{"id":2803,"date":"2018-08-10T12:53:09","date_gmt":"2018-08-10T10:53:09","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2803"},"modified":"2024-03-16T20:20:14","modified_gmt":"2024-03-16T18:20:14","slug":"sant-llorenc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-llorenc\/","title":{"rendered":"Sant Lloren\u00e7"},"content":{"rendered":"


\nDespr\u00e9s de descriure la vida i miracles de dos sants \u00abmoderns\u00bb, tornam als m\u00e0rtirs dels primers temps, llunyans i foscos, del cristianisme. Aquests solen ser els \u00abgrans\u00bb sants que m\u00e9s han conformat la cultura popular, l’antropon\u00edmia, la topon\u00edmia, les arts i, en definitiva, la nostra vida.<\/p>\n

Avui \u00e9s Sant Lloren\u00e7, un m\u00e0rtir del segle III. Del que dir\u00e9 a continuaci\u00f3 sobre la seva biografia no en faceu dogma de fe. Es basa en creences, tradicions i fonts diverses, alguna de ben escassa fiabilitat. Sabem que nasqu\u00e9 a la Tarraconensis, uns diuen a Osca i altres a Val\u00e8ncia. Fins i tot n’hi ha un, sant Donat, que s’atreveix a dir quin dia: el 31 de desembre del 225, diada de Mallorca. Son pare i sa mare tamb\u00e9 s\u00f3n sants, i amb noms tan simp\u00e0tics com sant Orenci i santa Paci\u00e8ncia, de qui no sabem res m\u00e9s. Li van posar Laurentium, que vol dir habitant de Laurentum, una ciutat del Laci, pr\u00f2xima a Roma amb nom derivat de laurus<\/em> (llorer) o potser pre-rom\u00e0. D’aqu\u00ed ve Lloren\u00e7, Lorenzo<\/em> (espanyol i itali\u00e0), Laurent<\/em> (franc\u00e8s), Louren\u00e7o<\/em> (portugu\u00e8s), Laurence<\/em> o Lawrence<\/em> (angl\u00e8s), etc. Tamb\u00e9 podria ser que Laurentius<\/em> volgu\u00e9s dir ‘coronat amb llorer’ (laurus). En qualsevol cas fa oloreta d’aquesta planta que aromatitza els nostres plats. I per culpa del nostre sant d’avui el m\u00f3n \u00e9s ple d’homes que es diuen Lloren\u00e7 i alguna dona que es diu Lloren\u00e7a.<\/p>\n

A Saragossa va con\u00e8ixer un grec, i els dos personatges decidiren d’anar a Roma. L’amic grec acab\u00e0 essent papa amb el nom de Sixt II. B\u00e9, m\u00e9s que papa fou bisbe de Roma, perqu\u00e8 la figura del papa, amb autoritat sobre tota la cristiandat no apareix fins al segle XI, diguin el que diguin les llistes oficials de papes (vegeu el que hem dit a l’article sobre sant Pere). Bisbe ras, doncs, i que hem de veure com un l\u00edder d’una comunitat cristiana, clandestina enmig d’una societat que tenia una altra religi\u00f3 associada al poder pol\u00edtic. Quan Sixt va ser papa va nomenar el seu amic Lloren\u00e7 diaca, que vol dir ajudant, amb l’enc\u00e0rrec de custodiar i administrar el b\u00e9ns de la comunitat. Va ser un dels set diaques de Roma, perqu\u00e8 n’hi havia set, igual que els ap\u00f2stols nomenaren set diaques a Jerusalem.<\/p>\n

