{"id":2799,"date":"2018-08-05T10:48:01","date_gmt":"2018-08-05T08:48:01","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2799"},"modified":"2024-03-16T20:18:21","modified_gmt":"2024-03-16T18:18:21","slug":"santa-neus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-neus\/","title":{"rendered":"\u00abSanta Neus\u00bb"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s la festa de la Mare de D\u00e9u de la Neu, dita m\u00e9s usualment la Mare de D\u00e9u de les Neus, i fan testa totes les dones que es diuen Neus. Diguem, per\u00f2, d’entrada, i sense \u00e0nim de traumatitzar gaire cap d’aquestes dones, que la forma catalana genu\u00efna \u00e9s Mare de D\u00e9u de la Neu<\/em>, no de les Neus<\/em>, que \u00e9s, segurament, una forma interferida per l’espanyol. I que el nom de Neus, que \u00e9s molt modern, tamb\u00e9 sembla interferit per l’espanyol Nieves<\/em>. Si no tingu\u00e9ssim damunt l’esquena segles de subordinaci\u00f3 a l’espanyol, ara les Neus probablement es dirien Neu, igual que n’hi ha que es diuen Miracle o Remei, que correspon a l’espanyol Milagros i Remedios.<\/p>\n

Per\u00f2 comencem la hist\u00f2ria pel principi. L’advocaci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u de la Neu, o Nostra Senyora de la Neu, va apar\u00e8ixer a Roma. Diu la llegenda que la nit del 4 d’agost de l’any 352, un home de nom Giovanni, patrici ric, va tenir un somni en qu\u00e8 la Mare de D\u00e9u li aparegu\u00e9 i li digu\u00e9 que volia que li fos edificada una esgl\u00e9sia en el lloc que li indicaria mitjan\u00e7ant una nevada. Giovanni an\u00e0 a contar el fet al papa Liberi, qui la mateixa nit havia tingut el mateix somni. L’endem\u00e0, damunt el tur\u00f3 Esquil\u00ed aparegu\u00e9 una zona coberta de neu, en ple agost. Per\u00f2 ni una fl\u00f2bia fora d’aquesta petita zona. El papa tra\u00e7\u00e0 el per\u00edmetre de la nova esgl\u00e9sia, coincidint amb l’\u00e0rea de la zona nevada, i el temple edificat, dedicat a la Mare de D\u00e9u i pagat pel ric patrici, va ser denominat esgl\u00e9sia Liberiana (pel papa Liberi) i m\u00e9s popularment esgl\u00e9sia de la Mare de D\u00e9u de la Neu (Madonna della Neve). En el segle V el papa Sixt III va fer enderrocar aquella esgl\u00e9sia per a construir-ne una altra en el mateix lloc, molt m\u00e9s majestuosa, que per ser la m\u00e9s gran de totes les esgl\u00e9sies marianes de Roma va ser denominada Santa Maria Major (Santa Maria Maggiore), una de les quatre bas\u00edliques majors de Roma. En aquesta egr\u00e8gia bas\u00edlica, cada dia 5 d’agost es deixen caure de la c\u00fapula una pluja de p\u00e8tals de rosa blancs per a recordar el miracle de la nevada estiuenca. El 1568 el papa Pius V establ\u00ed la festa de la Mare de D\u00e9u de la Neu en el calendari rom\u00e0 i a partir d’aqu\u00ed a tot el m\u00f3n s’anaren construint esgl\u00e9sies dedicades a aquesta advocaci\u00f3. I tamb\u00e9, imitant la de Roma, esgl\u00e9sies amb el nom de Santa Maria Major, com les d’Inca, Morella, Montblanc o Prades. Diguem, per\u00f2, que els espanyols van ficar un article en aquest nom (Santa Mar\u00eda la Mayor), i aquesta forma espanyola tamb\u00e9 ens ha interferit la nostra, que ha de ser Santa Maria Major, com \u00e9s en totes les altres lleng\u00fces. No \u00e9s l’\u00fanic cas: a Roma tamb\u00e9 hi ha la bas\u00edlica de Sant Pau Major (San Paolo Maggiore), que hem vist denominar Sant Pau la Major<\/em>.<\/p>\n

