\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/domenec.jpg\" "\\"Sant")
Avui tenim un sant que t\u00e9 moltes semblances amb el que vam tractar a l’article precedent: sant Dom\u00e8nec de Guzm\u00e1n. Com Sant Gaiet\u00e0, Sant Dom\u00e8nec va ser de fam\u00edlia noble i fundador d’un important orde religi\u00f3s.<\/p>\n
El d’avui \u00e9s un sant espanyol, nascut el 1170 a Caleruega, a la comarca castellana de Ribera del Duero, terra d’ovelles i de bon vi. Li posaren el nom d’un altre sant castell\u00e0, m\u00e9s d’un segle anterior, Domingo de Silos, monjo benedict\u00ed que havia estat abat del monestir del mateix nom, per\u00f2 aquest no va fer tanta carrera. El nom complet del nostre sant d’avui era Domingo de Guzm\u00e1n i era fill dels nobles F\u00e9lix N\u00fa\u00f1ez de Guzm\u00e1n i de Juana Garc\u00e9s o Juana de Aza, emparentats amb totes les fam\u00edlies reials de la Pen\u00ednsula i de m\u00e9s enll\u00e0. Una persona de fam\u00edlia tan il\u00b7lustre havia de rebre una educaci\u00f3 acurada: a Pal\u00e8ncia estudi\u00e0 sis anys d’arts (avui en dir\u00edem filosofia i lletres), s’orden\u00e0 sacerdot i ingress\u00e0 a la comunitat de canonges regulars de la catedral d’Osma. Tornat a Pal\u00e8ncia estudi\u00e0 quatre anys de teologia. En aquell temps hi havia fam a les terres castellanes i diuen que ell va vendre diverses pertinences, fins i tot els seus llibres per a ajudar aquella gent. Acabats aquests estudis, tot d’una tingu\u00e9 feina: el feren vicari general i acompanyant del bisbe d’Osma com a ambaixador enviat pel rei de Castella a la cort danesa, on hi havia planejat el negoci matrimonial del fill del monarca castell\u00e0. Mentrestant es despert\u00e0 en ell la vocaci\u00f3 missionera i aviat descobr\u00ed un camp on la feina no s’acabaria. Travessant les terres occitanes durant els seus viatges, conegu\u00e9 el conflicte dels c\u00e0tars.<\/p>\n
El catarisme era una secta cristiana difosa a Occit\u00e0nia i a altres parts d’Europa sorgida a Bulg\u00e0ria. Tenien teories for\u00e7a diferents de les ortodoxes i ben enfrontades amb l’autoritat cat\u00f2lica. \u00a0Doctrina de tipus maniqueu, afirmava que el b\u00e9 i el mal estaven representats per D\u00e9u i el dimoni, i que el m\u00f3n l’havia creat el segon. I que Crist era un \u00e0ngel enviat per D\u00e9u per a orientar els homes, per\u00f2 la seva mort no havia servit per a res: si un es volia salvar s’havia d’espavilar per ell mateix i fer molta bonda. Cosa que, entre altres coses, implicava no menjar certs aliments i sobretot refusar el matrimoni i abstenir-se de tot plaer sexual. Ja em direu, quin perill per a la superviv\u00e8ncia de l’esp\u00e8cie, si el catarisme hagu\u00e9s arribat a ser una religi\u00f3 universal. Els c\u00e0tars tenien, a m\u00e9s, la seva organitzaci\u00f3 eclesi\u00e0stica desconnectada de la de Roma. El papat combat\u00e9 en\u00e8rgicament l’heretgia amb predicadors, amb la Inquisici\u00f3, amb el concili del Later\u00e0 i amb la guerra directa, dirigida pel noble franc\u00e8s Sim\u00f3 de Montfort. El nostre rei Pere el Cat\u00f2lic s’ali\u00e0 amb els c\u00e0tars i amb els comtes occitans i lluit\u00e0 contra les forces franceses de Montfort, per\u00f2 la sort es pos\u00e0 de la banda dels altres i el rei Pere, aquell 1213, perd\u00e9 la causa i la vida a la batalla de Muret. En el fons de l’escenari hi havia la lluita pel domini d’Occit\u00e0nia, que aix\u00ed caigu\u00e9 en mans de la monarquia francesa.<\/p>\n
