{"id":2760,"date":"2018-12-26T16:44:42","date_gmt":"2018-12-26T14:44:42","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2760"},"modified":"2020-09-26T09:42:16","modified_gmt":"2020-09-26T07:42:16","slug":"entre-la-identitat-i-la-universalitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/entre-la-identitat-i-la-universalitat\/","title":{"rendered":"Entre la identitat i la universalitat"},"content":{"rendered":"

En el m\u00f3n hi ha dues classes de lleng\u00fces: d’una banda les que tenen una plenitud funcional a la seva societat, les que s\u00f3n indispensables per a viure-hi, siguin grans lleng\u00fces mundials o lleng\u00fces mitjanes, les que, al capdavall podem i solem dir lleng\u00fces normals<\/em>; i, d’altra banda hi ha les lleng\u00fces subordinades, les innecess\u00e0ries per a qui no vulgui usar-les, i aquelles varietats que fins i tot tenen dificultats perqu\u00e8 la seva exist\u00e8ncia com a llengua sigui reconeguda.<\/p>\n

Una caracter\u00edstica de les lleng\u00fces del segon grup, enfront de les del primer, \u00e9s la necessitat que tenen d’aprofitar al m\u00e0xim tots els recursos possibles per a marcar la seva identitat. O, en el cas de les lleng\u00fces o varietats discutides, per a for\u00e7ar una identitat que els ve molt justa. Potser \u00e9s un mecanisme compensatori: davant la dificultat per a construir normalitat hom s’aplica a construir identitat. Aquests recursos poden comen\u00e7ar per l’ortografia. Cap parlant de portugu\u00e8s no trobaria assenyat de representar per u<\/em> la vocal \u00e0tona que s’escriu o<\/em>, per molt que la pron\u00fancia sigui u<\/em>, perqu\u00e8 t\u00e9 prefer\u00e8ncia l’etimologia i la hist\u00f2ria de la llengua. Per contra, en cors escriuen isula <\/em>o\u00a0tuscanu<\/em>, contra la pr\u00e0ctica normal de les lleng\u00fces rom\u00e0niques, cosa que els permet de \u00abvisibilitzar\u00bb dist\u00e0ncia \u2014car d’entrada poca n’hi ha\u2014 respecte de la llengua italiana (isola<\/em>, toscano<\/em>). En asturi\u00e0 s’hauria pogut considerar el mot\u00a0resultao<\/em> com una forma popular o col\u00b7loquial, comuna amb l’espanyol, i optar per la forma m\u00e9s etimol\u00f2gica resultado<\/em> com a variant formal, per\u00f2 resultao<\/em>,\u00a0com a \u00fanica forma possible, \u00abvisibilitza\u00bb dist\u00e0ncia respecte de l’espanyol.<\/p>\n

Aquestes reflexions tamb\u00e9 es poden aplicar a l’escriptura de mots estrangers incorporats (mots de l\u00e8xic com\u00fa o noms propis), i aqu\u00ed el catal\u00e0 comen\u00e7a a entrar perillosament en el camp de les lleng\u00fces \u00abno normals\u00bb. L’adaptaci\u00f3 gr\u00e0fica pot ser una manera de marcar personalitat o, si em permeteu el col\u00b7loquialisme, de \u00abmarcar paquet\u00bb. Si comparam el catal\u00e0 amb les lleng\u00fces rom\u00e0niques m\u00e9s \u00abnormals\u00bb (franc\u00e8s, itali\u00e0, roman\u00e8s, espanyol i portugu\u00e8s), veurem coses com el fet que el catal\u00e0 escriu T\u00f2quio<\/em> i les altres cinc lleng\u00fces, Tokyo<\/em>. Tranquil\u00b7lament i sense necessitat de marcar paquet. No prop\u00f2s de canviar res, evidentment; nom\u00e9s invit a una petita reflexi\u00f3 sobre subtilitats que diferencien unes lleng\u00fces i unes altres. De tota manera, no sempre ens llan\u00e7am a la piscina, i mentre que discutim si ha de ser Iraq<\/em> o Irac<\/em>, Qatar<\/em> o Catar<\/em>, encara ning\u00fa no s’ha decidit per Bangla<\/em> Deix<\/em>, Qu\u00e8nia<\/em> o Esri Lanca<\/em>.<\/p>\n

