{"id":2755,"date":"2018-06-15T11:59:58","date_gmt":"2018-06-15T09:59:58","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2755"},"modified":"2018-06-15T21:33:03","modified_gmt":"2018-06-15T19:33:03","slug":"donants-de-sang-o-donadors-de-sang","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/donants-de-sang-o-donadors-de-sang\/","title":{"rendered":"Donants de sang o donadors de sang?"},"content":{"rendered":"

Per a denominar la persona que fa alguna acci\u00f3 tenim dos recursos b\u00e0sics, entre altres que ara no ens interessen: adoptar l’antic participi de present (negociant<\/em>) o fer un derivat amb el sufix \u2013dor<\/em> (negociador<\/em>), si b\u00e9 en molts de mots acabats en \u2013dor<\/em>, com el mateix negociador<\/em>, l’operaci\u00f3 de sufixaci\u00f3 ja es va fer en llat\u00ed (com a\u00a0creador<\/em>, procedent de\u00a0creatore<\/em>, derivat de\u00a0creare<\/em>). En principi la llengua permet les dues possibilitats, per\u00f2 la pr\u00e0ctica real en tria nom\u00e9s una. Diem militant<\/em> i no militador<\/em>, diem regant<\/em> i no regador<\/em>, per\u00f2 diem segador<\/em> i no segant<\/em>. I de vegades, com en el cas de negociant<\/em>\/negociador<\/em>, tenim significats diferents. El sufix derivatiu \u2013dor<\/em> \u00e9s d’una gran productivitat, mentre que l’antic participi de present \u00e9s m\u00e9s limitat. Aquests mots acabats en \u2013ant<\/em> (amant<\/em>, ajudant<\/em>,\u00a0estudiant<\/em>, habitant<\/em>, manifestant<\/em>, navegant<\/em>, protestant<\/em>, vigilant<\/em>, votant<\/em>, etc.) o en \u2013ent<\/em> (corrent<\/em>, creient<\/em>) \u00e9s el que resta dels participis de present del llat\u00ed, que eren formes del paradigma verbal amb funci\u00f3 h\u00edbrida d’adjectiu (aplicat a un substantiu) i de verb (portador de complements verbals). Conservaven aquesta funci\u00f3 en catal\u00e0 antic, per\u00f2 avui s\u00f3n purs adjectius que es poden substantivar. Els substantivats s\u00f3n els que ara ens interessen especialment. N’hi ha una llista que, en general, coincideix en el conjunt de lleng\u00fces rom\u00e0niques, tot i que gratant una mica podr\u00edem trobar en catal\u00e0 casos d’interfer\u00e8ncia de l’espanyol. En s\u00f3n suspectes mots com informant<\/em>, viatjant<\/em> o visitant<\/em>, que en les altres lleng\u00fces rom\u00e0niques es resolen amb el sufix \u2013dor<\/em>. Un cas curi\u00f3s \u00e9s comediant<\/em>, tamb\u00e9 probable hispanisme, que no parteix, com els altres, d’un verb (no existeix comediar<\/em>) sin\u00f3 del substantiu com\u00e8dia<\/em>.<\/p>\n

En relaci\u00f3 amb el verb donar<\/em> tenim els noms donant<\/em> i donador<\/em>. Donant<\/em> \u00e9s mot documentat en catal\u00e0 medieval, cosa l\u00f2gica tenint en compte la continu\u00eftat dels participis de present en pas del llat\u00ed al catal\u00e0. Per\u00f2\u00a0donador<\/em>, m\u00e9s planer,\u00a0\u00e9s el mot usat m\u00e9s profusament en tota la hist\u00f2ria de la llengua. Donador<\/em> \u00e9s el qui d\u00f3na alguna cosa, i aix\u00ed apareix en contractes, testaments i altres documents administratius en qualsevol segle passat. Avui el mot donant<\/em> s’usa d’una manera especial en els sintagmes donant de sang<\/em> i donant d’\u00f2rgans<\/em>, dues expressions modernes, car la donaci\u00f3 de sang o d’\u00f2rgans no \u00e9s anterior a l’inici del segon quart del segle XX. Si miram les lleng\u00fces rom\u00e0niques que no s\u00f3n l’espanyol, veurem que totes ho resolen amb l’equivalent de donador<\/em>: franc\u00e8s donneur<\/em>, itali\u00e0 donatore<\/em>, roman\u00e8s donator<\/em>, portugu\u00e8s doador<\/em>. Fins i tot l’angl\u00e8s diu donor<\/em>, manlleu del franc\u00e8s donneur<\/em>. Nom\u00e9s l’espanyol, doncs, \u00e9s l’\u00fanica llengua de la fam\u00edlia rom\u00e0nica que recorre al denominat participi de present. Quan van apar\u00e8ixer les dues expressions, el catal\u00e0 es trobava, com ara, en la din\u00e0mica de completa incapacitat per a decidir res sobre neologismes. L’opci\u00f3 que va prendre l’espanyol era la que inevitablement havia de prendre el catal\u00e0. Ning\u00fa no va ni tan sols pensar-ho un segon, com si no hi hagu\u00e9s cap altra possibilitat que dir donant de sang<\/em> i donant d’\u00f2rgans<\/em>. \u00c9s el mateix que ha passat a Gal\u00edcia, on nom\u00e9s es veu doante<\/em>, davant els esfor\u00e7os dels reintegracionistes de vehicular la forma comuna amb el portugu\u00e8s (doador<\/em>). Tampoc no ho degu\u00e9 pensar gaire el Termcat, que decid\u00ed de \u00abnormalitzar\u00bb donant de sang<\/em> o donant d’\u00f2rgans<\/em> com a forma principal i de reservar a\u00a0donador<\/em> el trist paper de sin\u00f2nim complementari. Nosaltres, per tot el que hem dit, consideram preferible donador<\/em>, opci\u00f3 que voldr\u00edem veure impulsada, i que topar\u00e0 amb l’escull habitual: \u00e9s donant<\/em> perqu\u00e8 ho diu el Termcat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per a denominar la persona que fa alguna acci\u00f3 tenim dos recursos b\u00e0sics, entre altres que ara no ens interessen: adoptar l’antic participi de present (negociant) o fer un derivat amb el sufix \u2013dor (negociador), si b\u00e9 en molts de mots acabats en \u2013dor, com el mateix negociador, l’operaci\u00f3 de sufixaci\u00f3 ja es va fer […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2755","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2755","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2755"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2755\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2755"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2755"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2755"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}