{"id":2783,"date":"2018-07-13T11:26:43","date_gmt":"2018-07-13T09:26:43","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2783"},"modified":"2020-10-19T22:42:15","modified_gmt":"2020-10-19T20:42:15","slug":"sobre-els-mots-gran-i-gros","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sobre-els-mots-gran-i-gros\/","title":{"rendered":"Sobre els mots \u00abgran\u00bb i \u00abgros\u00bb"},"content":{"rendered":"

En catal\u00e0 hi ha dos mots (gran<\/em> i gros<\/em>) que nom\u00e9s tenen un equivalent en espanyol (grande<\/em>). El mot grueso<\/em>, que \u00e9s el cognat de gros<\/em>, \u00e9s a dir un mot que t\u00e9 la mateixa etimologia, no t\u00e9 gaire a veure sem\u00e0nticament amb el nostre gros<\/em>. I quan es produeix aquesta manca de correspond\u00e8ncia entre les dues lleng\u00fces (un mot en una i dos mots en l’altra per a cobrir el mateix camp sem\u00e0ntic), vista la for\u00e7a amb qu\u00e8 actua la interfer\u00e8ncia, de vegades passa que un dels dos mots catalans trontolla i tendeix a la desaparici\u00f3, car l’altre mot (el que sembla formalment a l’espanyol) tendeix a ocupar tot l’espai sem\u00e0ntic. En aquest cas la tend\u00e8ncia \u00e9s que gran<\/em> va ocupant tot l’espai i gros<\/em> recula. Fins i tot n’hi ha que ja no tenen en el seu l\u00e8xic el mot gros<\/em>. I com que aquesta deturpaci\u00f3 de la llengua s’expandeix \u2014tamb\u00e9 als mitjans de comunicaci\u00f3\u2014, cal fer-hi front amb energia. Mai no hav\u00edem hagut d’explicar a ning\u00fa l’\u00fas d’aquests dos adjectius; tothom els feia anar sense cap vacil\u00b7laci\u00f3. Per\u00f2 ara, amb els canvis que es produeixen, caldr\u00e0 donar a les noves generacions orientacions precises.<\/p>\n

Tant el diccionari Alcover-Moll com el DIEC donen com a definici\u00f3 principal de gros<\/em> \u00abque t\u00e9 un volum considerable; que ultrapassa el volum ordinari\u00bb. \u00a0\u00c9s clar, doncs, que gros<\/em> \u00e9s associat a volum. D’altra banda, l’Alcover-Moll defineix gran<\/em> (definici\u00f3 principal) dient \u00abque excedeix la mesura o grau ordinari en dimensions, capacitat, quantitat, intensitat\u00bb. Una definici\u00f3 semblant d\u00f3na el DIEC: \u00abDe dimensions superficials, de capacitat, en quantitat, d\u2019intensitat, considerables, que excedeixen la mida ordin\u00e0ria o usual\u00bb. Els dos diccionaris coincideixen en els quatre conceptes que s’associen al mot gran<\/em>: dimensions (superficials, hi afegeix el DIEC), capacitat, quantitat i intensitat. El problema \u00e9s que no s’estableixen les distincions necess\u00e0ries per a manejar tals conceptes, cosa que temptarem de fer aqu\u00ed. Per aix\u00f2, una persona estrangera que aprengui catal\u00e0, si vol saber com ha d’emprar els mots gran<\/em> i gros<\/em>, no se’n sortir\u00e0 si vol aprendre-ho amb els diccionaris. Un catal\u00e0 de llengua materna que per culpa de la interfer\u00e8ncia no faci un \u00fas recte dels dos mots (un que vagi al forn i demani un pa gran, per exemple), tampoc no ho arribar\u00e0 a aclarir de tot mirant qu\u00e8 diuen els diccionaris. Els diccionaris no serveixen per a entendre l’\u00fas de gran<\/em> i gros<\/em>. Un servidor empra b\u00e9 els dos mots perqu\u00e8 ho vaig aprendre dels meus pares, que ho deien com s’havia dit sempre i que no havien agafat mai un diccionari catal\u00e0. I els meus pares ho deien b\u00e9 perqu\u00e8 ho van aprendre dels seus pares, que ho deien com s’havia dit sempre. I aix\u00ed fins a Jaume I. Doncs analitzant i interpretant aquest \u00fas secular en podem fer una sistematitzaci\u00f3, que per l’espai que requereix potser no poden fer els diccionaris. Farem tres apartats: els objectes f\u00edsics, les entitats no f\u00edsiques i les persones.<\/p>\n