Amb aquest escenari el nostre noble sant s’instal\u00b7l\u00e0 o l’instal\u00b7laren al Llenguadoc disposat a dur els c\u00e0tars pel bon cam\u00ed. I per a aix\u00f2 no hi havia com fundar una comunitat de predicadors, i aix\u00f2 \u00e9s el que va fer, prop de Tolosa, a una casa cedida per un ric tolos\u00e0, amb sis seguidors seus. El 1216 el papa aprov\u00e0 la creaci\u00f3 de l’orde dels Frares Predicadors, coneguts vulgarment com a dominicans o dominics. Nosaltres preferim la primera denominaci\u00f3. Despr\u00e9s Dom\u00e8nec va dispersar la petita comunitat per diferents parts d’Europa, per a fundar altres comunitats, sobretot a les ciutats on hi havia universitats, i es dedic\u00e0 a viatjar i a multiplicar la seva obra. Per si no fos poc la fundaci\u00f3 dels dominicans, Dom\u00e8nec fund\u00e0 l’orde de les dominicanes, amb un grup de c\u00e0tares converses, que establiren la seva base a un monestir donat pel bisbe de Tolosa. Una dominicana il\u00b7lustre fou santa Caterina de Sena, el nom de la qual porten molts de convents dominicans femenins. Una altra va ser santa Rosa de Lima, de qui parlarem aviat. I una altra santa Ll\u00facia Caram, si la fan santa. Al final de la vida el nostre sant es va instal\u00b7lar a Roma, on el papa li ced\u00ed el convent de Santa Sabina, que fou el primer convent dominic\u00e0 a la ciutat eterna. Es va morir el 6 d’agost de 1221, a Bolonya, quan nom\u00e9s tenia cinquanta-un anys. En aquell moment ja hi havia m\u00e9s de seixanta comunitats de predicadors a diversos pa\u00efsos d’Europa. El van enterrar a la que ara \u00e9s la bas\u00edlica de Sant Dom\u00e8nec de Bolonya, primer en un simple sarc\u00f2fag i despr\u00e9s en un monument sepulcral majestu\u00f3s conegut com a l’Arca de Sant Dom\u00e8nec. La seva festa se celebrava el 4 d’agost, i a partir de 1969, el 7.<\/p>\n
Ara que hem parlat de la vida del sant, parlem del seu nom. Procedeix del llat\u00ed Dominicus<\/em>, derivat de dominus<\/em>, ‘senyor’. Vol dir, doncs, ‘consagrat al Senyor’, igual que tamb\u00e9 ho vol dir diumenge<\/em>, el dia del Senyor, procedent del llat\u00ed dies dominicus<\/em>. El nom en catal\u00e0 \u00e9s Dom\u00e8nec<\/em>, i Domenge<\/em> com a variant secund\u00e0ria. En franc\u00e8s \u00e9s Dominique<\/em>; en angl\u00e8s, Dominic<\/em>; en itali\u00e0, Domenico<\/em>; en occit\u00e0, Domenge<\/em>; en portugu\u00e8s, Domingos<\/em>, etc. El que passa \u00e9s que la fama i devoci\u00f3 de sant Dom\u00e8nec de Guzm\u00e1n, anomenat sempre sant Domingo<\/em> entre nosaltres, va eclipsar el nom Dom\u00e8nec<\/em>, que va restar pr\u00e0cticament com a cognom. Ja un fill de Ramon Llull es deia Domingo, i aix\u00ed fins als nostres dies. Nosaltres pensam que hem de referir-nos al sant amb el seu nom catal\u00e0, igual que en els altres pa\u00efsos s’hi refereixen amb el nom propi de les seves lleng\u00fces. Potser podem ser tolerants amb elements molt arrelats en l’\u00fas popular, com la denominaci\u00f3 de convents o noms de carrers, per\u00f2 no haur\u00edem de renunciar definitivament al nom catal\u00e0 correcte. Fins i tot seria desitjable de recuperar Dom\u00e8nec<\/em> com a nom de persona. Al cap i a la fi, ja hem vist en aquest santoral que hi ha molts de noms que s’havien dit sempre en espanyol (Caietano<\/em>, Mariano<\/em>, Isidro, Carlos\u00a0<\/em>o Fernando<\/em>) i en l’\u00abera fabriana\u00bb hem normalitzat les formes catalanes.