{"id":2758,"date":"2018-06-17T13:29:12","date_gmt":"2018-06-17T11:29:12","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2758"},"modified":"2018-10-03T20:44:23","modified_gmt":"2018-10-03T18:44:23","slug":"en-defensa-de-la-forma-tweet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/en-defensa-de-la-forma-tweet\/","title":{"rendered":"En defensa de la forma \u00abtweet\u00bb"},"content":{"rendered":"<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/twitter_desconcertat.png\" width=\"150\" height=\"\" \/>Els darrers anys del mil\u00b7leni precedent van apar\u00e8ixer els blogs. Jorn Barger els batej\u00e0 com a <em>weblogs <\/em>(registre de p\u00e0gines web), i despr\u00e9s\u00a0Peter Merholz redu\u00ed el mot a <em>blog<\/em>. Quan arribaren aqu\u00ed, Vilaweb, que r\u00e0pidament cre\u00e0 un servei de blogs, els don\u00e0 el nom de <em>blocs.\u00a0<\/em>Ho explicava Vicent Partal dient que Assumpci\u00f3 Maresma havia comentat que el nou estri era com un bloc de notes, i aix\u00ed fou batejat com a <em>bloc<\/em>, que en un principi hagu\u00e9 de competir amb altres invencions, com <em>bit\u00e0cola<\/em>, que, fortunadament, no arribaren enlloc. El <em>bloc<\/em> comen\u00e7\u00e0 a circular, i el 2005 el Termcat, despr\u00e9s de \u00abconsultar\u00bb amb diversos agents relacionats amb el m\u00f3n d&#8217;Internet, decid\u00ed de proposar la forma <em>bloc<\/em>, adduint que aquesta era una adaptaci\u00f3 fon\u00e8tica de l&#8217;angl\u00e8s <em>blog<\/em> i alhora una met\u00e0fora dels blocs de notes. Dit d&#8217;una altra manera, el Termcat, en lloc de rigor t\u00e8cnic mostr\u00e0 un lliurament a uns interessos que anaven prenent for\u00e7a. Trobant inacceptable que la comunitat ling\u00fc\u00edstica catalana opos\u00e0s una raresa sense fonament a l&#8217;\u00fas universal, vaig llan\u00e7ar una campanya en defensa de <em>blog<\/em>, una mostra de la qual \u00e9s\u00a0<a href=\"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/blog.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">aquesta p\u00e0gina<\/a>, encara present al meu servidor. A m\u00e9s de les argumentacions hi aportava mostres de persones i institucions que, malgrat el Termcat, s&#8217;anaven decantant per <em>blog<\/em>, entre elles universitats i alguns mitjans de comunicaci\u00f3. El 2013 la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica decid\u00ed d&#8217;incorporar <em>blog<\/em> al seu diccionari normatiu, amb la qual cosa el tema te\u00f2ricament restava resolt. Avui tothom escriu <em>blog<\/em>, i pr\u00e0cticament sols Vilaweb continua a utilitzar <em>bloc<\/em>, en una mostra admirable de resist\u00e8ncia numantina.<\/p>\n<p>L&#8217;episodi es pot repetir ara amb el mot <em>tweet<\/em>, llevat que la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica aquesta vegada respongui de manera diferent. El 2006 aparegu\u00e9 Twitter. Els creadors agafaren el nom del verb angl\u00e8s <em>to twitter<\/em> (piular, els ocells, i tamb\u00e9\u00a0xerrar de manera insubstancial, cotorrejar) associat al nom <em>twitter<\/em> (piuladissa, xafardeig). De cada un dels microposts en digueren <em>tweets<\/em>, variant formal de <em>twitter<\/em>, tant com a