\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/agusti.jpg\" "\\"Sant")
Avui \u00e9s Sant Agust\u00ed, un savi fil\u00f2sof i te\u00f2leg dels segles IV i V i un personatge clau en el desenvolupament del cristianisme. Juntament amb sant Ambr\u00f2s, sant Jeroni i sant Gregori el Gran \u00e9s un dels quatre pares de l’Esgl\u00e9sia occidental i un dels trenta-sis doctors de l’Esgl\u00e9sia.<\/p>\n
Va n\u00e9ixer el 13 de novembre del 354 a Tagaste, una petita ciutat situada a l’extrem nord-est del que avui \u00e9s Alg\u00e8ria. En aquell temps en el nord d’\u00c0frica no hi havia ni \u00e0rabs ni musulmans, sin\u00f3 el poble aut\u00f2cton, els berbers, que parlaven la llengua berber i practicaven la religi\u00f3 berber, politeista com les de cultures ve\u00efnes. Tagaste pertanyia a la regi\u00f3 de Num\u00eddia (ara seria part d’Alg\u00e8ria, de Tun\u00edsia i de L\u00edbia), car els berbers eren denominats numidae<\/em> (n\u00f2mades) pels romans. I com que aleshores la regi\u00f3 feia part de l’Imperi Rom\u00e0, a m\u00e9s de berbers hi havia colons romans i un proc\u00e9s de certa romanitzaci\u00f3 de la societat aut\u00f2ctona. Sobre les ru\u00efnes de la ciutat natal d’Agust\u00ed es construiria m\u00e9s tard la que ara es diu Souk Akras. Agust\u00ed era d’una fam\u00edlia romana amb arrels berbers, fill d’un rom\u00e0 o romanitzat, Patrici, que es convert\u00ed al cristianisme un any abans de morir, i d’una cristiana d’origen berber dita M\u00f2nica (vegeu l’article \u00abSanta M\u00f2nica\u00bb). Li posaren de nom Augustinus<\/em>, que \u00e9s un diminutiu d’Augustus<\/em>, el t\u00edtol que tenien els emperadors romans. Augustus<\/em> era una denominaci\u00f3 reservada als emperadors, per\u00f2 d’Augustinus<\/em> a l’Imperi n’hi havia molts. Tingu\u00e9 un germ\u00e0, Navigi, i una germana de nom desconegut que seria superiora del monestir d’Hipona.<\/p>\n Agust\u00ed va viure quan la persecuci\u00f3 dels cristians ja s’havia acabat i el cristianisme comen\u00e7ava la seva expansi\u00f3 real. El jove Agust\u00ed, de bona fam\u00edlia, va rebre una bona educaci\u00f3 a Cartago, l’antiga ciutat p\u00fanica, destru\u00efda i reconstru\u00efda pels romans, que en feren la capital de la prov\u00edncia d’\u00c0frica Proconsular (avui Tun\u00edsia, una part d’Alg\u00e8ria i una franja litoral de L\u00edbia). All\u00e0 s’entusiasma per la filosofia i llegeix Cicer\u00f3 i altres cl\u00e0ssics. Aquesta educaci\u00f3 el f\u00e9u un mestre de la llengua i la cultura llatines, per\u00f2 no domin\u00e0 mai el grec, cosa que tingu\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies sobre la relaci\u00f3 entre cristians orientals i occidentals. A Cartago conegu\u00e9 una jove amb qui visqu\u00e9 durant quinze anys i amb qui tingu\u00e9 un fill, dit Adeodat. Una dona que despr\u00e9s deixaria pensant a associar-se amb un partit m\u00e9s bo. En un principi abra\u00e7\u00e0 el maniqueisme, una religi\u00f3 que creia en l’exist\u00e8ncia \u00abparit\u00e0ria\u00bb del b\u00e9 i del mal i de dos d\u00e9us, un de bo i un de dolent. I que l’home t\u00e9 una part del d\u00e9u bo (l’\u00e0nima) i una part del d\u00e9u dolent (el cos). Fundat pel profeta Mani (segle III), predicador de l’antiga P\u00e8rsia, el maniqueisme es difongu\u00e9 per tot l’Imperi, en compet\u00e8ncia amb el cristianisme. Agust\u00ed es va convertir al cristianisme a 32 anys, despr\u00e9s d’una estada a Mil\u00e0, on pogu\u00e9 parlar amb sant Ambr\u00f2s. Despr\u00e9s de la conversi\u00f3 fou bisbe d’Hipona, la capital de l’antic regne de Num\u00eddia, molt a prop de Tagaste. Destru\u00efda pels v\u00e0ndals i reconstru\u00efda pels \u00e0rabs, avui s’anomena Annaba. Agust\u00ed va debatre intensament amb els te\u00f2legs maniqueus i els d’altres sectes, i d’aquesta activitat en sort\u00ed una obra vasta, de la qual destaquen Les Confessions<\/em>, La ciutat de D\u00e9u<\/em> i De la Trinitat<\/em>. Sant Agust\u00ed incorpor\u00e0 part del pensament grec i rom\u00e0 al cristianisme, fent una lectura dels Evangelis associada al neoplatonisme. \u00c9s el pensador cristi\u00e0 m\u00e9s influent fins a la vinguda de sant Tom\u00e0s d’Aquino. Es va morir a Hipona el 28 d’agost del 430, a 76 anys, mentre els v\u00e0ndals comandats per Genseric assetjaven la ciutat. Segons Beda el Venerable, uns monjos que fugien de la persecuci\u00f3 dels v\u00e0ndals van portar el cos del sant a C\u00e0ller (Sardenya). En el segle VIII va ser traslladat a la bas\u00edlica de Sant Pere en Cel d’Or (Pavia, It\u00e0lia), on encara descansa. El 1298 Agust\u00ed va ser canonitzat i proclamat doctor de l’Esgl\u00e9sia. Pel seu bisbat i pel lloc de la seva mort seria conegut per sempre com Agust\u00ed d’Hipona.