{"id":280,"date":"2007-07-15T08:40:10","date_gmt":"2007-07-15T06:40:10","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=280"},"modified":"2007-07-16T06:48:14","modified_gmt":"2007-07-16T04:48:14","slug":"mati-de-mati-demati","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/mati-de-mati-demati\/","title":{"rendered":"Mat\u00ed, de mat\u00ed, demat\u00ed"},"content":{"rendered":"<p>Un redactor d&#8217;un diari en catal\u00e0 de Palma \u2014no dir\u00e9 quin per discreci\u00f3\u2014 em diu que els correctors li canvien <em>avui de mat\u00ed<\/em> per <em>avui demat\u00ed<\/em>. \u00c9s a dir, fan tot el contrari del que haurien de fer, que \u00e9s, si de cas,\u00a0canviar <em>avui demat\u00ed <\/em>per <em>avui de mat\u00ed<\/em>. Doncs parlem-ne.<\/p>\n<p>La paraula per a designar la primera part del dia \u00e9s <em>mat\u00ed<\/em> i nom\u00e9s hauria de revestir aquesta forma. Despr\u00e9s hi ha les expressions <em>de mat\u00ed<\/em>, <em>de vespre<\/em>, <em>de nit<\/em> o <em>de matinada<\/em>, que tenen valor adverbial: <em>aixecar-se de mat\u00ed <\/em>(que significa especialment aixecar-se d&#8217;hora o prest), <em>dem\u00e0 de mat\u00ed en parlarem<\/em>, <em>sortir de vespre<\/em>, <em>circular de nit<\/em>,\u00a0<em>cantar de matinada<\/em>,<em> <\/em>etc. Ara b\u00e9, a for\u00e7a d&#8217;usar aquestes expressions adverbials s&#8217;ha format la paraula <em>demat\u00ed<\/em> (<em>el demat\u00ed<\/em>) que funciona com un substantiu sin\u00f2nim de <em>mat\u00ed<\/em>. I a Mallorca tamb\u00e9 ha comparegut <em>el decapvespre<\/em> i <em>la dematinada<\/em>, per\u00f2 no <em>el devespre<\/em> ni <em>el<\/em> <em>dorabaixa<\/em> ni <em>la denit<\/em>, segurament per la freq\u00fc\u00e8ncia menor de les expressions adverbials corresponents.<\/p>\n<p>L&#8217;expressi\u00f3 adverbial <em>de mat\u00ed<\/em> (<em>avui de mat\u00ed, dem\u00e0 de mat\u00ed, dijous passat de mat\u00ed<\/em>), grafia a\u00a0part,\u00a0\u00e9s molt viva a les Balears. No tant al Principat, on se solen emprar les f\u00f3rmules <em>aquest mat\u00ed<\/em> (paral\u00b7lela a <em>aquesta tarda<\/em>, <em>aquesta nit<\/em>, etc.), <em>dem\u00e0 al mat\u00ed<\/em> (o <em>dem\u00e0 al vespre, dem\u00e0 a la nit<\/em>). A Mallorca s\u00f3n molt usades les f\u00f3rmules adverbials amb juxtaposici\u00f3 (<em>avui vespre, avui capvespre, dem\u00e0 horabaixa<\/em>), i com que en el llenguatge popular <em>mat\u00ed<\/em> ha esdevingut <em>demat\u00ed<\/em>, tamb\u00e9 tenim <em>avui demat\u00ed <\/em>o<em> dimecres demat\u00ed<\/em>. I aqu\u00ed \u00e9s on entren en col\u00b7lisi\u00f3 <em>avui de mat\u00ed<\/em> i <em>avui demat\u00ed<\/em>.<\/p>\n<p>Pompeu Fabra, que volia una llengua clara i precisa, va optar per bandejar <em>el demat\u00ed<\/em>, que era\u00a0la cosa m\u00e9s\u00a0usual al Principat en temps seu, i\u00a0va prescriure <em>el mat\u00ed<\/em> com a \u00fanica possibilitat; i ara, en el Principat,\u00a0del <em>demat\u00ed<\/em> ja no se&#8217;n canten galls ni gallines, almenys en el catal\u00e0 formal controlat. A Mallorca an\u00e0vem fent passes en la mateixa direcci\u00f3,\u00a0\u00e7o \u00e9s\u00a0substituir el dialectal <em>el demat\u00ed<\/em> pel general <em>el mat\u00ed<\/em>, cosa que f\u00e9u circular\u00a0tamb\u00e9 la soluci\u00f3 juxtaposada <em>avui mat\u00ed<\/em>, la qual ja es troba en catal\u00e0 antic.