{"id":2805,"date":"2018-08-12T10:41:50","date_gmt":"2018-08-12T08:41:50","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2805"},"modified":"2024-03-16T20:20:59","modified_gmt":"2024-03-16T18:20:59","slug":"santa-clara","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-clara\/","title":{"rendered":"Santa Clara"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Santa Clara. Santa Clara d’Ass\u00eds, fundadora de les monges clarisses. Alg\u00fa dir\u00e0 que era ahir, i, en efecte, oficialment i d’en\u00e7\u00e0 del 1969 era ahir. Per\u00f2 segons la tradici\u00f3 que nosaltres seguim, que en aquest cas va del 1255 al 1969 \u2014no \u00e9s poca cosa\u2014, Santa Clara \u00e9s avui. A m\u00e9s, aix\u00ed no llevam protagonisme a santa Susanna, que celebr\u00e0vem ahir. La protagonista d’avui va n\u00e9ixer el 1194 a Ass\u00eds, una vila italiana de la regi\u00f3 d’\u00dambria. El seu nom era Chiara Offreduccio i era la filla gran d’un comte anomenat Favorino i de la seva dona, Hortolana, una altra noble i dona de gran devoci\u00f3 cristiana. Fam\u00edlia potent que tenien un palau a Ass\u00eds i un castell a \u00abforavila\u00bb. Tenia dues germanes dites Beatriu i Caterina. La primera \u00e9s beata per tradici\u00f3 i la segona, amb canvi de nom, \u00e9s santa Agn\u00e8s d’Ass\u00eds. El nom de la nostra santa d’avui no t\u00e9 cap complicaci\u00f3: procedeix del llat\u00ed clarus clara<\/em>, que significa ‘clar’ i tamb\u00e9 ‘brillant’ i ‘c\u00e8lebre’.<\/p>\n

De jove Clara ja va tenir clar que no anava de matrimoni i en aquest aspecte trenc\u00e0 la l\u00ednia seguida per la noble fam\u00edlia. A 18 anys va sentir predicar sant Francesc a l’esgl\u00e9sia d’Ass\u00eds i hi rest\u00e0 enganxada. El Diumenge del Ram de 1212 va fugir de ca seva amb una tia i un altre company i se n’an\u00e0 a reunir amb sant Francesc on aquest residia, que, com explicam en parlar del sant, era al convent i a l’esgl\u00e9sia dits la Porci\u00fancula, prop d’Ass\u00eds. Francesc, despr\u00e9s de tallar-li els cabells i canviar-li el ric vestit per una simple t\u00fanica i un vel, la dugu\u00e9 a un convent benedict\u00ed. Son pare la va anar a cercar amb la intenci\u00f3 de tornar-la a casa i preparar-li un matrimoni, per\u00f2 ella fort i no et moguis nom\u00e9s insistia que no volia altre marit que Jes\u00fas. Pass\u00e0 a un altre monestir benedict\u00ed, on tamb\u00e9 ingress\u00e0 la seva germana Caterina, que agaf\u00e0 el nom d’Agn\u00e8s, i acab\u00e0 a l’esgl\u00e9sia de Sant Dami\u00e0, que Francesc havia rehabilitat uns anys abans. All\u00e0 hi anaren altres dones, amb les quals munt\u00e0 una petita comunitat, dita les Dones Pobres de Sant Dami\u00e0, amb una regla donada per sant Francesc. Al grup s’hi afegiren la germana Beatriu i la mare, Hortolana, a m\u00e9s de Caterina, que ja