{"id":2804,"date":"2018-08-11T13:37:03","date_gmt":"2018-08-11T11:37:03","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2804"},"modified":"2024-03-16T20:20:40","modified_gmt":"2024-03-16T18:20:40","slug":"santa-susanna","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-susanna\/","title":{"rendered":"Santa Susanna"},"content":{"rendered":"


\n<\/em>Avui \u00e9s Santa Susanna. Susanna<\/em>\u00a0\u00e9s un nom que ens ve del llat\u00ed Susanna<\/em>; aquest, del grec Sousanna<\/em> i aquest, de l’hebreu Shoshanna<\/em>, format per shos<\/em> (lliri blanc, assutzena) i hannah<\/em> (graci\u00f3s), d’on surt tamb\u00e9 el nom d’Anna<\/em>. Doncs Susanna<\/em> vol dir ‘lliri graci\u00f3s’, i sembla que en hebreu era el nom de la rosa, vista com una classe de lliri. Aix\u00ed, doncs, Susanna<\/em> i Rosa<\/em> etimol\u00f2gicament serien m\u00e9s o menys el mateix nom.<\/p>\n

Una primera santa que es digu\u00e9 Susanna \u00e9s un personatge fictici que surt en el Llibre de Daniel, de l’Antic Testament. Malgrat ser personatge de ficci\u00f3, l’aclamaren com a santa en els primers temps del cristianisme. Per\u00f2 aquesta no \u00e9s la nostra santa. La nostra \u00e9s santa Susanna de Roma, una m\u00e0rtir del segle III. Una de les moltes verges i m\u00e0rtirs del primer cristianisme, com \u00c0gueda, Beatriu, Bibiana, Caterina, Cec\u00edlia, Eug\u00e8nia, Eul\u00e0lia, Irene, Ll\u00facia, Margarida i Sara, entre altres.<\/p>\n

La nostra santa d’avui resta molt petita davant el m\u00e0rtir de l’article anterior, Sant Lloren\u00e7, i, a m\u00e9s, el 1969 l’Esgl\u00e9sia la don\u00e0 de baixa del santoral per manca de proves de la seva exist\u00e8ncia. Per\u00f2 que cap Susanna no pateixi, perqu\u00e8 aix\u00f2 no t\u00e9 import\u00e0ncia. La cosa important en mat\u00e8ria de sants \u00e9s la cultura que han generat. I la llegenda, forjada en el segle VI i recollida en una passio<\/em>, diu que era de fam\u00edlia noble, filla de sant Gab\u00ed, germ\u00e0 de Gai (papa entre 292 i 296), de Claudi i de M\u00e0xim. Els quatre germans eren cosins de l’emperador Diocleci\u00e0. Sa mare es va morir quan Susanna era petita, i llavors son pare es va fer sacerdot. Diu la passio<\/em> referida, plena d’errors hist\u00f2rics, que Diocleci\u00e0 volgu\u00e9 casar el seu fill i successor, Maximi\u00e0 Galeri, que havia restat vidu, amb la filla del seu cos\u00ed, la nostra Susanna, per\u00f2 ella refus\u00e0, perqu\u00e8 volia oferir a D\u00e9u vida i virginitat. La negativa va ser encoratjada per son pare i per l’oncle papa, i en l’episodi fins i tot es convertiren al cristianisme els altres dos oncles, Claudi i M\u00e0xim. Igual que moltes altres verges cristianes que rebutjaren el matrimoni amb un poder\u00f3s, Susanna va ser decapitada. No sols ella sin\u00f3 el pare, i els germans d’aquest foren cremats vius. Fins i tot s’ha dit que els dos gu\u00e0rdies que la portaven davant l’emperador es convertiren durant el despla\u00e7ament i acabaren sense coll. L’execuci\u00f3 de la santa, ordenada per Diocleci\u00e0, es va dur a terme a la pr\u00f2pia casa de la m\u00e0rtir, adjunta a la del papa Gai. Era l’11 d’agost de l’any 295. La dona de l’emperador, Serena (la tamb\u00e9 descatalogada santa Serena), que era cristiana i que tamb\u00e9 acab\u00e0 malament, va enterrar el cos de la jove a la catacumba de santa Felicitat i guard\u00e0 un poc de la seva sang, de la qual no sabem qu\u00e8 se’n va fer. En el solar on hi hagu\u00e9 les cases de la santa i del papa es constru\u00ed despr\u00e9s una esgl\u00e9sia que avui \u00e9s el gran temple de Santa Susanna de les Termes de Diocleci\u00e0, edifici barroc primerenc del final del segle XVI. Diuen que les restes de la nostra santa d’avui reposen a l’altar major, mentre que les de son pare i les de santa Felicitat s\u00f3n a la cripta de l’esgl\u00e9sia.<\/p>\n

En el nostre pa\u00eds santa Susanna dona nom a un municipi (Santa Susanna, en el Maresme), a un ve\u00efnat (Santa Susanna de Vilamajor, municipi de Sant Pere de Vilamajor, el Vall\u00e8s Oriental) i al torrent de Santa Susanna (el Pened\u00e8s). Santa Susanna fou l’antiga patrona de Caldes de Montbui, on en el segle XI o XII s’aixec\u00e0 la capella de Santa Susanna, actualment integrada en el museu, i en el XV l’hospital del mateix nom.<\/p>\n

El nom Susanna<\/em> a Mallorca prengu\u00e9 la forma Susaina<\/em>, per vocalitzaci\u00f3 de la primera n<\/em>, igual que Anna<\/em> es transform\u00e0 en Aina<\/em> i manna<\/em> en maina<\/em>. Segons l’expert en antropon\u00edmia Antoni Llull Mart\u00ed, a l’illa no es troba cap Susanna abans del segle XVIII, i despr\u00e9s d’aquest segle molt poques. Una del segle XVIII \u00e9s na Susaina des fil<\/em>, personatge d’un fam\u00f3s entrem\u00e8s que no s\u00e9 si \u00e9s la mateixa de la can\u00e7\u00f3:<\/p>\n\n\n\n
A sa pla\u00e7a des toros
\nhi ha un gu\u00e0rdia civil,
\nque festeja na Pepa
\ni na Susaina des fil.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Molts d’anys a totes les Susannes i Susaines.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Santa Susanna. Susanna\u00a0\u00e9s un nom que ens ve del llat\u00ed Susanna; aquest, del grec Sousanna i aquest, de l’hebreu Shoshanna, format per shos (lliri blanc, assutzena) i hannah (graci\u00f3s), d’on surt tamb\u00e9 el nom d’Anna. Doncs Susanna vol dir ‘lliri graci\u00f3s’, i sembla que en hebreu era el nom de la rosa, vista […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2804","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2804","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2804"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2804\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3984,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2804\/revisions\/3984"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2804"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2804"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2804"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}