{"id":2807,"date":"2018-08-18T10:41:47","date_gmt":"2018-08-18T08:41:47","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2807"},"modified":"2024-03-16T20:22:16","modified_gmt":"2024-03-16T18:22:16","slug":"santa-helena","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-helena\/","title":{"rendered":"Santa Helena"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Santa Helena, una santa d’alt standing,<\/em> perqu\u00e8 va ser ni m\u00e9s ni menys que emperadriu de Roma i mare d’emperador. Es deia, en llat\u00ed, Flavia Iulia Helena Augusta, per\u00f2 la coneixem pel seu cognomen, Helena<\/em>, un antrop\u00f2nim d’origen grec que no se sap ben b\u00e9 qu\u00e8 vol dir, per\u00f2 sabem que en catal\u00e0 s’ha d’escriure amb hac, com es fa en totes les lleng\u00fces que tenen hac i l’usen b\u00e9.<\/p>\n

Va n\u00e9ixer devers l’any 250, tampoc no sabem exactament on. S’ha dit que podria haver nascut a Drepana, una ciutat de l’actual Turquia, que despr\u00e9s es digu\u00e9 Helen\u00f2polis en honor de la nostra santa. Aix\u00f2 no vol dir que hi nasqu\u00e9s, car altres top\u00f2nims, com Helen\u00f2polis o Helenopontus, tamb\u00e9 s\u00f3n dedicats a ella, i nom\u00e9s va poder n\u00e9ixer a un lloc. Algunes fonts diuen que era de fam\u00edlia de baix estatus: son pare hauria estat un soldat i sa mare, una filla d’un hostaler. Malgrat aix\u00f2 va trobar un bon partit i es cas\u00e0, o la casaren, amb Constanci Clor, que anys m\u00e9s tard seria emperador de Roma. Una tradici\u00f3 diu que es conegueren quan l’home guerrejava prop d’on vivia Helena, que casualment es toparen i que descobriren que tots dos portaven un bra\u00e7alet de plata exactament igual. Signe que D\u00e9u els volia ajuntar, malgrat la gran difer\u00e8ncia de nivell social. En tot cas la felicitat dur\u00e0 poc, perqu\u00e8 aviat Constanci la volgu\u00e9 canviar per una de m\u00e9s nivell, Teodora, filla de l’emperador Maximi\u00e0. Alguns cr\u00edtics diuen que Helena no era l’esposa de Constanci sin\u00f3 una concubina. Fos o no la seva esposa, quan Constanci fou elevat a la dignitat de C\u00e8sar, es cas\u00e0 amb Teodora. Quan Helena tenia al voltant de vint anys nasqu\u00e9 el seu fill Constant\u00ed, que seria l’emperador Constant\u00ed I el Gran. Despr\u00e9s de la separaci\u00f3 de Constanci Clor, Helena visqu\u00e9 una vida retirada, prop del seu fill, que sentia per ella una gran estima. Quan el 306 Constant\u00ed fou proclamat emperador, ella torn\u00e0 a la cort imperial, de Tr\u00e8veris i de Roma, i reb\u00e9 el t\u00edtol d’augusta.<\/p>\n

