{"id":2796,"date":"2018-08-01T09:56:55","date_gmt":"2018-08-01T07:56:55","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2796"},"modified":"2024-03-16T20:17:31","modified_gmt":"2024-03-16T18:17:31","slug":"sant-feliu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-feliu\/","title":{"rendered":"Sant Feliu"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Sant Feliu. De sants o m\u00e0rtirs amb aquest nom n’hi ha un caramull, per\u00f2 per a nosaltres especialment dos: sant Feliu diaca i sant Feliu m\u00e0rtir, tots dos de Girona per m\u00e9s senyes. El primer sembla que no va existir mai i que \u00e9s el t\u00edpic producte d’un desdoblament de sants: quan en el segle IX es va crear la figura llegend\u00e0ria de sant Narc\u00eds de Girona, suposat bisbe d’aquesta di\u00f2cesi, per desdoblament de sant Narc\u00eds de Jerusalem, de passada li crearen un ajudant, un diaca, que suposadament est\u00e0 enterrat a l’esgl\u00e9sia de Sant Feliu juntament amb el seu bisbe. Malgrat tot, alguns el festegen el dia 18 de mar\u00e7. L’altre sant Feliu, el vertader, \u00e9s aquell de qui ens ocuparem avui, sant Feliu m\u00e0rtir, pel qual fan nom la major part dels Felius del nostre pa\u00eds.<\/p>\n

Feliu<\/em> \u00e9s un nom llat\u00ed que prov\u00e9 de felix felicis<\/em>, que vol dir ‘feli\u00e7’. Del nominatiu ve la variant F\u00e8lix<\/em>, que \u00e9s la que trobam en la major part de lleng\u00fces, exceptada la italiana en qu\u00e8 es diu Felice<\/em>. De l’acusatiu felicem<\/em> ve la dita forma italiana i la catalana Feliu<\/em>, que \u00e9s la que es fa servir normalment. F\u00e8lix<\/em> en catal\u00e0 \u00e9s m\u00e9s rar i en tot cas modern, descomptant el personatge lul\u00b7li\u00e0. A Mallorca en \u00e8poca moderna i fins a temps ben recent la forma F\u00e8lix<\/em> ha estat exclusiva d’una fam\u00edlia, la fam\u00edlia Pons, en la qual brillaren alguns il\u00b7lustres pol\u00edtics. El femen\u00ed en catal\u00e0 \u00e9s Feliua<\/em>, molt rar. En espanyol \u00e9s Felisa<\/em> \u2014Feliza<\/em> amb \u00abseseo\u00bb\u2014, per\u00f2 com que no hi ha cap santa que es digui Feliua o Felisa, les dones que duen aquest nom fan festa per Sant Feliu. En angl\u00e8s per a les dones hi ha Felicity<\/em>, \u00e9s a dir, ‘felicitat’, nom que va portar una santa romana del segle II: santa Felicitat. Per aqu\u00ed no coneixem cap dona que es digui Felicitat. I, com sol passar amb tots els noms, Feliu<\/em> tamb\u00e9 \u00e9s un cognom.<\/p>\n

Aprofitarem tamb\u00e9 per a dir que l’adjectiu feli\u00e7<\/em> en catal\u00e0 \u00e9s for\u00e7a modern. No es troba documentat fins al segle XVII, i no entr\u00e0 amb for\u00e7a a la llengua fins al XIX. Si alg\u00fa pensa que l’espanyol li don\u00e0 una empenteta, podria no anar errat. A la primera documentaci\u00f3 (1647) ve escrit feliz<\/em> i \u00e9s ben al costat de ditx\u00f3s<\/em>. En les lleng\u00fces del grup gal\u00b7lorom\u00e0nic tenim una forma procedent del llat\u00ed augurium<\/em>. En franc\u00e8s aquest mot llat\u00ed don\u00e0 heur<\/em>, paral\u00b7lel al nostre ora<\/em> (creuat amb hora<\/em> i present en l’expressi\u00f3 bon dia i bona hora<\/em>) d’on surt el derivat heureux<\/em>. En occit\u00e0 feli\u00e7<\/em> \u00e9s aur\u00f3s<\/em> o ur\u00f3s<\/em>. Recordem aquell top\u00f2nim nord-catal\u00e0, el puig dels Tres Hereus<\/em>, que el jacobinisme franc\u00e8s va convertir en el puig des Tr\u00e8s Heureux<\/em>, \u00e9s a dir, els molt feli\u00e7os. I com es deia feli\u00e7<\/em> abans del segle XVII o XVIII? La documentaci\u00f3 ens d\u00f3na alguns assajos a partir del llat\u00ed felix<\/em> o felicem<\/em>: f\u00e8lix<\/em>, felice<\/em>. Per\u00f2 cal suposar que no s\u00f3n mots populars sin\u00f3 assaigs d’escriptors. El que \u00e9s antic i profusament usat \u00e9s felicitat<\/em>, del llat\u00ed felicitas<\/em>. Vegeu el meu article \u00abFelicitar en catal\u00e0\u00bb. I, parlant de la modernitat del mot feli\u00e7<\/em>, no puc evitar de dir que a Mallorca molta gent fa el plural en –es<\/em>, felices<\/em>, pronunciat [fe\u02c8lises], i que devers la d\u00e8cada de 1950 va entrar la moda rid\u00edcula de felicitar els sants o aniversaris amollant un fest\u00edvol\u00a0[fe\u02c8lises], que comen\u00e7\u00e0 a fer una moderada compet\u00e8ncia al\u00a0cl\u00e0ssic molts d’anys<\/em>.<\/p>\n

