{"id":2806,"date":"2018-08-16T10:00:46","date_gmt":"2018-08-16T08:00:46","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2806"},"modified":"2024-03-16T20:21:51","modified_gmt":"2024-03-16T18:21:51","slug":"sant-roc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-roc\/","title":{"rendered":"Sant Roc"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Sant Roc, un personatge del segle XIV que t\u00e9 una identitat for\u00e7a enigm\u00e0tica. El seu nom tamb\u00e9 \u00e9s misteri\u00f3s. No coneixem ning\u00fa anterior a ell que porti aquest antrop\u00f2nim. Ni sabem d’on surt: segons el Diccionari de noms de persona hist\u00f2rics i tradicionals de Mallorca<\/em>, d’Antoni Llull Mart\u00ed, \u00e9s un nom d’origen germ\u00e0nic, identificat amb el mot hroc<\/em>, que sembla que era un crit de guerra.\u00a0 El nom original (occit\u00e0 R\u00f2c<\/em>, franc\u00e8s Roch<\/em>) va ser llatinitzat en Rochus<\/em> i agaf\u00e0 en cada llengua diferents formes: catal\u00e0 Roc<\/em>, itali\u00e0 Rocco<\/em>, angl\u00e8s Roch<\/em> o espanyol Roque<\/em>. Segons la tradici\u00f3 cristiana, sant Roc era un occit\u00e0 de Montpeller que an\u00e0 a viure a Roma i que feia meravelles guarint malalts de pesta. Per\u00f2 segons algun estudi\u00f3s, sant Roc \u00e9s una duplicaci\u00f3 d’un sant anterior, del segle VII, dit Rac (Racho en franc\u00e8s), que, segons diuen, va ser bisbe d’Autun (Fran\u00e7a) i que t\u00e9 el seu dia el 25 de gener. Aquest Rac o Racho era invocat com a protector contra les tempestes, i la semblan\u00e7a entre pesta<\/em> i tempesta<\/em> (va igual en franc\u00e8s i en occit\u00e0) hauria afavorit l’aparici\u00f3 del nou personatge. Tamb\u00e9 per la semblan\u00e7a dels noms de Roc i Rac. De manera que entre sant Rac i sant Roc anam una mica perduts. Sigui aix\u00f2 ver o no, la documentaci\u00f3 mostra que al final del segle XIV el culte a sant Roc de Montpeller ja era un fet.<\/p>\n

I ara vegem qu\u00e8 diu la tradici\u00f3 sobre el nostre sant, que surt de diverses fonts, com la famosa Llegenda \u00e0uria<\/em>, tantes vegades aqu\u00ed esmentada, o la Vita Sancti Rocchi<\/em>, de Jean de Pins (1516). Segons aquestes fonts, l’home va n\u00e9ixer a Montpeller en una data controvertida (final del segle XIII o comen\u00e7ament del XIV). Montpeller va ser un senyoriu sota sobirania de la Corona d’Arag\u00f3 durant un segle i mig. Jaume I quan va repartir la Corona don\u00e0 Montpeller a Jaume II, juntament amb el regne de Mallorca i el comtat del Rossell\u00f3. Jaume III el va vendre al rei de Fran\u00e7a el 1349. Quan va n\u00e9ixer sant Roc, doncs, \u2014si va n\u00e9ixer\u2014, potser la seva ciutat natal era sota sobirania del rei de Mallorca. Roc era fill d’un noble, o potser burg\u00e8s, que, a m\u00e9s, era governador de la ciutat. Diu la llegenda que sa mare era est\u00e8ril, per\u00f2 que pregant a la Verge Maria va superar l’inconvenient; i que quan nasqu\u00e9 li sort\u00ed una creu vermella damunt el pit que es feia grossa aix\u00ed com el nin anava creixent.<\/p>\n