s’hi havia afegit abans. La comunitat an\u00e0 creixent, i Clara hi esdevingu\u00e9 la l\u00edder indiscutible. Era una comunitat de clausura, en qu\u00e8 les monges, sempre tancades al convent, pregaven, feien algunes feines, anaven descalces, dormien enterra, no menjaven carn i es mantenien en total silenci. En un principi la comunitat era dirigida per Francesc fins que el 1216 Clara va ser nomenada abadessa. Clara va ser la primera dona que escrigu\u00e9 la regla del seu orde i batall\u00e0 contra intents del papa de rebaixar el rigor de la pobresa autoimposada a les monges. El 1224 l’ex\u00e8rcit de l’emperador Frederic II assetj\u00e0 Ass\u00eds. Clara sort\u00ed amb un ostensori \u2014dit vulgarment cust\u00f2dia, que \u00e9s una pe\u00e7a feta d’un metall preci\u00f3s on s’exposa el Sant\u00edssim Sagrament o h\u00f2stia consagrada\u2014, del qual sort\u00ed una llum que enceg\u00e0 els assetjadors, que presos de p\u00e0nic se n’anaren per on havien vingut. Malalta durant un bon grapat d’anys, mor\u00ed l’11 d’agost de 1253, a 59 anys. Fou enterrada a l’esgl\u00e9sia de Sant Jordi d’Ass\u00eds. El 1255 va ser canonitzada per Alexandre IV i poc despr\u00e9s Tom\u00e0s de Celano va escriure la seva biografia. El 1263 l’orde fundat per Clara pass\u00e0 a dir-se Orde de Santa Clara, i el 1260 s’acab\u00e0 la construcci\u00f3 de la bas\u00edlica de Santa Clara, a Ass\u00eds, comen\u00e7ada l’any de la canonitzaci\u00f3. Les restes de la santa foren col\u00b7locades sota l’altar major i el 1872 van ser traslladades a una tomba a la cripta del temple.
\nLa santa \u00e9s representada amb l’h\u00e0bit de les clarisses \u2014tot castany amb toca blanca i vel negre\u2014 amb els atributs del b\u00e0cul d’abadessa i l’ostensori que oper\u00e0 el miracle davant les tropes de l’emperador. \u00c9s patrona dels clarividents, dels orfebres i del bon temps, cosa que interessa navegants i pescadors. \u00c9s tradici\u00f3 que les dones que s’han de casar duguin ous a Santa Clara perqu\u00e8 no plogui el dia del casament (Santa Clara mullada, n\u00favia esguerrada). El 1958 el papa Pius XII la declar\u00e0 tamb\u00e9 patrona de la televisi\u00f3 i de les comunicacions. I per qu\u00e8 aquest patronatge tan modern i tecnol\u00f2gic? Doncs perqu\u00e8 segons la tradici\u00f3, quan estava malalta al llit i no podia anar a missa, miraculosament veia amb tota claredat i alta definici\u00f3 la missa que celebrava Sant Francesc a la seva esgl\u00e9sia.
\nMoltes ciutats es diuen Santa Clara a la part del m\u00f3n de tradici\u00f3 cristiana. Tamb\u00e9 un llac i un riu al Canad\u00e0, un comtat a l’Estat de Michigan i la ciutat californiana de Santa Clara, que t\u00e9 l’origen en la missi\u00f3 fundada per Jun\u00edper Serra. Francisc\u00e0 que era, havia de fundar missions dites Santa Clara i San Francisco.