<\/p>\n El m\u00e8rit principal de sant Dom\u00e8nec \u00e9s haver fundat l’orde dels dominicans, frares destinats a la predicaci\u00f3, cosa que abans era reservada als capellans i bisbes. I a coses pitjors, com veurem despr\u00e9s. Una llegenda, atribu\u00efda al seu primer bi\u00f2graf, el dominic\u00e0 Jord\u00e0 de Sax\u00f2nia, conta que, abans de n\u00e9ixer el sant, sa mare tingu\u00e9 un curi\u00f3s somni: vei\u00e9 un ca saltant del seu ventre amb una torxa encesa a la boca, amb la qual l’animal cal\u00e0 foc a la Terra. Intrigada peregrin\u00e0 al monestir de Santo Domingo de Silos, on l’abat li explic\u00e0 el significat del somni: que el nin que naixeria portaria la llum al m\u00f3n. La mare decid\u00ed aleshores posar el nom de Dom\u00e8nec al seu pr\u00f2xim fill.\u00a0 Aix\u00f2 es lliga a una curiosa etimologia apareguda quan els estudis de gram\u00e0tica hist\u00f2rica eren prou verds: el llat\u00ed dominicanis<\/em> (dominicans) s’interpret\u00e0 com domini canis<\/em>, \u00e9s a dir, el ca del Senyor. Sort que a l’escut de l’orde hi van posar una creu i no un ca, com feren a Inca. Aquesta creu \u00e9s la creu blanca i negra flordelisada, \u00e9s a dir amb la flor de lis, que ja era part de l’her\u00e0ldica de la fam\u00edlia de Guzm\u00e1n. L’h\u00e0bit dels dominicans, i de les dominicanes, consta de t\u00fanica, escapulari i esclavina tot blanc, capa negra i roser a la cintura de 20 misteris (abans 15 i ja veurem per qu\u00e8).<\/p>\n El rei Jaume I promogu\u00e9 la construcci\u00f3 de convents dominicans en el nostre pa\u00eds, com els que veurem a continuaci\u00f3. A Barcelona el primer convent dominic\u00e0, fundat en el segle XIII i promogut pel bisbe Berenguer de Palou, estigu\u00e9 entre els carrers del Call, de Marlet i de Sant Dom\u00e8nec. All\u00e0 visqu\u00e9 el dominic\u00e0 sant Raimon de Penyafort. Per\u00f2 el convent molt aviat rest\u00e0 petit i se’n va construir un altre on ara hi ha el mercat de Santa Caterina. Prengu\u00e9 el nom de convent de Santa Caterina per una capella dedicada a aquesta santa que hi havia pr\u00e8viament a la fundaci\u00f3 dominicana. Tingu\u00e9 una esgl\u00e9sia g\u00f2tica d’una grandiositat comparable a la de la catedral o Santa Maria del Mar, un claustre g\u00f2tic rectangular i un segon claustre m\u00e9s petit. El 1835 el conjunt fou expropiat i despr\u00e9s incendiat, i poc despr\u00e9s fou destru\u00eft. En aquest convent hi havia un pou, i el dia del sant bene\u00efen l’aigua i en donaven a la gent, que l’anava a cercar en corrua a peu o en carros i la guardava a les cases com a remei que guaria un seguit de malalties. Prop del convent es feia una fira de c\u00e0ntirs, que, naturalment, servien per a carregar d’aquella aigua miraculosa.