L’emperador Valeri, en aquell temps regnant, va ordenar que tots els bisbes, preveres i diaques fossin capturats i executats. I el pobre Sixt va ser capturat i executat immediatament. Segons sant Ambr\u00f2s, en el cam\u00ed cap a la immolaci\u00f3 va topar amb Lloren\u00e7, qui li deman\u00e0 per qu\u00e8 anava al martiri sense ell, i el papa li digu\u00e9 que no es preocup\u00e0s, que passats tres dies li tocaria a ell. Continuant amb sant Ambr\u00f2s, despr\u00e9s de la mort del bisbe, el prefecte de Roma va ordenar a Lloren\u00e7, com a administrador dels b\u00e9ns de la comunitat cristiana, que li lliur\u00e0s tots els tresors que aquesta comunitat tenia. Lloren\u00e7 deman\u00e0 tres dies per a arreplegar-los durant els quals ho repart\u00ed tot entre els m\u00e9s pobres. Al tercer dia es present\u00e0 davant el prefecte acompanyat d’una corrua d’indigents, cecs i paral\u00edtics i li digu\u00e9 \u00abaqu\u00ed teniu els tresors de l’Esgl\u00e9sia\u00bb, i, a m\u00e9s, li enfloc\u00e0 que \u00abl’Esgl\u00e9sia \u00e9s molt m\u00e9s rica que el vostre imperi\u00bb. Com podeu suposar, dient aquestes paraules ja havia begut oli. Sant Lloren\u00e7 va ser torrat damunt una gran graella amb una bona caliuera davall. Despr\u00e9s de patir aquest turment durant una estona ben llarga va dir als encarregats de la torrada que ja el podien girar, que d’aquell costat ja estava ben fet. Era el 10 d’agost de l’any 258. Algun estudi\u00f3s ha aigualit la festa dient que aquesta creen\u00e7a de la torrada \u00e9s deguda a un error de transcripci\u00f3 de la font en qu\u00e8 s’origina: un passus est<\/em> (va sofrir) va ser copiat deixant la p<\/em> i es convert\u00ed en assus est<\/em> (fou rostit). Sempre hi ha explicacions per a tots els gustos.<\/p>\n

Les restes del sant, m\u00e9s carb\u00f3 que altra cosa, van ser enterrades a les catacumbes. En el mateix lloc Constant\u00ed erig\u00ed despr\u00e9s un oratori, que arrib\u00e0 a convertir-se en l’actual bas\u00edlica de Sant Lloren\u00e7 Extramurs, una de les m\u00e9s importants de Roma i gran centre de pelegrinaci\u00f3. Un altre oratori fou constru\u00eft en el lloc on va ser torrat, que ara \u00e9s la bas\u00edlica menor de Sant Lloren\u00e7 de Panisperna. Una tercera bas\u00edlica menor de Roma dedicada a Sant Lloren\u00e7, Sant Lloren\u00e7 de Lucina, guarda la famosa graella d’en\u00e7\u00e0 que la hi va posar el papa Pasqual II, al comen\u00e7ament del segle XII. No se sap per on va parar ni qui la va guardar els nou-cents anys precedents. I encara a la mateixa Roma hi ha sis altres esgl\u00e9sies dedicades a Sant Lloren\u00e7, algunes vinculades a llocs de la seva vida, cosa que d\u00f3na una idea de la import\u00e0ncia del personatge en el catolicisme. L’esgl\u00e9sia de Santa Maria Assumpta d’Amaseo guarda una ampolla amb sang del m\u00e0rtir, que el dia de la seva festa es liqua i es torna a coagular l’endem\u00e0. El seu \u2014suposat\u2014 cap cremat es guarda a la bas\u00edlica de Sant Pere i \u00e9s exposat als fidels el dia de la seva festa.<\/p>\n

I com que no hi ha sant sense miracle, sant Gregori de Tours (segle VI) ens n’ha deixat un d’escrit. Un capell\u00e0 reconstru\u00efa la seva esgl\u00e9sia, dedicada a Sant Lloren\u00e7, que havia estat feta malb\u00e9 per un incendi. Hi treballava un bon grapat de picapedrers, i un bon dia aquests es trobaren que no tenien res per a menjar. El capell\u00e0 preg\u00e0 a sant Lloren\u00e7 i al punt vei\u00e9 dins una senalla un pa calent i flair\u00f3s. Pensant que no bastaria ni per a aperitiu comen\u00e7\u00e0 a llescar-lo, i una llesca i una altra, i el pa que no s’acabava, i tots aquells obrers en menjaren durant deu dies. I us en podria contar m\u00e9s si no fos que els Actes de Sant Lloren\u00e7, escrits despr\u00e9s de la seva mort, es van perdre.<\/p>\n

