{"id":2801,"date":"2018-08-07T12:00:38","date_gmt":"2018-08-07T10:00:38","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2801"},"modified":"2024-03-16T20:19:26","modified_gmt":"2024-03-16T18:19:26","slug":"sant-gaieta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-gaieta\/","title":{"rendered":"Sant Gaiet\u00e0"},"content":{"rendered":"


\nEl nostre sant d’avui \u00e9s un sant modern, perqu\u00e8 un sant del segle XVI \u00e9s un sant modern, almenys si el contrastam amb la major part dels membres d’aquest santoral, que s\u00f3n figures llegend\u00e0ries dels primers segles del cristianisme. Li deien Gaetano di Thiene, perqu\u00e8 havia tingut la sort de n\u00e9ixer en el si d’una fam\u00edlia noble, la fam\u00edlia Thiene. Fill d’un comte i una comtessa de la ciutat de Vicenza, aleshores dins la rep\u00fablica de Ven\u00e8cia. Vingu\u00e9 al m\u00f3n en aquesta ciutat el 1480 i li posaren Gaetano en honor d’un oncle seu, tamb\u00e9 personatge notable, que era de la ciutat de Gaeta, al Laci. Com que en llat\u00ed el nom de la ciutat \u00e9s Caieta, el nom llat\u00ed que en deriva \u00e9s Caietanus, que explica la c<\/em> de l’espanyol (Cayetano), del portugu\u00e8s (Caetano), de l’angl\u00e8s (Cajetan) i de la major part de lleng\u00fces europees. Les altres lleng\u00fces rom\u00e0niques conserven la g<\/em> de l’itali\u00e0: catal\u00e0 (Gaiet\u00e0), franc\u00e8s (Ga\u00e9tan), etc.<\/p>\n

El nostre personatge, que rest\u00e0 orfe de pare a dos anys, estudi\u00e0 a la universitat de P\u00e0dua, s’hi doctor\u00e0 en dret civil i can\u00f2nic i, com que era de bona fam\u00edlia, aviat va fer carrera en el m\u00f3n de la diplom\u00e0cia. A 26 anys ja era secretari del papa. Home molt religi\u00f3s, es va associar a un club de gent pietosa anomenat Oratori de l’Amor Div\u00ed i es va ordenar sacerdot a 36 anys, quan ja comen\u00e7ava a granar. Va fundar diverses entitats d’import\u00e0ncia considerable. Primer, a Ven\u00e8cia, va fundar l’Hospital dels Incurables. Sant Gaiet\u00e0 \u00e9s tamb\u00e9 el primer sant banquer: va fundar una banca a N\u00e0pols, anomenada Monte di Piet\u00e0. Ja sabeu d’on v\u00e9nen les nostres banques dites Monte de Piedad<\/em> (Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares) o monte p\u00edo<\/em>, que a ca meva es deia muntipio<\/em>. B\u00e9, no \u00e9s que Gaiet\u00e0 es volgu\u00e9s enriquir amb la banca com March o Matutes, perqu\u00e8 de ric ja n’era prou. Volia ajudar els pobres dels abusos de la banca d’aquell moment, que encara era m\u00e9s usurera que ara. Aquella banca arrib\u00e0 a convertir-se en el Banco di Napoli. I, finalment, la seva fundaci\u00f3 m\u00e9s important va ser l’orde dels teatins, empresa que llan\u00e7\u00e0 devers el 1523, val a dir que juntament amb altres col\u00b7legues de l’Oratori de l’Amor Div\u00ed. Es va morir a N\u00e0pols el 7 d’agost \u2014avui fa anys\u2014 de 1547, a 67 anys. L’enterraren a la bas\u00edlica de Sant Pau Major d’aquella ciutat, que alguns diuen, err\u00f2niament, Sant Pau la Major. Fou beatificat el 1629 i canonitzat el 1671.<\/p>\n