<\/p>\n Gran import\u00e0ncia tingu\u00e9 tamb\u00e9 el convent de Sant Dom\u00e8nec de Val\u00e8ncia, fundat pel confessor del rei Miquel de Fabra. Atragu\u00e9 la noblesa i fou un gran centre religi\u00f3s i cultural. Hi van viure els dominicans sant Vicent Ferrer i sant Llu\u00eds Beltran. Expropiat el 1835, pocs anys despr\u00e9s fou ocupat per la Capitania General de Val\u00e8ncia, que encara hi \u00e9s. Es conserva un magn\u00edfic claustre g\u00f2tic flam\u00edger i una notable sala capitular. La gran esgl\u00e9sia acab\u00e0 quasi tota destru\u00efda. Nom\u00e9s resta el campanar, la capella de Sant Vicent i la capella Reial, feta construir per Alfons el Magn\u00e0nim per al seu propi enterrament. Per\u00f2 el Magn\u00e0nim fou enterrat a N\u00e0pols i al final acab\u00e0 a Poblet.<\/p>\n Un altre gran convent dominic\u00e0, tamb\u00e9 del segle XIII, \u00e9s el de Palma, fundat el 1231. Ocupava un gran solar, tenia dos claustres i una esgl\u00e9sia que era una veritable joia del g\u00f2tic. Va ser destru\u00eft completament despr\u00e9s de la desamortitzaci\u00f3 de 1935. En el seu lloc, a m\u00e9s d’edificis particulars, hi ha el Parlament de les Illes Balears, abans seu del C\u00edrculo Mallorqu\u00edn. Pel contrari, i afortunadament, es conserva intacte el convent de Sant Dom\u00e8nec d’Inca, fundat en el segle XVII, amb un claustre del segle XVIII. Fou expropiat amb la desamortitzaci\u00f3 i convertit en pres\u00f3 i fins i tot el claustre en pla\u00e7a de toros. Avui l’esgl\u00e9sia \u00e9s parr\u00f2quia i el convent, de propietat municipal, alberga una biblioteca i sales de diversos usos culturals.<\/p>\n Tamb\u00e9 del segle XIII \u00e9s el convent de Sant Dom\u00e8nec de Girona, amb dos claustres i una esgl\u00e9sia que \u00e9s una bona mostra del g\u00f2tic primerenc. El 1835 tamb\u00e9 fou expropiat i convertit en caserna. A mitjan segle XX comen\u00e7\u00e0 la restauraci\u00f3 i el 1985 fou declarat monument nacional. Avui allotja la facultat de Filosofia i Lletres i l’esgl\u00e9sia n’\u00e9s l’aula magna. Tamb\u00e9 hi hagu\u00e9 un convent de dominicans a Peralada (l’Alt Empord\u00e0), del segle XVI, avui en ru\u00efnes per\u00f2 amb la sort de conservar un petit i bell claustre rom\u00e0nic del segle XII.<\/p>\n Pel que fa als convents femenins, a les terres catalanes n’hi ha hagut un munt: el de Montsi\u00f3, de Barcelona, (avui a Esplugues), fundat el 1347 i encara actiu; el de Santa Caterina de Sena (Sena<\/em>\u00a0i no\u00a0Siena<\/em>\u00a0\u00e9s com es diu en catal\u00e0) de Palma, del qual nom\u00e9s resta l’esgl\u00e9sia; i altres a Girona, Manresa, Val\u00e8ncia, X\u00e0tiva, Torrent, Borriana, Carcaixent, Paterna i Oriola.<\/p>\n A tots els convents dominicans hi hagu\u00e9 una capella destacada dedicada a la Mare de D\u00e9u del Roser. Segons una llegenda pia, la Mare de D\u00e9u aparegu\u00e9 un dia a sant Dom\u00e8nec i li don\u00e0 un roser. D’aqu\u00ed sorgiria l’advocaci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u del Roser. Un roser \u00e9s un joc de bolletes enfilades que serveix per a comptar les oracions en la preg\u00e0ria que tamb\u00e9 es diu roser. Segons la mida les bolletes representen parenostres, avemaries o altres oracions. Cada roser f\u00edsic consta de cinc s\u00e8ries, denominades misteris, que evoquen la vida de Jes\u00fas i Maria. Un misteri \u00e9s format per un parenostre, deu avemaries i un gl\u00f2ria patri. En total s\u00f3n cinc parenostres, cinquanta avemaries i cinc gl\u00f2ries, que formen una corona. Com que els misteris poden ser de tres categories (de goig, de dolor i de gl\u00f2ria, segons el dia