Tot el discurs sobre el g\u00e8nere gramatical que un cert feminisme, no s\u00e9 si majoritari o no, ha constru\u00eft durant les darreres d\u00e8cades roda al voltant d’un punt central: la idea de la necessitat de visibilitzar les dones en el llenguatge. Aix\u00f2 vol dir que es parteix de l’assumpci\u00f3 del sup\u00f2sit que la llengua \u2014en el nostre cas la catalana\u2014 tal com s’usa tradicionalment no les visibilitza i que, per contra, s\u00ed que visibilitza els homes. Sortosament, encara que amb un retard fat\u00eddic, en els darrers temps s’ha produ\u00eft una reacci\u00f3 en el m\u00f3n de la ling\u00fc\u00edstica que tracta de posar les coses en el seu lloc. Per\u00f2 una de les mancances, a parer meu, d’aquesta reacci\u00f3 \u00e9s que no ataca encara amb prou contund\u00e8ncia el focus del mal: aquestes percepcions entorn de la idea de la visibilitzaci\u00f3 de les dones. Perqu\u00e8, mirat del punt de vista de la ling\u00fc\u00edstica, la suposada invisibilitat de les dones en el llenguatge tradicional no t\u00e9 la m\u00e9s m\u00ednima rigor ni fonament cient\u00edfic.<\/p>\n
El g\u00e8nere en les lleng\u00fces rom\u00e0niques \u00e9s un sistema en qu\u00e8 funciona una oposici\u00f3 del tipus pres\u00e8ncia\/abs\u00e8ncia d’un element, no del tipus element A\/element B. I aquest element, present o no present, \u00e9s la marca morfol\u00f2gica de femen\u00ed o el tret sem\u00e0ntic de femen\u00ed. Per a entendre’ns, noia<\/em> t\u00e9 una marca morfol\u00f2gica de femen\u00ed (la –a<\/em> final, que no t\u00e9 noi<\/em>, forma no marcada) alhora que el tret sem\u00e0ntic de femen\u00ed. Soprano<\/em> o vedet<\/em> no tenen cap marca morfol\u00f2gica de femen\u00ed per\u00f2 tenen el tret sem\u00e0ntic de femen\u00ed. En els dos casos el tret sem\u00e0ntic de femen\u00ed obliga el nom a dur acompanyants (articles, adjectius, etc.) marcats morfol\u00f2gicament com a femenins (una noia<\/em>, aquesta soprano<\/em>, vedet famosa<\/em>). Per contra, els noms germ\u00e0<\/em> o oncle<\/em> es caracteritzen per l’abs\u00e8ncia de marca morfol\u00f2gica de femen\u00ed (el primer en pot tenir perqu\u00e8 \u00e9s un mot flectiu: germana<\/em>) i per l’abs\u00e8ncia de tret sem\u00e0ntic de femen\u00ed. En els dos casos aquests noms no femenins<\/em> exigeixen acompanyants sense marques de femen\u00ed, \u00e7o \u00e9s sense cap marca de g\u00e8nere (germ\u00e0 petit<\/em>, els meus oncles<\/em>). Els mots petit<\/em>, els<\/em> i meus<\/em> s\u00f3n formes no marcades. L’oposici\u00f3 no \u00e9s, doncs, entre mascul\u00ed i femen\u00ed sin\u00f3 entre el no femen\u00ed i el femen\u00ed. Com hem dit altres vegades, la incomprensi\u00f3 d’aquest fet en cercles socials amplis \u00e9s deguda a la terminologia de la gram\u00e0tica tradicional, que, amb concordan\u00e7a amb el fet natural de l’exist\u00e8ncia de mascles i femelles, ha denominat mascul\u00ed<\/em> un dels dos termes de l’oposici\u00f3.<\/p>\n Quan durant un mil\u00b7lenni en catal\u00e0 s’ha dit els rics<\/em>, tothom ha ent\u00e8s que amb aquest sintagma, encara que mal anomenat mascul\u00ed<\/em>, hom es referia a persones de qualsevol sexe posse\u00efdores de riquesa. Si aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed, l’\u00fanica conclusi\u00f3 que es pot treure \u00e9s que la gram\u00e0tica ha fet malament de dir mascul\u00ed<\/em> a una cosa que no \u00e9s mascul\u00ed. Dient hem tingut una reuni\u00f3 de professors<\/em> no es visibilitza cap sexe, ni homes ni dones, perqu\u00e8 professors<\/em> significa persones que exerceixin aquesta professi\u00f3, sense que importi el sexe. Rics<\/em> i professors<\/em> no tenen ni cap marca morfol\u00f2gica de mascul\u00ed ni cap tret sem\u00e0ntic de mascul\u00ed. No visibilitzen cap home. De fet, en el llenguatge els homes rarament s\u00f3n visibilitzats. Per a fer-ho cal posar-hi altres recursos, com dir professors homes<\/em> o professors de sexe<\/em> mascul\u00ed<\/em> si volem referir-nos a un grup d’homes i volem remarcar que tots s\u00f3n homes. D’altra banda, la llengua s\u00ed que t\u00e9 un recurs per a visibilitzar les dones: les marques de femen\u00ed. Quan diem una reuni\u00f3 de professores<\/em>, resta absolutament visibilitzat que eren dones totes. Les dones s\u00f3n l’\u00fanic sexe que es visibilitza de manera regular i sistem\u00e0tica amb les estructures gramaticals del catal\u00e0.