Ara que hem vist la hist\u00f2ria, tornem al nom. L’original itali\u00e0 \u00e9s Madonna della Neve, amb neve<\/em> en singular. El plural llat\u00ed ad Nives<\/em> deu haver motivat la forma francesa Notre Dame des Neiges<\/em> i l’espanyola Virgen (o Nuestra Se\u00f1ora) de las Nieves<\/em>, i l’anglesa Our Lady of the Snows<\/em>. Fins i tot en itali\u00e0 \u00e9s possible Nostra Signora delle Nevi<\/em>. La tradici\u00f3 catalana s’alinea amb l’original itali\u00e0, en harmonia amb el car\u00e0cter incomptable de la neu, i aix\u00ed ho corrobora la documentaci\u00f3 antiga. Vegem-ne algunes mostres:<\/p>\n\n\n\n
\u00abDie secunda iunii DXXXXII lo damunt dit Jaume Tell\u00f3, administrador de la sgl\u00e9sia de la Verge Maria de Lorito y de la Neu\u00bb (Manual de consells de Gandia<\/em>, 1541).
\n\u00abLa dona ermitana que st\u00e0 a [l’esgl\u00e9sia de] la Verge Maria de la Neu\u00bb (idem).
\n\u00abDilluns a iii de agost 1544 dia de la Verge Maria de la Neu\u00bb (Pere Mart\u00ed,\u00a0Llibre d’antiguitats de la Seu de Val\u00e8ncia<\/em>, s. XVI).
\n\u00abDilluns, a V, Festa de Nostra Senyora de la Neu\u00bb (Dietaris de la Generalitat de Catalunya<\/em>, inscripci\u00f3 de 1597).
\nTrobam un cas de forma pluralitzada en el segle XVII, ja en \u00e8poca d’interfer\u00e8ncia de l’espanyol:
\n\u00abLa igl\u00e9sia chica de Nostra Senyora de les Neus, ahon fan lo moniment los relichiosos\u00bb (Dietari de Joaquim Aierdi, 1661).<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Malgrat les interfer\u00e8ncies, la forma en singular est\u00e0 arrelada en els usos populars. En els goigs a la Mare de D\u00e9u de la Neu del lloc d’\u00c0rreu (Pallars Sobir\u00e0) la tornada diu:<\/p>\n\n\n\n
Defenseu la nostra vida
\nMare de D\u00e9u de la Neu<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

I una can\u00e7\u00f3 mallorquina recollida pel pare Ginard fa:<\/p>\n\n\n\n
Mare de D\u00e9u de la Neu,
\nv\u00f3s sou blanca que llu\u00efu;
\nper qu\u00e8 no me devertiu
\nes cor de s\u2019estimat meu?<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Tot i que hi ha una altra versi\u00f3 m\u00e9s atrevida:<\/p>\n\n\n\n
Mare de D\u00e9u de la Neu,
\nv\u00f3s sou blanca que llu\u00efu;
\nperqu\u00e8 no m’encalentiu
\naqueix enamorat meu?<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Segons explica Joan Amadas, una llegenda indica que a Barcelona es va produir un prodigi semblant al de Roma \u2014coincid\u00e8ncies de la vida\u2014 per\u00f2 al rev\u00e9s. Un cinc d’agost va caure a Barcelona una gran nevada que deix\u00e0 tapada de blanc tota la ciutat menys un redolet al costat de la pla\u00e7a de Sant Jaume. I, com deveu haver endevinat, en aquell redolet es va aixecar una esgl\u00e9sia dedicada a la Mare de D\u00e9u de la Neu, esgl\u00e9sia a la qual m\u00e9s tard canviarien el titular. \u00c9s l’esgl\u00e9sia dels sants Just i Pastor, dedicaci\u00f3 que ja est\u00e0 documentada en el segle X.<\/p>\n

Segons algunes fonts, en alguns llocs la Mare de D\u00e9u de la Neu era la patrona dels nevaters, \u00e9s a dir els qui arreplegaven neu i en feien gel. A la Mare de D\u00e9u de la Neu s’encomanaven les noies que volien tenir una cara blanca com la neu, antic ideal de bellesa. Tamb\u00e9 les bugaderes, que li pregaven de tenir sempre la roba ben blanca. Si els emblanquidors de diners fossin devots, tamb\u00e9 podrien tenir la nostra Mare de D\u00e9u per patrona.<\/p>\n