nom com com a verb. Si s\u00f3n certes les informacions que tinc, Twitter ha imposat la forma <em>tweet<\/em> a les interf\u00edcies de les lleng\u00fces \u00abimportants\u00bb, mentre que deixa llibertat de traducci\u00f3 o adaptaci\u00f3 a la resta de lleng\u00fces \u2014que tenen poques possibilitats d&#8217;espatllar-los la marca\u2014, i aix\u00f2 \u00e9s essencial a l&#8217;hora de conformar els usos de la major part de la humanitat. Interf\u00edcies a part, en alguns pa\u00efsos hi ha hagut temptatives de traducci\u00f3 o d&#8217;adaptaci\u00f3. Pel que fa a la primera opci\u00f3, al Quebec es promogu\u00e9 oficialment <em>gazouillis<\/em> (i el verb <em>gazouiller<\/em>), per\u00f2 pr\u00e0cticament la totalitat dels franc\u00f2fons diu\u00a0<em>tweet<\/em> (i <em>tweeter<\/em>), tal com diu la interf\u00edcie. En general pertot arreu s&#8217;usa l&#8217;anglicisme original. En el m\u00f3n hisp\u00e0nic no coneixem cap temptativa de traducci\u00f3 \u2014<em>trino<\/em>?,<em> p\u00edo<\/em>?, <em>piar<\/em>?\u2014 que tingu\u00e9s el m\u00e9s m\u00ednim succ\u00e9s. Pel que fa a l&#8217;adaptaci\u00f3 gr\u00e0fica tamb\u00e9 han sortit provatures, com <em>tuite<\/em> al Brasil o <em>twit<\/em> a M\u00e8xic, per\u00f2 dir\u00edem que amb resultat esc\u00e0s. Nom\u00e9s ha triomfat el <em>tuit<\/em> espanyol, incorporat al diccionari de la la Reial Acad\u00e8mia Espanyola el 2014. Es pot dir que aquest \u00e9s l&#8217;\u00fanic diccionari important d&#8217;una llengua europea que ha acollit una forma diferent de <em>tweet<\/em>. L&#8217;ha seguit devotament el\u00a0diccionari de l&#8217;Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua.<\/p>\n<p>Ens interessa quina \u00e9s la situaci\u00f3 en catal\u00e0. El 2011, o potser un poc abans, el Termcat acord\u00e0 de proposar <em>piulada<\/em> com a forma m\u00e9s recomanable, i <em>tuit<\/em> com a sin\u00f2nim complementari. Pel que fa als verbs, es propos\u00e0\u00a0<em>piular<\/em>\u00a0(i <em>repiular<\/em>) com a forma principal i <em>tuitejar<\/em> (i <em>retuitejar<\/em>) com a sin\u00f2nim complementari. Una vegada m\u00e9s el Termcat promou el distanciament del catal\u00e0 de les pr\u00e0ctiques universals i l&#8217;isolament de la comunitat ling\u00fc\u00edstica catalana. <em>Piulada<\/em>, <em>repiulada<\/em>, <em>piular<\/em> i <em>repiular<\/em>, a m\u00e9s de divergir de la pr\u00e0ctica m\u00e9s universal, que no \u00e9s la traducci\u00f3, presenten altres problemes. D&#8217;una banda, un cert to c\u00f2mic que molta gent hi percep, que tamb\u00e9 deu explicar parcialment que la traducci\u00f3 no s&#8217;hagi imposat en la major part de lleng\u00fces. D&#8217;altra banda, hi ha el fet que <em>piular<\/em>, aplicat a persones i molt abans d&#8217;apar\u00e8ixer Twitter, ja tenia un \u00fas col\u00b7loquial i joc\u00f3s equivalent a parlar o manifestar opini\u00f3: \u00abdespr\u00e9s de l&#8217;esc\u00e0ndol cap pol\u00edtic encara no ha piulat\u00bb. Els dos usos poden entrar en un petit conflicte i en pot sortir perjudicada la comprensi\u00f3 d&#8217;alguns missatges. I pel que fa a <em>tuit<\/em>, com\u00a0 a adaptaci\u00f3 gr\u00e0fica de <em>tweet<\/em>, hi ha unes dificultats que ara veurem amb detall.