<\/p>\n Entorn de sant Agust\u00ed aparegu\u00e9 alguna comunitat de clergues, que ell mateix dirig\u00ed, i una comunitat de dones de la qual form\u00e0 part la seva germana. Aquestes comunitats, que es multiplicaren, es guiaven per la regla de sant Agust\u00ed, un ideal de vida mon\u00e0stica basada en alguns textos del mateix sant. La invasi\u00f3 dels v\u00e0ndals pos\u00e0 fi a aquests comunitats. A partir del segle XI noves comunitats de clergues i laics seguidors de la regla agustiniana proliferen arreu d’Europa, b\u00e0sicament en ermites, lluny del m\u00f3n i dedicades a l’oraci\u00f3, la penit\u00e8ncia i a l’espiritualitat. Per a unificar i controlar aquestes comunitats, el 1256 el papa Innocenci IV va crear l’Orde \u00a0dels Germans Ermitans de Sant Agust\u00ed que en el segle XX va canviar el nom pel d’Orde de Sant Agust\u00ed. Els agustinians o agustins s\u00f3n frares mendicants que viuen en comunitat, duen \u2014o duien\u2014 h\u00e0bit totalment negre amb corretja de pell i, tot i que havien aparegut per a fer vida contemplativa, avui es dediquen a l’ensenyament i les missions. Despr\u00e9s de la creaci\u00f3 de l’orde, aquest s’estengu\u00e9 r\u00e0pidament per Europa, tot organitzant-se en prov\u00edncies i adoptant una estructura jerarquitzada. Aparegueren diverses branques que formen la gran fam\u00edlia agustiniana (conventuals, observants, descal\u00e7os, etc.) i la secci\u00f3 femenina o segon orde, les monges agustinianes. El 1401 el papa Bonifaci IX va concedir a l’orde perm\u00eds per a fundar comunitats femenines amb h\u00e0bit i totes les normes dels agustinians. Es dividiren en recol\u00b7lectes i descalces, totes de clausura. A part de les monges agustinianes, de clausura, hi ha congregacions modernes, com les Germanes de la Caritat o les Agustinianes Terci\u00e0ries Germanes de l’Empar (una fundaci\u00f3 mallorquina), que segueixen la regla de sant Agust\u00ed per\u00f2 no s\u00f3n monges agustinianes en sentit estricte. Algunes d’aquestes comunitats es dediquen a l’ensenyament.<\/p>\n <\/p>\n A part dels frares i monges agustinians, el nostre sant tamb\u00e9 ha tingut conseq\u00fc\u00e8ncies sobre la topon\u00edmia. El sant d\u00f3na nom a un municipi (Sant Agust\u00ed de Llu\u00e7an\u00e8s, Osona), a un barri d’Alacant, a un antic raval d’Alzira i a un nucli de poblaci\u00f3 modern del municipi de Palma, que es diu Sant Agust\u00ed perqu\u00e8 un propietari dels terrenys on es f\u00e9u la urbanitzaci\u00f3, de nom Agust\u00ed, aconsegu\u00ed que l’esgl\u00e9sia estigu\u00e9s dedicada al nostre \u2014i seu\u2014 sant. A Eivissa hi ha la parr\u00f2quia de Sant Agust\u00ed del Vedr\u00e0, al terme de Sant Josep, creada en el segle XVIII. Sant Agust\u00ed tamb\u00e9 \u00e9s una possessi\u00f3 del Migjorn Gran (Menorca), i hi hagu\u00e9 un castell medieval dit de Sant Agust\u00ed en el Pallars Juss\u00e0.<\/p>\n Sant Agust\u00ed no \u00e9s patr\u00f3 de cap poblaci\u00f3, llevat de d’Alfara de Carles (Baix Ebre) si no vaig errat. A Barcelona era el patr\u00f3 dels assaonadors i de tots els qui es dedicaven a treballar la pell, perqu\u00e8 estaven establerts en el barri de Sant Agust\u00ed. A Felanitx (Mallorca) la patrona \u00e9s santa Margarida, per\u00f2 a la pobra li fan poc cas i celebren la festa grossa per Sant Agust\u00ed. Una festa que temps enrere van promoure els frares del convent de Sant Agust\u00ed, creat en el segle XVII i desamortitzat el 1835. Despr\u00e9s els custos del convent i l’Ajuntament donaren continu\u00eftat a la festa. Els anys vuitanta, a les festes tradicionals (oficis, completes, processons, cavallets, dimonis, caparrots, balls i cants) s’hi afeg\u00ed una mena de neofesta centrada en una penya taurina dita primer\u00a0el Coso<\/em>\u00a0i ara\u00a0el Cosso,\u00a0<\/em>que en un principi feia gran gresca durant la corrida de toros de la pla\u00e7a local dita\u00a0la Macarena. <\/em>El 2008 la corrida va desapar\u00e8ixer, i el Cosso s’ha reconvertit en una penya antitaurina que fa par\u00f2dia de la festa espanyola i d’altres coses.