Fou despr\u00e9s de la proclamaci\u00f3 del seu fill com a emperador, segons algunes fonts, que Helena es convert\u00ed al cristianisme, fins aquell moment una religi\u00f3 proscrita i perseguida. Se suposa que Helena influ\u00ed damunt Constant\u00ed, i aix\u00f2 determin\u00e0 que aquest es convert\u00eds en el primer emperador protector del cristianisme. El 313 promulg\u00e0 l’edicte de Mil\u00e0, pel qual, despr\u00e9s de segles de persecuci\u00f3, els cristians eren autoritzats a practicar lliurement la seva religi\u00f3 i els eren retornats els b\u00e9ns confiscats. Per\u00f2 la seva acci\u00f3 protectora del cristianisme an\u00e0 molt m\u00e9s enll\u00e0. Don\u00e0 al papa Silvestre I el que havia estat palau de Diocleci\u00e0, que es convert\u00ed en resid\u00e8ncia papal durant mil anys, el palau del Later\u00e0. D’una casa modesta els papes \u2014o m\u00e9s aviat els bisbes de Roma\u2014 passen a viure a un palau imperial. Davant el palau, Constant\u00ed promogu\u00e9 l’edificaci\u00f3 d’una bas\u00edlica dita avui Sant Joan del Later\u00e0, que \u00e9s la catedral de Roma. El 324 Constant\u00ed va fer construir la bas\u00edlica de Sant Pere (vegeu l’article dedicat a Sant Pere). I promogu\u00e9 i pag\u00e0 l’edificaci\u00f3 de moltes esgl\u00e9sies i don\u00e0 propietats i poder a l’Esgl\u00e9sia, que a partir d’aquell moment comen\u00e7a a esdevenir un veritable poder. Constant\u00ed va convocar i presidir el concili de Nicea (325), en qu\u00e8 s’establ\u00ed l’ortod\u00f2xia cristiana, la que ell decid\u00ed, que pos\u00e0 fi a alguns segles de disputes ideol\u00f2giques entre les diverses faccions cristianes. Segons algunes fonts, convid\u00e0 els bisbes presents al concili a una tirallonga de banquets fastuosos i amena\u00e7\u00e0 amb el desterrament els qui no s’avinguessen a votar el que ell volia. Constant\u00ed \u00e9s el \u00abfundador\u00bb de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, i si tot aix\u00f2 ho va fer influ\u00eft per sa mare, aquesta en deu tenir tot el m\u00e8rit. L’obra cristiana de Constant\u00ed fou una aut\u00e8ntica girada de truita. Ell i sa mare feren destruir multitud de temples de la religi\u00f3 romana, i tot just despr\u00e9s de l’edicte de Mil\u00e0 els cristians tingueren carta blanca per a destruir temples i assassinar sacerdots pagans. El mateix Constant\u00ed saquej\u00e0 els temples de Gr\u00e8cia i s’endugu\u00e9 tots els seus tresors a Constantinoble, la ciutat que ell convert\u00ed en la nova capital de l’imperi. Constant\u00ed \u00e9s considerat sant per l’Esgl\u00e9sia ortodoxa, malgrat que pass\u00e0 la vida assassinant gent, inclosos familiars molt directes, en un ambient d’intrigues pol\u00edtiques i lluites pel poder. Els historiadors cristians li posaren el sobrenom d’el Gran<\/em>.<\/p>\n


\nEl que tamb\u00e9 va fer Constant\u00ed \u00e9s subvencionar a la seva mare un viatge a la Terra Santa, on es dedic\u00e0 a construir temples i a cercar rel\u00edquies de Jes\u00fas. Segons el bisbe i historiador Eusebi de Cesarea, all\u00e0 va fer construir l’esgl\u00e9sia de la Nativitat, a Betlem, sobre una gruta on se suposava que havia nascut Jes\u00fas, i l’esgl\u00e9sia d’Eleona, al tur\u00f3 de les Oliveres, on Jes\u00fas suposadament es va acomiadar del m\u00f3n quan va pujar al cel verticalment. I com que l’augusta emperadriu no tenia problemes de liquiditat, tamb\u00e9 va fer construir una esgl\u00e9sia en el mont Sina\u00ed, en el lloc on Mois\u00e8s trob\u00e0 un arbust en flames que no s’acabaven i la veu de D\u00e9u que li encoman\u00e0 d’alliberar el seu poble dels egipcians. Anys m\u00e9s tard, al costat de la capella s’hi constru\u00ed el monestir de Santa Caterina, un dels m\u00e9s antics que continuen habitats. En realitat, aquestes esgl\u00e9sies les f\u00e9u construir Constant\u00ed, per\u00f2 el m\u00e8rit ha estat per a la mare.<\/p>\n