En l’adaptaci\u00f3 gr\u00e0fica de manlleus que s\u00f3n noms comuns tamb\u00e9 sovint som uns avan\u00e7ats. \u00c9s cert que un cop els manlleus s’han integrat a la llengua de recepci\u00f3 la tend\u00e8ncia \u00e9s a l’adaptaci\u00f3 gr\u00e0fica. Per\u00f2 del grup de les cinc lleng\u00fces abans esmentades i la nostra, aquesta \u00e9s la que sol tenir m\u00e9s pressa. En catal\u00e0 ja escrivim xou<\/em>, mot incorporat al DIEC, mentre que les altres cinc lleng\u00fces encara es mantenen discretament en el show<\/em>. Sota el guiatge reverit del Termcat, ens vam llan\u00e7ar de cap a la piscina amb el bloc<\/em>, sortosament rectificat per la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica, i ara ens hi hem tornat a llan\u00e7ar amb el tuit<\/em>, mentre esperam la docta sent\u00e8ncia de la suprema autoritat. \u00c9s clar que altres vegades sabem refrenar els instints adaptadors i encara no hem gosat amb el web<\/em>, el twist<\/em>, el\u00a0whisky<\/em>, el\u00a0croissant<\/em> o el\u00a0foie gras<\/em>, que degudament (o indegudament) adaptats serien ueb<\/em>, tuist<\/em>,\u00a0uisqui<\/em>, cruassant<\/em> i fuagr\u00e0s.<\/em>\u00a0Els qui no es refrenen s\u00f3n els catalans del nord i els occitans, que, com que saben franc\u00e8s, diuen ben tranquil\u00b7lament \u2014i alguns orgullosament\u2014\u00a0fetge gras<\/em>. Saber franc\u00e8s tamb\u00e9 pot isolar un grup hum\u00e0 del consens internacional.\u00a0O saber espanyol, perqu\u00e8 hi ha equivalents meridionals del fetge gras<\/em>, com aix\u00f2 que fan alguns de dir sagnia<\/em> a una hisp\u00e0nica beguda feta de vi i fruita que en tot el m\u00f3n es diu sangria<\/em>. Per sort encara ning\u00fa no ha gosat traduir\u00a0blootooth<\/em> per dent blava<\/em>, que seria un atreviment no gaire allunyat del fetge gras<\/em>. I continuant amb els occitans, quan totes les lleng\u00fces del m\u00f3n han acollit el gal\u00b7licisme contr\u00f4le, <\/em>del llat\u00ed contra rotulus<\/em>\u00a0(angl\u00e8s control<\/em>, espanyol control<\/em>, portugu\u00e8s controle<\/em>, itali\u00e0 controllo<\/em>, roman\u00e8s control<\/em>, neerland\u00e8s controle<\/em>, polon\u00e8s kontrola<\/em>, etc.), la llengua d’oc fa contrar\u00f2tle<\/em>, calcant els elements etimol\u00f2gics. Sort que aqu\u00ed a ning\u00fa no li ha passat pel cap de dir contrarotllo<\/em>.<\/p>\n

Un fet que mostra de manera prou impactant tot aix\u00f2 que dic \u00e9s el nom de Wikip\u00e8dia, que en catal\u00e0 es diu i s’escriu Viquip\u00e8dia<\/em>. Observem el comportament de les cinc lleng\u00fces rom\u00e0niques \u00abnormals\u00bb: franc\u00e8s Wikip\u00e9dia<\/em>, espanyol Wikipedia<\/em>, portugu\u00e8s Wikip\u00e9dia<\/em>, itali\u00e0 Wikipedia<\/em>, roman\u00e8s Wikipedia<\/em>. Totes sense tocar per a res ni la w<\/em> ni la k\u00a0<\/em>de l’original. I hi podr\u00edem afegir la pr\u00e0ctica totalitat de les lleng\u00fces \u00abnormals\u00bb europees: l’alemany, el polon\u00e8s, el dan\u00e8s, l’eslovac, el neerland\u00e8s, el suec, el dan\u00e8s, el fin\u00e8s, el txec, etc. I fins i tot lleng\u00fces \u00abno normals\u00bb com el basc, l’occit\u00e0, el sard, el cors o el gallec. El catal\u00e0 havia de marcar paquet. I quines s\u00f3n les lleng\u00fces que ens acompanyen en la nostra vocaci\u00f3 marcadora? Entre algunes altres, l’aragon\u00e8s (Biquipedia), el ga\u00e8lic escoc\u00e8s (Uicipeid), el ga\u00e8lic irland\u00e8s (Vicip\u00e9id), el nahuatl (Huiquipedia) i el llat\u00ed, llengua gloriosa per\u00f2 d’\u00fas no gaire normal (Vicipaedia). No solament som del club dels \u00abrarets\u00bb sin\u00f3 que exhibim amb orgull la nostra singularitat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el m\u00f3n hi ha dues classes de lleng\u00fces: d’una banda les que tenen una plenitud funcional a la seva societat, les que s\u00f3n indispensables per a viure-hi, siguin grans lleng\u00fces mundials o lleng\u00fces mitjanes, les que, al capdavall podem i solem dir lleng\u00fces normals; i, d’altra banda hi ha les lleng\u00fces subordinades, les innecess\u00e0ries […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2760","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2760","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2760"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2760\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2760"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2760"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2760"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}