\u00a0I en aix\u00f2 aparegu\u00e9 la Filol\u00f2gica, que en el diccionari del 95 exhum\u00e0 i bene\u00ed el <em>demat\u00ed<\/em> que Fabra s&#8217;havia esfor\u00e7at a superar. De llavors en\u00e7\u00e0 les publicacions i els mitjans de comunicaci\u00f3 illencs s&#8217;han posat com a desaforats a escriure <em>el demat\u00ed<\/em> i <em>avui demat\u00ed<\/em>. Sort que el <a href=\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llibre_estil_UIB.jpg\" target=\"_blank\">llibre d&#8217;estil<\/a> per als mitjans de comunicaci\u00f3 elaborat fa poc per la Universitat de les Illes Balears recomana les mateixes solucions que jo aqu\u00ed defens, les que s\u00f3n m\u00e9s generalitzables a tot el pa\u00eds\u00a0(<em>el mat\u00ed<\/em> i <em>avui de mat\u00ed<\/em>), tot i que, lamentablement, en fan ben poc cas. Coromines \u00e9s de la mateixa opini\u00f3: &#8220;en el catal\u00e0 central la combinaci\u00f3 <em>de mat\u00ed<\/em> ha tendit modernament a soldar-se i reempla\u00e7ar el substantiu simple <em>mat\u00ed<\/em>, [&#8230;] \u00c9s bo de reaccionar-hi i continuar usant el substantiu <em>mat\u00ed<\/em> de la llengua comuna en tots els tons del llenguatge, fins el m\u00e9s oral i col\u00b7loquial&#8221;.<\/p>\n<p>L&#8217;\u00fanic problema \u00e9s que l&#8217;expressi\u00f3 <em>de mat\u00ed<\/em> tant significa &#8220;dejorn, de bon mat\u00ed&#8221; com &#8220;durant el mat\u00ed&#8221;. Sup\u00f2s, per\u00f2, que el context i un \u00fas adequat de recursos com <em>de bon mat\u00ed<\/em> poden desfer les ambig\u00fcitats.<\/p>\n<p>Quantes vegades ho direm? Necessitam un est\u00e0ndard modern i funcional, que aporti efic\u00e0cia a la comunicaci\u00f3 dins tot l&#8217;espai catal\u00e0. No hem de menester una llengua fragmentada i regionalitzada que faci sentir estranys a uns els textos que produeixen uns altres. Doncs avui hem tret un punt en qu\u00e8 no seria gaire dif\u00edcil posar en pr\u00e0ctica aquesta filosofia.<\/p>\n<div style=\"font-size: 7pt\">PS. Si alg\u00fa vol reproduir aquest text, que faci el favor de reproduir tamb\u00e9 el format (les it\u00e0liques), a fi que el lector no torni boiet.<br \/>\nDel tema tamb\u00e9 n&#8217;hav\u00edem parlat <a href=\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=119\">aqu\u00ed<\/a>.<\/div>\n<p>\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un redactor d&#8217;un diari en catal\u00e0 de Palma \u2014no dir\u00e9 quin per discreci\u00f3\u2014 em diu que els correctors li canvien avui de mat\u00ed per avui demat\u00ed. \u00c9s a dir, fan tot el contrari del que haurien de fer, que \u00e9s, si de cas,\u00a0canviar avui demat\u00ed per avui de mat\u00ed. Doncs parlem-ne. La paraula per a [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-280","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/280","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=280"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/280\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=280"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=280"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=280"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}