<\/p>\n<p><em>Tweet<\/em> t\u00e9 en angl\u00e8s un diftong creixent [\u02c8twi:t]. En catal\u00e0 general \u2014el valenci\u00e0 va a part\u2014 aquests diftongs nom\u00e9s existeixen a l&#8217;inici de mot (<em>iot<\/em>, <em>iogurt<\/em>, <em>uep<\/em>) o despr\u00e9s de consonant velar (<em>freq\u00fcent<\/em>, <em>ping\u00fc\u00ed<\/em>), per\u00f2 no en cap altra posici\u00f3. Quan es troben en contacte una <em>u<\/em> i una <em>i<\/em>, o b\u00e9 tenim un diftong decreixent (<em>cuina<\/em>, <em>buit<\/em>, <em>diu<\/em>, <em>viure<\/em>) o b\u00e9 un hiat (<em>Llu\u00eds<\/em>, <em>jesu\u00efta<\/em>, <em>fluir<\/em>). Per contra en aquests casos l&#8217;espanyol sol tenir un diftong creixent (<em>Lu\u00eds<\/em>, <em>jesuita<\/em>, <em>buitre<\/em>, <em>viudo<\/em>). Quina \u00e9s l&#8217;adaptaci\u00f3 fon\u00e8tica natural que fa el catal\u00e0 de mots estrangers que tenen un diftong creixent en les posicions en qu\u00e8 el catal\u00e0 no l&#8217;admet? La soluci\u00f3 normal \u00e9s el hiat: <em>fiasco<\/em> (itali\u00e0 <em>fias-co<\/em>) en catal\u00e0 es pronuncia <em>fi-as-co<\/em>, com <em>pi-a-no<\/em>. I com s&#8217;adapta un mot estranger que t\u00e9 un diftong creixent amb les vocals <em>i<\/em> i <em>u<\/em>? Amb un hiat: <em>Friuli<\/em> (itali\u00e0 <em>Friu-li<\/em>) en catal\u00e0 \u00e9s <em>Fri\u00fcl<\/em>, amb dues s\u00edl\u00b7labes. I els mots anglesos <em>twist<\/em> o <em>tweet<\/em>, que tenen <em>u<\/em> + <em>i<\/em>, com s&#8217;han d&#8217;adaptar, com <em>buit<\/em> o com <em>Llu\u00eds<\/em>? Com <em>Llu\u00eds<\/em>, evidentment, \u00e9s a dir, te\u00f2ricament haurien de ser [tu\u02c8ist] i [tu\u02c8it], que, en cas que ens arrisc\u00e0ssem a fer-ne adaptaci\u00f3 gr\u00e0fica, haur\u00edem d&#8217;escriure\u00a0<em>tu\u00efst<\/em> i <em>tu\u00eft<\/em>. Per\u00f2\u00a0[tu\u02c8ist] i [tu\u02c8it] no ho diu ning\u00fa, malgrat que el diccionari de l&#8217;AVL prescriu incomprensiblement aquesta pron\u00fancia per al segon. Potser perqu\u00e8 s\u00f3n mots monos\u00edl\u00b7labs o perqu\u00e8 s\u00f3n anglicismes, tothom diu\u00a0[\u02c8twist] i [\u02c8twit], igual que es diu [\u02c8twit\u0259\u027e], fent la mateixa excepci\u00f3 a la regla que molta gent fa en els mots <em>naci\u00f3<\/em> o <em>acci\u00f3<\/em>. Haur\u00edem de mirar, doncs, quina \u00e9s la grafia catalana que correspon a aquestes pron\u00fancies, i arribam a la conclusi\u00f3 que l&#8217;ortografia catalana no les pot representar, perqu\u00e8 l&#8217;ortografia catalana est\u00e0 pensada per al sistema fon\u00e8tic catal\u00e0. <em>Tuist<\/em> i <em>tuit<\/em> es llegeixen amb diftong decreixent, igual que <em>cuit<\/em> i <em>buit<\/em>, i no es poden llegir d&#8217;altra manera. Fins i tot per a un mot com <em>whisky<\/em>, pronunciat entre nosaltres [\u02c8wiski], trobarem algun problema: l&#8217;ortografia normal no pot representar la difer\u00e8ncia entre la pron\u00fancia real [\u02c8wiski] i una de te\u00f2rica [\u02c8ujski]. Per tot aix\u00f2 l&#8217;adaptaci\u00f3 <em>tuit<\/em> \u00e9s problem\u00e0tica, com ho seria <em>tuist\u00a0<\/em>o\u00a0<em>uisqui<\/em>. Amb seny i bona l\u00f2gica aquests mots s&#8217;han d&#8217;escriure en catal\u00e0 <em>whisky<\/em>, <em>twist<\/em> i <em>tweet.