La Mare de D\u00e9u de la Neu \u00e9s la patrona de Vilanova i la Geltr\u00fa, per\u00f2 aquest patronatge no \u00e9s gaire antic. La hi declararen el 1781, perqu\u00e8 la dona ajud\u00e0 miraculosament els vilanovins despr\u00e9s que una gran pedregada destru\u00ed les seves vinyes. Aleshores abandonaren el pobre sant Antoni Abat i en el seu lloc hi posaren la nostra Mare de D\u00e9u, que al capdavall t\u00e9 una categoria superior.<\/p>\n

La Mare de D\u00e9u de la Neu \u00e9s la patrona d’Eivissa i Formentera. Aquestes illes van ser conquerides un 8 d’agost de 1235. Els magnats catalans que pactaren la conquesta acordaren d’aixecar un temple a la Mare de D\u00e9u, i aix\u00ed aparegu\u00e9 l’esgl\u00e9sia parroquial d’Eivissa, catedral a partir del segle XVIII . Deu ser per la proximitat del 8 d’agost amb la festivitat de la Mare de D\u00e9u de la Neu que aquesta advocaci\u00f3 s’identifica amb Santa Maria d’Eivissa. Com es comprensible, a Eivissa hi ha moltes Neus.<\/p>\n

A Mallorca la Mare de D\u00e9u de la Neu est\u00e0 associada a Bunyola i a Manacor. A Bunyola \u00e9s copatrona de la vila juntament amb sant Mateu. Una talla de marbre d’aquesta Mare de D\u00e9u, feta en el segle XV, presideix l’altar major. Ja ho feia segles enrere, per\u00f2 un bon dia va ser despla\u00e7ada a una capella secund\u00e0ria mentre que sant Mateu ocupava el lloc central. Diuen que aquell any no hi hagu\u00e9 olives ni oli, la principal riquesa de la vila. El 1960 la imatge va ser reinstal\u00b7lada a la presid\u00e8ncia de l’altar major, i a sant Mateu li donaren un lloc prou digne en el pis de m\u00e9s amunt del mateix retaule. I, segons diu el rector, la parella s’ent\u00e9n for\u00e7a b\u00e9.<\/p>\n

Una cohabitaci\u00f3 semblant hi havia a l’esgl\u00e9sia de Manacor. L’antiga esgl\u00e9sia g\u00f2tica, constru\u00efda entre els segles XIV i XVI, tingu\u00e9 com a titular la Mare de D\u00e9u de Manacor, dita tamb\u00e9 Nostra Senyora de la Neu. La imatge ocupava el centre del retaule major i al seu costat se situava sant Jaume, patr\u00f3 de la vila. Quan es va edificar la nova esgl\u00e9sia neog\u00f2tica actual, al final del segle XIX, l’esgl\u00e9sia adopt\u00e0 com a titular la Mare de D\u00e9u dels Dolors, que ara presideix l’altar major. La imatge de l’antiga titular ha passat a un lloc secundari. En tot cas, tant a Bunyola com a Manacor un carrer porta el nom de la Mare de D\u00e9u de la Neu. Aix\u00ed en singular.<\/p>\n

Estaria b\u00e9 que la lectura d’aquest article i el pensament de la neu ens pogu\u00e9s ajudar a assuaujar un poquet la calor que aquests dies ens mortifica, per\u00f2 no ho crec. En tot cas, molts d’anys a totes les Neus.<\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s la festa de la Mare de D\u00e9u de la Neu, dita m\u00e9s usualment la Mare de D\u00e9u de les Neus, i fan testa totes les dones que es diuen Neus. Diguem, per\u00f2, d’entrada, i sense \u00e0nim de traumatitzar gaire cap d’aquestes dones, que la forma catalana genu\u00efna \u00e9s Mare de D\u00e9u de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2799","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2799","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2799"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2799\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3979,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2799\/revisions\/3979"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2799"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2799"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2799"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}