al nostre Bernat. Tres anys despr\u00e9s de l’ingr\u00e9s a C\u00eeteaux, Bernat va ser enviat amb dotze confrares a fundar un nou monestir a una vall que el monjo anomen\u00e0 Clara Vall <\/em>(Claire Vall\u00e9<\/em> o Clairvaux<\/em>). A partir d’aquell moment Bernat i Claravall restaren units per a sempre. L’abadia de Claravall, filla de la de C\u00eeteaux, cresqu\u00e9 de manera espectacular amb nombrosos ingressos, fins i tot el del pare de Bernat i tots els germans menys un. Mentrestant el curr\u00edculum del nostre protagonista llu\u00efa de cada cop m\u00e9s. Tingu\u00e9 una participaci\u00f3 destacada en algun concili, perfil\u00e0 la regla dels templers, que esdevingueren ideal de noblesa cristiana, escrigu\u00e9 llibres, mantingu\u00e9 debats amb els grans te\u00f2legs, combat\u00e9 heretgies i modernament ha estat nomenat doctor de l’Esgl\u00e9sia. Quan es produ\u00ed el cisma d’Occident, en qu\u00e8 dos papes es disputaven el c\u00e0rrec, Bernat va ser designat \u00e0rbitre en un concili nacional dels bisbes francesos i decid\u00ed en favor d’Innocenci II, que s’havia refugiat a Fran\u00e7a. Quan una part de la Terra Santa, controlada pels croats, caigu\u00e9 en mans dels turcs i la resta era amena\u00e7ada, Bernat predic\u00e0 la segona croada. El nostre sant fund\u00e0 monestirs o abadies sense parar. Envi\u00e0 monjos del seu monestir de Claravall a fundar altres monestirs a Alemanya, Anglaterra, Irlanda, Su\u00e8cia, Su\u00efssa, It\u00e0lia i Portugal. En vida de sant Bernat es crearen prop de tres-centes cinquanta fundacions cistercienses. Despr\u00e9s d’aquesta vida tan intensa mor\u00ed a 63 anys el dia 20 d’agost de 1153. Fou enterrat a l’abadia de Claravall, i quan aquesta va ser suprimida en el context de la Revoluci\u00f3 Francesa, les seves despulles foren traslladades a la catedral de Troyes, a la regi\u00f3 de la Xampanya.<\/p>\n

La tradici\u00f3 tamb\u00e9 conta alguns aspectes menors de la seva vida. Com la seva resoluci\u00f3 davant les temptacions de la carn. Un dia que estava en tal situaci\u00f3 ho va resoldre ficant-se dins aigua gelada, i un altre dia, trobant-se dormint a una posada aparegu\u00e9 a la seva cambra una prostituta tota nua que s’aja\u00e7\u00e0 al seu costat, i l’home va salvar la castedat pel m\u00e8tode de fugir corrents. I, naturalment, tamb\u00e9 va fer miracles, com tot sant. Una vegada va fer recobrar la parla a un home vell i mut, perqu\u00e8, situat a les portes de la mort, pogu\u00e9s confessar els seus pecats. Una altra vegada va resoldre un gran problema quan una plaga de mosques va infestar una esgl\u00e9sia. Bernat les va excomunicar i totes caigueren mortes a l’acte. Excomunicar una mosca \u00e9s una cosa que abans no es devia haver vist mai, i segurament no es torn\u00e0 a veure mai m\u00e9s. I degu\u00e9 fer m\u00e9s miracles, per\u00f2 amb aquests dos ja el podien fer sant tranquil\u00b7lament.<\/p>\n

Sant Bernat \u00e9s, doncs, el principal impulsor, si b\u00e9 no el creador, de l’orde cisterciense, creat per a expandir la reforma gregoriana de l’Esgl\u00e9sia a tot l’occident cristi\u00e0. Representa la restauraci\u00f3 de l’orde benedict\u00ed (vegeu l’entrada Sant Benet<\/em>), amb els principis de treball i disciplina rigorosa, enfront de l’altre gran monestir benedict\u00ed, el ve\u00ed de Cluny. El de Claravall va ser un gran focus religi\u00f3s que exerc\u00ed gran influ\u00e8ncia damunt la vida espiritual i social de l’Edat Mitjana. Arrib\u00e0 a haver-hi dos mil monestirs que tenen l’origen en l’abadia de Claravall. L’orde, sempre al servei dels interessos del Papa enfront de reis i emperadors, arrib\u00e0 a ser un veritable poder a Europa. Els cistercienses s\u00f3n anomenats benedictins blancs o monjos blancs, per la color del seu h\u00e0bit, tot i que amb escapulari negre, enfront dels benedictins negres, com els de Montserrat, d’h\u00e0bit tot negre.<\/p>\n