La seva obra m\u00e9s rellevant \u00e9s la fundaci\u00f3 dels teatins, que es diuen aix\u00ed perqu\u00e8 el papa que aprov\u00e0 el nou orde, Pau IV, en el moment d’aquesta aprovaci\u00f3 era bisbe de Chieti (una vila de la regi\u00f3 dels Abru\u00e7os), que en llat\u00ed es diu Theate. Per\u00f2 el nom oficial \u00e9s orde dels Clergues Regulars, i aix\u00ed els teatins afegeixen al seu nom la sigla CR. El seu h\u00e0bit \u00e9s tot negre, amb una faixa de roba per cinyell que deixa la part sobrant tombant quasi fins als peus.<\/p>\n

La primera seu de l’orde va ser a Roma, per\u00f2 aviat es crearen altres comunitats a It\u00e0lia. En el segle XVII comen\u00e7\u00e0 l’expansi\u00f3 fora d’It\u00e0lia, que comen\u00e7\u00e0 per Madrid (1629), Saragossa (1630) i Barcelona (1632), les tres comunitats per obra del mateix personatge. A Madrid hi ha la vella esgl\u00e9sia de Sant Gaiet\u00e0, amb una magn\u00edfica fa\u00e7ana de Jos\u00e9 Churriguera. Despr\u00e9s s’estengueren pr\u00e0cticament per tot Europa. La seva casa de Barcelona estigu\u00e9 a la pla\u00e7a de Santa Anna, avui de Carles Pi i Sunyer. Fou v\u00edctima de la desamortitzaci\u00f3 i acab\u00e0 enderrocada durant la guerra civil. Nom\u00e9s en resta una est\u00e0tua de pedra del segle XVII que estava a la fa\u00e7ana i ara \u00e9s al Museu d’Art de Catalunya. El 1927 els teatins tornaren a Barcelona i s’establiren a l’esquerra de l’anomenat Eixample. A la seva esgl\u00e9sia hi ha una bella talla de Josep Viladomat. Tamb\u00e9 n’hi ha una de barroca a la catedral de Barcelona.<\/p>\n

A Mallorca hi van arribar el 1721, amb el patrocini de diverses fam\u00edlies nobles. En un principi rodaren per diverses cases fins que el 1770 tingueren ventura de la desgr\u00e0cia dels jesu\u00eftes, que tres anys abans havien estat expulsats. Aleshores els foren cedits l’esgl\u00e9sia i el col\u00b7legi de Sant Mart\u00ed, que havien creat els jesu\u00eftes i que a partir d’aleshores es digu\u00e9 de Sant Gaiet\u00e0, o m\u00e9s exactament de San Cayetano, en el carrer del mateix nom. Per\u00f2 el 1820 els teatins tamb\u00e9 van ser expulsats, i anys m\u00e9s tard l’esgl\u00e9sia va ser cedida pel bisbe als Missioners dels Sagrats Cors, i ara es diu esgl\u00e9sia dels Sagrats Cors. Els teatins tornaren a tenir pres\u00e8ncia a Mallorca al comen\u00e7ament del segle XX, quan l’ordre absorb\u00ed la comunitat de Sant Alfons Maria de Liguori, fundada el segle XIX. Els liguorians aportaren als teatins dues cases que havien adquirit i que serien els dos col\u00b7legis que els teatins tenen a Palma: el col\u00b7legi de Sant Gaiet\u00e0, a Son Espanyolet, i el col\u00b7legi de Sant Alfons M. de Liguori, al carrer del Vi.<\/p>\n