Sant Lloren\u00e7 \u00e9s el tercer patr\u00f3 de Roma, despr\u00e9s de Sant Pere i Sant Pau. \u00c9s tamb\u00e9 el patr\u00f3 dels arxivers i bibliotecaris, perqu\u00e8 en els seus temps de diaca era l’encarregat de guardar els documents de la comunitat. Tamb\u00e9 \u00e9s el patr\u00f3 dels comediants, dels cuiners (aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s bo d’entendre), dels qui treballen amb forns (forners, ollers, vidriers)\u00a0 i dels assaonadors de pells, at\u00e8s que la seva va romandre ben assaonada. A Mallorca era el patr\u00f3 dels moliners de vent, que sovint posaven una rajola amb la imatge del sant a la porta del mol\u00ed. Al nostre pa\u00eds \u00e9s el patr\u00f3 de les viles i altres nuclis que es diuen Sant Lloren\u00e7, i d’altres com Alaior (antiga parr\u00f2quia de Sant Lloren\u00e7 de Binixems, Menorca), C\u00e0lig (el Baix Maestrat), Sant Climent de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat), Alberic (la Ribera Alta), Llaur\u00ed (la Ribera Baixa), Vilar de Canes (l’Alt Maestrat), Mafet (Agramunt, l’Urgell), etc. El sant \u00e9s representat com un jove vestit amb dalm\u00e0tica, vestimenta pr\u00f2pia dels diaques, portant la palma dels m\u00e0rtirs i la graella damunt la qual perd\u00e9 el fred.<\/p>\n

Arreu del m\u00f3n hi ha esgl\u00e9sies dedicades a l’il\u00b7lustre diaca. A Espanya el rei Felip II, en temps d’abund\u00e0ncia imperial, va fer aixecar el grandi\u00f3s monestir de San Lorenzo de El Escorial, resid\u00e8ncia reial, monestir i lloc d’enterrament dels monarques espanyols. Era la manera del rei d’Espanya de celebrar la vict\u00f2ria sobre els francesos a la batalla de Sant Quint\u00ed, que s’esdevingu\u00e9 el dia de Sant Lloren\u00e7 de 1557. D’aquella batalla ve la dita haver-hi un Sant Quint\u00ed<\/em>, quan s’esdev\u00e9 una gran agitaci\u00f3, enfrontament o rebombori. Vist de dalt, la disposici\u00f3 de les construccions de l’Escorial evoca la graella sobre la qual torraren el titular del monestir.<\/p>\n

Sant Lloren\u00e7 est\u00e0 relacionat amb una copa que \u00e9s la m\u00e9s famosa de tota la hist\u00f2ria: el denominat Sant Graal, la copa que suposadament fou utilitzada per Jes\u00fas a l’\u00daltim Sopar i que, a m\u00e9s, serv\u00ed a Josep d’Arimatea per a recollir un poc de sang de Jes\u00fas durant la crucifixi\u00f3. La recerca d’aquesta copa, que devia ser m\u00e9s una escudella que una copa, fou pe\u00e7a clau de tota la literatura dita mat\u00e8ria de Bretanya, centrada en el rei Artur i els cavallers de la taula rodona. Com sol passar amb tants d’objectes sagrats relacionats amb Jes\u00fas o els sants, el miracle de la multiplicaci\u00f3 \u00e9s molt operatiu, i de sants graals en el m\u00f3n n’hi ha una dotzena. Un d’ells, semblant a una copa d’aquestes que donen als esportistes despr\u00e9s de guanyar alguna competici\u00f3, es troba a la catedral de Val\u00e8ncia. El graal seria l’escudella superior, no tota la copa, com es pot suposar, i segons diu la catedral de Val\u00e8ncia \u00abno hi ha dubte\u00bb que \u00e9s l’aut\u00e8ntic. Segons un text an\u00f2nim del segle XVI, Vida i martiri de Sant Lloren\u00e7<\/em>, suposadament basat en un altre text de sant Donat, els primers papes conservaren el calze de Jes\u00fas, i el papa Sixt el lliur\u00e0 al diaca Lloren\u00e7. Aquest el pass\u00e0 a un company dit Preceli perqu\u00e8 el port\u00e0s a uns familiars del diaca que vivien a Osca. Aix\u00ed ho va fer, i els parents d’Osca guardaren la joia ben amagada i per molt de temps. Durant la invasi\u00f3 musulmana la santa escudella va ser amagada pels Pirineus, fins que va ser lliurada al rei Mart\u00ed l’Hum\u00e0, qui la pass\u00e0 a Alfons el Magn\u00e0nim i aquest la diposit\u00e0 a la catedral valenciana. Durant la invasi\u00f3 napole\u00f2nica la dugueren a Palma per a la seva seguretat i hi estigu\u00e9 quatre anys. Si no hagu\u00e9s estat per sant Lloren\u00e7 encara seria perduda per Roma o l’hauria feta miques el malvat Valeri\u00e0.<\/p>\n