Quan tenia vint anys es mor\u00ed son pare, que li havia deixat la comanda de continuar en el seu c\u00e0rrec de governador. Per\u00f2 Roc menyspre\u00e0 c\u00e0rrecs, b\u00e9ns i noblesa, repart\u00ed als pobres tot quant tenia i se n’an\u00e0 a Roma com a pelegr\u00ed. En aquell moment a Roma havia esclatat una gran epid\u00e8mia de pesta. La pesta \u00e9s una malaltia contagiosa causada per un bacil i transmesa en bona part per la picada de les puces. Pensem que aquest animal\u00f3, ara feli\u00e7ment lluny\u00e0 de nosaltres, antigament era una de les companyies m\u00e9s presents en la vida di\u00e0ria de la gent. La denominada pesta negra va causar estralls a Europa entre el segle XIV i el XVIII. Quan va arribar, procedent d’orient, i es va escampar amb rapidesa, a mitjan segle XIV, en pocs anys va morir per la malaltia una quarta part de la poblaci\u00f3 occidental. Entre una societat desolada, i amb una terrible precarietat de remeis per a fer front a la plaga, no \u00e9s estrany que apareguessin sants, com sant Roc o sant Sebasti\u00e0, a qui la gent s’encomanava desesperadament. I com que les epid\u00e8mies qualque moment s’acaben o s’atenuen, ja teniu el miracle. Doncs el nostre personatge a Roma va comen\u00e7ar a guarir malalts de pesta com qui fa bunyols de vent. Bastava que els toc\u00e0s amb la m\u00e0 o que els fes el senyal de la creu damunt el front i els fortunats se n’anaven ben sans i m\u00e9s contents que un g\u00ednjol. Per\u00f2 amb tant de tocar malalts, estant a Plas\u00e8ncia, ell tamb\u00e9 hi va caure, i no va saber \u2014o potser no va voler\u2014 guarir-se a ell mateix. Les autoritats l’expulsaren de la ciutat i ell se n’an\u00e0 a viure al bosc, a una barraca que es constru\u00ed amb branques i rama. O potser se n’hi an\u00e0 volunt\u00e0riament per a no contagiar altra gent. En tot cas, D\u00e9u no el deix\u00e0 abandonat i va fer que al costat de la barraca broll\u00e0s una font que li don\u00e0 aigua bona, i un ca que pertanyia al senyor d’aquelles terres li dugu\u00e9 cada dia un pa que el gos robava de la taula. Per aix\u00f2 en moltes representacions veureu el sant amb un ca als peus que t\u00e9 un pa a la boca. I amb la nafra de la terrible malaltia a la cuixa. Diu la llegenda que el senyor va voler saber on anava el seu ca, que desapareixia cada dia, i un dia el segu\u00ed fins que arrib\u00e0 a la barraca on trob\u00e0 l’indigent ferit i fet un pelleringo. El noble senyor el guar\u00ed i es va fer amic i ac\u00f2lit seu. Roc, amb pa i aigua i potser amb l’ajuda del protector, va subsistir una temporada fins que decid\u00ed de tornar al seu Montpeller natal. Tornat a la seva ciutat, ning\u00fa no el va con\u00e8ixer, amb aquell aspecte tan canviat, i per aix\u00f2 el prengueren per un espia del papa contra el duc de Mil\u00e0 \u2014que no tenien gaire bones relacions\u2014 \u00a0i el ficaren a la pres\u00f3. Ell no digu\u00e9 qui era, per humilitat, per la qual cosa estigu\u00e9 cinc anys a la pres\u00f3, on mor\u00ed un 16 de juliol. El 1327 segons la Llegenda \u00e0uria<\/em>, cosa dif\u00edcil perqu\u00e8 aquell any la pesta encara no havia arribat a It\u00e0lia. Segons altres fonts, mor\u00ed a Voghera devers el 1378. Tamb\u00e9 diu la llegenda que just despr\u00e9s de mort, un \u00e0ngel port\u00e0 del cel i deposit\u00e0 al costat del cap del sant una tauleta escrita amb lletres d’or que deia que qui s’encoman\u00e0s a Roc no tindria mai el mal de pesta. Malgrat que Roc d’en\u00e7\u00e0 que el ficaren a la pres\u00f3 no havia dit mai qui era, al final la gent de la ciutat el reconegu\u00e9 per la creu vermella que tenia marcada al pit. Fou enterrat a Voghera, per\u00f2 el 1485 el cos desaparegu\u00e9 i encara el cerquen. Sort que qui se l’endugu\u00e9 deix\u00e0 dos ossets del bra\u00e7, que foren transportats a Ven\u00e8cia, on reposen sans i estalvis. A partir del segle XV s’escamp\u00e0 pertot la devoci\u00f3 de Sant Roc i es constru\u00efren arreu esgl\u00e9sies dedicades a ell, igual que confraternitats i hospitals per a assistir els malalts de pesta.<\/p>\n

Hi ha alguns districtes o entitats de poblaci\u00f3 que es diuen Sant Roc a Olot, Badalona, Ripoll, etc. I tamb\u00e9 algunes muntanyes o altres accidents geogr\u00e0fics i diverses ermites, esgl\u00e9sies, capelles, edificis i carrers.<\/p>\n