En el nostre pa\u00eds hi ha hagut cinc grans monestirs cistercienses masculins i tres de femenins. Els masculins s\u00f3n el de Poblet (la Conca de Barber\u00e0), fundat el 1150, el m\u00e9s gran de tots i un dels m\u00e9s grans d’Europa; el de Santes Creus (l’Alt Camp), fundat el mateix 1150 i avui sense vida mon\u00e0stica; el de Santa Maria de Benifass\u00e0 (el Baix Maestrat), creat el 1233 com a fill del de Poblet i avui ocupat per monges cartoixanes; el de Santa Maria de la Valldigna (la Safor), fundat el 1298 com a filial del de Santes Creus, avui en mans de la Generalitat, que t\u00e9 cura de la restauraci\u00f3; i finalment el de la Real (Palma), fundat despr\u00e9s de la conquesta de Mallorca amb monjos procedents de Poblet, desamortitzat el 1835 i avui a cura de la comunitat dels Missioners dels Sagrats Cors. Tal era la import\u00e0ncia d’aquest monestir que l’abat de la Real era la segona autoritat religiosa de l’illa despr\u00e9s del bisbe. L’esgl\u00e9sia ha esdevingut la parr\u00f2quia de la zona de la Real i del nucli del Secar de la Real. Els monestirs femenins s\u00f3n el de Vallbona de les Monges (l’Urgell), fundat durant la primera meitat del segle XII i encara amb vida mon\u00e0stica; el de la Sa\u00efdia (el Camp del T\u00faria), fundat per Teresa Gil de Vidaure, esposa de Jaume I, i enderrocat completament en el segle XX; \u00a0i el de Valldonzella (Barcelona), fundat en el segle XII i que ha anat canviant d’empla\u00e7ament. Una branca de l’orde cisterciense s\u00f3n els monjos trapistes, branca apareguda en el segle XVII amb la idea de retornar a l’observan\u00e7a estricta de la regla inicial. El seu nom \u00e9s degut al seu origen en l’abadia de La Trappe (Normandia, Fran\u00e7a). Un grup d’aquests monjos, fugint de la Revoluci\u00f3 Francesa, el 1810 s’establiren a Mallorca, a la vall de Sant Josep, i fundaren el monestir de la Trapa, per\u00f2 nom\u00e9s hi estigueren deu anys. Despr\u00e9s les terres i cases passaren a mans particulars fins que foren adquirides pel GOB. I tota aquesta hist\u00f2ria per culpa de sant Bernat i algun altre.<\/p>\n

I malgrat la import\u00e0ncia d’aquest sant, no hi ha en tot el pa\u00eds cap ciutat, vila o llogaret que es digui Sant Bernat, ni pr\u00e0cticament altra topon\u00edmia. Ni \u00e9s el patr\u00f3 d’enlloc ni de res, que sapiem. B\u00e9, s\u00ed, \u00e9s el patr\u00f3 del Secar de la Real i el seu voltant, on el dia del patr\u00f3 s’organitza una romeria al monestir for\u00e7a vistosa. Sort que ha produ\u00eft qualque refrany, com els que diuen per Sant Bernat, el jac cordat<\/em>; per Sant Bernat tapa’t el cap,<\/em> o pluja de Sant Bernat, el blat corcat<\/em>. Per\u00f2 ens agrada m\u00e9s aquell que diu la monja l’enc\u00e9n i el frare l’apaga<\/em>; o, de manera m\u00e9s entenedora, santa Margalida l’enc\u00e9n i sant Bernat l’apaga<\/em>. Sant Bernat \u00e9s l’encarregat d’apaivagar la intensa calor estival atiada per santa Margarida.<\/p>\n

Bernat<\/em> ha estat sempre un nom popular. Hi ha els diminutius Bernad\u00f3<\/em> i Bernad\u00ed<\/em> i el femen\u00ed (rar) Bernada<\/em>. A les rondalles mallorquines en Bernat o en Bernadet \u00e9s qualque vegada el tercer dels germans, i sempre un home bo. I, com diu la dita popular, a la taula d’en Bernat qui no hi \u00e9s no hi \u00e9s comptat<\/em>, que ens ensenya que si a l’hora de prendre alguna decisi\u00f3 alg\u00fa no \u00e9s on ha de ser, no ser\u00e0 tingut en compte.<\/p>\n

Felicitacions als Bernats.<\/p>\n

 <\/p>\n


\n<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Bernat. De sants amb aquest nom n’hi ha diversos, i tots de la mateixa \u00e8poca. Un \u00e9s sant Bernat d’Alzira (s. XII), fill d’un emir de la taifa de Carlet, de nom Ibn Ahmed al-Mansur, que es convert\u00ed al cristianisme juntament amb dues germanes i adopt\u00e0 el nom de Bernat. Els tres […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2811","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2811","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2811"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2811\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3990,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2811\/revisions\/3990"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2811"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2811"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2811"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}