Els dies que envolten el de Sant Lloren\u00e7 es produeix el fenomen conegut com a perseids, que \u00e9s una pluja de meteors o cua de pols c\u00f2smica que deixa la cometa Swift-Tuttle, que fa la volta al sol cada 135 anys. Cada any la terra travessa la seva cua al final de juliol i comen\u00e7ament d’agost, cosa que provoca la famosa pluja. Els meteors es diuen perseids perqu\u00e8 el punt d’origen \u00e9s la constel\u00b7laci\u00f3 de Perseu, i popularment s\u00f3n anomenades ll\u00e0grimes de sant Lloren\u00e7<\/em> perqu\u00e8 la imaginaci\u00f3 popular les identifica amb les ll\u00e0grimes que vess\u00e0 el sant en el moment de la rostida.<\/p>\n

Hi ha un bon grapat de viles que tenen el nom del sant:\u00a0 els municipis de Sant Lloren\u00e7\u00a0 del Cardessar (Mallorca), Sant Lloren\u00e7 de Cerdans (el Vallespir), Sant Lloren\u00e7 d’Hortons (l’Alt Pened\u00e8s), Sant Lloren\u00e7 de Morunys (el Solson\u00e8s), Sant Lloren\u00e7 de la Muga (l’Alt Empord\u00e0), Sant Lloren\u00e7 de la Salanca (el Rossell\u00f3), Sant Lloren\u00e7 Savall (el Vall\u00e8s Occidental); i nuclis com Sant Lloren\u00e7 de Campdev\u00e0nol (el Ripoll\u00e8s), Sant Lloren\u00e7 de Bal\u00e0fia (Sant Joan de Labritja, Eivissa), Sant Lloren\u00e7 de les Arenes (Foix\u00e0, el Baix Empord\u00e0) i Sant Lloren\u00e7 de Montgai (Camarassa, la Noguera).<\/p>\n

Sant Lloren\u00e7 \u00e9s present en molta fraseologia que condensa un tros de la nostra cultura popular. Algunes dites ens recorden fets climatol\u00f2gics (pluja de Sant Lloren\u00e7 sempre arriba a temps<\/em>, Sant Lloren\u00e7 escura els torrents<\/em>, per Sant Antoni gelades i per sant Lloren\u00e7 calorades<\/em>) i altres, els fruits que podem collir (per Sant Lloren\u00e7 figues a querns<\/em>, el bon nap per Sant Lloren\u00e7 ha de ser nat<\/em>, per Santa Magdalena l’avellana \u00e9s plena i per Sant Lloren\u00e7 ja no n’hi ha gens<\/em>).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Despr\u00e9s de descriure la vida i miracles de dos sants \u00abmoderns\u00bb, tornam als m\u00e0rtirs dels primers temps, llunyans i foscos, del cristianisme. Aquests solen ser els \u00abgrans\u00bb sants que m\u00e9s han conformat la cultura popular, l’antropon\u00edmia, la topon\u00edmia, les arts i, en definitiva, la nostra vida. Avui \u00e9s Sant Lloren\u00e7, un m\u00e0rtir del segle III. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2803","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2803","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2803"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2803\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3983,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2803\/revisions\/3983"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2803"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2803"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2803"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}