{"id":2809,"date":"2018-08-15T08:44:12","date_gmt":"2018-08-15T06:44:12","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2809"},"modified":"2024-03-16T20:21:28","modified_gmt":"2024-03-16T18:21:28","slug":"santa-assumpta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-assumpta\/","title":{"rendered":"\u00abSanta Assumpta\u00bb"},"content":{"rendered":"


\nMalgrat el t\u00edtol ir\u00f2nic, avui no hem de parlar de cap sant, perqu\u00e8 avui no \u00e9s el dia de cap sant. Avui \u00e9s el dia de l’Assumpci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u, o, dit m\u00e9s popularment, la Mare de D\u00e9u d’Agost. A difer\u00e8ncia dels sants vulgars i corrents, la Mare de D\u00e9u, per ser qui \u00e9s, t\u00e9 dedicades una tracalada de festes (vegeu l’article \u00abEl Dol\u00e7 Nom de Maria\u00bb, 12 de setembre, on tamb\u00e9 detallarem la vida de Maria de Natzaret), per\u00f2 n’hi ha quatre que s\u00f3n les m\u00e9s destacades: la Solemnitat de Santa Maria Mare de D\u00e9u (primer de gener), l’Anunciaci\u00f3 (25 de mar\u00e7), l’Assumpci\u00f3 (15 d’agost) i la Immaculada (8 de desembre).<\/p>\n

Avui, dia de l’Assumpci\u00f3, la religi\u00f3 cristiana celebra el fet, o m\u00e9s aviat la creen\u00e7a, que la Mare de D\u00e9u, de nom civil Maria de Natzaret, despr\u00e9s d’acabar la vida en aquesta terra, va pujar al cel, on encara resideix. Igual que, un poc abans que ella, ho va fer Jes\u00fas, el seu fill. La difer\u00e8ncia \u00e9s que Jes\u00fas va fer una ascensi\u00f3<\/em>, \u00e9s a dir va pujar per ell mateix, i Maria va tenir una assumpci\u00f3<\/em>, \u00e9s a dir va ser \u00abxuclada\u00bb pel cel, o, dit m\u00e9s finament, va ser assumida. Amb motiu d’aquest episodi hi ha moltes dones que es diuen Assumpta o Assumpci\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s possible que la festa d’avui tingu\u00e9s per base una festa romana dedicada a celebrar l’acabament de les collites, despr\u00e9s del qual la terra \u00abes mor\u00bb i reposa com la Mare de D\u00e9u. I tornar\u00e0 a rebrotar el mes que ve, en qu\u00e8 vindr\u00e0 la festa de la Mare de D\u00e9u de Setembre. Per\u00f2 la relaci\u00f3 de la festa d’avui no \u00e9s sols amb una celebraci\u00f3 romana, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb el culte a diverses divinitats femenines que representen la Mare Terra, adorades per cultures antigues.<\/p>\n

L’Assumpci\u00f3 de Maria \u00e9s un dogma de fe que va ser establit pel papa Pius XII el 1950 amb la constituci\u00f3 Munificentissimus Deus<\/em>,\u00a0 emparant-se en un altre dogma, el de la infal\u00b7libilitat papal, decretat el 1870 pel concili Vatic\u00e0 I. Fa dos dies, com aquell que diu. Ara b\u00e9, el dogma deixa oberta una q\u00fcesti\u00f3 sobre la qual hi ha idees per a tots els gusts: si Maria es va morir o no. Si es va morir, hagu\u00e9 de ressuscitar, perqu\u00e8 ning\u00fa en el cristianisme no imagina que l’assumpci\u00f3 de Maria va ser l’assumpci\u00f3 d’un cad\u00e0ver. Qu\u00e8 faria un cad\u00e0ver en el cel? Tanmateix l’haurien hagut de ressuscitar all\u00e0. De manera que en qualsevol cas Maria va ser assumida viva.<\/p>\n

Malgrat que el dogma \u00e9s modern, la creen\u00e7a en l’Assumpci\u00f3 de Maria \u00e9s molt antiga. Comen\u00e7\u00e0 a l’Esgl\u00e9sia d’Orient cap al segle IV. La festa ja se celebrava en el segle V i va ser fixada oficialment en el 15 d’agost per l’emperador Maurici al voltant de l’any 600. En digueren festa de la Dormici\u00f3 de la Mare de D\u00e9u, at\u00e8s que adormir-se<\/em> t\u00e9 en el cristianisme el significat simb\u00f2lic de morir. Els cristians orientals creuen que Maria va morir i tot d’una la seva \u00e0nima va ser transportada al cel. Tres dies despr\u00e9s va ressuscitar i el cos va ser assumit per a reunir-se amb l’\u00e0nima. La creen\u00e7a \u00e9s que al tercer dia de morta van trobar la tomba buida, sense res m\u00e9s que el sudari. Aquesta tomba, situada a Jerusalem, al Mont de les Oliveres, \u00e9s venerada cada any per multituds, i el sudari va ser enviat a Constantinoble, on es guarda a l’esgl\u00e9sia de Nostra Senyora de les Blanquernes. Altres, seguint un text escrit per una monja vision\u00e0ria dels segles XVII i XVIII, creuen que Maria va morir a Efes (Turquia), a una casa coneguda com la Casa de Maria, perfectament conservada i objecte de gran veneraci\u00f3. Segons aquesta creen\u00e7a, la mare de Jes\u00fas fou assumida al cel en aquesta casa.<\/p>\n