de la setmana) tres corones formaven un roser complet (15 misteris, 150 avemaries), per\u00f2 en un dia es prega una corona, corresponent a un roser f\u00edsic. Recentment s’hi ha afegit un altre misteri, el de llum, i ara el roser compr\u00e8n 20 misteris i 200 avemaries. El nom de roser<\/em> (llat\u00ed rosarium<\/em>) \u00e9s perqu\u00e8 les oracions simbolitzen roses ofertes a la Mare de D\u00e9u. Malgrat la llegenda de l’aparici\u00f3 de la Mare de d\u00e9u a sant Dom\u00e8nec, abans del nostre sant ja es pregaven s\u00e8ries d’oracions ajudant-se de collars de grans. Benedictins i cartoixans ja havien tingut aquesta pr\u00e0ctica abans dels dominicans. El costum monacal de recitar llegint els 150 psalms de David, at\u00e8s que els laics no sabien llegir, acab\u00e0 essent la preg\u00e0ria de 150 avemaries, \u00e9s a dir el roser complet. El roser dominic\u00e0 sembla m\u00e9s aviat obra de Pere de Verona, tamb\u00e9 dominic\u00e0 i tamb\u00e9 del segle XIII. La cosa certa \u00e9s que l’impuls del roser el va fer el dominic\u00e0 bret\u00f3 Al\u00e0 de la Roca en el segle XV. En aquest segle el papa Sixt IV emet\u00e9 una butlla encoratjant a la pr\u00e0ctica del roser i regulant-ne l’estructura. El rei espanyol Felip II era addicte a aquesta pr\u00e0ctica i cregu\u00e9 que aix\u00f2 havia provocat la intervenci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u en la vict\u00f2ria de Lepanto contra els turcs, el 7 d’octubre de 1571. Arran d’aquesta vict\u00f2ria el papa Pius V establ\u00ed en el 7 d’octubre la festa de la Mare de D\u00e9u de la Vict\u00f2ria, dita despr\u00e9s de la Mare de D\u00e9u del Roser. La decisi\u00f3 pontif\u00edcia va representar una definitiva promoci\u00f3 del roser. Degu\u00e9 ser en aquell context que el nom catal\u00e0 roser<\/em> comen\u00e7\u00e0 a ser substitu\u00eft pel castellanitzant rosari<\/em>, per\u00f2 nom\u00e9s pel que fa a la preg\u00e0ria i a les bolletes, no a la Mare de D\u00e9u, que continu\u00e0 a ser del Roser.<\/p>\n <\/p>\n Els dominicans van associats a un altre fet, m\u00e9s aviat t\u00e8tric: la Inquisici\u00f3. Es tracta d’un tribunal encarregat de vetllar per la puresa de la religi\u00f3 cristiana i contra les heretgies. La primera Inquisici\u00f3 aparegu\u00e9 precisament a l’escenari de la lluita contra el catarisme, a Occit\u00e0nia, el 1184, quan el papa crid\u00e0 els bisbes a organitzar tribunals repressors. El 1231 el papa Gregori X organitz\u00e0 la Inquisici\u00f3 pontif\u00edcia, la que controlava directament el papa i que portaven clergues molt sovint dominicans. Aquesta Inquisici\u00f3 actu\u00e0 sobretot a It\u00e0lia, Occit\u00e0nia i la Corona d’Arag\u00f3. Els procediments solien partir de la delaci\u00f3 i consistien en judicis destinats a aconseguir la confessi\u00f3 dels acusats, sovint amb la pr\u00e0ctica de tortures. Els tribunals dictaven sent\u00e8ncies contra els pobres condemnats, que podien anar de multes o c\u00e0stigs corporals fins a la mort a la foguera. Els b\u00e9ns dels condemnats eren confiscats i passaven a l’Esgl\u00e9sia. La condemna, igual que les detencions, era a c\u00e0rrec de l’autoritat civil, que no s’hi podia negar sota pena d’excomuni\u00f3. Una invenci\u00f3 que don\u00e0 molt de poder als papes i a l’esgl\u00e9sia i els col\u00b7loc\u00e0 per sobre de les autoritats civils.