\u00a0<\/em>Hi podem afegir <em>wifi<\/em>, que, com <em>whisky<\/em>, <em>twist<\/em> i <em>web<\/em>, ara com ara ha escapat de la febre adaptadora tan contagiosa en aquest pa\u00eds.<\/p>\n<p>Finalment, <em>tuitejar<\/em> \u00e9s inacceptable: a m\u00e9s dels problemes ortogr\u00e0fics, morfol\u00f2gicament \u00e9s un calc de l&#8217;espanyol, igual que tants de mots acabats amb el morfema &#8211;<em>ejar<\/em>, per molt que siguin als diccionaris (<em>bloquejar<\/em>, <em>boicotejar<\/em>, <em>bombardejar<\/em>, <em>bombejar<\/em>, <em>boxejar<\/em>, <em>formatejar<\/em>, <em>sabotejar<\/em>, <em>sondejar<\/em>, etc.). En catal\u00e0 el sufix &#8211;<em>ejar<\/em> no forma verbs de manera neutra, com en espanyol, sin\u00f3 que, com ocorre en itali\u00e0 (-<em>eggiare<\/em>) o occit\u00e0 (-<em>ejar<\/em>), expressa matisos especials. Per exemple, iteraci\u00f3 (<em>capejar<\/em>), duraci\u00f3 (<em>badoquejar<\/em>), imitaci\u00f3 (<em>barcelonejar<\/em>), etc. El sufix per a crear verbs sense aquests matisos \u00e9s &#8211;<em>ar <\/em>(<em>telefonar<\/em>, no <em>telefonejar<\/em>), igual que en franc\u00e8s (-<em>er<\/em>), occit\u00e0 (-<em>ar<\/em>) o itali\u00e0 (-<em>are<\/em>). Quant al verb corresponent a <em>tweet<\/em>, en franc\u00e8s \u00e9s <em>tweeter,<\/em>\u00a0en itali\u00e0 <em>tweetare <\/em>i en portugu\u00e8s <em>tweetar <\/em>(atenci\u00f3 als exotismes de la interf\u00edcie gallega\u00a0<em>ch\u00edo<\/em>, <em>chiar<\/em> i <em>rechouchiar<\/em>).\u00a0\u00c9s a dir, s&#8217;afegeix el sufix derivatiu al mot <em>tweet<\/em> sense modificar-ne la grafia. I aix\u00f2 es pot fer perfectament en catal\u00e0: <em>tweetar<\/em> i <em>retweetar<\/em>. La interf\u00edcie catalana de l&#8217;aplicaci\u00f3 en aquests moments diu <em>tuit<\/em>, <em>tuitar<\/em> i <em>retuitar<\/em>. Els dos verbs, en tot cas, s\u00f3n correctes del punt de vista morfol\u00f2gic, per\u00f2 desencertats del punt de vista ortogr\u00e0fic: com hem dit abans,\u00a0<em>tuitar<\/em> obliga a pronunciar el mot amb diftong decreixent, com <em>cuinar<\/em> o <em>lluitar<\/em>.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/tweet_llengues_europees.jpg\" width=\"485\" height=\"\" \/><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els darrers anys del mil\u00b7leni precedent van apar\u00e8ixer els blogs. Jorn Barger els batej\u00e0 com a weblogs (registre de p\u00e0gines web), i despr\u00e9s\u00a0Peter Merholz redu\u00ed el mot a blog. Quan arribaren aqu\u00ed, Vilaweb, que r\u00e0pidament cre\u00e0 un servei de blogs, els don\u00e0 el nom de blocs.\u00a0Ho explicava Vicent Partal dient que Assumpci\u00f3 Maresma havia comentat [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2758","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2758","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2758"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2758\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2758"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2758"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2758"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}