A occident la festa de l’Assumpci\u00f3, ja amb aquest nom, es va comen\u00e7ar a celebrar en el segle VIII i va ser declarada oficial pel papa Lle\u00f3 IV en el segle IX. Ja hem dit que el dogma va ser proclamat per Pius XII, molt m\u00e9s tard. Molts de cat\u00f2lics creuen que la Mare de D\u00e9u va morir i despr\u00e9s va ressuscitar, i que despr\u00e9s va ser assumida en cos i \u00e0nima. Altres creuen que va ser assumida sense passar per la mort. Vista la controv\u00e8rsia, no sobta que no hi hagi una gran festa de la resurrecci\u00f3 de Maria, com hi ha la de Jes\u00fas. Entre els protestants hi ha molta divisi\u00f3 d’opinions. Els anglicans van fer desapar\u00e8ixer la festa en el segle XV, i el 15 d’agost es convert\u00ed en la festa de la Mare de D\u00e9u tout court<\/em>.<\/p>\n

De tot el que hem dit fins ara es dedueix que en el cel, que no sabem on \u00e9s per\u00f2 que sempre s’ha pensat que \u00e9s \u00aball\u00e0 dalt\u00bb, per damunt els n\u00favols, hi ha \u00e9ssers immaterials, com D\u00e9u, els \u00e0ngels, els arc\u00e0ngels, les \u00e0nimes dels sants i les dels no sants que han fet bonda, i dues persones que tenen cos. Nom\u00e9s dues persones: Jes\u00fas i Maria. I qu\u00e8 hi fan dos cossos, tots sols, enmig de tanta \u00e0nima? I aquests dos cossos, estan sotmesos a les lleis que governen la mat\u00e8ria viva? Tornen vells? L’Esgl\u00e9sia t\u00e9 resposta per a tot i diu que no es tracta dels cossos f\u00edsics que tenien a la Terra sin\u00f3 de cossos glorificats, \u00e9s a dir, cossos que no envelleixen, que no mengen, que no tenen malaties ni fan pip\u00ed ni caca. \u00a0No sabem si tamb\u00e9 ho seran els cossos de tots els mortals una vegada que s’hagin reunit amb l’\u00e0nima, despr\u00e9s del Judici Universal, i gaudeixin \u2014si surten absolts d’aquest judici\u2014 de la vida eterna en el cel, o potser a la Terra convertida en parad\u00eds. El cristianisme \u00e9s una mica complicat, per\u00f2 no \u00e9s problema: basta que ho entenguin els bisbes i capellans, que se suposa que ho entenen.<\/p>\n

Una antiga tradici\u00f3 d’aquest dia, escampada per tots els Pa\u00efsos Catalans, consisteix a exposar a les esgl\u00e9sies, sobretot les de titularitat mariana, el llit de la Mare de D\u00e9u. Consisteix a muntar un llit o un t\u00famul damunt el qual jau la imatge de la Mare de D\u00e9u dormida o morta, que ja hem dit que aix\u00f2 no ha restat gaire clar. Sol tenir aspecte monumental, amb columnes, dosser, \u00e0ngels i voltat de cossiols amb alfabegueres o bellveures. \u00c9s costum dels feligresos d’anar a visitar aquests llits. L’origen es troba en el segle XVI i es relaciona amb les processons que es feien al voltant de les catedrals o les parr\u00f2quies. A Barcelona tenien anomenada els llits de les parr\u00f2quies de Santa Maria del Mar i del Pi. El costum era que les dones anaven a clavar agulles de cap al coix\u00ed de la Mare de D\u00e9u amb la creen\u00e7a que despr\u00e9s de recuperar-les serien preservades del mal de cap. A Mallorca les dones competien per a cultivar les millors alfabegueres per a adornar el llit, igual que tamb\u00e9 ho feien a Val\u00e8ncia. En un principi els llits eren els de les cases nobles, que es deixaven a les esgl\u00e9sies per a aquests dies. Hi havia compet\u00e8ncia, car era tingut per un privilegi dormir a un llit on havia jagut la Mare de D\u00e9u. El costum t\u00e9 avui plena vitalitat a Mallorca, tant a Palma com a les viles, en algunes de les quals, com Montu\u00efri, ballen els cossiers.<\/p>\n

Un esdeveniment singular del dia de la Mare de D\u00e9u d’Agost \u00e9s el Misteri d’Elx, una representaci\u00f3 lit\u00fargica teatral que se celebra a la bas\u00edlica de Santa Maria i que recrea la mort, assumpci\u00f3 i coronaci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u. La llegenda en situa l’origen en la conquesta cristiana d’Elx del 1265 i tamb\u00e9 en la troballa de la imatge de la Mare de D\u00e9u dins una caixa de fusta el 1370, per\u00f2 la documentaci\u00f3 en situa el comen\u00e7ament en el segle XV. El Misteri, que dura dos dies, \u00e9s una de les mostres de teatre religi\u00f3s medieval m\u00e9s interessant que es conserven, del punt de vista literari i musical, i ha estat declarat patrimoni de la humanitat. Naturalment, la Mare de D\u00e9u Assumpta \u00e9s la patrona d’Elx.<\/p>\n