B\u00e9, despr\u00e9s d’aquestes digressions onom\u00e0stiques i filol\u00f2giques, tornem al nostre sant. L’home nasqu\u00e9 en el darrer ter\u00e7 del segle III a Scillis, prop de Cartago, una antiga i gloriosa ciutat africana, prop de l’actual Tun\u00edsia. Com que era de fam\u00edlia rica, va fer estudis a Cesarea Maritima, ciutat fundada per Herodes el Gran on tingueren la resid\u00e8ncia els reis i el procurador rom\u00e0 de Judea. Hi an\u00e0 amb un altre estudiant de la mateixa ciutat, amic o potser germ\u00e0, de nom Cugat o Cucufat, que significa ‘puput’ (grec kukupha<\/em>, copte, cucufat<\/em>, llat\u00ed upupa<\/em>). All\u00e0 tots dos es van convertir al cristianisme. \u00a0El 303 Diocleci\u00e0 llan\u00e7\u00e0 una ordre de persecuci\u00f3 de tots els cristians, i els dos estudiants africans decidiren d’anar a predicar a la Tarraconensis, on la persecuci\u00f3 ja havia comen\u00e7at. Feliu an\u00e0 a parar a Girona i Cugat al lloc on ara hi ha Sant Cugat del Vall\u00e8s, on en \u00e8poca romana hi hagu\u00e9 una fortalesa i segles despr\u00e9s el monestir de Sant Cugat. Tots dos, Feliu i Cugat, acabaren ben malament.<\/p>\n

Feliu degu\u00e9 fer molt de proselitisme i moltes conversions per Girona, per la qual cosa les autoritats aviat l’empresonaren i l’executaren. La llegenda teix\u00ed un relat fabul\u00f3s seguint el patr\u00f3 habitual. Fou fermat a uns cavalls i arrossegat pels carrers de Girona, per\u00f2 molt aviat les ferides foren guarides. El dugueren despr\u00e9s a un lloc dit els Gu\u00edxols (gu\u00edxol<\/em> \u00e9s una variant de guix\u00f3<\/em>, que \u00e9s una guixa, un llegum, per\u00f2 m\u00e9s petit). Als Gu\u00edxols li fermaren una roda de mol\u00ed al coll i el llan\u00e7aren a la mar, per\u00f2 uns \u00e0ngels diligents el tragueren de l’aigua i el portaren a una platja que es digu\u00e9 Calassan\u00e7 (cala del sant). Aquest fet \u00e9s l’origen de la tradici\u00f3 segons la qual el dia del sant els joves del lloc es llan\u00e7aven a la mar del penya-segat de la punta dels Gu\u00edxols al crit de \u00abValga’ns Sant Feliu\u00bb i travessaven la cala nadant. Finalment l’home va morir de manera m\u00e9s tr\u00e0gica que com s’hauria mort dins l’aigua amb la mola: arrabassant-li la pell i la carn amb ganxos de ferro, i els \u00e0ngels aquest cop optaren per la no intervenci\u00f3. Era el dia primer d’agost de l’any 304. Tota aquesta llegenda del nostre sant es form\u00e0 en el segle VII. El m\u00e0rtir havia estat enterrat a Girona, i sobre la tomba es constru\u00ed la bas\u00edlica de Sant Feliu, que fou aviat un centre de peregrinaci\u00f3 i de devoci\u00f3 per a gent de tota la pen\u00ednsula i avui \u00e9s el segon temple de Girona, despr\u00e9s de la catedral. El culte de Sant Feliu s’estengu\u00e9 per tot el regne visig\u00f2tic, pel sud de Fran\u00e7a i fins i tot en alguns llocs del nord d’\u00c0frica. En el segle IX, en el lloc on suposadament sant Feliu va ser mort, els Gu\u00edxols, es constru\u00ed un monestir dedicat al culte del sant. Aix\u00ed els noms dels Gu\u00edxols i del sant es fongueren, i la vila que hi prosper\u00e0 reb\u00e9 el nom de Sant Feliu de Gu\u00edxols.<\/p>\n

