{"id":2758,"date":"2018-06-17T13:29:12","date_gmt":"2018-06-17T11:29:12","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2758"},"modified":"2018-10-03T20:44:23","modified_gmt":"2018-10-03T18:44:23","slug":"en-defensa-de-la-forma-tweet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/en-defensa-de-la-forma-tweet\/","title":{"rendered":"En defensa de la forma \u00abtweet\u00bb"},"content":{"rendered":"

Els darrers anys del mil\u00b7leni precedent van apar\u00e8ixer els blogs. Jorn Barger els batej\u00e0 com a weblogs <\/em>(registre de p\u00e0gines web), i despr\u00e9s\u00a0Peter Merholz redu\u00ed el mot a blog<\/em>. Quan arribaren aqu\u00ed, Vilaweb, que r\u00e0pidament cre\u00e0 un servei de blogs, els don\u00e0 el nom de blocs.\u00a0<\/em>Ho explicava Vicent Partal dient que Assumpci\u00f3 Maresma havia comentat que el nou estri era com un bloc de notes, i aix\u00ed fou batejat com a bloc<\/em>, que en un principi hagu\u00e9 de competir amb altres invencions, com bit\u00e0cola<\/em>, que, fortunadament, no arribaren enlloc. El bloc<\/em> comen\u00e7\u00e0 a circular, i el 2005 el Termcat, despr\u00e9s de \u00abconsultar\u00bb amb diversos agents relacionats amb el m\u00f3n d’Internet, decid\u00ed de proposar la forma bloc<\/em>, adduint que aquesta era una adaptaci\u00f3 fon\u00e8tica de l’angl\u00e8s blog<\/em> i alhora una met\u00e0fora dels blocs de notes. Dit d’una altra manera, el Termcat, en lloc de rigor t\u00e8cnic mostr\u00e0 un lliurament a uns interessos que anaven prenent for\u00e7a. Trobant inacceptable que la comunitat ling\u00fc\u00edstica catalana opos\u00e0s una raresa sense fonament a l’\u00fas universal, vaig llan\u00e7ar una campanya en defensa de blog<\/em>, una mostra de la qual \u00e9s\u00a0aquesta p\u00e0gina<\/a>, encara present al meu servidor. A m\u00e9s de les argumentacions hi aportava mostres de persones i institucions que, malgrat el Termcat, s’anaven decantant per blog<\/em>, entre elles universitats i alguns mitjans de comunicaci\u00f3. El 2013 la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica decid\u00ed d’incorporar blog<\/em> al seu diccionari normatiu, amb la qual cosa el tema te\u00f2ricament restava resolt. Avui tothom escriu blog<\/em>, i pr\u00e0cticament sols Vilaweb continua a utilitzar bloc<\/em>, en una mostra admirable de resist\u00e8ncia numantina.<\/p>\n

L’episodi es pot repetir ara amb el mot tweet<\/em>, llevat que la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica aquesta vegada respongui de manera diferent. El 2006 aparegu\u00e9 Twitter. Els creadors agafaren el nom del verb angl\u00e8s to twitter<\/em> (piular, els ocells, i tamb\u00e9\u00a0xerrar de manera insubstancial, cotorrejar) associat al nom twitter<\/em> (piuladissa, xafardeig). De cada un dels microposts en digueren tweets<\/em>, variant formal de twitter<\/em>, tant com a nom com com a verb. Si s\u00f3n certes les informacions que tinc, Twitter ha imposat la forma tweet<\/em> a les interf\u00edcies de les lleng\u00fces \u00abimportants\u00bb, mentre que deixa llibertat de traducci\u00f3 o adaptaci\u00f3 a la resta de lleng\u00fces \u2014que tenen poques possibilitats d’espatllar-los la marca\u2014, i aix\u00f2 \u00e9s essencial a l’hora de conformar els usos de la major part de la humanitat. Interf\u00edcies a part, en alguns pa\u00efsos hi ha hagut temptatives de traducci\u00f3 o d’adaptaci\u00f3. Pel que fa a la primera opci\u00f3, al Quebec es promogu\u00e9 oficialment gazouillis<\/em> (i el verb gazouiller<\/em>), per\u00f2 pr\u00e0cticament la totalitat dels franc\u00f2fons diu\u00a0tweet<\/em> (i tweeter<\/em>), tal com diu la interf\u00edcie. En general pertot arreu s’usa l’anglicisme original. En el m\u00f3n hisp\u00e0nic no coneixem cap temptativa de traducci\u00f3 \u2014trino<\/em>?, p\u00edo<\/em>?, piar<\/em>?\u2014 que tingu\u00e9s el m\u00e9s m\u00ednim succ\u00e9s. Pel que fa a l’adaptaci\u00f3 gr\u00e0fica tamb\u00e9 han sortit provatures, com tuite<\/em> al Brasil o twit<\/em> a M\u00e8xic, per\u00f2 dir\u00edem que amb resultat esc\u00e0s. Nom\u00e9s ha triomfat el tuit<\/em> espanyol, incorporat al diccionari de la la Reial Acad\u00e8mia Espanyola el 2014. Es pot dir que aquest \u00e9s l’\u00fanic diccionari important d’una llengua europea que ha acollit una forma diferent de tweet<\/em>. L’ha seguit devotament el\u00a0diccionari de l’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua.<\/p>\n