L’emperador Hadri\u00e0 (76-138), un altre que tamb\u00e9 ha d’anar amb hac, despr\u00e9s de les revoltes dels jueus contra l’imperi, havia dut a terme una implacable repressi\u00f3 dels hebreus. Sobre la Jerusalem destru\u00efda hi havia aixecat una ciutat romana \u2014Aelia Capitolina\u2014, plena de temples pagans. Doncs b\u00e9, segons una llegenda forjada en el segle V, Helena va fer esbucar un temple rom\u00e0 dedicat a Venus, constru\u00eft per l’emperador Hadri\u00e0 en el mateix lloc on se suposa que hi hagu\u00e9 la tomba de Jes\u00fas, a la zona del Calvari, per a aixecar-hi un temple cristi\u00e0. Despr\u00e9s d’ensorrar el temple, l’emperadriu va fer excavar en el lloc i qu\u00e8 pensau que va trobar? Doncs tres creus. S\u00ed, les tres creus en qu\u00e8 foren clavats Jes\u00fas i els dos lladres. Segons unes fonts, la creu de Jes\u00fas duia el t\u00edtulus<\/em>, la fusteta amb l’INRI, i segons unes altres, no. En aquest darrer sup\u00f2sit, Helena va fer dur una persona que estava a les portes de la mort i la va fer posar damunt cada una de les creus. Quan la van posar damunt la primera, el malalt continu\u00e0 tan atabacat com abans. El posaren damunt una segona creu i res. Finalment, el posaren damunt la tercera creu i l’home, o la dona, s’aixec\u00e0 amb un bot i romangu\u00e9 m\u00e9s sa que un gra d’all. Helena ja tenia la creu de Jes\u00fas, la que fou anomenada la Vera Creu i que fou una de les rel\u00edquies m\u00e9s importants del cristianisme. No sols va trobar la creu sin\u00f3 els claus de la crucifixi\u00f3, els Sants Claus, que evidentment tamb\u00e9 agafaren una valor incalculable. En el lloc de la descoberta Constant\u00ed va fer aixecar el temple del Sant Sepulcre. Un altre. El cristianisme t\u00e9 les fites tan clares que fins i tot se sap el dia de la troballa: el 3 de maig del 326, que fou declarat dia de la invenci\u00f3 (descobriment) de la Vera Creu, en qu\u00e8 fan festa les dones que es diuen Creu (si n’hi ha cap) o Cruz, Mar\u00eda de la Cruz o Maricruz. Jaume de Vor\u00e0gine broda la llegenda a la seva manera. Quan Helena va arribar a Jerusalem, li digueren que un jueu sabia on era la creu, per\u00f2 quan aquest va ser interrogat, es neg\u00e0 en rod\u00f3 a obrir la boca. Llavors Helena el va ficar dins un pou sense res per a menjar ni beure. Passada una setmana el pobre jueu va confessar la localitzaci\u00f3 de la creu. A prop\u00f2sit, sobre l’origen de la creu de Jes\u00fas tamb\u00e9 hi ha moltes llegendes. La m\u00e9s atrevida, escrita pel mateix Jaume de Vor\u00e0gine, relaciona la creu amb l’arbre de la ci\u00e8ncia del b\u00e9 i del mal, aquell que produ\u00ed la famosa poma que menj\u00e0 Adam a proposta de la seva parella. Set, tercer fill d’Adam, va sembrar una llavor d’aquest arbre dins la boca del cad\u00e0ver d’Adam. Sobre la tomba d’Adam cresqu\u00e9 un gran arbre, que el rei Salom\u00f3 va fer tallar per a construir el temple de Jerusalem. Quan Herodes reconstru\u00ed el temple, d’aquella fusta es va fer la creu que seria de Jes\u00fas.<\/p>\n

Santa Helena no sols trob\u00e0 la creu i els claus de Jes\u00fas, sin\u00f3 que tamb\u00e9 trob\u00e0 la corona d’espines amb qu\u00e8 els soldats es befaren de Jes\u00fas, la Santa Corona. Amb un clau (o dos) es va fer el Sant Mos, \u00e9s a dir el mos del cavall de Constant\u00ed, que desaparegu\u00e9 amb el pillatge de Constantinoble per la Quarta Croada, i anys despr\u00e9s el trobaren a Carpentr\u00e0s (Proven\u00e7a), on el podeu anar a veure. No se sap si els claus eren tres (un a cada m\u00e0 i un als dos peus) o quatre (un a cada m\u00e0 i un a cada peu), per\u00f2 si miram els que hi ha a diverses catedrals i esgl\u00e9sies, a Jes\u00fas el punxaren amb deu claus. Recerques arqueol\u00f2giques asseguren que a l’Imperi Rom\u00e0 a cap crucificat el clavaven a la creu sin\u00f3 que l’hi fermaven amb cordes. Diuen que santa Helena tamb\u00e9 compr\u00e0 (no se sap a qui) la Santa T\u00fanica, la que portava Jes\u00fas el dia de la crucifixi\u00f3. I que l’envi\u00e0 a Tr\u00e8veris, on es conserva al tresor de la catedral. Una trentena d’altres t\u00faniques de Jes\u00fas s\u00f3n escampades per diverses esgl\u00e9sies del m\u00f3n. La nostra intr\u00e8pida arque\u00f2loga tamb\u00e9 volgu\u00e9 endur-se coses de m\u00e9s pes, com la Santa Escala, un conjunt de 28 graons que formaven el pretori de Pon\u00e7 Pilat i que Jes\u00fas evidentment va pujar quan pat\u00ed aquell judici en qu\u00e8 Pilat es rent\u00e0 les mans. Helena va fer desmuntar l’escala i l’envi\u00e0 a Roma. La podeu pujar, si voleu, obligat\u00f2riament avan\u00e7ant de genolls, a la capella del Sancta Sanctorum, a l’antic palau papal del Later\u00e0. Si ho feu, tindreu indulg\u00e8ncia plen\u00e0ria.<\/p>\n