<\/p>\n Per\u00f2 la Inquisici\u00f3 m\u00e9s cruel va ser la denominada espanyola, creada pels Reis Cat\u00f2lics el 1478 i autoritzada pel papa Sixt IV, el del roser. Es creava aix\u00ed un tribunal controlat per la monarquia \u2014a trav\u00e9s del Consell de la General i Suprema Inquisici\u00f3, amb membres nomenats pel rei\u2014 amb jurisdicci\u00f3 a tots els seus territoris. Fou la primera instituci\u00f3 comuna a les corones d’Arag\u00f3 i de Castella, i en el nostre pa\u00eds fou la primera instituci\u00f3 que actu\u00e0 en castell\u00e0. Persegu\u00ed sobretot els criptojueus, \u00e9s a dir, els te\u00f2ricament conversos que continuaven secretament amb les pr\u00e0ctiques jueves. No tots els inquisidors foren dominicans, per\u00f2 aquest orde hi tingu\u00e9 una participaci\u00f3 destacada. Aquest nefast tribunal va ser abolit per les Corts de Cadis el 1812 i suprimit definitivament el 1834. En el claustre de Sant Dom\u00e8nec de Palma hi havia penjats uns quadres amb el nom dels condemnats, cosa que motiv\u00e0 el fenomen de la persecuci\u00f3 dels xuetes, identificats amb els quinze cognoms dels darrers quadres que la gent pogu\u00e9 veure. Despr\u00e9s de la desamortitzaci\u00f3 el convent i la meravellosa esgl\u00e9sia caigueren sense pietat. Un dels grans desastres de la hist\u00f2ria de Palma.<\/p>\n Ja resten poques coses a dir en aquest article, molt m\u00e9s llarg que els altres. Algunes viles han triat el predicador com a patr\u00f3, com Argentona, Lloret de Vistalegre (amb la copatrona la Mare de D\u00e9u de Loreto), M\u00f3ra la Nova, el Soler\u00e0s, Vallbona, Xal\u00f3 i potser alguna altra. Segons Amades tamb\u00e9 era patr\u00f3 dels oficis lligats a l’aigua, com els moliners de molins de paper; i tamb\u00e9 els corretgers, els sastres i cosidores i els que tenien plets, que s’encomanaven al sant per a guanyar-los. No coneixem refranys referits al sant, potser perqu\u00e8 Dom\u00e8nec \u00e9s un mot de rima dif\u00edcil, i m\u00e9s encara Domingo.<\/p>\n Avui tenim un sant que t\u00e9 moltes semblances amb el que vam tractar a l’article precedent: sant Dom\u00e8nec de Guzm\u00e1n. Com Sant Gaiet\u00e0, Sant Dom\u00e8nec va ser de fam\u00edlia noble i fundador d’un important orde religi\u00f3s. El d’avui \u00e9s un sant espanyol, nascut el 1170 a Caleruega, a la comarca castellana de Ribera del Duero, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2802","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2802","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2802"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2802\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3982,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2802\/revisions\/3982"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2802"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2802"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2802"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/dominicans.jpg\" "\\"Dominicans\\"")
\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/dominicanes.jpg\" "\\"Dominicanes\\"")
<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/inquisicio.jpg\" "\\"La")
<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/santdomenec.jpg\" "\\"Convent")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"