\u00a0Els joves cosseros<\/em>\u00a0i tota la multitud es diverteixen amb un preg\u00f3 sat\u00edric o reivindicatiu, la desfilada de les autoritats sota un pali sortint de missa \u2014que qualque any ha estat conflictiva\u2014, i la figura de la quica, convertida en emblema de la festa, que cada any \u00abressuscita\u00bb despr\u00e9s de la sortida del sol. A m\u00e9s de les famoses revetlles amb actuacions musicals dites popularment verbenes<\/em>. A l’Arrac\u00f3 (Andratx, Mallorca) tamb\u00e9 celebren la festa del lloc al voltant del 28 d’agost, en honor de Sant Agust\u00ed i de la Mare de D\u00e9u de la Trapa, tot i que el patr\u00f3 \u00e9s el Sant Crist de l’Arrac\u00f3.<\/p>\n El sant tamb\u00e9 ens deixa algunes dites i refranys: monja de Sant Agust\u00ed, dos caps en un coix\u00ed<\/em> (es diu de qui no vol ser religi\u00f3s sin\u00f3 que es vol casar); per Sant Agust\u00ed a filar fi <\/em>o la que no fila per Sant Agust\u00ed no far\u00e0 bon boc\u00ed<\/em>; per Sant Agust\u00ed ni berenar ni dormir<\/em>, o en versi\u00f3 de Menorca, sant Agust\u00ed lleva sa bereneta i es dormir<\/em> (s’acaba l’estiu i s’acur\u00e7a el dia). I dels majors hem apr\u00e8s que per Sant Agust\u00ed s’ha de sembrar el julivert.<\/p>\n Molts d’anys a tots els Agustins i Agustines.<\/p>\n <\/p>\n Avui \u00e9s Sant Agust\u00ed, un savi fil\u00f2sof i te\u00f2leg dels segles IV i V i un personatge clau en el desenvolupament del cristianisme. Juntament amb sant Ambr\u00f2s, sant Jeroni i sant Gregori el Gran \u00e9s un dels quatre pares de l’Esgl\u00e9sia occidental i un dels trenta-sis doctors de l’Esgl\u00e9sia. Va n\u00e9ixer el 13 de novembre […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2808","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2808","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2808"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2808\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3993,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2808\/revisions\/3993"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2808"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2808"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2808"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/agustins.JPG\" "\\"Frares")
Als Pa\u00efsos Catalans hi ha o hi ha hagut convents d’agustinians o agustinianes a Barcelona (Sant Agust\u00ed Vell, al barri de la Ribera, i Sant Agust\u00ed Nou, al barri del Raval), a Girona, Cervera, Igualada, la Selva del Camp, la Seu d’Urgell, T\u00e0rrega, Torroella de Montgr\u00ed, Val\u00e8ncia, Alcoi, Ciutadella, Palma i Felanitx, entre altres. A Palma els agustinians hi arribaren en el segle XV i s’establiren al convent d’\u00cdtria, extramurs, al cam\u00ed de S\u00f3ller. En el segle XVI fundaren el convent del Socors, que fou expropiat el 1835 i esbucat per a fer-hi un quarter. El 1890 els agustinians retornaren i edificaren una nova resid\u00e8ncia i un col\u00b7legi al costat de la vella esgl\u00e9sia del Socors. Les monges agustinianes arribaren a Palma en el segle XIII i s’establiren a la pla\u00e7a del Mercat, on ara hi ha Can Berga. Poc despr\u00e9s es traslladaren al convent de Santa Margarida, al costat de la porta Pintada. Aquest convent tamb\u00e9 fou expropiat el 1835 i acab\u00e0 essent hospital militar. Se salv\u00e0 la magn\u00edfica esgl\u00e9sia g\u00f2tica. Cap a l’any 1600 part de les monges de Santa Margarida fundaren el convent de la Consolaci\u00f3, a la que avui \u00e9s la pla\u00e7a de Quadrado. Tamb\u00e9 fou desamortitzat i esbucat. Tamb\u00e9 eren agustinianes les monges de la Miseric\u00f2rdia, que tenien el convent en el carrer de Sant Bartomeu, on ara hi ha el Banc d’Espanya.<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/cosso.jpg\" "\\"Les")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"