A Barcelona \u00e9s un sant molt popular. Diu la llegenda que una vegada sant Roc an\u00e0 a Barcelona mentre hi havia una pesta i tots foren guarits miraculosament. I durant les terribles pestes dels segles XIV, XV i XVI l’invocaren cont\u00ednuament. Per aix\u00f2 el 1519 el declararen patr\u00f3 de la ciutat amb el comprom\u00eds de fer festa, missa amb seguici corporatiu i altres solemnitats. El 1589 els ve\u00efns de la catedral de Barcelona van constituir la Confraria de Sant Roc de la Pla\u00e7a Nova, que d’aleshores en\u00e7\u00e0 celebra unes llu\u00efdes festes en honor del sant. Encara que el barri de la Catedral i de la pla\u00e7a Nova pr\u00e0cticament va desapar\u00e8ixer amb les reformes urban\u00edstiques del segle XX, que van crear l’avinguda de la Catedral. A m\u00e9s, en el segle XVIII van col\u00b7locar una capelleta amb la imatge de sant Roc a una de les torres romanes del portal del Bisbe, al comen\u00e7ament del carrer del mateix nom. A la vila de Gr\u00e0cia tamb\u00e9 es fa homenatge a sant Roc, que t\u00e9 una capelleta dedicada. En els Pa\u00efsos Catalans s’han comptat 180 poblacions que tenen devoci\u00f3 especial a sant Roc o festes en honor seu. \u00c9s el patr\u00f3 de Terrassa, car es creu que una gran pesta del comen\u00e7ament del segle XIX va minvar gr\u00e0cies a ell. En el Principat tamb\u00e9 \u00e9s el patr\u00f3 d’Hospitalet de Llobregat, de Malgrat de Mar (el Maresme), de Barbens (el Pla d’Urgell), de Castellfollit de Riubreg\u00f3s (l’Anoia), de Santa Coloma de Cervell\u00f3 (el Baix Llobregat), d’Argilaga (el Tarragon\u00e8s) i de Vall-de-roures (el Matarranya); a Arenys de Mar avui \u00e9s la festa major petita, d’inter\u00e8s i catalogada, i tamb\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncia de la intervenci\u00f3 del sant en la pesta del 1607, que es va tallar de cop el dia de Sant Roc d’aquell any; a Andorra \u00e9s patr\u00f3 de Canillo; al Pa\u00eds Valenci\u00e0 \u00e9s el patr\u00f3 de Vilafranca (els Ports), de D\u00e8nia (la Marina Alta), de Burjassot (l’Horta Nord), d’Olocau (el Camp del T\u00faria), de Tavernes Blanques (l’Horta Nord), de Vallanca (el Rac\u00f3 d’Adem\u00fas), del Villar (els Serrans), de Sant Antoni de Benaixeve (el Camp del T\u00faria), de Dosaig\u00fces (la Foia de Bunyol), de Ll\u00edber (la Marina Alta), de Planes (el Comtat), del Verger (la Marina Alta), de Xert (el Baix Maestrat), de Castellfort (els Ports), de les Coves de Vinrom\u00e0 (la Plana Alta), de Beniarbeig (la Marina Alta), de la N\u00facia (la Marina Baixa) i de Paiporta (l’Horta Sud); a Mallorca \u00e9s patr\u00f3 d’Alar\u00f3, de Porreres i de Cala Rajada. Aix\u00f2 de guarir malalties fa tenir molts de fans.<\/p>\n

A Mallorca la devoci\u00f3 roquera va ser introdu\u00efda pels franciscans en el segle XVII. El 1652 a Alar\u00f3 l’invocaren davant una epid\u00e8mia de pesta i aquesta fou atenuada. Li feren una capella a l’esgl\u00e9sia parroquial, el declararen patr\u00f3 i ara la festa dura una setmana. El mateix any l’invocaren els de Porreres, i el bon sant tamb\u00e9 els ajud\u00e0. Agra\u00efts li feren festa a partir del mateix any, i no sabem com s’ho agafaren els dos patrons de la vila en aquell moment, els dos Joans, Baptista i Evangelista. A Palma tamb\u00e9 hi havia devoci\u00f3 a sant Roc, que feia compet\u00e8ncia a sant Sebasti\u00e0, l’altre \u00abcurandero\u00bb de la pesta i patr\u00f3 oficial de la ciutat. A la part m\u00e9s antiga de Palma hi ha un carrer dedicat a cada un dels dos miraclers, que, a m\u00e9s, s\u00f3n contigus. El de Sant Roc agafa el nom d’una capelleta dedicada al sant protector.<\/p>\n

Sant Roc tamb\u00e9 ha estimulat la imaginaci\u00f3 de la gent per a crear refranys i dites: per Sant Roc l’avellana surt del foc<\/em>; sant Roc i el gos cacen per dos<\/em>; si vols que la pesta no et toc, encomana’t a sant Roc<\/em>; sant Roc i sant Sebasti\u00e0 guarden de pesta i de pecar<\/em>; sant Sebasti\u00e0 i sant Roc guarden de pesta i de foc<\/em>.<\/p>\n

Malgrat aquesta gran popularitat del sant, el nom de Roc \u00e9s poc freq\u00fcent. A Mallorca no n’hem conegut mai cap. Per\u00f2 si n’hi ha qualcun per aqu\u00ed que ens llegeix, molts d’anys i bons.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Roc, un personatge del segle XIV que t\u00e9 una identitat for\u00e7a enigm\u00e0tica. El seu nom tamb\u00e9 \u00e9s misteri\u00f3s. No coneixem ning\u00fa anterior a ell que porti aquest antrop\u00f2nim. Ni sabem d’on surt: segons el Diccionari de noms de persona hist\u00f2rics i tradicionals de Mallorca, d’Antoni Llull Mart\u00ed, \u00e9s un nom d’origen germ\u00e0nic, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2806","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2806","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2806"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2806\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3987,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2806\/revisions\/3987"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2806"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2806"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2806"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}