Ens interessa quina \u00e9s la situaci\u00f3 en catal\u00e0. El 2011, o potser un poc abans, el Termcat acord\u00e0 de proposar piulada<\/em> com a forma m\u00e9s recomanable, i tuit<\/em> com a sin\u00f2nim complementari. Pel que fa als verbs, es propos\u00e0\u00a0piular<\/em>\u00a0(i repiular<\/em>) com a forma principal i tuitejar<\/em> (i retuitejar<\/em>) com a sin\u00f2nim complementari. Una vegada m\u00e9s el Termcat promou el distanciament del catal\u00e0 de les pr\u00e0ctiques universals i l’isolament de la comunitat ling\u00fc\u00edstica catalana. Piulada<\/em>, repiulada<\/em>, piular<\/em> i repiular<\/em>, a m\u00e9s de divergir de la pr\u00e0ctica m\u00e9s universal, que no \u00e9s la traducci\u00f3, presenten altres problemes. D’una banda, un cert to c\u00f2mic que molta gent hi percep, que tamb\u00e9 deu explicar parcialment que la traducci\u00f3 no s’hagi imposat en la major part de lleng\u00fces. D’altra banda, hi ha el fet que piular<\/em>, aplicat a persones i molt abans d’apar\u00e8ixer Twitter, ja tenia un \u00fas col\u00b7loquial i joc\u00f3s equivalent a parlar o manifestar opini\u00f3: \u00abdespr\u00e9s de l’esc\u00e0ndol cap pol\u00edtic encara no ha piulat\u00bb. Els dos usos poden entrar en un petit conflicte i en pot sortir perjudicada la comprensi\u00f3 d’alguns missatges. I pel que fa a tuit<\/em>, com\u00a0 a adaptaci\u00f3 gr\u00e0fica de tweet<\/em>, hi ha unes dificultats que ara veurem amb detall.<\/p>\n

Tweet<\/em> t\u00e9 en angl\u00e8s un diftong creixent [\u02c8twi:t]. En catal\u00e0 general \u2014el valenci\u00e0 va a part\u2014 aquests diftongs nom\u00e9s existeixen a l’inici de mot (iot<\/em>, iogurt<\/em>, uep<\/em>) o despr\u00e9s de consonant velar (freq\u00fcent<\/em>, ping\u00fc\u00ed<\/em>), per\u00f2 no en cap altra posici\u00f3. Quan es troben en contacte una u<\/em> i una i<\/em>, o b\u00e9 tenim un diftong decreixent (cuina<\/em>, buit<\/em>, diu<\/em>, viure<\/em>) o b\u00e9 un hiat (Llu\u00eds<\/em>, jesu\u00efta<\/em>, fluir<\/em>). Per contra en aquests casos l’espanyol sol tenir un diftong creixent (Lu\u00eds<\/em>, jesuita<\/em>, buitre<\/em>, viudo<\/em>). Quina \u00e9s l’adaptaci\u00f3 fon\u00e8tica natural que fa el catal\u00e0 de mots estrangers que tenen un diftong creixent en les posicions en qu\u00e8 el catal\u00e0 no l’admet? La soluci\u00f3 normal \u00e9s el hiat: fiasco<\/em> (itali\u00e0 fias-co<\/em>) en catal\u00e0 es pronuncia fi-as-co<\/em>, com pi-a-no<\/em>. I com s’adapta un mot estranger que t\u00e9 un diftong creixent amb les vocals i<\/em> i u<\/em>? Amb un hiat: Friuli<\/em> (itali\u00e0 Friu-li<\/em>) en catal\u00e0 \u00e9s Fri\u00fcl<\/em>, amb dues s\u00edl\u00b7labes. I els mots anglesos twist<\/em> o tweet<\/em>, que tenen u<\/em> + i<\/em>, com s’han d’adaptar, com buit<\/em> o com Llu\u00eds<\/em>? Com Llu\u00eds<\/em>, evidentment, \u00e9s a dir, te\u00f2ricament haurien de ser [tu\u02c8ist] i [tu\u02c8it], que, en cas que ens arrisc\u00e0ssem a fer-ne adaptaci\u00f3 gr\u00e0fica, haur\u00edem d’escriure\u00a0tu\u00efst<\/em> i tu\u00eft<\/em>. Per\u00f2\u00a0[tu\u02c8ist] i [tu\u02c8it] no ho diu ning\u00fa, malgrat que el diccionari de l’AVL prescriu incomprensiblement aquesta pron\u00fancia per al segon. Potser perqu\u00e8 s\u00f3n mots monos\u00edl\u00b7labs o perqu\u00e8 s\u00f3n anglicismes, tothom diu\u00a0[\u02c8twist] i [\u02c8twit], igual que es diu [\u02c8twit\u0259\u027e], fent la mateixa excepci\u00f3 a la regla que molta gent fa en els mots naci\u00f3<\/em> o acci\u00f3<\/em>. Haur\u00edem de mirar, doncs, quina \u00e9s la grafia catalana que correspon a aquestes pron\u00fancies, i arribam a la conclusi\u00f3 que l’ortografia catalana no les pot representar, perqu\u00e8 l’ortografia catalana est\u00e0 pensada per al sistema fon\u00e8tic catal\u00e0. Tuist<\/em> i tuit<\/em> es llegeixen amb diftong decreixent, igual que cuit<\/em> i buit<\/em>, i no es poden llegir d’altra manera. Fins i tot per a un mot com whisky<\/em>, pronunciat entre nosaltres [\u02c8wiski], trobarem algun problema: l’ortografia normal no pot representar la difer\u00e8ncia entre la pron\u00fancia real [\u02c8wiski] i una de te\u00f2rica [\u02c8ujski]. Per tot aix\u00f2 l’adaptaci\u00f3 tuit<\/em> \u00e9s problem\u00e0tica, com ho seria tuist\u00a0<\/em>o\u00a0uisqui<\/em>. Amb seny i bona l\u00f2gica aquests mots s’han d’escriure en catal\u00e0 whisky<\/em>, twist<\/em> i tweet.\u00a0<\/em>Hi podem afegir wifi<\/em>, que, com whisky<\/em>, twist<\/em> i web<\/em>, ara com ara ha escapat de la febre adaptadora tan contagiosa en aquest pa\u00eds.<\/p>\n