\nA partir del mateix moment de la canonitzaci\u00f3 es comen\u00e7aren a fundar monestirs de monges clarisses. El primer que es va construir en el nostre pa\u00eds \u00e9s el de Barcelona, el 1236, si b\u00e9, com \u00e9s l\u00f2gic, en un principi no estava dedicat a Santa Clara, que encara era viva, sin\u00f3 a Sant Antoni. La tradici\u00f3 diu que va ser fundat per una neboda de santa Clara i altres persones, que arribaren a la costa de Barcelona despr\u00e9s de patir un naufragi. Devers el 1400 pass\u00e0 a dir-se monestir de Santa Clara, tot i que en el segle XVI les monges van adoptar la regla de sant Benet. Era situat al barri de la Ribera, prop de Santa Maria del Mar, tocant a la murada. Tenia un magn\u00edfic claustre g\u00f2tic i uns grans horts. Reb\u00e9 durament l’agressi\u00f3 de l’artilleria borb\u00f2nica durant els setge de Barcelona, i despr\u00e9s de l’ocupaci\u00f3 va ser enderrocat per ordre de Felip V per a construir la ciutadella. Les monges reberen una part del Palau Reial major i situaren l’esgl\u00e9sia en el sal\u00f3 del Tinell. El 1326 algunes monges d’aquest convent fundaren el monestir de Pedralbes, que es va salvar de la desamortitzaci\u00f3 i que avui \u00e9s part del Museu d’Hist\u00f2ria de la Ciutat. Altres convents o monestir de Santa Clara que han desaparegut per les desamortitzacions o destruccions s\u00f3n el de Puigcerd\u00e0 o el de Girona. En aquesta ciutat hi hagu\u00e9 un primer convent de clarisses que fou enderrocat en el segle XVIII. Aleshores se n’aixec\u00e0 un altre, vora el carrer de Santa Clara, que tamb\u00e9 fou destru\u00eft el 1868. Monestirs que han tingut la sort de subsistir fins avui s\u00f3n el de X\u00e0tiva, fundat en el segle XIV, tot i que va perdre el claustre, dinamitat durant la guerra civil; o el de Manresa, constru\u00eft en el segle XIV, si b\u00e9 la part residencial del convent \u00e9s un edifici modern. Tamb\u00e9 es conserven els de Castell\u00f3 d’Emp\u00faries i el de Tortosa, molt afectat per les vicissituds hist\u00f2riques. Un convent de Santa Clara que ha patit molts de trasbalsos \u00e9s el de Ciutadella. Constru\u00eft en el segle XIV, va ser destru\u00eft pels turcs durant l’atac a la ciutat del 1558 i reconstru\u00eft posteriorment. Tornat a destruir durant la guerra civil, fou novament edificat el 1940. D\u00f3na nom al carrer de Santa Clara i al caragol de Santa Clara de les festes de Sant Joan. Sens dubte un dels convents de clarisses m\u00e9s bells i m\u00e9s ben conservats \u00e9s el de Palma. El 1256, tres anys despr\u00e9s de la mort de la santa, el papa autoritz\u00e0 la fundaci\u00f3 del monestir, cosa que es f\u00e9u amb un grup de monges clarisses procedents de Tarragona i amb la protecci\u00f3 de Jaume I. Moltes monges eren filles de la noblesa, cosa que signific\u00e0 una considerable prosperitat del monestir. Se salv\u00e0 de la desamortitzaci\u00f3, despr\u00e9s de la qual acoll\u00ed les monges exclaustrades del convent de l’Olivar.
\nEl nom de Clara \u00e9s for\u00e7a corrent en el nostre pa\u00eds, i els nombrosos convents de clarisses contribu\u00efren a la seva difusi\u00f3. Fins i tot exist\u00ed una forma masculina, segurament molt rara, que ha rom\u00e0s en el cognom Clar. I algun refrany ens ha deixat la santa: si per Santa Clara est\u00e0 ser\u00e8 i trona, la tardor ser\u00e0 bona<\/em>; o per Santa Clara queda molt d’estiu encara<\/em>. I a nosaltres, molts de sants per explicar. A totes les Clares, per molts d’anys.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Santa Clara. Santa Clara d’Ass\u00eds, fundadora de les monges clarisses. Alg\u00fa dir\u00e0 que era ahir, i, en efecte, oficialment i d’en\u00e7\u00e0 del 1969 era ahir. Per\u00f2 segons la tradici\u00f3 que nosaltres seguim, que en aquest cas va del 1255 al 1969 \u2014no \u00e9s poca cosa\u2014, Santa Clara \u00e9s avui. A m\u00e9s, aix\u00ed no […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2805","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2805","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2805"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2805\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3985,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2805\/revisions\/3985"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2805"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2805"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2805"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}