I qu\u00e8 va passar amb la creu? Segons la tradici\u00f3, una part va restar a Jerusalem, a l’esgl\u00e9sia del Sant Sepulcre, sota la cust\u00f2dia del bisbe de Jerusalem. El 614 l’emperador persa Cosroes II, despr\u00e9s d’ocupar Jerusalem, s’endugu\u00e9 la part de la creu que hi havia, conscient del seu valor com a moneda de canvi en una hipot\u00e8tica negociaci\u00f3. Per\u00f2 tretze anys m\u00e9s tard l’emperador Heracli II venc\u00e9 els perses i recuper\u00e0 la rel\u00edquia, que dugu\u00e9 a Constantinoble i despr\u00e9s a Jerusalem. La creu va ser col\u00b7locada a l’esgl\u00e9sia del Sant Sepulcre en una cerim\u00f2nia solemne esdevinguda el 14 de setembre del 628. Per a commemorar-ho s’institu\u00ed la festa de l’Exaltaci\u00f3 de la Creu, el 14 de setembre. El 638 els musulmans conquereixen Jerusalem, per\u00f2 deixaran als cristians \u2014que era pr\u00e0cticament tota la poblaci\u00f3 de la ciutat\u2014 llibertat per a continuar els seus cultes. Per\u00f2 quan el califa Al-H\u00e0kim va ocupar el poder (1009), comen\u00e7\u00e0 una persecuci\u00f3 del cristianisme, i els cristians amagaren la creu, de fet un tros de fusta embotit dins una creu de plata, fins que Jerusalem fou alliberada pels croats de la primera croada. Llavors la creu va ser reposada a l’esgl\u00e9sia del Sant Sepulcre i convertida en s\u00edmbol del regne croat de Jerusalem. El 1187 els croats portaren la creu a la batalla de Hattin, lliurada contra els musulmans de Salad\u00ed. Per\u00f2 no va servir de res: els musulmans mataren quasi tots els cristians, Salad\u00ed s’endugu\u00e9 la creu i no se’n va saber res m\u00e9s.<\/p>\n

Una altra part de la creu va ser enviada per Helena a Constantinoble, juntament amb algun dels Sants Claus, i fou guardada a la capella del Far, del palau fet construir per Constant\u00ed. El 638, l’any que els musulmans conqueriren Jerusalem, tamb\u00e9 arriben a Constantinoble altres preuades rel\u00edquies: la corona d’espines (la Santa Corona), la llan\u00e7a que un soldat clav\u00e0 al costat de Jes\u00fas (la Santa Llan\u00e7a) i l’esponja amb qu\u00e8 eixugaren el front del crucificat (la Santa Esponja). L’emperador Baldu\u00ed I, fretur\u00f3s de diners, vengu\u00e9 aquestes rel\u00edquies a un banc de Ven\u00e8cia i acabaren comprades pel rei franc\u00e8s Llu\u00eds X, sant Llu\u00eds, qui f\u00e9u construir la Sainte-Chapelle, al palau reial, on romangueren zelosament guardades. El tros de la creu, dins un revestiment d’or, perles i pedres precioses, i tot dins una caixa monumental d’orfebreria. Quan esclat\u00e0 la revoluci\u00f3 francesa tot fou saquejat i perdut. Malgrat tot, a la catedral de N\u00f4tre-Dame hi ha un tros de fusta i un clau que diuen que fou de la creu de Jes\u00fas.<\/p>\n

Finalment Helena s’endugu\u00e9 amb ella a Roma un altre fragment de la creu, que guard\u00e0 a la seva resid\u00e8ncia, el palau del Sessorium.\u00a0 A una sala d’aquest palau es constru\u00ed una capella on es veneraren les rel\u00edquies portades per l’emperadriu; una capella reformada en el segle XVIII i coneguda com la bas\u00edlica de la Santa Creu de Jerusalem. I, a m\u00e9s, hi ha fragments, i en algun cas part\u00edcules, de la m\u00edtica creu escampats per tota la cristiandat. Si s\u00f3n de la vera creu o no ja ho anirem a cercar. Aquesta \u00e9s una hist\u00f2ria centrada en el m\u00f3n de les rel\u00edquies de Crist, que, com totes les rel\u00edquies, foren material per a un comer\u00e7 important\u00edssim, en mans sobretot de les cases reials, a m\u00e9s de moure masses de pelegrins, cosa que tamb\u00e9 t\u00e9 la seva part lucrativa per a les esgl\u00e9sies o monestirs que tenien tals tresors.<\/p>\n