Sant Feliu ha generat prou topon\u00edmia. Al nostre pa\u00eds hi ha vuit viles amb categoria de municipi que es diuen Sant Feliu: Sant Feliu d’Amunt i Sant Feliu d’Avall (el Rossell\u00f3), Sant Feliu de Buixalleu (la Selva), Sant Feliu de Codines (el Vall\u00e8s Oriental), Sant Feliu de Gu\u00edxols (el Baix Empord\u00e0), Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat), Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa) i Sant Feliu Sasserra (el Bages). Tamb\u00e9 hi ha alguns llogarets amb el mateix nom, muntanyes o serres i multitud d’esgl\u00e9sies.<\/p>\n

Sant Feliu de Gu\u00edxols i el seu monestir ens mereixen una simpatia especial. L’abat de Sant Feliu, Bernat Descoll, fou un dels personatges que participaren en la conquesta de Mallorca, el 1229, i particip\u00e0 en el repartiment de l’illa. Un carrer de Palma li \u00e9s dedicat. Ell f\u00e9u construir un oratori a Palma, prop del Born. Una esgl\u00e9sia de repoblaci\u00f3 modificada posteriorment i avui convertida en galeria d’art. L’esglesieta d\u00f3na nom al carrer de Sant Feliu, que en el segle XIX fou tradu\u00eft a l’espanyol amb la curiosa forma calle de San Fel\u00edo<\/em> i no amb la normal calle de San F\u00e9lix<\/em>. Per\u00f2 com que el nom a la placa, en maj\u00fascules, no portava l’accent sobre la i<\/em>, tothom es va posar a dir carrer de San F\u00e9lio<\/em>, i aix\u00ed aparegu\u00e9 una nova variant del nom del nostre sant, que fins que el nom del carrer no ha estat retornat al catal\u00e0 no ha comen\u00e7at a desapar\u00e8ixer. En el segle XIII s’aixec\u00e0 tamb\u00e9 una esgl\u00e9sia dedicada al sant a Llub\u00ed, car les terres al voltant d’aquesta vila havien pertangut a l’abat de Sant Feliu i aix\u00f2 cre\u00e0 devoci\u00f3 al m\u00e0rtir giron\u00ed.<\/p>\n

Un privilegi atorgat pel rei Pere el Cerimoni\u00f3s el 1365 \u00e9s conegut com a privilegi de Sant Feliu de Gu\u00edxols. En aquest document el rei atorga als habitants del regne de Mallorca la condici\u00f3 de catalans, ratificant les disposicions de Jaume I, el gaudi dels oficis i beneficis del Principat de Catalunya, el dret de participar en les corts catalanes i el dret de tenir com a pr\u00f2pies les constitucions catalanes i els privilegis i els usatges de Barcelona.<\/p>\n

Sant Feliu \u00e9s el patr\u00f3 de nombroses ciutats i viles: Alella, Barruera, Cabrera de Mar, Constant\u00ed, Llub\u00ed, Monistrol de Calders, Sabadell, Sort, Torell\u00f3, X\u00e0tiva i les viles que es diuen Sant Feliu, llevat de Sant Feliu de Llobregat, on s’han estimat m\u00e9s ser protegits per Sant Lloren\u00e7. Un sant del mateix nom tamb\u00e9 \u00e9s patr\u00f3 de Vilafranca del Pened\u00e8s, per\u00f2 aquest no \u00e9s el nostre Feliu sin\u00f3 sant F\u00e8lix de Roma, un sant misteri\u00f3s les suposades rel\u00edquies del qual arribaren a Vilafranca al final del segle XIX, just en el moment que una terrible sequera devastava la vila, i ja podeu imaginar qu\u00e8 va passar.<\/p>\n

Doncs molts d’anys als Felius i que la calor del m\u00e9s que avui comen\u00e7a els sigui, i ens sigui a tots, lleu.<\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Feliu. De sants o m\u00e0rtirs amb aquest nom n’hi ha un caramull, per\u00f2 per a nosaltres especialment dos: sant Feliu diaca i sant Feliu m\u00e0rtir, tots dos de Girona per m\u00e9s senyes. El primer sembla que no va existir mai i que \u00e9s el t\u00edpic producte d’un desdoblament de sants: quan en […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2796","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2796","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2796"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2796\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3977,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2796\/revisions\/3977"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2796"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2796"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2796"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}