Qui aix\u00f2 escriu, a la tendra edat de tretze anys va estudiar al centre del carrer del Vi. Era un casalot senyorial que havia pertangut al fam\u00f3s general Antoni Barcel\u00f3 i que els liguorians havien comprat. S’havia inaugurat el 1905, quan els dits liguorians encara no eren teatins. En el casalot hi havia la capella, la resid\u00e8ncia dels frares, despatxos i altres depend\u00e8ncies. L’escola era un edifici adjunt constru\u00eft en el mateix solar de la casa i en solars adjacents. Guard un univers de records dels tres anys que hi vaig estar: aquells frares amb h\u00e0bit negre, dividits en padres<\/em> i hermanos<\/em>; aquell ambient fortament espanyolitzat, com totes les escoles de la foscor franquista; aquells professors amb vestit i corbata, alguns amb poca vocaci\u00f3, Lengua Espa\u00f1ola, Historia de Espanya, Formaci\u00f3n del Esp\u00edritu Nacional; les misses el dissabte a la ve\u00efna Santa Creu, adoraci\u00f3 eucar\u00edstica el dijous, pange lingua gloriosi<\/em>, tantum ergo sacramentum<\/em>; i mesos de Maria a l’esgl\u00e9sia del centre, carregad\u00edssima d’olor de flors i cera cremada, amb el text barroc de Quadrado, oh la m\u00e1s bella de las criaturas y madre del Salvador, a ti volamos atra\u00eddos por el aroma de tus virtudes<\/em>. I la Cruzada del Amor Divino, una confraria juvenil creada per a participar en les processons de Setmana Santa, molt vinculada als teatins.<\/p>\n

Acabarem tornant al nom del nostre sant. No s\u00e9 quina vitalitat ha tingut al continent. A Mallorca \u00e9s un nom que no arriba fins al segle XVIII, arran de la vinguda dels teatins i la introducci\u00f3 del culte al seu fundador. Ha estat un nom poc freq\u00fcent i usat sempre en forma espanyola (Caietano<\/em>). Fins i tot l’esgl\u00e9sia es digu\u00e9 sempre de Sant Caietano<\/em>, igual que el carrer on \u00e9s situada. Igualment poc freq\u00fcent \u00e9s la forma femenina Gaietana<\/em>, que a Mallorca tamb\u00e9 ha estat Caietana<\/em>. Les formes catalanes Gaiet\u00e0<\/em> i Gaietana<\/em>, com a noms de persona, s\u00f3n molt recents i portades per molt poques persones. Caietano<\/em> va ser un nom molt associat als xuetes, igual que Mariano<\/em>, tamb\u00e9 sempre en forma espanyola. L’hipocor\u00edstic \u00e9s Tano<\/em> i Tana<\/em>.<\/p>\n

El nostre sant, essent modern, no ha generat topon\u00edmia al nostre pa\u00eds \u2014llevat de la urbanitzaci\u00f3 dita Roc de Sant Gaiet\u00e0, a Roda de Ber\u00e0\u2014, ni fraseologia, ni cultura popular. Aix\u00ed i tot, alguna poblaci\u00f3 l’ha acollit com a patr\u00f3, com Aitona (el Segri\u00e0) i Llucma\u00e7anes (Menorca). Fora del pa\u00eds \u00e9s el patr\u00f3 de l’Argentina. L’home tamb\u00e9 \u00e9s patr\u00f3 de l’antiga ind\u00fastria del gel, els pouers o nevaters, que premsaven la neu per a fer-ne gel; dels gestors administratius \u2014s’ha dit que va ser notari\u2014 i dels qui cerquen feina. I algun refrany podem trobar referit a ell: \u00absant Gaiet\u00e0 porta la calor a la m\u00e0\u00bb. Doncs la suportarem com podrem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El nostre sant d’avui \u00e9s un sant modern, perqu\u00e8 un sant del segle XVI \u00e9s un sant modern, almenys si el contrastam amb la major part dels membres d’aquest santoral, que s\u00f3n figures llegend\u00e0ries dels primers segles del cristianisme. Li deien Gaetano di Thiene, perqu\u00e8 havia tingut la sort de n\u00e9ixer en el si d’una […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2801","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2801","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2801"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2801\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3981,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2801\/revisions\/3981"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2801"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2801"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2801"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}