Objectes f\u00edsics. Tots els objectes f\u00edsics tenen un volum, i alguns tenen capacitat. Un pa, una pedra, una fulla d’un arbre, un peu o un televisor tenen el seu volum, per\u00f2 no tenen capacitat perqu\u00e8 no s\u00f3n contenidors. Una alf\u00e0bia, una sala, una casa o una pla\u00e7a s\u00f3n contenidors i tenen capacitat. En catal\u00e0, amb l’adjectiu postposat al nom, el volum s’expressa amb l’adjectiu gros<\/em> i la capacitat, amb l’adjectiu gran<\/em>. Els objectes que no tenen capacitat, sin\u00f3 nom\u00e9s volum, nom\u00e9s poden ser grossos, com un pa, una pedra, una fulla d’arbre, un televisor o un peu. O un dit, com el dit gros<\/em>. Els animals s’assimilen a objectes f\u00edsics. Per aix\u00f2 un ca mast\u00ed \u00e9s m\u00e9s gros (no m\u00e9s gran) que un pequin\u00e8s. I per aix\u00f2 es parla de bestiar gros<\/em>. Per contra, qualsevol objecte que tingui capacitat pot ser gran: una alf\u00e0bia, una olla, una cassola, una ampolla, un plat, una sala, una casa, una pla\u00e7a, un carrer, una vila, una ciutat. Cal entendre el concepte de gran de manera flexible. Una propietat r\u00fastica (possessi\u00f3, mas, granja) porta l’adjectiu gran<\/em> perqu\u00e8, si \u00e9s el cas, t\u00e9 molta capacitat (de posar-hi arbres, cultius, bestiar, etc.). Creiem que una pla\u00e7a o una piscina no s\u00f3n grans per les seves dimensions (llarg i ample) sin\u00f3 per la seva capacitat. Aix\u00f2 ens dur\u00e0 a una de les confusions que surten dels diccionaris: pensar que una cosa que t\u00e9 dimensions superficials \u00e9s gran, i aix\u00ed n’hi ha que creuen que una foto, una imatge, un mural o la pantalla d’un televisor actual s\u00f3n grans. Nosaltres creiem que els escau m\u00e9s l’adjectiu gros<\/em>, precisament perqu\u00e8 no s’hi aplica la idea de capacitat, que ha de ser preferent en la sem\u00e0ntica de gran<\/em>. Un dels qui s’erren \u00e9s Google, que a la seva p\u00e0gina de cerca parla d’imatges grans. Naturalment, alguns objectes poden ser vists com a volum o com a capacitat, per aix\u00f2 els dos adjectius s\u00f3n possibles. Si diem una olla grossa<\/em> \u00e9s perqu\u00e8 hi veiem volum. Si diem una olla gran<\/em> \u00e9s perqu\u00e8 hi veiem capacitat, per\u00f2 una coca no pot ser mai gran, encara que tingui dimensions mesurables. Prop de casa hi ha el torrent Gros<\/em>, que es diu aix\u00ed perqu\u00e8 preval la idea de volum (entesa de manera flexible), tot i que tamb\u00e9 podr\u00edem atribuir-hi capacitat d’aigua.<\/p>\n