Per\u00f2 tornem a santa Helena, que va morir un 18 d’agost al voltant de l’any 330 i fou enterrada a un mausoleu a una esgl\u00e9sia de Roma. Un sarc\u00f2fag fet de p\u00f2rfir vermell que es conserva en el Museu Vatic\u00e0. En el segle IX un monjo rob\u00e0 les restes de la santa i se les endugu\u00e9 a una abadia de Reims, i all\u00e0 s\u00f3n, tot i que un grapat d’esgl\u00e9sies presumeixen tamb\u00e9 de tenir-les.<\/p>\n

Malgrat els grans m\u00e8rits arqueol\u00f2gics i patrimonials de la santa, aquesta ha tingut poca repercussi\u00f3 sobre l’onom\u00e0stica. Hi ha una illa que es diu Santa Helena, perduda enmig de l’Atl\u00e0ntic (propietat del Regne Unit) i diverses ciutats en el continent americ\u00e0. En el nostre pa\u00eds, ni un municipi ni un trist nucli de poblaci\u00f3. Aix\u00ed i tot, \u00e9s patrona d’Escal\u00f3 (el Pallars Sobir\u00e0) i no sabem si d’enlloc m\u00e9s. Com es podia esperar, \u00e9s la patrona dels arque\u00f2legs i dels matrimonis dif\u00edcils. Ah, i la Santa Creu tamb\u00e9 \u00e9s patrona de qualque lloc, com la vila de Cabrils (el Maresme). I t\u00e9 esgl\u00e9sies dedicades, com la mateixa catedral de Barcelona o la gran esgl\u00e9sia de Santa Creu de Palma, que correspon a una de les cinc parr\u00f2quies hist\u00f2riques de la ciutat. A Mallorca hi ha \u2014o hi havia\u2014 un costum segons el qual el qui perd un objecte el troba f\u00e0cilment si diu un parenostre a santa Helena. Evidentment, si va trobar la creu de Crist, pot trobar qualsevol cosa.<\/p>\n

A la nostra santa encara li podem treure m\u00e9s suc. Ja hem dit que hi ha dues festes lligades a la creu de Jes\u00fas, i en certa manera a Santa Helena: la de la Invenci\u00f3 de la Creu (3 de maig) i la de l’Exaltaci\u00f3 de la Creu (14 de setembre). A Menorca, el 3 de maig se celebrava tradicionalment la Benedicci\u00f3 dels Vents o dels Termes, una festa que ha estat traspassada al 8 de maig, diada de la Mare de D\u00e9u del Toro. Totes les parr\u00f2quies de l’illa es concentraven al peu de la muntanya i despr\u00e9s pujaven en process\u00f3 cap al santuari amb cant de lletanies. Un cop a dalt, el bisbe celebrava l’Eucaristia, presidida per la creu, i bene\u00efa els vents i les terres, als quatre punts cardinals, amb l’esperan\u00e7a que la terra, que en el principi de la primavera es posava a treballar, donaria bones collites. Avui encara continua la tradici\u00f3 de la benedicci\u00f3, si b\u00e9 de manera simplificada.<\/p>\n

No coneixem refranys referits a santa Helena, per\u00f2 s\u00ed alguns al dia de Santa Creu (3 de maig): la Creu, dia tres la trobareu<\/em>; per Santa Creu el llop ja hi veu<\/em>; per Santa Creu faves arreu<\/em>; els n\u00favols a la Creu, pluja a tot arreu<\/em>; en passar la Creueta ja et pots llevar la jaqueta<\/em>; el maig comen\u00e7a amb una creu i qui es casa en t\u00e9 dues<\/em>.<\/p>\n

El nom Helena no ha estat ni \u00e9s dels m\u00e9s freq\u00fcents. A Mallorca fins a temps recents se’n troben ben poques. Si alguna ens llegeix, molts d’anys.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Santa Helena, una santa d’alt standing, perqu\u00e8 va ser ni m\u00e9s ni menys que emperadriu de Roma i mare d’emperador. Es deia, en llat\u00ed, Flavia Iulia Helena Augusta, per\u00f2 la coneixem pel seu cognomen, Helena, un antrop\u00f2nim d’origen grec que no se sap ben b\u00e9 qu\u00e8 vol dir, per\u00f2 sabem que en catal\u00e0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2807","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2807","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2807"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2807\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3988,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2807\/revisions\/3988"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2807"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2807"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2807"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}