<\/p>\n Com que les formes mal anomenades masculines s\u00f3n formes no marcades, ni morfol\u00f2gicament ni sem\u00e0nticament, la identificaci\u00f3 del sexe la fa el context. Si dic tinc tres fills<\/em>, no es pot saber si s\u00f3n homes o dones. Si dic tinc dos fills i una filla<\/em>, el mot fills<\/em> \u00e9s associat al sexe mascul\u00ed per l’oposici\u00f3 amb filla<\/em>, la forma marcada que en qualsevol context no pot referir-se m\u00e9s que a una dona. Si dic tinc un germ\u00e0<\/em>, el mot germ\u00e0<\/em> es \u00abcarrega\u00bb de valor mascul\u00ed per context i per exclusi\u00f3: perqu\u00e8 si el germ\u00e0 fos una dona, s’utilitzaria la marca de femen\u00ed, que \u00e9s la manera normal de referir-se a una dona. La llengua \u00e9s aix\u00ed i no la canviar\u00e0 ning\u00fa.<\/p>\n L’angl\u00e8s no t\u00e9 marques morfol\u00f2giques de g\u00e8nere. L’oposici\u00f3 del catal\u00e0 ciutad\u00e0\/ciutadana<\/em> no existeix: nom\u00e9s existeix citizen<\/em>, que no t\u00e9 ni marca morfol\u00f2gica de g\u00e8nere ni tret sem\u00e0ntic de g\u00e8nere. Dient o sentint citizen<\/em> un angl\u00f2fon nom\u00e9s pensa en una persona, no en cap sexe. En catal\u00e0 ciutad\u00e0\/ciutadana<\/em> \u00e9s, com hem dit, una oposici\u00f3 entre no femen\u00ed i femen\u00ed. L’angl\u00e8s citizen<\/em> correspon al nostre ciudad\u00e0<\/em>, ni femen\u00ed ni mascul\u00ed. I ara ens hem de demanar: les dones angl\u00f2fones estan invisibilitzades per la llengua perqu\u00e8 en angl\u00e8s no es pot dir ciutadans i ciutadanes<\/em>? Les heu vistes armar una guerra per aix\u00f2? La coincid\u00e8ncia entre el catal\u00e0 i l’angl\u00e8s \u00e9s que tots dos tenen un mot per a referir-se a persones prescindint del sexe: el terme no marcat que aqu\u00ed es mal anomena mascul\u00ed. La difer\u00e8ncia entre les dues lleng\u00fces \u00e9s que el catal\u00e0 t\u00e9 un recurs per a marcar (visibilitzar) les dones que l’angl\u00e8s no t\u00e9. Aix\u00ed com en catal\u00e0 hem de dir escriptors homes<\/em> per a indicar que s\u00f3n homes, en angl\u00e8s han d’aplicar el mecanisme a homes i dones, en singular i en plural, per a indicar-ne el sexe: man writer<\/em> i woman writer<\/em>. El catal\u00e0 visibilitza les dones molt m\u00e9s que l’angl\u00e8s, per\u00f2 cap de les dues lleng\u00fces, sense mecanismes suplementaris, no visibilitza els homes.<\/p>\n Aquesta cab\u00f2ria persistent de la visibilitzaci\u00f3 de les dones envitricolla el llenguatge amb desdoblaments tan gratu\u00efts com aleatoris i lluny de qualsevol sistematicitat, desballesta la sem\u00e0ntica amb la propensi\u00f3 cap als mots abstractes o col\u00b7lectius i violenta fins i tot la normativa i el bon gust. Cal dir amb tota energia que l’\u00fanic llenguatge inclusiu i integrador \u00e9s aquell que usa, quan cal, les formes inclusives, que s\u00f3n les no marcades, les que tamb\u00e9 podr\u00edem anomenar generals o neutres, lamentablement anomenades masculines. Per\u00f2, a m\u00e9s, cal dir que aquesta vocaci\u00f3 visibilitzadora t\u00e9 molt poc de progressista i molt de sexista, perqu\u00e8 \u00e9s segregadora, i la segregaci\u00f3 no \u00e9s res gaire avan\u00e7at. En una l\u00ednia progressista cal considerar les persones com a persones, sense que el sexe importi gens, ni per a valorar-les, ni per a educar-les ni per a tractar-les. Sempre he pensat que la igualtat \u00e9s aix\u00f2.<\/p>\n <\/p>\n Altres articles sobre el tema del mateix autor:<\/p>\n Llengua, g\u00e8nere i sexe<\/a> <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tot el discurs sobre el g\u00e8nere gramatical que un cert feminisme, no s\u00e9 si majoritari o no, ha constru\u00eft durant les darreres d\u00e8cades roda al voltant d’un punt central: la idea de la necessitat de visibilitzar les dones en el llenguatge. Aix\u00f2 vol dir que es parteix de l’assumpci\u00f3 del sup\u00f2sit que la llengua \u2014en […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2762","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2762","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2762"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2762\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2762"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2762"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2762"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nM\u00f2nica terribas i els desdoblaments de g\u00e8nere<\/a><\/p>\n