<\/p>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s la patrona d’Amposta, Badalona, Camprodon, Cubelles, Manlleu, Martorell, Matar\u00f3, Montmel\u00f3 (al Principat); Llucalcari,\u00a0Palmanyola i Sineu (a Mallorca); Elx,\u00a0 Traiguera i altres (Pa\u00eds Valenci\u00e0), etc. Al voltant de dues-centes viles celebren avui la festa major. A Val\u00e8ncia el dia de l’Assumpci\u00f3 es fa una process\u00f3 al voltant de la catedral, que \u00e9s la m\u00e9s antiga de la ciutat. La Mare de D\u00e9u d’Agost \u00e9s \u2014o era\u2014 tamb\u00e9 la patrona dels flassaders, velers (fabricants de vels) i teixidors de seda. I fins i tot de les pentinadores i d’unes dones antigament dites belleres<\/em>, que avui dir\u00edem est\u00e9ticiennes<\/em>.<\/p>\n

A Sineu, el 2003 els joves de la vila, insatisfets amb les festes patronals tradicionals, van comen\u00e7ar un divertiment que ha esdevingut una gran neofesta, que ha estat definida com la festa m\u00e9s friki<\/em> dels Pa\u00efsos Catalans: la festa del Muc (escrit \u00abfricament\u00bb Much<\/em>). El nom parteix d’un bou (el Muc) de la llegenda o rondalla del Muc del puig de Reig. Segons aquesta llegenda, dins aquest puig\u00a0hi ha un tresor i per a treure\u2019l, s’han de fer tres vol\u00adtes a la muntanya amb un glop d\u2019oli verge dins la boca a les dotze de la nit. Si n\u2019hi hagu\u00e9s cap que acab\u00e0s de donar la tercera volta, tot d\u2019una li sortiria un bou amb una candela encesa damunt cada banya, que es posaria a c\u00f3rrer i no s\u2019aturaria fins arribar a un caramull d\u2019una cosa negra. El bou hi ensopegaria, li caurien les candeles i calarien foc a all\u00f2 negre, que faria un gran tro\u00a0 i tornaria un caramull de dobles de vint. El Muc, un home amb un caparrot de bou, i la Muca s\u00f3n els protagonistes de la festa, que \u00e9s una par\u00f2dia d’elements diversos, dels sanfermins de Pamplona fins als Jocs Florals. O l’enq\u00fcentro<\/em> entre el Muc i la Muca, r\u00e8plica de la process\u00f3 de l’Encontre del dia de Pasqua de Resurrecci\u00f3. Una multitud vestida de color de rosa inunda la vila de Sineu que esdev\u00e9 de cada any m\u00e9s petita. Vistes les dimensions de la neofesta, el 2018\u00a0la Mare de D\u00e9u i el Muc han fet un pacte de no agressi\u00f3 i el segon s’ha traslladat a un dia pr\u00f2xim.<\/p>\n

No s\u00e9 quina extensi\u00f3 han tingut en el nostre pa\u00eds els noms Assumpta o Assumpci\u00f3. A Mallorca sembla que s\u00f3n for\u00e7a moderns, m\u00e9s Assumpta que Assumpci\u00f3. Les poques que es diuen Assumpci\u00f3 poden fer servir l’hipocor\u00edstic Ci\u00f3<\/em>. Aquest nom tampoc no ha generat topon\u00edmia, per\u00f2 la festa ha creat una abundant fraseologia: per la Mare de D\u00e9u d’Agost a les 7 <\/em>[ara les 9] ja \u00e9s fosc<\/em>; dormir m\u00e9s que la Mare de D\u00e9u d’Agost<\/em>; de Mare de D\u00e9u a Mare de D\u00e9u<\/em> [del 15 d’agost al 8 de setembre],\u00a0calor greu<\/em>; per l’Assumpci\u00f3 cireres en abundor<\/em>; per l’Assumpci\u00f3 sembra el mel\u00f3<\/em>; pluja per la Mare de D\u00e9u d’Agost, any de most<\/em>; per la Mare de D\u00e9u del llit tan llarg \u00e9s el dia com la nit<\/em>, etc.<\/p>\n

Molts d’anys a les Assumptes i Assumpcions, als sineuers i a totes les viles en festa.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Malgrat el t\u00edtol ir\u00f2nic, avui no hem de parlar de cap sant, perqu\u00e8 avui no \u00e9s el dia de cap sant. Avui \u00e9s el dia de l’Assumpci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u, o, dit m\u00e9s popularment, la Mare de D\u00e9u d’Agost. A difer\u00e8ncia dels sants vulgars i corrents, la Mare de D\u00e9u, per ser qui […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2809","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2809","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2809"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2809\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3986,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2809\/revisions\/3986"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2809"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2809"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2809"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}