Tot el que dic a les l\u00ednies precedents d’aquest punt s’apliquen als adjectius postposats al nom, que aquesta \u00e9s la posici\u00f3 normal i neutra en catal\u00e0. Quan l’adjectiu va anteposat podem usar, amb moderaci\u00f3, gran<\/em> amb objectes f\u00edsics que no tenen capacitat, perqu\u00e8 aquest gran<\/em> anteposat t\u00e9 una funci\u00f3 intensiva. Podem dir una gran muntanya<\/em>, o una gran est\u00e0tua<\/em>, per\u00f2 no direm normalment\u00a0un gran pa<\/em> o una gran ovella<\/em>, perqu\u00e8 aqu\u00ed \u00e9s dif\u00edcil d’imaginar una intenci\u00f3 magnificadora. Amb gran<\/em> anteposat hi ha sintagmes lexicalitzats com grans magatzems<\/em>, gran superf\u00edcie<\/em>, gran banca<\/em>, gran burgesia<\/em>, gran ind\u00fastria<\/em>, etc.<\/p>\n

2. Entitats no f\u00edsiques.<\/p>\n

Amb les realitats no f\u00edsiques, les coses s\u00f3n m\u00e9s complicades, car no s’hi poden aplicar les nocions de volum i capacitat, clarament diferenciables, sin\u00f3 \u00fanicament la d’intensitat d’algunes caracter\u00edstiques. Per aix\u00f2 en aquest punt hi ha molta fluctuaci\u00f3 i segurament m\u00e9s avan\u00e7 de gran<\/em> sobre gros<\/em>. Amb l’adjectiu postposat al nom sovint tenim gros<\/em>: \u00a0una desgr\u00e0cia grossa<\/em> (A. M. Alcover), l’atemptat m\u00e9s gros que es pot cometre contra una llengua<\/em> (A. M. Alcover), una empresa tan grossa<\/em>\u00a0(A. M. Alcover),\u00a0formen un contingent lling\u00fc\u00edstic tan gros<\/em> (A. M. Alcover), la tasca que duim entre mans \u00e9s grossa, gross\u00edssima<\/em>\u00a0(A. M. Alcover), les nostres esperances, que eren molt grosses\u00a0<\/em>(A. M. Alcover), les forces latents m\u00e9s grosses de la nostra Renaixen\u00e7a<\/em>\u00a0(A. M. Alcover),\u00a0un disbarat molt gros<\/em> (Fabra), etc. Per\u00f2 tamb\u00e9 podem trobar\u00a0gran<\/em>: el nombre m\u00e9s gran possible<\/em> (Fabra), una extensi\u00f3 geogr\u00e0fica molt m\u00e9s gran<\/em> (Fabra), una desconeixen\u00e7a tan gran de la nostra gram\u00e0tica<\/em> (Fabra), irritabilitat cada dia m\u00e9s gran<\/em> (Fabra).<\/p>\n

En general, amb l’adjectiu postposat hem de pensar que el contrari de petit<\/em> \u00e9s gros<\/em>, en abs\u00e8ncia de la idea de capacitat, que no \u00e9s aplicable a les entitats no f\u00edsiques. Per aix\u00f2 escrivim amb lletres petites o amb lletres grosses, no grans; i que un forat (als pantalons o a la seguretat d’una companyia) si no \u00e9s petit \u00e9s gros; i que els vestits o les camises ens s\u00f3n grossos i no grans; i que parlant de roba hi ha talles petites i talles grosses, no grans. I que si compram loteria ens pot tocar, encara que amb quasi nul\u00b7les possibilitats, la grossa. Amb\u00a0gros<\/em>\u00a0tenim, a m\u00e9s, fraseologia com\u00a0fer-la grossa<\/em>\u00a0o\u00a0fer-ne una de grossa<\/em>.<\/p>\n