Finalment, tuitejar<\/em> \u00e9s inacceptable: a m\u00e9s dels problemes ortogr\u00e0fics, morfol\u00f2gicament \u00e9s un calc de l’espanyol, igual que tants de mots acabats amb el morfema –ejar<\/em>, per molt que siguin als diccionaris (bloquejar<\/em>, boicotejar<\/em>, bombardejar<\/em>, bombejar<\/em>, boxejar<\/em>, formatejar<\/em>, sabotejar<\/em>, sondejar<\/em>, etc.). En catal\u00e0 el sufix –ejar<\/em> no forma verbs de manera neutra, com en espanyol, sin\u00f3 que, com ocorre en itali\u00e0 (-eggiare<\/em>) o occit\u00e0 (-ejar<\/em>), expressa matisos especials. Per exemple, iteraci\u00f3 (capejar<\/em>), duraci\u00f3 (badoquejar<\/em>), imitaci\u00f3 (barcelonejar<\/em>), etc. El sufix per a crear verbs sense aquests matisos \u00e9s –ar <\/em>(telefonar<\/em>, no telefonejar<\/em>), igual que en franc\u00e8s (-er<\/em>), occit\u00e0 (-ar<\/em>) o itali\u00e0 (-are<\/em>). Quant al verb corresponent a tweet<\/em>, en franc\u00e8s \u00e9s tweeter,<\/em>\u00a0en itali\u00e0 tweetare <\/em>i en portugu\u00e8s tweetar <\/em>(atenci\u00f3 als exotismes de la interf\u00edcie gallega\u00a0ch\u00edo<\/em>, chiar<\/em> i rechouchiar<\/em>).\u00a0\u00c9s a dir, s’afegeix el sufix derivatiu al mot tweet<\/em> sense modificar-ne la grafia. I aix\u00f2 es pot fer perfectament en catal\u00e0: tweetar<\/em> i retweetar<\/em>. La interf\u00edcie catalana de l’aplicaci\u00f3 en aquests moments diu tuit<\/em>, tuitar<\/em> i retuitar<\/em>. Els dos verbs, en tot cas, s\u00f3n correctes del punt de vista morfol\u00f2gic, per\u00f2 desencertats del punt de vista ortogr\u00e0fic: com hem dit abans,\u00a0tuitar<\/em> obliga a pronunciar el mot amb diftong decreixent, com cuinar<\/em> o lluitar<\/em>.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els darrers anys del mil\u00b7leni precedent van apar\u00e8ixer els blogs. Jorn Barger els batej\u00e0 com a weblogs (registre de p\u00e0gines web), i despr\u00e9s\u00a0Peter Merholz redu\u00ed el mot a blog. Quan arribaren aqu\u00ed, Vilaweb, que r\u00e0pidament cre\u00e0 un servei de blogs, els don\u00e0 el nom de blocs.\u00a0Ho explicava Vicent Partal dient que Assumpci\u00f3 Maresma havia comentat […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2758","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2758","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2758"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2758\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2758"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2758"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2758"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}