Amb l’adjectiu anteposat \u00e9s m\u00e9s habitual l’\u00fas de gran<\/em>: un gran concert<\/em>, un gran discurs<\/em>, un gran argument<\/em>, etc. Tots els exemples seg\u00fcents s\u00f3n de Fabra: un gran nombre de mots, una gran part, amb gran dificultat, d’una gran utilitat, en gran part del domini rom\u00e0nic, un gran esfor\u00e7, la seva gran riquesa, en gran escala, un gran incendi, fa un gran mal a la llengua, amb gran satisfacci\u00f3, \u00e9s de gran utilitat, un gran recel, t\u00e9 una gran import\u00e0ncia, posar una gran cura, els grans avantatges<\/em>. Amb tot, el mateix Fabra de vegades usa gros<\/em> com a adjectiu anteposat: la grossa difer\u00e8ncia que hi ha, el gros defecte d’assemblar-se al castell\u00e0, un gros m\u00e8rit, el gros perill, un gros inconvenient, un gros motiu de gratitud<\/em>. I no solament Fabra: que D\u00e9u els-e pagui el gros favor que em feren<\/em>\u00a0(A. M. Alcover), los f\u00e9u aquell gros servei<\/em>\u00a0(A. M. Alcover).<\/p>\n

En catal\u00e0 antic \u00e9s feia un \u00fas m\u00e9s intens de gran<\/em>: amb gran ra\u00f3<\/em>, que avui dir\u00edem amb molta ra\u00f3<\/em>; amb gran fretura<\/em>, que avui diem amb molta fretura<\/em>.<\/p>\n

3. Persones<\/p>\n

En aquest cap\u00edtol trobam diverg\u00e8ncies geogr\u00e0fiques. Postposat al nom, gran<\/em> s’aplica als infants amb el significat d’avan\u00e7at en edat i en al\u00e7ada (el teu fill es fa gran<\/em>, els meus nins ja s\u00f3n grans<\/em>, a l’escola hi ha la classe dels grans<\/em>). S’aplica tamb\u00e9 a la persona que ha arribat al terme de la creixen\u00e7a (qu\u00e8 vols ser quan ser\u00e0s gran?<\/em>). I t\u00e9 tamb\u00e9 el significat de ‘alt’ (un home molt gran<\/em>), per la correlaci\u00f3 natural que hi ha entre creixement i estatura.<\/p>\n

Al Principat i a Menorca gran<\/em> significa especialment ‘vell’ (la gent gran<\/em>), significat que no t\u00e9 a Mallorca (la gent gran \u00e9s la gent alta). A Mallorca es diu un home gran i gros<\/em> (alt i corpulent), que a Menorca correspon a un home gros i gras<\/em>, perqu\u00e8 a Menorca gros<\/em> significa ‘crescut’ i fins i tot ‘alt’, el que a Mallorca es diu gran<\/em> (el fillet s’ha fet molt gros<\/em>, qu\u00e8 vols ser quan siguis gros<\/em>?). A Eivissa gros<\/em> significa el major en edat (el fill gros). A Val\u00e8ncia fer-se gran<\/em> (cr\u00e9ixer) nom\u00e9s es diu de les plantes, no de les persones (DCVB, s.v. gran<\/em>).<\/p>\n

Aplicat a persones i tamb\u00e9 postposat, gran<\/em> significa posse\u00efdor de grandesa (moral, espiritual): Alexandre el Gran, Gregori el Gran, el president \u00e9s molt gran<\/em>.<\/p>\n

Anteposat al nom,\u00a0gran<\/em> es refereix a qualitats o caracter\u00edstiques en grau alt: un gran savi<\/em>, una gran persona<\/em>, un gran criminal,<\/em> el gran Ausias March<\/em>. I tamb\u00e9 trobam expressions lexicalitzades com gran inv\u00e0lid<\/em> o gran mutilat de guerra<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En catal\u00e0 hi ha dos mots (gran i gros) que nom\u00e9s tenen un equivalent en espanyol (grande). El mot grueso, que \u00e9s el cognat de gros, \u00e9s a dir un mot que t\u00e9 la mateixa etimologia, no t\u00e9 gaire a veure sem\u00e0nticament amb el nostre gros. I quan es produeix aquesta manca de correspond\u00e8ncia entre […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2783","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2783","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2783"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2783\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2783"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2783"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2783"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}